dimarts, 24 de maig de 2016

Aresta RIBES-VIDAL a Roca Regina, dotze anys després

Diumenge 22 de maig de 2016
Després de dotze anys torno a l'aresta Ribes-Vidal a Roca Regina, la via més assequible d'aquesta impresionant paret en el Congost de Terradets, a cavall de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. No es en si, una escalada molt interessant, tret de quatre llargs on realment escalem amb un cert ambient dons a la part baixa tindrem que caminar per feixes fent camvis de reunió per tornar a la aresta. Ha estat reequipada amb un mínim d'expansions des de el darrer cop que la vaig fer i encara guarda el regust de "petita aventura". El penúltim llarg es fa per una variant, que sortint per l'esquerra en comptes de la dreta i estalviant-nos uns passos d'Ae, ens porta a un curt flanqueig i tot seguit a un mur de roca perfecta sota un buit impresionant. Via del tot recomanable com a escalada fàcil i no mancada en cap moment d'aventura i compromís.

Venint per la C-13 des de Camarasa, arribem al Congost dels Terradets i un cop passats i abans d'entrar en el túnel de la carretera a mà dreta trobem l'antiga carretera. Prenem aquest trencall que ens portarà a l'embassament i allí deixem el vehicle. Només tindrem que pujar per una mena d'esperó a l'esquerra del túnel de la carretera i seguint traces de camí ens durà a peu de l'aresta. La via comença en una cornisa a la dreta d'uns sostres grocs. Si ens fixem veurem un cap de burí a peu de via.

1er llarg: IV+ i IV, dos parabolts en uns 25 metres
Ens enfilem per placa vertical a cercar la primera expansió. Una mica a l'esquerra podem veure els dos caps de burins antics. Seguim per placa fins un ressalt on trobem la segona expansió i sortim per l'esquerra per terreny una mica trencat i tot seguit caminant arribem a la reunió d'un arbre.

Caminem per feixa fins la base de l'aresta i tornem a muntar reunió d'un arbre.

2on llarg: II i III, neta i uns 40 metres
Llarg lleig, tombat i de roca trencada que ens porta a un altre feixa on farem reunió en un arbre als peus de l'aresta.

3er llarg: IV+, tres pitons, tres parabolts i un burí en uns 45 metres
Comencem el llarg amb bona roca i pujant per un diedre tombat fins una placa que ens portarà a un bon ressalt amb diedre que l'atacarem per l'esquerra mirant al buit. El superem i fem un flanqueig a la dreta per entrar en un altre diedre un xic desplomat. en aquest diedre trobem un pitó i més a munt un parabolt. Millor no "xapar" el pitó tons tindríem molt de fregament. Superat això caminem uns metres fins un arbre petit on muntem la reunió. Llarg molt bonic de fer.

Tornem a caminar per la feixa fins un ressalt d'una quinzena de metres on muntem reunió d'un arbre petit.

4t llarg: III, IV i IV+ , dos claus en uns 40 metres, 15 d'ells d'escalada real
ens enfilem per esperó fàcil fins un sostre els flanquegem per la dreta i seguim a munt fins arribar a un altre feixa. Caminen uns metres i muntem reunió d'un gran arbre. Aquesta feixa es per on podem escapar-nos caminant per camí de baixada.

5è llarg: IV+, V, V+ (A0e) IV+ i IV, tres pitons, un parabolt i un cap de burí
Sortim entre les fulles de l'arbre i ens enfilem per paret plena de petites fissures a cercar un pitó amb una baga podrida. Amb passos fins, arribem a una placa ben llisa protegida per un parabolt més a la dreta trobem un cap de burí. Enfilem placa a munt que es el pas més díficil fin una fissura horitzontal on hi ha un clau i amb un pas atlètic superem el ressalt i més suaument arribem a la reunió pel damunt d'una sabina amb dos parabolts. Llarg "dificilet" i reunió penjada.

6è llarg: IV, III, IV i II, neta d'assegurances i uns 50 metres
Sortim de la reunió per la dreta superant un petit tram vertical. Després escalem per un estètic esperó on podrem llaçar tres sabines fins un altre ressalt i fàcilment arribarem a un jardí i en un arbre muntem la reunió.

7è llarg: IV, V i IV+, dos parabolts i un pitó en uns 40 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra per unes plaques i diedres on ens podrem assegurar a uns bons arbres fins una cornisa on hi ha un parabolt. Si anem a la dreta seria la via original. Del parabolt flanquegen a l'esquerra sota una timba impresionant i ens situem a començament d'una placa vertical amb fissures horitzontals. Progressem amb escalada díficil però franca fin el proper parabolt i després fins una cornisa on trobem un pitó. seguim per un diedre i un cop superat arribem a una petita cornisa on muntem la reunió de dos parabolts. Llarg fantàstic i amb molt d'ambient.

8è llarg: III, V, III i II in pitó en uns 25 metres
El darrer llarg. Pugem per una placa inclinada fins uns ressalt desplomats on a la seva base trobem un pitó amagat. Amb un pas de flanc a l'esquerra i tornant un altre cop a la timba superem aquest pas difícil i seguim per grades fàcils i una mica brutes de terra fins el final de la via.

Ha esta una bona escalada, on em tingut sol, núvols i pluja sobre tot al arribar al cim en que ens a diluviat de valent durant una bona estona i el pitjor de tot els trons. Degut això hem decidit no fer els ràpel de baixada i em seguit el camí amb marques grogues i verdes que en una hora i mitja ens han portat al antic baixador de l'estació de Cellers i després, ja amb sol carretera i manta per arribar al cotxe. Però ens ho hem passat be, això es el que conta, no?

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera del C.E. Àliga
L'aresta vista des de sota
El primer llarg
El segon llarg... molt rostoller
El tercer, ja escalem una mica mes
Comença veure's pati 
El quart llarg 
Pati immens al penultim llarg
Arribant a la setena reunió
El darrer llarg
Ràpit que comença a ploure de valent!!!

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.