dimecres, 3 de maig de 2017

Via BETELGEUSE a les Moles del Don. Estrets d'Arnes

Diumenge 30 d'abril de 2017
Per a mi, anar a escalar als Estrets d'Arnes es sempre motiu de festa, es un lloc que em fascina. He fet poques vies a les Moles del Don, tant sols la Ítaca i la Tintin a les Moles, que la he repetit un munt de cops, fins hi tot en nocturna. En cambi a les Gronses, si que he fet moltes vies que son de grau més moderat (algunes). L'últim cop que vaig ser, des de la primera reunió de la Tintin, vaig veure a l'esquerra, tot una sèrie de parabolts lluents i em vaig proposar que miraria d'anar-hi el proper cop que vingues. El problema, per ami, d'aquest sector dret de les Moles del don, es que hi ha poc informació, o molta segons opinions, però no gens clara. tot un garbuix de vies que es creuen unes amb altres, equipades, se'n se equipar o re-equipades, fan dubtar d'un recorregut fiable. El cas es que a peu de via ens vàrem decantar per la via Betelgeuse refiant-nos de la fotocopia d'una pàgina d'una guia extreta d'un blog, bastant austera, per cert, i entre les explicacions d'una cordada de davant nostre i el meu olfacte, crec que la vàrem encertar en tot.
La via, equipada els 90', ara es re-equipada amb parabolts inox fins on acaba i tant sols necessitarem 10 cintes i si anem un pel justets, un estrep ens anirà be. La via son dos llargs i vàrem allargar-la per l'esquerra sortint per la via Àngel de Cuero. Del tot recomanable ens sorprendrà, doncs des de les reunions, els llargs semblen més fàcils del que en realitat son.

Per accedir a la paret podem anar des Horta de Sant Joan i prenen la carretera que va de Tortosa a Vall-de-roures i tot sortint del poble a l'esquerra tenim un desviament d'una pista asfaltada que ens portarà al parquing del riu dels Estrets. Tot molt ben indicat. Un cop deixe3m el vehicle prenem el camí dels Estrets i en vint minuts estarem davant mateix de l'extrem dret de les Moles del Don. Travessem el riu i remuntem un corriol amb fites que en porta a peu de la paret. En una clariana del bosc a uns 10 metres a l'esquerra de la Tintin, comença la nostre via. Parabolt inox ben visible a tres metres del terra.

1er llarg: V, IV, IV+, IV i V, 5 parabolts en uns 30 metres
Comencem per l'esquerra fent un curt flanqueig a la dreta fins xapar el primer parabolt. Pas curiós i fi. Seguim en tendència a la dreta per placa i superant algun ressalt, fins que uns metres abans d'arribar a la reunió tenim un pas força difícil i obligar i un pel compromès. El superem i flanquegem a la dreta on tenim la reunió prou còmoda.

2on llarg: V, V+, V, IV+ i IV, uns 9 parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Encetem el llarg per l'esquerra col·locant-nos damunt d'una cornisa i fent un pas de flanc difícil. Continuem en vertical i molt dret fins arribar a una petita cornisa on trobem una placa fina i vertical. Un cop superada, continuem superant petits ressalts verticals tant a dreta com a esquerra fins arribar, ja més "humanament" a la còmoda reunió.

3er llarg: (Ángel de Cuero): III, IV+, V i IV, 1 parabolt i dos espits en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra amb escalada fàcil i fent un llarg flanqueig ascendent fins donar la volta per sota al característic desplom. fem un curiós flanqueig per placa inclinada i molt llisa assegurada per dos espits fins arribar a l'altre banda on muntem una còmoda reunió en una cran cornisa.

4t llarg: IV, III i V, un espit,una reunió i un parabolt en uns 40 metres
Ens enlairem de la reunió per l'esquerra de la gran llastra i pugem en escalada fàcil fins un espit. Seguim ara flanquejant en ascendent i trobem una reunió antiga de dos parabolts. Continuem fen flanqueig en ascendent fins un punt on els desplom cimer es mes fàcil. Trobarem un parabolt inox nou per superar l'últim pas i que ens farà suar de valen doncs es un pas compromès i exposat però amb calma el podem resoldre i un metres mes amunt i a l'esquerra d'un arbust trobarem la reunió amb dos químics.

Pel descens prenem un camí amb fites prou marcat que ens portarà a una canal. Al final d'aquesta, trobarem una equitació amb cables i escalons a manera de ferrada i un cop a baix, remuntarem un corriol que ens durà un altre cop a peu de les vies. 20 minuts de descens.

Una via prou distreta i que ens farà escalar de valent tot i el seu bon equipament. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Enedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera
La paret que escalarem
El primer llarg, amb sorpresa final
Recuperant el primer llarg
Començant el segon llarg
Vertical però amb bons còdols...

...segueix molt vertical

l'Agus recuperant el segon llarg
Arribant a la segona reunió 
Començant el tercer llarg
La "Ene" en el tercer llarg
Es fàcil el tercer llarg...
...però amb sorpresa final, també 
El darrer llarg, que també te sorpresa final
Els companys en el darrer llarg
Ens ha sorprès gratament la via

2 comentaris:

  1. Ufff. Aquesta pica. I a la foto "recuperant el primer llarg" es veu molt "aire".

    ResponElimina
  2. Enhrabona Joan ! es veu maca la línia. La "cole" va augmentant !

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.