divendres, 2 de setembre de 2016

Via LLUÍS COROMINAS a la Doble de la Plantació. Montserrat

Diumenge 28 d'agost de 2016
Ara feia temps que no venia per la regió de Montserrat, anomenada, de la Plantació. Un laberint d'agulles encara més "enrebessat" que la pròpia regió de les Agulles i buscant buscant he trobat una via dels germans Masó, encarada a l'oest, on tindrem ombra garantida per tot el matí. Avui em retrobo amb el Joaquim després de dos mesos llargs d'inactivitat grimpaire i aquesta via pot ser un bon començament. La via, podríem dir, que no es cap marevella dons l'entorn es molt amagat i l'escalada la fa pel costat d'una canal que li resta ambient. Per contrapartida la roca es molt bona, típica de la cara nord i amb un equipament molt auster, com ens tenen acostumats el germans Masó. Per concloure: es una via només per col.lecionistes...

Per accedir a l'agulla, tot venint de Sant Joan i un cop passat el Gorro Frigi, ens enfilem entre els arbres pel mateix camí per anar a la cara Oest del Gorro Frigi fins arribar a la canal dels Llorers. Quan siguem un poc més a vall d'on comença la via "El Tio Gos" , prenem un petit sender fins arribar a un coll estres entre la pròpia Doble i la i les cotes de la Processó dels Monjos. Baixem del coll i prenem la canal ample a la nostre esquerra sempre per camí poc marcat fins que intuirem el peu de via  al costat de la roca de la Mamella. La via comença en una petita cornisa de terra als peus d'una placa de roca.

1er llarg: IV, dos parabolts de 8mm en uns 15 metres
Comencem pujant reste fins un parabolt que ens assegura els primers metres i en direcció a una feixa que ens barra el pas. Tornarem a trobar un altre parabolt. Un cop  on ens barra el pas, flanquegem a l'esquerra per entrar en un altre cornisa de terra, que es just la canal per on hem baixat abans, i farem reunió en unes arrels gruixudes que hi al terra. Llarg bastant lleig però amb bona roca.

2on llarg: IV, IV- i III, dos parabolts en uns 30 metres
Pugem a munt a cercar el primer parabolt, que es molt amunt. L'escalada esdevé prou divertida però exposada on podrem emplaçar friends ens diferents forats. a uns 20 metres començarem un flanqueig a l'esquerra on trobarem un gran forat on entrarà un friend equivalent a un Camalot #2 i amb facilitat entrarem a la reunió. Llarg divertit i amb roca millor del que sembla a primera vista.

3er llarg: IV+, V, IV+, IV, V- i III, tres parabolts en uns 30 metres
El llarg més difícil de la via. Sortim de la reunió vers l'esquerra fins un llavi on podrem colcar un friend #2 i tot seguit iniciem l'escalada en vertical per placa molt dreta fins un parabolt. Superem un bon ressalt i continuem més fàcilment fin un altre ressalt. Pas fi que l'assegura un parabolt que el podem lleugerment per l'esquerra superant el pas i de mica en mica perdem dificultat fins que abans d'arribar al cim trobem la reunió de dos parabolt al terra.

Pel descens resseguirem la carena vers el nord desgimpant el cim Sud de la Doble i remuntant el cim Nord, tot això amb molta cura. Del cim Nord trobarem una bona sabina on farem un curt ràpel d'uns 15 metres fins el coll que vàrem pujar abans.

Via, com ja he dit, només per col.leccionistes, molt rebuscada i amb poc ambient però si mes no, divertida i que serveix per engruixir la col.lecció de vies.

Com a nota dir que Lluís Corominas Duaso, el "nano Coro", era el més petit de la cordada que l'any 1948 vàrem aconseguir fer la primera escalada a la Paret de l'Aeri per la via TIM.

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
El primer llarg, al flanqueig per accedir a la reunió
El divertit segon llarg
Abans del flanqueig del segon llarg
El vertical tercer llarg
Via a l'ombra i prou divertida, tot i que, no gaire bonica

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.