dimecres, 1 de juny de 2016

Via DE LA BROCA a la Roca Sobirana. Vall de Lord

Dissabte 28 de maig de 2016
Aquest cap de setmana no estic gaire fi i com sóc, o som, uns "malats de roca" remeno en el calix dels plans "B" i marxem cap a la comarca del Solsonès a un lloc que encara no hem estat mai, be mai no es correcte, si que he estat al Santuari de Lord, però en aquest lloc en concret, la Roca Subirana, mai. La roca es la de la regió, conglomerat que va de bo a dolent. No més hem fet una via i després ens hem dedicat a fer "esportiva" a la sortida del túnel on deixem el vehícle.  No ha estat tot una maravella però donades les circumstàncies, millor això que "darte con un canto en los dientes".
Sortint de Sant Llorenç de Morunys i prenem la carretera a Coll de Jou i al poc de sortir de la població i en una corba, trobem a la nostre esquerra, el desviament al Santuari de Lord. De sopte, ens trobem amb la boca d'un túnel, el travessem i deixem el cotxe en una petita explanada apta per a no mes de tres cotxes. Uns metres mes en davant surt una pista a l'esquerra de la carretera i després d'un parell de revolts arribem a un ample coll nu de vegetació. La Roca Subirana es la cinglera que tenim davant nostre. Tant sols tenim que resseguir pel peu de la paret i buscar la via que mes ens faci gràcia. Nosaltres ens decidim per la via DE LA BROCA, grau amable i ben equipada. Sembla ser que la roca es bona, això diuen. Es la primera via que ens trobem a la cinglera amb el parabolts ben visibles a tombat primer llarg.
1er llarg: II i III, quatre parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar per terrey molt fàcil i ajegut fins un petit ressalt que el superem amb facilitat. Continuem fins un replà on trobem muntada la reunió de dos parabolts.
2on llarg: IV i III, quatre parabolts i una sabina en uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta, per terreny vertical i continuem per l'esquerra fins un mur vertical per on pot regalimar aigua si ens ha plogut. Superem aquesta part més vertical del llarg i entrem en un terreny un xic trencat. Podem llaçar una bona sabina i després, continuar en diagonal a la dreta, fins la reunió.
3er llarg: IV, III i II, tres parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg per terreny vertical i un pel trencat fins un parabolt, que costa de veure, al costat d'unes herbes. Fem un petit pas de flanc a l'esquerra i continuem  recte a munt fins la reunió que es el final de la via.
Pel descens, seguirem la carena vers ponent fins un arbre gruixut uns meters per sota de la carena. Bagues i maion instal.lats. Fem un ràpel de 28 o 30 metres fins pràcticament el cami per on em vingut.
Be, una escalada sense gaire o gens pretensions, només el gaudir, això si, d'un paissatge marevellós, com tots els d'aquesta zona. Encara que en aquesta via la roca es bona, haureu d'anar amb comte. M'he quedat amb més ganes d'escalar però avui no estic delt tot inspirat i decidim anar on tenim el cotxe i fer un parell o tres de vies d'esportiva i així acabar d'arrodonir el dia.
Un altre via nova per la cole...
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La Roca Subirana des del coll
El peu de via
El primer llarg
El segon llarg
El tercer llarg
La broca clavada a la roca que dona nom a la via
Vistes de Port del Compte des de la cresta cimera
La Llosa del Cavall des de el coll

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.