dilluns, 3 d’octubre de 2016

Via NESKARAGALLS a Abella de la Conca. El Pallars Llussà


L'any passat escalant la via UN GRAN DIA, vaig veure a l'esquerra un parabolt solitari en un diedre perfecte i mes tard, com un parell d'escaladors pujaven pel mig d'un diedre-canal que va pel d'aquesta vessant de la Roca Viella. Ràpidament em vaig posar a indagar i vaig veure que havia una via recent amb el nom de NESKARAGALLS. Via molt evident però d'aventura total on tant sols trobarem les reunions muntades i un clau en el segon llarg i un altre clau i un parabolt en el darrer. La via no te l'ambient que es respira a la seva veïna de la dreta, la via UN GRAN DIA, però no li resta gens d'aventura. En alguns trams, molt matollera i amb roca a controlar, gaudirem d'una escalada d'autoprotecció on el camí natural de la roca ens portarà a un diedre perfecte, el millor de la via, fins al final del recorregut. L'aproximació i el descens a la via es el mateix que per les seves veïnes.

1er llarg: IV i IV+, neta d'assegurances i uns 45 metres
Situats a la dreta d'una fletxa pintada a la paret (via Placa base) comencem a pujar per un ressalts fin una cornisa i en diagonal a l'esquerra arribem a un diedre tombat. Seguim ara per plaques i ressalts amb molta vegetació fin un petit diedre vertical, que un cop superat, entrarem a la reunió de dos parabolts. Llarg divertit de fer però hem de controlar la roca en alguns punts.

2on llarg: V i IV+, un clau en uns 35 metres
Sortim cap a la dreta fins que la paret es posa molt vertical i podem assegurar-nos en un clau que no veiem des de la reunió. Superem aquest ressalt amb passos fins i difícils i anem pujant per placa i diedres fins un replà amb un gran arbre. Seguim per plaques i diedres fins un altre replà on trobarem la reunió e dos parabolts. Llarg amb un primers metres intensos. També hem de controlar la roca.

3er llarg: IV i V,  (V+ o un pas d'A0e) un clau i un parabolt en 45 metres
De la reunió pugem recte a munt per una serie de diedres amb molta vegetació sempre en direcció al visible diedre final. Fàcilment anem pujant però aquí la roca es prou dolenta i pujarem amb molta cura fins la base del diedre. Amb tècnica d'oposició pujarem pel diedre fin un primer clau i tot seguit el pas més difícil serà arribar al parabolt (V+ o A0e). Seguirem pel diedre fins un ressalt que un cop superat entrarem a la reunió final. El diedre, el millor del llarg i de la via.

El descens el farem resseguint l'aresta cimera que es el mateix per les seves vies veïnes o fent un llarg ràpel des de el final de la via pel cantó oposat i d'una sabina. Nosaltres preferim baixar caminant.
Via del tot recomanable pels col.lecionistes com jo, amb molta aventura i poc ambient però que gaudireu posant "catxarrets" i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per menbres del C.E.Àliga: Agustin Perez, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg 
Començant el segon llarg  
Arribant a la segona reunió 
El diedre del tercer llarg  
Als peus del diedre  
Arriban al final de la via
Recollim que en enganxarà el "negre"
A ponent, el dia es ben clar

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.