dimarts, 11 d’abril de 2017

Via XAVI SAMPIETRO a la Cara de Mico. La Plantació. Montserrat

Dissabte 8 d'abril de 2017
Fa temps que li teníem ganes en aquesta via i avui, per fi, ens tornem a decidir després de varius intents fallits bàsicament per mal temps que ens va fer tirar enrere. La via en qüestió es tota equipada amb parabolts i tant sols necessitarem setze cintes i els estreps, en el nostre cas. Per accedir a la roca farem el mateix camí que per les seves vies veïnes com las populars via Infidel i Escalada Virtual. Per arribar al peu de via seguirem a ran de paret passant per aquestes vies i enfilant-nos per una canal, al final d'aquesta, en un petit replà, muntarem la reunió d'un arbre. Parabolt visible a un parrell de metres a munt. No confondre uns burins que hi han a la dreta que pertanyen a la via Terestel.

Com a comentari, dir-vos que em vaig trobar pel camí a l'amic Xavi Socias, dibuixant de còmics de muntanya, que només ens coneixem per mitjà del Facebook i ara en persona. Ells aniran a la via Infidel i fem tot el camí plegats i fent-la petar una estona i si tot va be, ens trobarem de neu al cim de la roca.

1er llarg: IV, 4 parabolts i uns 25 metres
Estan en el replà al final de la canal, sortim per l'esquerra d'un diedre i escalem per placa compacta. Seguim fins que un fort ressalt en barraria el pas i al final del diedre a la dreta tenim un parabolt. Flanquegem a la dreta i per terreny molt fàcil arribem a un bon replà en plena aresta on muntem la reunió de dos parabolts amb anella.

2on llarg: III, 3 parabolts en uns 20 metres
Enfilem amunt per la fàcil aresta on anirem trobant dos parabolts mes i un darrer gairebé arribant a la reunió que muntarem a la dreta de l'aresta també de dos parabolts amb anella. Escalada molt fàcil.

3er llarg: V+/A0e, Ae+, V, Ae+, V i IV ,16 parabolts i uns 30 metres
Ara l'aresta es redressa molt vertical  i gaire be desplomada. La sortida de la reunió es força potent i fets un parell de passos ja treiem els estreps. L'escalada que farem es en artificial amb passos molt llarg que ens obliguen a estirar-nos molt amb ajuda de les mas i el fifi  per accedir al proper parabolt. Tant sols al mig farem un pas en lliure de V esporàdic. En un punt el parabolt allunya prou i ja tenim que sortir en lliure fent uns passos de flanc a l0esquerra per continuar vertical un parell de passos mes i tot seguit a la dreta i entrar a la reunió tombe de dos parabolts amb anella. Llarg amb molt d'ambient, sobre tot la sortida en lliure. La ressenya de l'Escalatroncs d'aquest llarg diu: "algun pas llarg, divertit", be, jo no ho calificaria de divertit, si més no, esgotador!

4t llarg: IV i IV+, 6 parabolts en uns 25 metres
Ara ens queda el darrer llarg que seguirem per l'aresta amb un rocam de "fàbula". Sortim per la dreta de la reunió en vertical i de mica en mica s'anirà redressant sense ser massa difícil però ara si que serà una escalada divertida on gaudirem dels fantàstics còdols que anirem trobant. La reunió la muntarem uns metres abans d'arribar al cim.

Ja som al cim i en poca estona ens retrobem amb el Xavi Socias i els seus companys i fem el descens de la roca i el camí al Monestir tots plegats. Ha estat una bona jornada amb una nova via per la "cole" i uns nous amics.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera (C.E. Àliga)


Començant el segon llarg
L'artificial del tercer llarg
Sortint en lliure abans d'arribar a la tercera reunió
Vistes de la segona reunió a mig llarg d'Ae
Arriban a la tercera reunió
El "divertit" darrer llarg
Els darrers metres de la via
Retrobament amb el companys

1 comentari:

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.