divendres, 28 d’octubre de 2016

Vies 40è aniversari CESFC i CAVALL DE FERRO a la Miranda de Sant Joan (?)

Diumenge 23 d'octubre de 2016
Avui es un diumenge d'aquells que tens tots el números per mullar-te i cambiem varius cops de pensament i zona i ens dirigim a la regió de Tebes o popularment anomenada, Gorros. Tenim tota la muntanya de Montserrat envoltada de "boira pixanera" i decidim anar cap a la zona de Sant Joan a una roca que ara l'anomenarem Miranda de Sant Joan fent referència a la guia de "Gorros" del Luichy. Com hi ha un ball considerable de noms, seguiré el seu criteri per dibuixar la ressenya.

Sortim de l'estació superior del funicular de Sant Joan i ens dirigim cap a la ermita del mateix nom i un cop passada les ruïnes de la ermita de Sant Onofre, abans fer un pronunciat revolt molt pronunciada, seguirem un corriol amb marques blaves que ens durà a un coll entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Deixarem el camí i baixarem per la vessant S.E. de la Miranda se Sant Joan, per una canal ample sense traces de camí fins el peu de les vies que volem escalar, una a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Es remarcable la diferència de pensament en obrir vies en una mateixa vessant d'una roca. Una via amb una dificultat assequible però amb passos força fins i un equipament molt auster i l'altre, molt més senzilla i amb un excés d'expansions, dos opcions totalment diferents però per tots el gustos.

Via CAVALL DE FERRO
1er llarg: II, IV, III i IV, 4 parabolts en uns 30 metres
Pugem per una rampa molt fàcil fins un ressalt assegurat per un parabolt. Seguim amb tendència a la dreta fins assolir un altre ressalt molt més pronunciat però amb molt bon canto i un cop superat entrarem a la reunió al damunt d'un còdol de dimensions molt gran on muntarem reunió.

2on llarg: IV i III, 3 o 4 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió i pujarem per terreny fàcil fins que arribarem a la reunió, uns metres abans d'arribar al cim.

Per baixar podem fer un ràpel d'uns 50 metres fins el peu de via o be desgrimpant pels vessant Est fins el camí.

El primer llarg de la via CAVALL DE FERRO
A mig primer llarg
A punt d'entrar a la reunió...
... i jo que m'ho miro
El segon llarg
Via 40è ANIVERSARI CESFC (Centre Excursionista Sant Feliu de Codines)
1er llarg: IV, V+, IV, III i III+, dos espits en uns 30 metres
Pugem recte fins els espits visibles en mig del ressalt. Superem el ressalt amb passos difícils i molt verticals però amb molt bona roca i bons cantells. superat aquest tram seguirem per una rampa fàcil i de roca a controlar. Podem llaçar un parell de sabines fins que trobem un altre petit ressalt que flanquejarem a la dreta i entrarem a sota d'un arbre on muntarem la reunió

2on llarg: IV, V, IV, III i II, un clau i un espit en uns 25 metres
Flanquegem a l'esquerra per sota l'arbre fins arribar a un cornisa. En una fissura trobarem un clau que ens assegura els primer passos per arribar a un espit. Fem un pas difícil i vertical per continuar fàcil ment els darrers metres fins el cim de la roca on trobarem un parell de parabolts grocs (Guillem Árias) on muntarem la reunió.

Per baixar, desgrimparem facilment fin el coll d'aquesta roca i la Miranda Xica i desfarem el cami fins a l'estació del funicular

Be, a la fi em pogut escalar, una mica remullats, sobre tot a sota de la reunió de l'arbre que hi ha a via dels germans Masó per culpa de la boira "pixanera". Dos vies sense gaires pretensions però que ens servirà per opinar sobre la manera d'escalar i obrir vies. Dos vies noves per omplir la col·lecció.

Escalades realitzades per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El Primer llarg de la via dels Marsó
Arriban a la reunió tota mullada
El segon llarg 
Avui dosos vies, ja trenim prou que el temps empitjora
Al cim emvoltats de boira "pixanera"

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.