dilluns, 16 de maig de 2016

Via DESIG DE SOL al Faraó. Els Ecos de Montserrat

Diumenge 15 de maig de 2016
El Faraó es una d'aquelles roques isolada a la part mitja de la muntanya però que des de la vessant sud es visible des de molt punts. Altívola i desafiant em va fascinar des de molt de temps però la seva llunyania i les vies que l'envolten sempre van fer que tirés enrere. Durant molt de temps em va "picar l'ullet" una via pel seu bell mig de l'aresta sud, la via DESIG DE SOL, però com us dic, el fort desplom i la quarta tirada de 6a feia que sempre la deixés arraconada. Per sort, amb el company Ricard vàrem decidir anar-hi i repartint els llargs segons les exigències de cada un de nosaltres, ha estat un èxit el poder escalar aquesta bonica via i espectacular roca amb una aproximació llarga, com ho son totes les de la Regió del Ecos i un retorn també molt llarg i per fi, pujar a una roca que encara no havien trepitjat els meus "peus de gat".

Comencem a caminar deixant el cotxe a Can Jorba o seguint la pista un quilòmetre i mig més endavant fins el Torrent de la Coma del Pastor (Bona explanada per estacionar). Seguirem el Camí del Pastor a munt sempre seguint marques de color groc. Sempre en forta pujada, tindrem que grimpar per alguna part quan entrem dins del torrent. En un punt abandonem el torrent i ens decantem a l'esquerra fins que ens creuem amb el Camí del Cabrit (marques vermelles) i tot seguit, seguim per la nostra dreta. Es ben visible tot el Serrat del Faraó. Arribarem a un pi molt gran amb una fita, Abandonem el camí principal i pujarem per traça de camí es quan seguirem el nostre instint per arribar a peu de via, passant per sota del Faraonet i un cop passat, remuntem una canal amb traça de corriol fins arribar a l'aresta sud del Faraó. Ben be, un hora i mitja d'aproximació.

1er llarg: III+, IV i III i dos parabolts en uns 40 metres
Situats al bell mig de l'aresta sud pugem un pel amb tendència a l'esquerra buscant la manera de trobar els passos més lògic i fàcils per continuar navegant per la immensa aresta Podem emplaçar un friend petit o tasco en alguna llastra no massa "catòlica". A uns quinze metres del terra trobem la primera expansió i respirem una mica més tranquils. Prosseguim recte amunt fins un ressalt  vertical assegurat per un altre parabolt. Continuem a munt on ja divisem la reunió en un petit replà. L'escalada d'aquest llarg es fàcil però molt exposada, et fa escalar amb les dents "apretades". Diuen les males llengües que es tot de III... si es tercer jo soc bomber!!!

2on llarg: IV+, V i IV i dos parabolts en 15 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar la primera expansió i amb passos fins arribem a un ressalt, el superem i trobem la segona expansió i de seguit disminueix la dificultat per entrar a la reunió davant mateix de l'extraplom amenaçador. Llarg curt però intens.

3er llarg: IV, Ae+, Ae i V amb 12 parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg escalant fàcilment el pedestal fins arribar a la base del sostre/extraplom. Tenim tres passos molt desplomats que et fan suar de valent si la nostra tècnica d'artificial no es la que era fa 25 anys. Superem  amb prou dificultat aquest passos i continuem amb un desplom més amable fins que a pocs metres de la reunió ens veiem obligats a sortir en lliure. Passos fins sobre roca molt bona i vertical i un pas de flanc ens portaran a una reunió molt penjada i aèria. Llarg per suar de debò.

4t llarg: V+/A0e (6a), IV, V+/A0e (6a), IV+ i IV en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra amb passo molt fins i verticals i que no arribem fàcilment a la primera expansió. Continuem en escalada molt dificil i un cop superat aquests entrebancs entrem a una zona mes amable fins que es torna redreçar. Passos molt fins o A0e i desprès escalada amable però atenta fins la reunió. Llarg molt difícil però molt "guapu".

5è llarg: II, IV i III, dos burins (reunió de l'Anglada) o una sabina i uns 30 metres
Sortim de la reunió amb molta facilitat dons tenim una bona rampa davant nostre. L'escalada es molt fàcil però sense cap assegurança. Podem llaçar un merlet abans d'arribar a una sabina gruixuda on trobarem dos burinades al terra de la darrera reunió de l'Anglada-Guillamon. Continuem per un diedre on podrem emplaçar algun friend o tascó i de mica en mica, per terreny trencat arribarem al fantàstic cim del Faraó.

Ja som al cim i per mi, doble satisfacció per haver fet una via nova i ascendir per primer cop en aquesta fabulosa roca que es el Faraó. El company ja tenia la sort d'haver fet anteriorment, l'Anglada-Guillamon.

Pel descens, farem un ràpel molt aeri de 15 metres per la vessant est, on anirem a parar a la reunió de la via Normal o Torras-Nubiola. Flanquegem caminant amb cura fins l'aresta Nord on podrem desgrimpar, també amb molt de compta o fer un ràpel d'uns 15 metres fins un coll.

El retorn el farem pel contrari per on em vingut dirigint-nos al Coll del Mosset, passant pel Serrat de la Palomera seguin marques vermelles que ens portaran de nou on tenim el cotxe.

Ha estat una jornada complerta, Aproximació llarga amb una mica "d'aventureta", bona escalada i retorn també llarg, que es pot demanar més per uns "culs inquiets com nosaltres? Ara toca gaudir de les agulletes en tot, però tot el cos, i roca i via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El Faraó, roca amb molta personalitat
El conjunt de roques del Faraó des de el Coll del  Mosset
"Navegant" pel primer llarg, prou exposat
Entrant a la primera reunió
El segon llarg, curt però finet, finet
Arribant a la segona reunió. Veiem amenaçador el desplom...
Recuperant el segon llarg
Tercer llarg. Comença el "Ball de Bastons"
Superat el tram mes desplomat del llarg
El company sortint de l'artificial...
... i jo que me'l miro des de la reunió
El quart llarg, sortint de la reunió i difícil de debò
segon tram difícil del quart llarg
Cinquè llarg, fàcil però exposat
Darrers metres de l'ultim llarg comú amb l'Anglada-Guillamon
Aconseguida, però l'hem suada!!!
Ràpel per baixar del Cap del Faraó

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.