dissabte, 20 d’agost de 2016

Via ANONYMOUS a la Paret del Pont. Montserrat

Diumenge 15 d'agost de 2016
Seguim buscant vies a l'ombra del sol estiuenc i reprenent l'activitat després de les "dures" vacances, ens dirigim a la Paret del Pont a una via, en concret la Anonymous, que la vaig veure fer un cop que escalàvem la via Tasmània i que em va semblar prou interessant. La via es equipada però justeta i tindrem que completar amb friends els llargs per acabar de protegir-la si volem pujar amb més tranquilitat. Orientada a l'oest, ens permetrà fer una escalada prou interessant amb bona roca en general i sobre tot a l'ombra.

Deixem el vehicle a l'estacionament de la Vinya Nova i enfilem camí del Torrent del Pont a munt. Un cop hem arribat a l'alçada de la Roca Gris, sseguim caminant per camí ombrívol i un cop passada pel l'Agulla Jordi Solé i Masip, trobem una mena de canal/torrentera marcada amb dos fites a cada costat. La pugem i en cinc minuts ja som a peu de paret. La via comença a la dreta de la via Tasmània. Parabolt visible a uns cinc metres.

1er llarg: IV+, V, V+, 5 parabolts en uns 40 metres
Comencem el llarg pujant per una placa i superant un petit ressalt i tot seguit fem un flanqueig ascendent per una cornisa fàcilment fins el segon parabolt. Aquets primers metres son exposats. Pugem recte per placa fent passos a dreta i esquerra fins situar-nos en un altre gran placa. L'escalada es fina i prou difícil i tindrem que completar-la amb un friend petit. Al final de la placa trobem una petita cornisa als peus d'un diedre on trobem el pas més difícil del llarg i un cop superat arribem a una reunió penjada en una petita cornisa.

2on llag: IV+, V, IV+, un pont de roca i un parabolt en uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un pont de roca amb el cordino en mal estat però tenim un bon forat per un friend al costat mateix, Seguim en vertical fins una fissura petita on ens entrarà un altre friend petit que ens permetrà arribar al parabolt que tenim més amunt amb certa tranquilitat. Seguim i entrem en una mena de canal un pel trencada on ens podrem assegurar en unes bones sabines. Superem un ressalt i arribem als peus d'un marcat esperó. Aquí podem muntar reunió o seguir. Nosaltres decidim fer reunió.

3er llarg:V+, V 4, parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg lleugerament a la dreta de la reunió fent un pas força difícil i seguim per l'esperó fins arribar a la reunió, a sota d'un desplom. En aquest llarg, la roca en molt bona.

4t llarg: Ae, V i IV, uns 5 parabolts en uns 15 metres
Cerquem el primer parabolt que el trobem a la dreta de la reunió per encetar un artificial de 4 passos amb una sortida prou difícil però amb roca de primera i progresivament perdem dificultat fins arribar a la reunió.

El descens el farem en dos ràpels si portem dos cordes de 60 m. Un des de la darrera reunió fins la primera, d'uns 50 metres i d'aquí fins el terra amb un altre de 45 metres.

Bona via amb un equipament just on tindrem que escalar i buscar emplaçament per les assegurances flotants, que no sempre ens serà fàcil trobar i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Aprimera vista, el primer llarg et fa tiarar enrerre
Pas realment difícil el entrar al diedre 
Segon llarg més amable però no baixem la guardia
El segon llarg desdde la reunió
El tercer llarg 
Quina mandra! l'artificial del darrer llarg
Arribada al final de la via

dimecres, 17 d’agost de 2016

Via ABIERTO HASTA EL ATARDECER al Serrat d'en Muntaner

Dissabte 13 d'agost de 2016
Amb aquestes calors estiuenques, sempre be de gust escalar a l'ombra i un bon indret pot ser la cara oest del Serrat d'en Muntaner. La via escollida no es cap meravella, però, ens permetrà de fer una escalada a l'hombra, ben assegurada i generalment, amb roca de primera.

Deixem el vehicle a l'aparcament Nubiola de la Vinya Nova i en dirigim al Serrat d'en Muntaner. Prenem el camí fins accedir a la base de l'Agulla del Frare de Baix i la voltem per la seva cara oest resseguin un camí poc marcat per la base de la paret i quan sembla que ja no podem continuar pugem uns metres fins una llastra caiguda sobre els arbres, aquí comença la via.

1er llarg: IV, V+/A0e, V+, V i IV,  entre 8 i 9 parabolts en uns 40 metres
Comencem a escalar fàcilment fins arribar a una llastra al costat d'uns arbres i ens col.loquem al capdamunt. Tenim un fort desplom on els passos són prou difícils, diuen que V+, per mi molt més. La roca es de primera. Un cop passats els primers tres parabolts decau la dificultat i es deixa fer millor tot i que l'escalada es difícil. Arribem a un ressalt i un cop superat arribem fàcilment fins una bona cornisa on fem la reunió de dos parabolts molt amunt del terra.

2on llarg: IV+V+/A0e (6a), V i IV en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió resseguin una mena de fissures on trobarem un parabolt  i a sota un pitó seguim amb tendència la dreta i trobem un altre pitó amagat. Tot segui pugem en vertical fins un marcat ressalt on trobarem la màxima dificultat de la via. A l'esquera del ressalt trobarem uns forats que ens ajudaran a superar el pas. Un cop superat seguim per placa molt fina i de roca perfecte fins que poc a poc decau la dificultat i arribem a la reunió.

3er llarg: III i IV, 3 parabolts en uns 15 metres
Llarg de tràmit sense cap mena de dificultat rellevant, tant sols anar amb comte el darrers metres dons la roca no es del tot bona. Muntarem la reunió abans d'arribar al cim de la cinglera que serà per on farem el primer dels ràpels per baixar. Podem fer dos o tres ràpels, tot dependrà de nosaltres.

Una via sense gaires pretensions però que ens deixarà prou contents per una matinal d'estiu a l'ombra... i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Aleix Codina i Joan Prunera
Començant el segon llarg
Literalment "trampejant" el pas de 6a 
El company arribant a la reunió dos 
El darrer llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.