diumenge, 11 de desembre de 2016

Integral Tintín i Milú al Montroig

Dissabte 3 de desembre de 2016
Aquest dissabte ens ho prendrem amb calma i anirem a fer una bonica via, tranquila i senzilla al Mont-roig. Senzilla, per que els llargs son bastant fàcils a excepció del darrer que es un "empotrament" dintre d'una xemeneia on nomes trobarem un clau per assegurar-nos. Es una integral de dos vies on la primera part puja fins la roca anomenada el Castell i després empalma amb la Proa. Jo creia que seria una via poc "agraciada" però la veritat es que m'he divertit prou i quan arribes al cim dona la sensació de que t'ho has passat d'allò ben be.
Per accedir al peu de via es una bona excursió de gaire be hora i mitja. Deixarem el vehicle un cop passem l'ultim túnel de la presa de Camarasa tot venint del propi poble i uns dos-cents metres mes endavant, trobarem a mà dreta, una petita explanada on caben uns quants cotxes. Caminarem carretera a baix fins que travessem el túnel i la presa i a l'entrada del pròxim túnel veurem un camí que indica La Cova del Tabac. Anirem per camí ben marcat per la cara Nord fins donar la volta i cambiant de vesant al Sud. Seguim caminant i en un punt trobarem una gran alzina que tapa el camí i a la dreta tenim una tartera on podem veure fites. Pugem per la tartera i un cop a la base d'una paret seguim per la dreta fins un punt on veurem una mena de contrafort on es visible el primer parabolt de la via.

1er llarg: IV i III, un parabolt i dos ponts de roca en uns 20 metres
Pugem per paret vertical però fàcil fins assegurar-nos d'un parabolt. Continuem amb roca a controlar però molt fàcil fins arribar a un petit bosc i ens decantem a la dreta per entrar a la reunió que la farem d'un arbre.

2on llarg: IV+ i IV, un clau i 4 parabolts en uns 35 metres
Seguim lleugerament a l'esquerra a cercar un pitó i continuem recte amunt per terreny un pel difícil fins arribar a un petit diedre i tot seguit a l'esquerra fins arribar a una feixa on muntarem la reunió d'un sol parabolt que hi ha al terra. L'altre se l'han endut.

Caminarem en sentit Nord (Fites) fins un esperó on li donarem la volta i muntarem una reunió d'un pont de roca (podem reforçar-la) en plena cara Nord.

3er llarg: IV, 4 parabolts en uns 40 metres
Superem un petit ressalt des de la reunió i seguim per plaques un pel pol.lides fins un altre ressalt del propi esperó. Des de l'ultim parabolt podem seguir pel fil del esperó per la dreta fent un flanqueig molt forçat  (IV+) o seguir recte a munt del parabolt per una mena de canal curta que en durà a la reunió d'un arbre (II i III)

4t llarg: I i II, neta i uns 30 metres
Seguirem la cresta molt fàcil i en algun punt aèria fins pujar un petit turó on muntem la reunió d'un clau
D'es d'aqui podem fer un "pas de gegant" per accedir al cim de la "presó", si volem, el cas es que hem de desfer-lo un altre cop per continuar la via. El pas es prou espectacular i assegurat per un parabolt. Es més difícil la tornada que l'anada. Un cop fet això o no, pujarem a un petit cim per desgrimparlo molt fàcilment (III) o fer un petit ràpel d'un parabolt amb anella (jo no ho recomano) i després tot caminant arribarem a un coll on començarem la segona part de la via.

5è llarg: V, II i I un parabolt i un pont de roca en uns 30 metres
Estan a peu pla, superarem un ressalt molt vertical però assegurat per un parabolt i decantant-nos a la dreta arribarem a una cresta que la seguirem per terreny molt fàcil i amb molt de matolls  fins arribar a un altre paret on muntarem la reunió d'un bon arbre

6è llarg: IV, 3 parabolts en uns 30 metres
Pujarem per placa tombada superant algun ressalt i el final on caminarem uns metres fins arribar a un arbre on muntarem la reunió.

D'es d'aquí caminarem per matolls fins la base de la pròpia Proa on muntarem una reunió a peu pla d'un pont de roca

7è llarg: II i III neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil en tendència a l'esquerra fins endinsant-nos dins la xemeneia. Terreny brut i poc agraït. arribarem a una paret on trobarem un parabolt. Si volem podem fer reunió aquí, si no, un parell de metres més a la dreta podem muntar una reunió de dos parabolts al començament de la xemeneia.

8è llarg: IV, IV+ i V, un clau i uns 25 metres
Sortim de la reunió en tècnica d'oposició superant un bon ressalt assegurat per un pont de roca i de seguit ens "empotrem" a la xemeneia, com més en dins més "empotrats" anirem. Als pocs metres podem llaçar una bona sabina i continuar arrossegant-nos per la paret. Podrem assegurar-nos en un parell de fissures que jo no he vist, si no, a munt fins que la xemeneia ens obliga a sortir en fora i a la nostre esquena trobarem un pitó que no es veu des de sota i que ens assegurarà el darrers metres prou difícils. La sortida de la xemeneia es prou bruta i un cop sortim muntarem la reunió al terra d'un sol parabolt.

D'es d'aquí caminarem amunt fins el cim de la Proa, final del nostre recorregut.

Per baixar, seguirem un camí ver ponent fins que arribem a un altre camí molt més marcat tot fent un gir al Nord. Seguirem baixant per la cara Nord fins el camí que em fet de pujada a la via i d'aquí retornant a la presa de Camarasa

Via sense cap pretensió però molt divertida a,b un llarg final que no ens deixarà indiferent... i una més per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Víctor Vigil, Joaquim Lloria i Joan Prunera
El nostre objectiu 
Començant el primer llarg
El segon llarg 
Arribant a la R2
L'ombrívol tercer llarg 
El "pas de gegant" 
El ressalt del cinquè llarg 
El sisè llarg 
La xemeneia del darrer llarg
Sortint de la R8 
El final de la xemeneia 
Les nostres ombres davant del solt ponent 
A estat una escalada divertida! 
El cim de la Proa

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.