El col·leccionista de vies

Via Bavaria a la Cua del Bacallà o Salvat Papasseit

2012-02-14T12:04:00.000+01:00

11.02.2012

Cuntinuem amb temps (molt) fret, anticiclònic i sense ploure... Panorama engrescador, com la política d'aquet... pais, i per aquest dissabte, en Joaquim i jo, ens decidim, despres de pensar i pensar a on anar que ens toqui el sol i no bufi gaire el vent, anar a Frares, a la Cua del Bacallà, altramen anomenada, Salvat Papasseit, que imagino, el nom, dedicat al poeta de la Barceloneta. Tot baixant del cotxe a Can Massana, com es habitual últimament, fa molt de fret. Carreguem trastos i cap a Freres seguin el cami de les Portelles. La major part del camí, es tot nevat i amb gel, i tenim que anar amb comte amb les relliscades. Arribats a la Font de l'Esllavissada, hi ha una llenga de gel que surt de la font, pujem amb cura, dons la via comença en una cornisa, a uns metres de terra on trobem la reunió.

1er llarg, A0e, V, IV, IV 6 parabolts i uns 40 metres
Estant a la reunió, el parabolt el trobo uns tres metres a l'esquerra i força a munt. La roca no es de gaire qüalitat i molt vertical però els parabolts son bastant a prop. Porto els estreps però faig tres pasos en A0e sense gaires problemes, el difícil, és el que be ara. Veig un parabolt amb un maion força lluny. Em desenganxo del seguru i pujo amb presa molt petita i vertical... bufff, arribo al parabolt! Miro a munt i no veig res... si! un parabolt, a "canpistraus"... som-hi. Vaig fent, sempre amb cura de la roca dons hi han trams que no es gaire bona. Fa sol i fins hi tot tinc calor. Arribo a la R1 als peus d'una xemeneia on trobo un parell de parabolts.

2on llarg, IV i IV+ 5 parabolts i uns 40 metres
Ara surtirà en Joaquim. Es una Xemeneia d'uns 15 metres no molt estreta on es veuen dos parabolts, un a pocs metres de la R1 i l'altre, sembla ser que al final. Tenim un problema, pujem amb les motxilles i ens molestaran. Optem per penjar-les d'una baga al talabard i així tindrem l'esquena lliure. El Joaquim va pujant en "remonage" fins que el perdo de vista i al poc crida que ja es a la R2. M'he quedat gelat a la reunió, dons passa el vent i no em toca el sol.

3er llarg, V, IV i III 4 parabolts i uns 40 metres
Arribo a la reunió completament gelat i mentre em "bufu" els dits encaro el tercer llarg, que com imaginava, no toca el sol. Trobo un pas explosiu un xic desplomat pero amb pressa generosa i assegurat per un parabolt. La resta es una gran placa inclinada amb petits ressalts prou fàcils. El problema es que tinc les mans gelades! Arribo a la R3 en un replà força bo i a la meva dreta veig els dos parabolts de l'ultim llarg. Podria empalmar-los dons deuen ser uns 10 o 15 metres, però, estic tocat de mans... Faré reunió.

4t llarg, IV, 2 parabolts i uns 10 o 15 metres
Com en Joaquim arriba "calentet" fa l'últim llarg, que sortosament toca el sol i es curt. arribem al cim i contemplem el paissatge, a ponent els Frares i a llevant els Ecos amb tots el camins nevats. Fem foto cimera i la baixada la fem seguint la carena vers el Nord fins un coll i a la nostra esquerra baixem una canal entre la Cua del Bacallà i l'Agulla del Rei que ens deixarà, en poca estona al camí que porta al Coll de Porc. Baixem per la vessant Nord fins a Can Massana i cap a casa que avui ja hem tingut prou.

Via "disfrutona" i variada en un entorn molt sol.litar,i on tant sols hem trobat gent que passa cami del refugi o a Coll de Porc

Primer llarg, despres del tres passos d'A0e

Xemeneia del segon llarg

Tercer llarg, aqui ja no toca el sol!

Gel incrustat en una presa al tercer llarg

El Joaquim arribant a la tercera reunió

El Joaquim fent el curt i últim quart llarg

Sort del Sol que escalfa!

Com sempre, foto de la cordada al cim de la via

Sol i neu entre els còdols de la Serra l'Obac

2012-02-08T09:58:00.002+01:00

04.02.2012

La persona que em va convèncer per sortir a escalar, en Guillem, al final no va poder venir i el Joaquim i jo no les teniem totes degut el fred que feia. Ja de camí a Sant Boi ja m'hen adono que avui no "seria un gran dia". Parlant amb el Joaquim, li dic d'anar a Sant Llorenç del Munt i podriem fer la via normal del Cavall Bernat, altrament dit (carinyosament) "el Burret", així en Joaquim s'estrenaria amb la caracteristica i especial roca de Sant Llorenç. Arribats al punt on es deixa el cotxe, val a dir que sempre em costa trobar el lloc i em perdo de mala manera per aquesta maleïda urbanització, sembla que el temps es mantindrà. Estem a +3º i tot plé de neu. Ens posem els "trastos" i comença a bufar un vent que s'ens gela, fins i tot, les idees. Començem per l'entrada del diedre i ja veiem que no farem res. Tenim les mans i el peus gelats, retirada!

Ja que estem aquí, li dic d'anar a la vessant oest de Sant Llorenç, a la Serra de l'Obac, on un cop vaig veure en el Vertex nº 227 un artícle d'aquesta zona (he estat previsor i porto a la motxilla la resvista) i m'hi vaig acostar per donar-li una ullada, a veure si tenim possibilitats de fer algo, si més no, de donar un cop d'ull. Reprenem la carretera al Coll d'Estenalles i passat el km.11, trobem a l'esquerra l'aparcament de l'Alzina del Salari. Està tot nevat però hi ha lloc. Prenem les motxilles i enfilem per una, sortosament abandonada, urbanització. Trobem el camí plé de neu i en 20 minuts, arribem al Coll de Tres Creus. Prenem llavors el camí cap el Coll de la Tanca i de seguida tenim devant nostre les primeres roques, La Foradada i la Cinglera del Setrill. Fa un sol espatarrant i molt fret però la temperatura es millor que abans. Mirant les ressenyes, ens decidim per la via Reyes a la Cinglera del Setrill. La roca es... com us ho diria, especial, s'ha d'estar acostumat a escalar per aquestes contrades per tenir confiança. Be, la via que hem escollit es molt fàcil però no la coneixem i ni sabem si te assegurançes.

1er llarg III net i uns 15 metres en travessia
Comença en Joaquim però no troba la reunió i de seguida m'adono que no anem be i veig la primera reunió que està a la cornissa de sota. Desgrimpada i tornem a començar. Ara sí, travessia a la dreta, la ressenya posa II però nosaltres li donem III. La roca te l'has de mirar amb "carinyu". Reunió de dos espits nous.

2on llarg IV dos espits i uns 30 metres
Surto jo fen uns pasos una mica delicats de roca discreta, salvant una placa fins un replà on trobem un espit. Passo per la dreta d'una savina on puc col.locar una baga i més a munt, en un ressalt trobo un altre espit. Pujo recte, ara la roca es mes bona, fins una llastra on puc posar un pont de pedra. Flanqueix a la dreta i un altre ressalt. Aqui la roca no es gens bona i està molt bruta. Es una mena de diedre canal on poso un friend gros i una baga en una savina i fent un ultim pas arribo a la reunió del cim de la cinglera, en una alzina grosa. Està tot plé de neu. La ressenya diu que es baixa per llevant per una canal fins el camí però tot es plé de neu i ho tenim una mica "magre" i decidim baixar, fent un rapel de 40 metres, desde l'alzina fins el camí. El paissatge es maquíssim i fetes les motxilles anem fins la singlera de la Porquerissa per donar un cop d'ull. Després retornem el camí fins l'aparcament i ens tornem cap a Terrassa a veure si trobem un lloc on fer un mos, dons tant de fret, en ha obert la gana!

Estrena del Joaquim a la peculiar roca de Sant Llorenç de Munt i nova via per la cole. al final, sí que ha pogut ser "un gran dia"

A peu de via.

La foradada desde la cinglera del Setrill

Ara si que em trobat la via!

El segon llarg

En Joaquim al segon llarg

Cim!

El camí tot nevat

El Turó de la Pola

El Paller desde el cim

La Plantació. La Doble per partida doble

2012-01-31T21:00:00.003+01:00

29.01.2012

La idea d'aquest diumenge era molt diferent del que vàrem planejar en Joaquim i jo. El cas es que quan surtim del cotxe, al parking del Monestir, vem cambiar d'opinió de cop. El termòmetre marcave 2º C i corria un "airet geladet" que no era res engrescador. Be, ja hi erem al Monestir, que fem? Anem a Gorros o a la Plantació? Ja veurem. Arribem a l'estació inferior del Funicular de Sant Joan i vet'aqui, tancat per revisió anual, dons a caminar s'ha dit!

Pujant pel camí cimentat fins a Sant Joan, optem per anar a la Plantació i fer una via dels germans Masó a la Doble que jo fa temps que la vaig fer, així en Joaquim farà una via nova. El sol no llueix gaire i s'està tapant per moments però sembla que no plourà, ja veurem en que queda tort això avui...

Arribats a peu de via el sol escalfa una mica i sembla que el dia s'aguantarà. Devant nostre tenim la vertical aresta del primer llarg. Recordo que al costat hi ha un altra via dels mateixos Masó. Quan acabem amb aquesta podriem fer la seva veïna, no? Be, ens posem a la feina.

Via Tuareg
1er llarg III, IV i V 5 espits i 40 metres.
El començament es una mica trencat i l'espit està força lluny, on es redreça l'aresta. Puc possar un parell de friends abans dels espits i continuo vertical per uns còdols petits i cantelluts amb un grau que va pujant de dificultat fins arribar a la reunió que farem en una petita cornisa per sobre d'una sabina.

2on llarg 1 espit i 35 metres
Sortim de la reunió verticalment pero més fàcil que al primer llarg i també amb molt bona roca. Pasats un metres de l'unic espit de la tirada la cosa ja s'inclina força i pugem amb facilitat. No hem trobat el clau que indica la via però podem possar un merlet molt bo. Arribant al cim la roca es torna dolenta pero de poca dificultat.

Ja som al cim i buja un vent gelat que ens esperona a buscar el rapel. Tindrem que baixar l'agulla principal amb un passos una mica delicats fins un collet. D'un pont de roca hi ha una baga que la podem fer servir per despenjar-nos, però això es a gust del personal. Tot seguit, remuntem un altra agulla fins el seu extrem nord on farem el rapel que ens deixarà en un collet. Recllim cordes i tornem a la mateixa agulla on tenim les motxilles i ens disposem a fer la segona via.

El primer llarg

El Joaquim poc abans d'arribar a la reuió

Començo a tenir fred, encara que faci sol!

El segon llarg

El cim!

Via Antonia Vilaseca Vilalta
1er llarg III, IV i IV+ dos espits i 45 metres
L'espit es veu força lluny però d'entrada no sembla difícil. Vaig pujant i no trobo res per possar i sort que arribo a l'espit, dons ja portave uns deu metres sense res i aquí la cosa ja cambia. després es tomba fins un ressalt on trobo el segon espit. Pas vertical on passat l'espit poso un friens del 0,25 i tot seguit fins que la roca ja es tomba i arribo a la reunió en una cornisa força còmode.

2on llarg IV i III un espit i 35 metres.
Aquest llarg es veu fàcil i al final tot apunta que la roca no serà gaire bona. Desde la reunió veiem un espit amagat que no es divisa facilment. Pujem per una mena d'esperó fins "xapar2 l'espit. després facilment fins que a pocs metres abans d'arribar al cim la roca estorna molt dolenta i entre terra i sabines arribem un altre cop al cim.

Ara només ens resta tornar a fer el mateix d'abans i per avui ja hem tingut prou, dons começa a fer fred de valent i s'està encapotant una mica. Be, no ha sortit el dia tant malament com creiem i hem pogut fer un parell de vies en un lloc molt solitari. Es curiós, avui només hem vist una cordada a la Comez-Xalmet, de camí a la Plantacio i a la tornada, un altre a la Rantanplan. Avui ha fet molt de fred!!!

El primer llarg de la via Antonia Vilaseca

En Joaquim al segon llarg

La codolosa, via dels Indignats. Matinal "escopetejada"

2012-01-24T21:05:00.002+01:00

21.01.2012

Avui dissabte farem una matinal dons les obligacion familiars ho recomanen. La via serà la Indignats envlavada en un troçet de paret que queda lliure a la popularísima Codolosa. La via es oberta per l'amic Joan Asín, on hi ha alegria en els tramps de IV i un 6a que segons ell es pot fer en Ae. Ens juntem en Joan Marc, el Guillem, el Joaquim i un servidor on faem dos cordades.

Quan arribem a peu de via veiem que, com ja m'han advertit hi ha aire entre assegurances. El meu pensament ere de fer jo el segon llarg però en Joaquim prefeeix fer-lo ell dons hi han dos parabolts ben seguits.

1er llarg IV, IV+ i V- 4 parabolts i 30 metres
Desde sota es veu una mica "heavy" el llarg però a mida que pujes es torna més "humana", amb bona presa de mans però un xis bruta per la terra que hi ha. En Joan Marc va darrera meu però en el segon parabolt li salta una presa de mà i pica a la cornisa i s'enressent una mica al taló. Jo mentres tant, ja sóc a la reunió i veig que el relleva en Guillem.

2on llarg IV Ae V- i IV 4 parabolts i 25 metres
Surt en Joaquim una mica nerviós pentsant en el 6a pero un cop arriba als parabolts posa un estrep per arribar a una llastra on pot posar un friend i un pont de pedra. Continua, ara més tranquil, per plca amb còdols agraits fins la feixa on muntem la segona reunió. Jo desde la reunió veig molt factible poder intentar-lo en lliure i em surt tot el llarg net. No se si es 6a, em costa graduar de segón i ho indria que provar de primer. Un altre dia...

3er llarg V+ i IV 6 parabolts i 25 metres
Aquest llarg es una mica de tràmic. No es gaire agrait sobre tot l'últim troç que es molt forçat i la roca no gaire bona. El V+ també em surt net (tindré el dia inspirat?) i monto la reunió al cim de la roca o paret i al cap de poc ja som tots quatre al cim. Amb tot això a l'ermita de la Salut es monta un "xirigall" d'una, sembla ser, festa d'aniversari que espantave fins hi tot les cabres. No sé si tornaran a fer niu les suposades aus protegides de la muntanya en aquest zona... de veritat un escàndol brutal!

Dos rapels per la mateixa via i tots un altre cop a vall... i cap a casa que fem tard. Via ràpida per una matinal i si no fos per lo bruta que era la roca m'hages agradat més. Assegurada amb petites excursions entre asegurances per passar una mica de neguit i el grau ben trobat. Una més per la cole.

El primer llarg

El segon llarg

Preparats per rapelar tota la via

Una Locusta migratoria, que atònita, no ens treu l'ull de sobre... poder estave acollonida pel xivarri de la "festa" (fotre)

Circ de Cambra d'Ase - Corredor Gigoló

2012-01-17T21:43:00.004+01:00

15.01.2012

La meva resenya, molt personal...

El dijous, en Joan Marc em proposa fer aquest corredor, dons uns quants de la UEC de Sants marxaran a les 5.00 h. del matí del diumenge desde Collbató... començo a "babejar", tinc un fort "monu" de corredors aquest any. Mentre em faig la "película" caic del cel i penso: a les cinc del matí!!!, son bojos aquets romans!!! Ràpidament truco al Joan Marc i sort que som grans i encara ens queda una mica de seny i sense mes miraments, quedem per sortir el dissabte a la tarde i dormir al refugi-xalet de la UEC a la Molina. Estic una mica constipant però pot més la dependencia de neu!

Ens llevem a les 5.30 h. i ja tenim l'esmorzar preparat al Xalet. Suc de fruites, embotit i formatge i la es 6.00 h marxem. Em quedat a les 6.45 h a la rotonda de la frontera amb l'Oleguer, el Bernat, el Xas i el Raimond i pararem una estona en l'únic bar obert que hi ha a la frontera, dons els nois volen pendre alguna cosa abans d'anar a les pistes d'esqui d'Eina. Surtim de la Catalunya dominada per espanyols i ens endinsem en la Catalunya dominada per francesos i a les 8.10 h ja carregats amb tota l'infanteria ens dirigim de cap al Circ de Cambre d'Aze. Per tot el Pirineu Oriental hi ha molt poca neu i no tinc molt clar en quines condicions de neu estarà el Gigoló. En Joan Marc i jo anem fent al nostre pas, que es bastant lent, i així deixem al jovent que vagi obrint traça i a les deu en punt arribem al circ. La visió del corredor es al.lucinant. Es veuen força resalts però semblen prou assequibles, el que no em queda molt clar, es la sortida, dons diuen que es força dreta i difícil d'assegurar.

Mentre el quatre companys que ja s'han col.locat els crampons i es dirigeixen a l'entrada del corredor, en Joan Marc i jo fem el mateix. Ens costa d'arribar dons ara comença a empinar-se. en una roca plana ens vestim de "romanu", treiem la corda els piolets i ens posem el material. L'ambient es fret, molt fret. Estem a la cara nord. El corredor està en condicions gairebé perfectes, la neu dura en el ressalts compromesos i més verticals. Anem encordats en doble a 30 metres i pujem en ensamble fins arribar als ressalts on montem reunions. Fins i tot he posat pitons que feia un munt d'any que no ho feia... al.lucinant! Quan estem a mig recorregut del corredor veiem que els company ja estan a dalt i ens diuen que l'ultim troç, més vertical i amb una sortida de roca en IV es força factible. Muntem reunió a l'entrada del ressalt i ens encordem en simple a 60 metres que serà suficient per arribar a dalt de tot. En Joan Marc em passa tot el material i em disposo a fer l'ultim atac. Tinc un parell de passos en mixte, que els supero amb facilitat i devant meu tinc tot una pala de neu dura de entre 55º i 60º. Els companys al cim, ens miren i fan gresca, cuidadin cuidadin que encara no soc a dalt!!! Trobo un resalt on podrie posar un friend gros... però no els porto, miro de emplaçar un pitó que no queda gaire fi i continuo canal a dalt. Ara estic al resalt final on a la base de la roca poso un friend que queda molt bé i amb tres pasos en roca ja soc al final, on els companys m'estàn esperant. Asseguro al Joan Marc i en poc més de vint minuts ja som tots a dalt.

Encara ara, estic "flipant" de lo maco que es aquest corredor i amb les condicions excel.lents en que ho hem trobat. Feia tres anys que no podia escalar un corredor d'aquesta categoria i tant a mi com als altres, baixem molt contents de l'escalada. Baixem pel canto de ponent del cim dirigint-nos capa l'estació d'eski i "deunidó" el troç que ens queda. Fets pols, en Joan Marc i jo, però amb un sumriure d'orella a orella, baixem (els últims) fins on tenim el cotxe. Per unanimitat decidim tornar pel Túnel del Cadí, que encara que val la friolera de 12,26 euros els pagarem agust i cap a casa amb un corredor nou a la butxaca per la cole...

En Joan Marc al primer ressalt

En Joan Marc al segon ressalt

En mig d'un ressalt, no se quin era

Pujant a "l'ensamble"

En Joan Marc al mig del corredor

Encarant l'ultim llarg

El companys en van fer aquesta bonica fotografía

En Joan Marc al mig de l'últim llarg

Aqui tota la "penya" pendents d'en Joan Marc

El components de "Al filo del ridículo"

via El Caçador de Mamuts al Barretet

2012-01-12T21:24:00.000+01:00

07.01.2012

Quedo amb el Guillem per anar a fer la primera via del nou any i també s'apunta en Joaquim. La meva idea, en un principi, era no caminar gaire i quedar-nos per Collbató, però decidim anar a fer una via que feia molt temps que tenia ganes de fer, la Caçador de Mamuts, a la Plantació. No tenim ni idea per on està a questa agulla i tindrem que confiar amb el nostre instint.

Prenen el "cavall de ferro" que ens durà a Sant Joan i d'aquí anirem caminant fins el desviament que ens portarà cap a la Serra del Pollegons. Mirant els croquis de la Guia de la Plantació anem fixant-nos amb la forma de les agulles i no ho tenim gaire clar. Situats devant del Porró, enfilem una canal amunt en direcció al que creiem que podria ser l'Agulla del Barretet. Al cap d'una estona de pujar i pujar, arribem al peu de via... renoi, l'hem trobada a la primera! Son a la vora de les dotze del migdia i la via es curta, 50 metres però força difícils pel nostre nivell... però ben assegurada.
Ens turnarem els llargs, en Guillem el segon i jo el primer.

1er llarg V+ 7 parabolts i un pont de roca i 25 metres
La primera per a mi i ja d'entrada sembla fàcil arribar al primer bolt però, res més lluny de la realitat, al menys per a nosaltres... recte no puc i en veig obligat a pujar una mica a l'esquerra del seguro per poder xapar-lo. Després vas pujant per roca fantàstica i molt agraida fins un ressalt on hi ha un pont de roca i un xic més a munt un altre parabolt. Després, en tendència a la dreta, pujem per bona roca i amb dificultat moderada fins la reunió que la farem en un bon replà als peus d'un diedre.

2on llarg V+ o A0e 5 parabolts i 25 metres
Ara surtirà en Guillem. En aquest llarg la dificultat es més mantinguda, però pots fer trampes més fàcilment. Entrem per un diedre vertical i amb molt bon canto, seguim per placa fins on gran bloc de pedra que si volem el superem en A0e pel mig. Un cop superat, flanquejem a l'esquerra fins una fissura una mica trencada on podem col.locar un friend o tasco i superant-lo, ja som al cim. Bonica agulla on tenim una vista fantàstica del bell mig de Montserrat... proposo fer alguna cosa més però els companys ja estan satisfets i diuen que per avui ja hi ha prou. Jo m'he quedat amb ganes de tibar-hi una mica més... Curta escalada per una aproximació llarga però val la pena pel entorn i la roca de la via.

Ara toca rapelar d'una arrel prou sólida, tot i que fa una mica de "cangel.lo"... en fi, es el que hi ha, i en uns 40 metres ja som al peu de via. Retornem de nou al camí de Sant Jeroni i acompanyem al Guillem, que ell baixa amb el funicular i en Joaquim i jo caminant al Monestir... una agulla nova i una via nova per la cole i cap a casa.

El V del principi de la via que tant en va costar de fer...

En Joaquim a mig primer llarg

El Guillem arribant a la primera reunió

Els primers passos del segon llarg

Sense comentaris...

La Cajoleta via Esquivabolas, l'última de l'any.

2012-01-02T15:43:00.002+01:00

31.12.2011

Quina és la millor manera d'acabar l'any? per a mí, escalant. Ens juntem en Guillem i jo sense tenir cap idea i marxem cap a Collbató. Li proposo anar a la Cajoleta, a la via Esquivabolas que feia tems que la tenia entre les propostes. S'ha de caminar una mica però la via s'ho val i a en Guillem li fa gràcia.

Prenem el camí que puja al Coll del Mosset i en poc més d'un hora arribem a peu de via. El dia és anticiclònic i pujant ja em sobra roba. Amb el material possat, en Guillem em diu de que jo em faci l'ultim llarg que tinc més finura. Em poso a riure..., dons vet a quí qui m'ho diu això!!! Li farem cas al Guillem i començaré jo.

1er llarg II i III dos parabolts i 55 metres
Aquest es un llarg molt fàcil. Ens situem un xic a l'equerra de l'Aresta Brucs i pujem per terreny molt fàcil fins un parabolt a la pateixa alçada que l'Aresta Brucs. Cuntinuem, ara un pel més difícil (no us penseu, es III) fins trobar un altre parabolt abans d'arribar a la reunió. Llarg molt sencill on el primer tramp el pots pujar caminant.

2on llarg III+ i IV 5 parabolts i 45 metres
Ara es posa un pel més dreta la cosa però d'escalada fàcil fins els deu últims metres, molt macos i d'escalada vertical. Hem de vigilar una mica la roca dons hi ha llastretes una mica sueltes.

3er llarg IV i V 8 parabolts i 45 metres
Estem a sota de la gran "bola" enganxada al cap de munt d'aquesta roca i crec que d'aquí li ve el nom a la via. Surtim de la reunió en clara tendencia a l'esquerra fins el primer parabolt. En aquest llarg les dificultats estan concentrades en el tram vertical despres del flanqueix. Després, recte a munt amb roca molt bona i la nostra esquerra tenim un notable ambient i si mirem a la dreta, sembla que podriem sortir caminant. Continuem pujant amb roca franca i arribarem a la reunió abans d'assolir el cim de l'agulla.

Em trigat un hora en fer la via i ara asseguts dalt del cim, admirem el grandiós Montgrós i les esveltes arestes dels Plegs. Una visió fantàstica d'aquesta muntanya. Ara només ens queden dos rapels per baixar i en poc menys d'un hora ja som un altre cop al cotxe.

Nova via per la cole i última escalada d'aquest any, i a tots el "blogaires", que tingueu un bon any!!!

En Guillem al segon llarg

El company a la segona reunió

En el tercer llarg

En Guillem arribant a la última reunió

A d'alt del cim, prenent el solet

La Saca Gran i l'Agulla dels Espeleòlegs

2011-12-29T22:02:00.001+01:00

24.12.2011
Aresta Brucs o Cerdà-Riera a la Saca Gran o Agulla d'en Dionís

Encara recordo que va ser un 26 de desembre del 1982 quan vem pujar per primer cop, dos companys i jo, l'Aresta Brucs de la Saca Gran. Era un dia fret i molt clar, igual que avui. La vaig veure escalar temps enrere i em va captivar la visió d'una cordada ascendint per aquesta aresta. Han passat una pila d'anys i he perdut el conta de cops que he pujat per aquesta via. Ara toca fer-la amb en Vicens i en Guillem. Es una petita joia, dons el seu traçat es d'una llògica aplastant. De dificultat moderada i amb uns 70 escasos metres, ens farà gaudir d'una escalada típicamente montserratina i clàssica. Ens repartirem els llargs entre el Guillem primer i tercer i jo el segon.

1er llarg IV un espit dos parabolts i un clau i 25 metres
Pujarem a l'esquerra d'un diedre, per placa, una mica relliscosa i aprofitant un espit de la via Estefani i ens situarem en una petita plataforma al costar d'una savina on hi ha un parabolt. Continuem per diedre força vertical fins un replà on trobem un altre parabolt. Continuem per diedre més obert fins que s'acaba i on trobem un pitó vell. Flanquejem ascendentment a la dreta fins la reunió en una estreta cornisa. Antigament, recordo, només habia com assegurançes, la savina, un tac de fusta i el pitó.

2on llarg IV+ dos parabolts i tres pitons i 25 metres
Sortim recte a munt desde la reunió i al poc trobem un parabolt. Continuem per placa fina fins un forat on trobarem un pitó vell. Superem el forat per la nostra esquerra i arribarem a un petit replanet on flanquejarem a la dreta i en una fissura en diagonal trobarem dos pitons vells junts. Continuem en tendència a l'esquerra on trobem un parabolt i així seguim fins entrar a la reunió en un gran replà.

3er llarg II, IV i III un espit i dos parabolts i 20 metres
Encarem el tercer llarg vers la caraterística llàmbria que hi ha a la nostra dreta, per terreny molt fàcil, fins situar-nos a sota de la mateixa. Trobarem un parabolt i un espit molt junts. Arribem a la llàmbria i la voltem per sota. Al final trobarem un altre parabolt i amb passos finets arribarem al cim de l'agulla.

El ràpel, d'uns 15 metres, el farem pel costat oposat a la via, on tindrem que desgrimpar un troç fins la instal.lació. Després baixem per una canal, ara en bastant mal estat, fins arribar un altre cop a peu de via.

Així de núvol era de bon matí...

En Vicens al primer llarg i arribant a la primera reunió

El segon llarg

En Vicens i el Guillem al segon llarg

Els tres a dalt de la Saca Gran

Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleòlegs

Com estem a prop i ens be de baixada, aprofitarem i farem l'Agulla dels Espeleòlegs, que farà com 15 anys que no la pujo. Aquesta agulla es petita però molt esvelta i té una Aresta Brucs típica d'aquesta regió. La vaig pujar cap el any 1984 i degut a les poques assegurances que hi habien, era per a mí una escalada força difícil. Recordo que només hi habia un buril al segon llarg i rer més! Amb els anys li van posar espits (no gaires) i ara està restaurada amb parabolts, també el justos. Ens repartirem els llargs, el Guillem farà el primer i jo el segón.

1er llarg III, un espit vell i 15 metres
Començament amb roca una mica humida i relliscosa i a mida que prenem alçada es torna millor. Llarg fàcil on muntarem la reunió, ara reforçada amb un parabolt, als peus d'una fissura horitzantal.

2on llarg V, cinc parabolts i 40 metres
Surtim de la reunió verticalment fins "xapar" un parabolt al costat d'un buril vell i llavors en tendència a l'equerra amb passos (molt) difícils superem aquest tram vertical fins situar-nos al bell mig de l'aresta. Continuem recte a munt fent petites "ziga-zagues" per una aresta molt bonica fins que a pocs metres de la reunió es torna més fàcil. La reunió la farem d'una alzina gruixuda, una mica per sota del cim.

El rapel, antigament, el feiem per la cada W, però desde la mateixa alzina podem fer un rapel de 50 metres fins el peu de via, per tota l'aresta.

El dia s'habia aixecat molt boirós i amb núvols, però a mida que pasave el matí, n'ha quedat un dia esplèndit. M'agradat fer aquest parell de vies, dons feia molt de temps que no les pujave i com sempre amb molt bona companyia.
Escalada realitzada amb el Guillem Arias i en Vicens Nin.

El segon llarg

Els compays al mig i al final de l'aresta

Una mica més i no sortim!

Escalant a Frares en un dia ventós i fred

2011-12-23T19:20:00.000+01:00

17.12.2011

Avui dissabte la idea ere anar a Agulles a fer la Saca Gran i alguna agulla més però el vent de ponent, que per cert era fort i gelat, ens va fer cambiar d'idea i vàrem optar per anar a una via sezilla i llarga, on tota l'estona ens tocarà el sol i estarem protegits del vent. Serem tres, en Joaquim en Vicens i jo.

La via que em escollit es la Nubiola-Picazo-Dori a la Miranda del Pas del Príncep que ja la he fet molts cops i es una bona obció per fer metres amb un grau molt assequible i molt assegurada i així en vicens gaudirà d'una via fàcil i llarga.

1er llarg III, IV, 6 parabolts i 40 metres
Surto jo per una rampa de III facilona fins un tram vertical de IV i flanqueix fins la reunió, en una gran i còmoda bauma

2on llarg II, IV, II 3 parabolts i 25 metres
Surt en Joaquim fent un flanqueix fàcil fin el primer parabolt i despres, recte a munt per anar una mica en tendència a la dreta fins la reuió, en un ample replà

3er llarg II, IV+, IV 6 barabolts i 25 metres
Surto en tendència a la dreta fins un mur vertical amb molt bona roca i molt assegurat. Un cop superat aquest mur, flanquejem a l'equerra superant una petita bauma i un altre cop ens situem en un altre bauma que també la superarem per l'esquerra amb un pas fi fins arribar a la reunió, també en un còmode replà i també en una bauma.

4t llarg IV+, III, 5 parabolts i 40 metres
Surt en Joaquim de la reunió capa a l'esquerra, superant un tram vertical, per continuar per una immensa rampa de III fins el els peus d'un d'esplom, on muntarem la reunió

5è llarg V-, II, 4 parabolts i 30 metres
Surto de la reunió amb un pas ben atlètic i un xic desplomat però assegurat per un parabolt. Es un pas ràpit i un cop superat només es queden una vintena de metres de escalada molt fàcil fins un altre ressalt on monto la reunió

6è llarg IV, II, 2 parabolts i 25 metres
Aquest llarg es molt fàcil on només tenim un pas de IV al començament i li oferim al Vicens. No està molt acostumat a fer de primer però les carctersitiques del llarg el fan molt adient per ell

Ja som al avant cim de la via i ens fem la foto de rigor i ara només ens quede una grimpada de II fins el cim de la roca on conteplem la regió d'Agulles a la nostra esquerra, la regió de Frares al devant nostre i a la dreta la regió del Ecos. Un dia fantàstic molt ventos i fret pero amb una companyia immillorable.

En Joaquim i en Vicens al segon llarg

En Vicens al segon llarg

Crec que es l'ultim llarg...

Fotofinish!!!

Primer "tastet" d'un corredor al Grà de Fajol Petit 2.567 metres

2011-12-13T21:42:00.004+01:00

09.12.2011

L'itinerari de pujada

Feia més de dos anys i mig que no podia pujar per un corredor, degut a que l'accident de moto i la operació de clavícula, m'ho van impedir. L'únic dia que tenia "pont" era el divendres i vàrem coincidir en Joan Marc i jo d'anar a fer el primer tast de la temporada. Estem una mica rovellats però tenim ganes i anem una mica sense tenir una idea concreta i ja veurem el que surtià.

Arribem a la curva de la carretera on deixem el cotxe sobre les 11.00 h. Ens posem les botes (les meves de plàstic) i renoi! com costa camiar amb elles, feia temps que no me les posava. Semblo un ànec caminant amb elles. Fent l'aproximacó veiem que la Canal Estreta del Petit no està del tot formada i la Central del Gran no la veiem prou be. Decidim que com anem només a "tastar" farem la Canal Occidental del Petit.

Al principi és poc empinada i abans, ja en posem el crampons per no trobar-no "pillats" mes endevant. Anem fent fins que es posa més dret, no gaire, sobre els 40º, però com la neu està prou be i a més la traça és feta, decidim no endordar-nos. A la meitat del corredor ens trobem quatre... nois, que amb més pena que glòria abandonen per falta de neu en un ressalt, segons ells, ens diuen que falta neu a dalt i que baixen. Tal i com anàven, em sobte que encara no passin més accidents a la muntanya. Però en fi, es el que hi ha. Jo hagés tirat pel dret però en vistes de la situació, decidim enfilar pel dret. Flanquejem un pel a la dreta i pujem canal a munt. Ara l'inclinació es de 50º i així anirem fent fins dalt de la carena i un cop arribats pujem per la fàcil aresta est del Grà de Fajol Petit. Per a mi es una pujada molt emotiva doncs el darrer cop que hi vaig pujar va ser amb el meu malaurat company Balbino.

Ja hi som a dalt del cim, 2.565 metres i la mirada se m'allunya al cim del Grà de Fajol Gran, on reposen les cendres del meu estimat company... tants i tants cops hem pujat aquest cims i aquestes canals que no puc impedir deixar anar una llàgrima. En Joan Marc i jo, abraçats, fem una última mirada al cim del Grà de Fajol Gran i m'acomiado d'ell. Estic content de tornar a ser aprop del meu company...

Fem la tornada poc a poc fins el coll i emb un hora, mes o menys arribem al cotxe. A Setcases fem un mos per refer-nos de la petita pallissa i cap a casa. A veure si neva prou i s'omplen de neu les canals i poder tornar-hi un altre cop i es que aquesta part del Pirineu Oriental, per a mí, te un encant especial, dons aqui vaig fer les primeres escalades en gel a pricipis de 1980 i sempre que puc, encara que les repeteixi, sempre les pots trobar de diferenta forma i condició. Agradable pujada per un itinerari assequible i estètic on nés em fet servir els piolet i els crampos.

Principi de la canal

Als trams més drets del final de corredor

En Joan Marc a pocs metres del final de corredor

En Joan Marc content com un nen amb "sabates noves"

El tram final per a rribar al cim

Cim!!!


mireu l'ocelleeeet!!!

Sempre hi seràs en el meu pensament, Balbino!

El "beicon del dàtil" a l'Agulla del Dàtil

2011-12-10T13:54:00.002+01:00

8.12.2011

Ressenya d'en Joan Baraldes

Quedo per escalar a Montserrat amb en Joan Balardes, dons aquest dies de festa, que per cert, nomes tinc "pont" el divendres, m'atabalen... i quedem per fer una matinal a Agulles. En Joan B vol fer la via que fa uns mesos va obrir junt amb en Miquel Haro i vol apurar el primer llarg. Jo, "tonto" (o capullu) de mi, em confio i em deixo els estreps. Arribats a peu de via en Joan b vol fer el primer llarg i ja veig que no apura res, tot son A0e i penso que ho passaré malament sense els estreps...

1er llarg Ae 14 parabolts i 20 metres
Es un llarg que vaig fer A0e però si hages portat els esteps auria pujant millor. La roca encara s'ha de sanejar una mica. Per gent que te un alt nivell de... 6a, crec, li sortirà prou be, a mi res de res... es molt dur això!!!

2on llarg IV, III, 7 parabolts i 30 metres
Aquest el faré jo. Es un llarg típic d'Aresta Brucs, on al contrari de la seva veïna de l'esquerra, hi han parabolts. Escalada disfrutona i prou arrampada.

3er llarg IV- i III un parabolt 30 i metres
Últim llarg prou fàcil que ens durà a dalt del cim. Fem un rapel de 30 metres per la cara nord i cap a casa que tinc el temps justet. Escalada divertida per practicar A1e i complementar-la amb alguna d'aprop.

Feia al menys 20 anys que no pujave al cim del Dàtil i recordo que va ser, l'Aresta Brucs, una de les primeres vies que vaig fer d'artificial i de primer... això era pels voltants de 1979... que vell que soc!!!

Una altre via nova per la cole...

A l'esquerra en Joan en el primer llarg i a la dreta, jo pujant com bonament puc...

Els dos al agraït segon llarg...

Goma2 a la Monja

2011-12-05T13:46:00.000+01:00

4.12.2011

Fa dies que tinc la idea de fer la via Goma 2 a la Monja, dons un dia que escalavem en Joaquim i jo per Frares, vàrem veure una cordada en aquesta via i ara sembla ser que està més equipada que com la van obrir. Arribem a Collbatò i ens entaulem, com es ahbitual, per esmorzar i agafer forces per la llarga aproximació. A mig entrepà arriba en Xas que a quedat amb l'Eric per fer una matinal i entre xerrada i xerrada es fa tard... senyors tindrem que anar passant que nosaltres tenim un bon troç. Ens acomiadem i en Joaquim i jo enfilem cap a Can Massana.

Jo fa molts anys vaig fer la Anglada-Verges de la Monja i no vàrem sortir per l'artificial, dons estave prou malament i vem optar per flanquejar el cap de la Monja per la sava dreta i sortint per la normal. Portem una ressenya dels http://escalatroncs.wordpress.com/ que son molt acurades i ben fetes. Sortosament i no haben estat mai a peu de via, la trobem amb molta facilitat. El dia es clarísim i fa un sol esplèndid, però bufa un ventent, sembla ser del nord, que a l'ombra et deixa "garratibat".

Ara, la via difereix una mica de la original i començarem pujant primer, per una mena de canal arbrada uns 10 metres fins un bosquet penjant on muntarem la R0. Sembla ser que la via puja per l'esquerra, per una placa molt llisa on no hi ha res.

1er llarg III, IV+ i III, 20 metres i 4 parabolts
Comença en Joaquim. Es un llarg curt on la dificultart està concentrada en la part mitja del llarg. Un parell de passos de IV+ (que a mi, per anar de segon, en van semblar una mica més) i de seguit, arribes a la reunió en un bon replà.

2on llarg IV, V, IV i III 35 metres i 4 parabolts
Arribo a la R1 i de seguida en Joaquim em passa material. Miro amunt i es veu un placa més vertical del que veia a sota...i els parabolts bastant separats. Surto de la reunió i vaig pujant tranquil però amb l'ull possat a la placa. La roca es bona i cantelluda. Xapo el primer i segon parabolt i ja estic de plé a la placa. Hi han unes preses groses a la meva esquerra i fent uns passos en ziga-zaga arribo al parabolt. Ara estic devant d'una canaleta que es per on va el llarg, amb còdols generosos, trobo un últim parabolt. Després segueix per una placa tombada molt fàcil pero sense cap assegurança fins arribar a la reunió, també molt còmoda, en un replà. A les ressenyes posa IV+ però a mi m'ha semblat mig grau més... V

3er llarg III, IV- III 40 metres i dos parabolts
Surt en Joaquim i el proper parabolt es a uns 7 o 8 metres pero es fàcil. Es curios, que totes les ressenyes que portem, posa un pas de IV+ i nosaltres no l'em vist per en lloc. Es un llarg agradable i fàcil que ens deixa als peus del cap de la Monja.
De la reunió ens mirem la sortida per l'Anglada-Vergés i veiem que està, com sempre, en molt mal estat i com teniem decidit, sortirem per la normal de la Monja.

4t llarg II, III i IV 20 metres i neta
Li demano al Joaquim cambiar els llargs, dons jo a partir d'ara, ja conec aquest llarg i l'ultim i em faría gràcia fer el darrer dons fa anys el vaig fer de segon i m'agradaria probar-lo de primer.
Aquest no es un llarg difícil pero es molt de "coco" dons no hi ha res i tens un bon pati per sota els teus peus. Surt en Joaquim per terreny molt fàcil fins situar-se al desplom on pot col.locar un bon pont de pedra i més en devant un bon friend i de seguit arriba a la reunió en uns arbres gruixuts.

5è llarg IV i V 15 metres i un espit
Ara estem a la cara nord, bufa un vent que et deixa "geladet" i per acabar d'arrodonir-ho no toca el sol. Aquets últim larg es veu tètric i només hi ha un espit a mig camí. Be donç, agafo material (no gaiure) i m'hi fico. La pedra és gelada però grossa i agraida. Xapo l'espit i vaig pujant en tendència a la dreta per després tornar a l'esquerra i situar-me en una fissura oritzontal on emplaço un friend molt bó. Tot aixó es molt vertical però amb còdols molt bons. Ara només em queda superar l'ultim tram, també molt vertical i amb preses no tan grosses i ja sóc al cim. Se m'han quedat les mans gelades en aquest llarg!

Gaudim de la vista desde el cim de la Monja i contemplem maravellats el sol reflexant-se en el mar. Sota nostre, a ponent, veiem la Nina i al sud l'esvelt Dit i una cordada que l'està rapelant. A llevant, l'imponent Lloro i al nort pel damunt de tots el Bisbe. Asseguts al cim, contemplem el paissatge des d'aquest mirador esplèndid. Ara només ens queda fer un rappel de 30 metres per la cara nord i tornar a Can Massana on ens dirigirem al Bar "el Rincón" a l'estació de l'Areri de Montserrat, on ens entaularem i farem un mos, tot i que una mica tard, però ja els tenim acostumats...

Nova via per la cole i nova via i agulla pel Joaquim.

en Joaquim al primer llarg

Jo al primer llarg

El segon llarg

En Joaquim en el tram de III del segon llarg

En Joaquim superant el ressalt de IV del tercer llarg

Ell mateix al flanqueix del quart llarg

En la vessant nord, al vertical últim llarg de la normal

En Joaquim fent el darrer llarg. Fa molt de ferd, dons no toca el sol

Cim! aqui si que toca el sol...

A peu de via de la normal de la Monja hi ha una placa commemorativa del primer escalador d'aquest monolit, l'Andreu Xandri i només em queda pensar en la valentía que tenien els primers escaldadors d'aquestes roques, que amb espardenyes i cordes de cànem, però amb molta il.lusió, vàren conquerir aquestes parets. Em fa sentir molt inferior, fins i tot "indigne", amb la cantitat de "ferralla" i material que portem que sembla que sortim d'un còmic de ciència ficció... es el que hi ha i tot cambia, per be o malament...

Placa commemorativa en record d'en Xandri

Via Tàrrega a Roca dels Arcs o com cagarse potes a vall

2011-11-29T21:10:00.002+01:00

27.11.2011

A mi mai m'ha fet gràcia Roca dels Arcs però he fet alguna coseta d'aquest indret, tot clàssic, i aquest cop ens juntem en Guillem, en Xas, en Joaquim i jo per fer la Tàrrega. Ja l'hem feta tots menys el Joaquim, que s'estrena en aquesta increíble paret. La via es de dificultat moderada però sense expansions, ni una. Reunions en savines gruixudes i quatre pitons de via. Quin panorama per un escalador mediocre com jo on tindre que fer servir el "raro instinto del hombre blanco" per sortir-ne victorios d'aquesta via.

Per terres de ponent trobem boira tot el cami i arribats a Artesa de Segre, esmorzem com bons minyons, abans de posar-nos a la feina. Tot sortint d'Artesa, el sol ens regala amb el seus raig que escalfen de valent i sembla ser que tindem un dia esplèndid.

Començem l'aproximació en poc més de mig hora i tinc "papellones" a l'estòmac, dons coneixo la via i se que tindrem que traballar-la. Arribem a peu de via i tindrem que grimpar per una canal arbrada fins la reunió 0, punt on comença de debó la via. Farem dos cordades en Guillem i en Xas al devant i Joaquim i jo al darrera. Deixarem pas a l'experiència d'en Guillem que te molt de rodatje.

1er llarg IV, IV+ uns 40 metres i neta
El primer llarg em toca a mi. Ataquem la paret, molt vertical, però amb bons cantos per a les mans i mirant de posar friends i tascons on millor escauen, tot i que no es fàcil, tampoc pots posar tot el que voldries. Entre "bufades i renegs" barribo a un ressalt on aprofito un friend que ha col.locat en Guillem, dons no hi ha lloc més per un altre. El pas en "durillo" i pujo amb el cul apretat i amb tremolor a les cames i de seguit arribes a una savina (salvadora) als peus d'un diedre. Llaço la savina i un xic mes amunt emplaço un tasco bo. Pujo amb técnica de diedre fins una altra savina... quin fart de suar!!! La reunió està flanquejant a la dreta per una cornisa fàcil on en Guillem fa una estoneta que ja ha arribat. M'ha fet suar aquesta tirada i m'ha deixat, no fisica si no psiquicament tocat, coi de tiradeta! desd sota sembla més fàcil, però enganya.

2on llarg IV i V 40 metres i tres pitons
Surt en Joaquim. Aquest llarg es preciós, per a mi el més maco de la via i el més agraït. De la reunió flanquejes per una cornisa fins el mur vertical on desde sota es veu un pitó. Vas pujant en diagonal amb unes preses de mà grandioses vers el pitó. Un cop has arribat, petit pas de flanc a la dreta i tot cap a munt fins una savina. Arribem a una cornisa i continuem pujant vertical fins una placa de roca bonísima on trobarem dos pitons prou seguits. En no res ja arribem a la reunió, també d'una savina grandiosa. Val a dir que els company van pujant devant nostre sense problemes.

3er llarg IV+, IV i III 40 metres i un pitó
Arribo a la reunió i sense perdre "pistonada" enfilo el tercer llarg. Son uns 10 metres força verticals i atlètics on hi ha emplaçat un pitó. Pujo primer per placa amb busties grand per a les mans i tot seguit emplacem un friend en una llastra i continuo amb bavaressa fins situarme al cap de munt on trobem una savina. Després continua per placa mes o menys tombada amp petits ressalts fins una altre savina. Un pas finet i al poc arribem a un replà amb un arbre grouxut però farem reunió uns metres més a munt, dons l'ultim llarg es de 60.

4t llarg III, IV-, IV 60 metres i neta
Només ens queden un llarg per gaudir del triomf. Aquest llarg li toca a en Joaquim. Tan sols es anar pujant per la llògica en diagonal a l'esquerra fins arribar a una feixa d'arbres on només tindrem que superar un ultim resalt molt fàcil i ja serem al cim.

Via de dificultat assequible però bastant exposada on tindrem que templar els nervis i oblidar-nos que existeixen el parabolts. De tant en tant es bo fer vies d'aquest tipus, on la recompensa d'arribar al cim et fa gaudir molt més l'escalada. En fi, foto pel record de tots quatre i baixada per la cara oposada a la paret fins el cotxe... i cerveseta i "bocata" al bar de Vilanova, que ja ens ho mereixem.

Magnífica panoràmica de Roca dels Arcs

Arribant al peu de via

En el primer llarg, jo al darrera del Guillem

En el flanqueix arribant a la primera reunió

En Guillem i en Joaquim al segon llarg

Jo arribant a la segona reunió, abans del pas de V

Tercera reunió

Assegurant al Joaquim desde la tercera reunió. Al fons la Font de la Figuereta

En Xas fent l'ultim llarg

El quatre d'alt del cim

"Arrampicare divertendosi" a Sant Llorenç de Montgai

2011-11-22T08:46:00.002+01:00

20.11.2011

Dia d'eleccions on tindrem que exercir el nostre dret pseudodemocràtic, per elegir uns polítics que no ens representaran en res i s'ompliran les butxaques, demanaran que ens sacrifiquem molt més i retallaran fins i tot lo irretallable... i que podem fer vers aquesta situació i oblidar-nos una estona de tot aquest "circ"? Anar a escalar, amb permís de la pluja, per descomptat...

Quedo amb Joan Baraldes a Sant Llorenç de Montgai sense tenir gaire cosa en concret i surtin de Barcelona, plou. Ja veuras, molts quilòmetres per no res. En fi, l'esperança el l'últim que es perd. Arribo al lloc de trobada i per sort les parets estan eixutes, fa fresqueta i sembla que el temps s'aguantarà. Quan arriba en Joan proposa fer alguna via de la Paret del Pont. Jo he fet un parell de vies (la Normal i la Neura) fara prous anys. A en Joan li fa gràcia la via Normal. Veiem que està amb parabolts (quan jo la vaig fer, recordo que no hi habien) i mirarem d'empalmar-la per alguna de més dificil... ja veurem que no tenim ganes de complicacions. Avui toca escalar sense compromis, arrampicare divertendosi...

Paret del Pont, via normal

1er llarg IV+ uns 6 parabolts i 30 metres
Comença en Joan B. Llarg agraït i amb molt bona roca i amb els parabolts justos per no passar por.

2on llarg V- dos o tres parabolts (crec) i 20 metres
Ara començo jo. El llarg, al principi es una mica trencat, després arribem a una cornisa terrosa on tenim un muret vertical i aquí la roca millora. Continuem vertical fins assolir la reunió en una mena de cova.

3er llarg basicament caminant
Vàrem estar intentant vàries sortides directes però totes eren massa "inhumanes" pel nostre nivell i vàrem optar per sortir per la normal. Llarg de transició on pujarem per una feixa plena de matolls on trobarem un petit resalt que ens durà al final de la via.

En Joan al primer llarg de la via normal

Jo al segon llarg de la via normal

Paret de la Formiguera, via Memòria selectiva

1er llarg IV- i III 3 parabolts i 20 metres
Llarg arrampat on només trobarem un passet difícil al començament, després molt fàcil fins la reunió. Aquet llarg el fa en Joan B

2on llarg V i V+ uns 5 parabolts i uns 25 metres
Ara em toca a mi. Aqui la cosa cambia. Surt fàcilment fins arribar a la vertical de la paret i nomes has de seguir el bolts. Providencialment està plé de foradets i llastretes on entren les dits a "caldo". Només l'ultim pas se m'ha resistit. Un petit "saque" i un altre cop cap a munt que no a estat res!

3er llarg V i 6 parabolts i 25 metres
Surt en Joan B i el llarg en molt maco. Vertical i mantingudet, vaja, per gaudir com un "porquet"

Jo en el segon llarg de la via memòria selectiva

En Joan al últim llarg de la via

Ja hi som a dalt i en contra de tot, em tingut un temps estable que en ha deixa't escalar, això si, un pel lluny. Ara a fer la cervesseta i cap a casa a votar, per que els "pobres polítics" tinguin feina i surtin per la "tele" donant-se petonets i abraçades i dient-nos a tots, lo be que ho faran i que be que els ha anat aquestes eleccions (?) serà veritat?

Montserrat, Regió dels Frares. Agulla Fàcil via del Senglar o del Jabato

2011-11-14T21:33:00.000+01:00

12.11.2011

Fa tres setmanes vàrem escalar al Ditet del Frares i en vaig fixar que, a la seva veïna l'Agulla Fàcil, habia una reunió però aquell dia em vaig quedar amb ganes de pujar aquesta agulla desde el collet del Ditet per manca d'informació. Total, que remenant guies per casa, vaig trobar la de Escalades als Frares Encantats d'en Dani Brugarolas on ve ressenyada aquesta via. Crec que la ressenya no s'ajusta gaire a la realitat però ens va servir de molt.

Escalar a Frares es d'allò més bucòlic, lluny de les aglomeracions de Gorros i... vies poc o gens equipades, on trobarem com a molt dos o tres cordades, vaja que la tranquilitat està servida i la "adrenalida" a flor de pell, com es el cas d'aquesta via, on la dificultat no es gran cosa, però el compromis i la exposició, si.

Arribats a Can Massana tenim una bona estona fins a peu de via i ens ho pendrem amb calma, dons el dia està enboirat, fa molta humitat i anem carregats amb prou "ferralla", que la via només te equipades les reunions i algun que altre spit camufladet per la paret, això diuen...

1er llarg III, IV-, III i IV, 55 metres i un buril a mig recorregut.
Desde sota es veu molt arrampat però "cuidadin, cuidadin" que la cosa cambia quan ets a 10 metres del terra. Surt en Joaquim i al poc, pot possar un friend, i com a 10 metres més a munt, un merlet prou fiable. Continua amb tendència a l'esquerra i emplaça un altre friend i al cap de poc troba un buril amb mosquetó de ferro soldat, crec que pel tems que fa que hi es. La ressenya que portem no s'ajusta a la realitat i triga una bona estona i per fí veu la reunió. Els darres metres, per arribar a la reunió... ei, poca broma, que t'ho has de mirar. La reunió es de dos burils amb plaqueta fixe prou rovellats.

2on llarg IV+, V, IV i III, 45 o 50 i metres i tres espits
Ara em toca a mi. Aqui la cosa ja cambia. Ara es molt dret però sembla que hi ha bona presa. Vieiem la reunió com a uns 15 metres per damut nostre... i cap assegurança. Surto de la reunió vertical en tendència a l'esquerra per cercar una fissura on entra un tasconet prou fiable. Com la cosa es dreta i fina, gairebé, tot seguit poso un friend. Pujo un parell de passos i devant meu tinc un desplomet on sortosament hi ha un espit... però he d'arribar. Veig un forat i poso un friend del nº 3. Faig un passet i veig en el desplom un bon forat per la mà i de cop, del peu em salta una pressa... renoi! sort de la mà que la tinc ben col.locada, sino, caic a baix. Buf!! està més espantat en Joaquim que jo. Estic a un parell de passos de xapar l'espit i el Joaquim em diu que a sobre hi ha un altre espit. Veig que la reunió està a l'alçada d'aquest espit i decideixo continuar dons la reunió es vella i un pel penjada i porto pocs metres de llarg. Després d'aquets passos difícils em queda una placa arrampada amb un espit més i gairebé arribant a la reunió puc posar un friend en una llastra. Arribo a la reunió una mica nerviós per l'ensurt d'abans però pentsant que la cosa ja s'acaba...

3er llarg III+ 15 metres i un buril amb plaqueta
Surt en Joaquim. Darrera tirada on només trobarem dificultat en un petit ressalt protegit per un buril i al cap de 15 metres, arribem al cim, on trobarem la reunió, de dos espits, als nostres peus.

Relaxats, reposem al cim veient una cordada a la Monja, a la via Goma 2, que son els companys "blogaires" Escalatroncs i asseguts al cim de l'agulla els observem fins que els perdem de vista. Ara toca baixar. Comencem per desgrimpar l'agulla que es molt fàcil (d'aquí li ve el nom) i baixem per la canal que tenim a la nostra esquerra i quan portem uns metres ens quedem "colgats" d'esbarzers fent impossible la baixada i optem per remontar-la i pendre un altre canal vers el N. que ens portarà a la canal que puja al Frare Gros. Equipada amb cordes, tan sols tenim que baixar-la fins els coll entre el Dit i el Dit Inferior i arribarem un altre cop a la canal del Lloro. Després, seguint el camí del refugi, fins a Can Massana i a casa.

Un altre via nova, i roca, que mai he pujat, per omplir la meva "cole" de vies... que en faré de tantes?

El primer llarg

El segon llarg


En Joaquim arribant a la segona reunió


Observant l'Aresta Brucs del Dit

En Joaquim a l'ultim llarg

Jo treient el cap als darrers metres per arribar al cim de l'agulla

El cim!

Escalant pel Solsonès

2011-11-04T18:47:00.004+01:00

30.10.2011
Cresta de la Vall Llonga, via entre aigües

En Joan Baraldes em proposa anar a fer una via que han obert recentment els "Kutres" per les terres del Solsonès. També s'apunta al "bombardeix" en Joaquim, i ben d'hora pel matí, ens presentem a casa d'en Joan B. a Sant Fruitós. Jo només he escalat un cop per aquestes contrades, concretament a Vilamala, i si dona temps en Joan B. ens proposa anar al Santuari de Lord a veure si ens dona temps de fer algun altre via més.

Arribats al punt on deixem el vehícle, enfilem carretera fins travessar un túnel i un pont i devant nostre ja tenim la paret que escalarem. Li diuen la Cresta de la Vall Llonga i la via, Entre Aigües, uns 150 metres i V+ (sembla obligat). L'aproximació es molt evident i en poc més de mig hora ja hi som a peu de via.

Mireu que jo tinc bon conformar i generalment totes les vies, mes o menys, m'agraden. Però aquesta, com diu un company: "tengui i no vuelvi". I no es per que la via no sigui maca, no. Es la roca que deixa molt que desitjar. Crec, fins i tot, que hem fet la segona repetició. Crec que amb el temps anirà a millor però hi ha hagut moments que he passat força canguel.lo!

1er llarg III, IV+, III, IV+ i IV, 3 parabolts de 8mm i 60 metres
Començo jo pujant per una rampa on trobarem una roca discreta que tindrem que mirarla detingudament. Tans sols trobarem tres parabolts que ens asseguraran els ressalts més difícils fins arribar a la reunió en una mena de bosquet i en una gran alzina. Podrem completar aquesta tirada amb algun friend i merlets. Reunió molt incòmoda per la terra que tenim al peus.

2on llarg IV i II, neta i 20 metres
Surt en Joaquim i aqui millora bastant la roca. Pujem per una mena d'esperó on podrem llaçar savines i posar algún friend. La reunió la farem desgrimpant un pel la llastra fins la última alzina que tenim. Reunió bastant incòmoda.

3er llarg III, V+, V i III 5 parabolts de 8mm i dos claus, 50 metres
Els llarg estrella (si no fos per la roca...) Ara surt en Joan B. Comença tombant fins arribar a una sabina i es aquí on comença el "festival" Passos macus i força obligats, on la roca no es del tot aceptable en algún tros. Tot i així es deixa escalar. El pas més complicat es despres del cinquè parabolt, on has de flanquejar fins una fissura i "maravillartela" com puguis per poder posar un friend en una fissura. Despres, ja mes fàcil, fins la reunió, en un replà petit tambè prou incòmode.

4t llarg V+ V, 2 parabolts de 8mm i 20 metres
L'últim llarg on la roca millora en extrem. Llàstima que el tercer llarg no sigues com aquí. Ara em toca a mi. Surto de la reunió una mica relliscos degut a la terra que hi ha i poso una baga en una sabina que em dona més moral que efectivitat però al poc arribo als parabolts. M'enganxo i estudio el pas. Es difícil però no impossible. Tiro a munt i en tres passos arribo al seguent. Per sobre meu hi ha una savina gruixuda on puc llaçar una baga per tot seguit flanquejar a l'esquerra amb passos difícils i uns metres a munt ja veig el final de la via. Un llarg curt però intens que com ja dic, la roca es inmillorable.

El Joquim assegurant-me al primer llarg

EN Joaquim al segont llarg

L'ultim llarg

El tres al final de la via

Ja som tots tres al cim. Ja dic, la via es maca pero la roca... això si les vistes fantàstiques. Mentres escales tens tot el pantà de la Llosa del Cavall a sota teu amb aques boscos del solsones i la Serra de Busa i desde el cim una vista espectacular de Port del compte i Sant Llorenç de Morunys. La baixada, en un principi ens va treure de "polleguera" dons no ho teniem gens clar. La qüestió es desde el cim baixar uns metres (pocs) fisn una mena de feixeta i despres capa la nostra esquerra on ens endinsarem en un bosquet i baixarem per una canal que ens durà un altre cop a peu de via.

La Rua del Reig, via Esperó de la Segalla

Com som uns "culs inquiets" anem a fer un mos i de seguit en Joan B. ens arrossega fins el Santuari de Lord, om mirarem de fer la via mes assequible, que també han obert el Kutres. Fa mandra després de dinar penjar-te un altre cop... però com no se dir que no... La via en qüestió esta vorejant el Santuari, en una roca enganxada a la cinglera que li diuen "La Rua del Roig". La via es diu l'Esperò de la Segallar. Dos llargs de corda i ja està. La temperatura es agradable i bufa una mica de vent. El sol ja va de baixa i en Joaquim ens diu que s'ho mirarà desde sota que estarà més còmode.

1er llarg IV+/A0e A1e i V+ parabolts de 8mm i 25 metres
Comença en Joan B. on trobem una entrada molt cutre assegurada per un parabolt. Després no ens compliquem la vida i la fem tota en A1e i tot sortint de l'artificial trobem un pas per entrar a la reunió força difícil. Per a mi V+.

2on llarg V, IV+, III i II 5 parabolts de 8mm i 35 metres
Surto jo i deunidó l'entrada al llarg. Aqui la roca es de película. Molt dret però bon canto i prou dificil. Després d'uns 10 o 12 metres cambiem de cantó i pujem per placa tombada amb roca bona pero una mica polida on trobarem tres expansions més i arribarem a la reunió. Despres, per arribar al cim, es crestejar fàcilment fins el cim. La baixada la fem per la canal que separa la cinglera i la roca i al cap de poc ja estem un altre cop a peu de via. Hem arribat al cim ja quan el sol es pont envoltat d'un ambient bucòlic on recordo les escalades per la tarde a Agulles fins que es davallave el sol i després al caliu del refugi planegant noves escalades per el matí següent... quins records!

Un parell mes de vies per la "cole"...

Frares Encantats. El Ditet, via Martí Andreví

2011-10-25T20:56:00.002+02:00

22.10.2011

Aquest dissabte no teniem res en concret, dons el temps no era del més engrescador. Fa uns dies vaig veure en un blog una ressenya a la Regió dels Frares, concretament a l'Agulla del Ditet, una via del germans Masó i li vaig propossar a en Joaquim. Una via on no abunden les assegurances, però sembla que el grau es assequible. Mirant la ressenya vaig veure que esta a tocar de la temible aresta Brucs del Dit, on farà uns vint i cinc anys que en vaig penjar, però sense aconseguir-la tot i que en aquella època a poca cosa li teniem por, però aquesta via... Be, es una bona excursió arribar-hi i fa molts anys que no estic per aquest zona de Montserrat. Teniem dos opcions, anar per la Canal Ample o per la Canal del Lloro. La primera es tortuosa i l'altre no m'enrecordo. Comfiarem en el "raro instinto del hombre blanco" i pendrem l'opció més planera.

Arribem a peu de via més aviat del que creiem. No ens ha costat res trobar la via. El dia està tapat i boirós i no veiem gaire cosa i el principi de la via es veu lleg i trencat. No es acaba de convèncer... però ja que hem arribat fins aquí.

1er llarg 25 metres IV, IV+, IV, V i IV, dos savines i dos espits. La reunió es d'una alzina.
Comença en Joaquim i aqui la roca es trencada i bruta, plena de molssa. Podem assegurar-nos en un parell de savines que es l'únic que trobarem fins els espits. Pugem per placa fins arribar a les savines fins una canal on tot segui entrarem de plé en una mena d'esperó, primer tombat i despres molt vertical fins la reunió que la tenim a lesquerra.Llarg lleig en un principi però despres la roca millora considerablement.

2on llarg 30 metres V- IV, IV+ III i II, 4 espits i un pitó.
Començo jo. Llaço una baga a la savina i de seguit puc xapar el primer espit. Aqí la roca es molt millo que al primer llarg. Supero un petit balmat on una presa demà molt bona ens permet d'arribar al següet espit. El proper pas es finet després pugem per un mar de còdols on la roca es molt bona, tot i que tenim que mirar-la una mica. El proper espit esta força lluny. Contiuo fent un petit flanc a la dreta i ja veig el següent espit, que també està lluny. al poc arribo a una fissura on trobo el pito i despres d'això l'escalada es torna fàcil però molt trencada. La reunió la farem dal del cim que es petit, petit, en una savina plana, gauire be morta. Sembla que està força agafada al terreny! Llarg amb roca bona on gaudirem de veticalitat i bones preses. Això si, pobre en assegurances. De cops, quan el grau no apreta gaire, es vertical i hi han pocs seguros, gaudeixes molt de l'escalada sentint aquella "cosa" a l'estòmag que et fa tenir tots els sentits concentrats amb el que estàs fent.

Ja som al cim. Darrera nostre tenim la "temible" aresta Brucs del Dit, on a estones, marxa la boira i ens permet veure el sol.litari i tranquil paissatge dels Frares. Per baixar farem un rapel d'uns 8 metres fins al collet de l'agulla amb l'Agulla Fàcil i després un altre d'uns 25 metres per la canal de la nostra esquerra fins arribar a la canal herbrada que ens portara apeu de via un altre cop. Hauria estat una bona opcio cuntinuar per l'aresta de l'Agulla Fàcil però tenim tard i no coneixem l'itinerari i per un altre vegada ho tindrem en conta. Despreés de recollir les motxilles hem ant a "investigar" a peu de via de l'Agulla Fàcil i veure per on comença la via JABATO que tinc ganer d'anar a fer. Te poque assegurances!

Be, ja tenim un altre via i agulla nova per la "cole". Per cert de camí del refugi d'Agulles el dia es va arreglar... però ja es tard i no tenim temps. Mai plou a gust de ningú!

El primer llarg arribant a la reunió

De plé en el segon llarg

En Joaquim arribant al cim am l'aresta del Dit al seu darrera

Ja som tos dos al petit cim del Ditet

Fent el segon rapel

El Cogulló de Turb 1.620 mts, via del Guillem

2011-10-11T22:13:00.001+02:00

09.10.2011

Tenia ganes d'anar a fer aquesta via, i com ere del Guillem Arias, anave molt relaxat. Molt lluny de la realitat. La sorpresa la vaig trobat a mida que anavem pujant. Es un via del Guillem Arias, però ull!, no es de les típiques d'ell... Malgrat està tota amb parabolts, sobre tot amb el tercer llarg, hi ha alegria entre ells. L'aproximació també te el seu puntent i després d'uns quants "despistes" vàrem poder trobar el peu de via. 'aproximació es un pel complicada i miraré d'explicar-ho el millor possible.

Passat el poble de Coll de Nargó , al poc, trobem un desviament a la dreta on prenem la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys. Continuem i passem el poble de Perles. Trobarem un cartell on ens indica que entrem al Solsonès. En aquest punt trobem una estrada al poble de Llinars on seguirem la pista cimentada fins el poble. Continuem per la pista i trovarem una curva amb una casa a la nostra dreta. Continuem per la pista fins un dipòsit d'aigua en una curva pronunciada. Seguim fins on s'acaba el ciment i trobem dos pistes. Agafem la de l'esquerra, en bastant mal estat, que fa pujada, uns metres mes endavant surt una a la esquera, ignorar-la, continuem per pista planera i passem per un petit collet amb lloc per aparcar. Mes endavant un altre petit collet permet aparcar un o dos vehicles. Devant mateix tenim les parets. Aparquem el vehicle i caminem pista a munt. Al poc trobem una fita a la nostra esquerra i una mena de corriol no molt ben definit ens portarà a peu de via. Tinc que dir que aquí has de fer servir una mica "el raro instinto del hombre blanco"... i entre matolls i traçes de cami i unes quantes fites trobem el peu de via.

El Cogulló desde l'aparcament del vehícle

1er llarg 15 metres IV V IV i 7 parabolts
Començo jo enfilant-me per la paret fins l'entrada d'un díedre. Aquí m'he saltat un parabolt que estave a tocar del proper. El pas d'entrada es prou difícil però trobant preses bones al diedre surt be. Continuem pel diedre seguin el dos parabolts que queden fin entrar a la reunió que es una mica penjada.

2on llarg 30 metres IV, IV, V, IV, V i 11 parabolts
Ara li toca al Joaquim. Comença per l'esquerra de la reunió per unes plaques fàcils per tornar a la dreta i fent un flanqueix fàcil, però molt aeri. Després continuem amunt fins sota d'un desplom. Les asegurances estan a la nostra esquerra i costa un pel de xapar. Superem el desplom en bavaressa i enfilem per un esperó fin un ressalt i un cop superat arribem a la reunió.

3er llarg 30 metres V, V+/A0e, IV+, V, A0e, V, IV+ i IV i 12 parabolts
Aquest es el llarg més difícil. Surto flanquejant a l'esquerra i pujant en diedre, xapo el primer bolt. Descanso per que la cosa es dura. Pujo en diedre i després per placa fins una repisa. Continuo per una placa força difícil, però ben assegurada, fent tres passos en A0e. Lo difícil es sortir del A0e, el pas es curiós. Tot seguit arribem a un replà on tenim un últim resalt però fàcil i entrem a la reunió.

4t llarg 25 metres IV, V+/A0e, IV, V+, A0e i III
Ara surt en Joaquim. El prenem per l'esquerra superant una placa molt fina assegurada per dos parabolts. Després més fàcilment, fins un pas, que en Joaquim va fer servir una "tramposa" (antena, jo el vaig fer de segon, en lliure, i el vaig trobar de V+). Després tenim que entrar en una cornisa plena de terra molt incòmode de superar i per no complicar-nos la vida fem A0e. Tan sols en resten 10 metres de III fin la reunió del cim.

La baixada la fem seguint el cami molt marcat que puja al Cogulló de Trup, on ens deixarà a la pista i en poc mes d'un quart d'hora arribarem al cotxe.

Hem trigat ben bé tres hores en escalar el 100 metres justets de la via, però es que ens a costat de valent aquest itinerari del Guillem. No habia estat mai en aquest lloc tant tranquil, on les vistes del Pirineu i del pantà d'Oliana ens han fet gaudir d'un dia esplèndit, massa i tot per l'època que som.

En el díedre del primer llarg

En Joaquim arribant a la primera reunió

Joaquim superant el desplom del segon llarg

Un cop superat el desplom

Jo en el tercer llarg

El cim del cogulló

Vistes del pantà d'Oliana desde el cim

Congost de Collegats, Moles del Pessó, via PERFORMANCE

2011-10-05T10:56:00.000+02:00

02.10.2011

Desde que vaig comprar el llibre El plaer de l'escalada i vaig veure la via Performance, en va agradar molt. A Collegats no habia escalat mai i farà dos anys, vem anar a fer la Sossis i Patissants i la vaig trobar massa fàcil. Es llavors quan en vaig proposar fer l'esmentada via. Dos anys van passar per que m'acompanyes en Joan Balardes, bon escalador i encara més, bon company. Com que la via està a "can Pistraus" vem dir de sortir el dissabte a la tarda i passar la nit a prop de Sort.

Ens llevem ben d'hora i en poc mes de 40 minuts arribem a peu de via. L'aproximació es plaent, dons hi ha poques pujades, només el arribar a peu de via es una mica caòtic per que no hi ha camí visible però l'entrada de la via es evident. Fa un dia radiant i tindrem sort, dons es cara S.O. i pel que veig no ens tocarà el sol fins a migdia. Arribar on comença basicament la via, no es que sigui expossat, però podriem dir que es un llarg fàcil de III però que el pujem sense corda i trobem un parell de "passets" que t'els has de mirar. Un cop a la R0 ens posem en matèria.

1er llarg V, IV, V, IV+ 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surt en Joan B i d'entrada tenim un muret vertical i fi, assegurat per un parabolt. Tot seguit pujem en diagonal a una xemeneia prou oberta on pujarem en oposició fins superar l'agulla adossada a la paret. Flanquejem a l'esquerra fins un mur, ara si, molt vertical i un xic desplomat on trobem un pas força difícil però amb un parell de cantos molt bons, entrem a la reunió.

2on llarg V, IV+ i IV 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surto jo i: batua, si que es dret això! en Joan b em dona ànims... No surto massa convençut però a mida que vaig pujant em vaig sentin més tranquil. L'escalada es dreta i mantinguda, tot aixó, amb unes presses de pel.lícula. Vaig pujant i s'en fa llarga la tirada. Despres mimba un xic fins un altre ressalt que sembla més difícil del que es. El supero per la dreta i en pocs metre,s relativament fàcils, arribo a la reunió.

3er llarg IV, V-, IV, V i IV 50 metres i unes deu assegurançes entre parabolts i spits
Surt en Joan B per una placa a l'esquerra fins una sabina i fent un petit flanquiex a la dreta arribem a una plataforma, on devant nostre, tenim un ressalt força maco i difícil. Després, pujem amb tendència a l'esquerra fins arribar a la reunió.

4t llarg II i un pas de III neta i 25 metres
Surto jo. Aquest llarg en de transició. Caminem pràcticament fin uns arbres i despres pujem per unes grades fins una placa que superem sense problemes i en un relleix a l'esquerra està la reunió.

5e llarg V 6a (V+/A0e) V i IV i onze assegurances entre parabolts i spits
El llarg estrella i li toca a en Joan B. Surts en un ressaltet prou dificil i et col.loques en un tram de paret molt vertical que serà la tònica de tot el llarg. Si podeu, el tercer bolt no el "xapeu", marxa un xic de la línea llògica de la via. Continuem recte i aquí venen els passos difícils. Els superem reposant en els bolts però tenint que escalar entre ells (V+/A0e). Desprès arribem al que seria una fissura que continua per l'esquerra per superar un últim ressalt que ens durà un altre cop a la dreta fins la reunió. Mentre en Joan pujave veiem com un helicòpter dels bombers deixavea dos d'ells a terra i després l'helicòpter nomès feia que voltar a uns cinquanta metres d'on erem nosaltres (estarien de pràctiques?)

La via ens ha agradat molt, es molt recomanable amb uns llargs variats i distres i perfectament assegurada. Necessitsarem només 12 cintes i els estreps ens poden ser útils tot i que nosaltres no els vàrem utilitzar. La baixada fins la ferrada es en un quart d'hora. Nosaltres ens la vem saltar i vem tenir que recular. Ara la ferrada, en el primer tram està arreglada amb cadenes, però la part de sota està igual que abans, en bastant mal estat. He quedat bastant tocat del braç, dons la via es atlètica i prou difícil (pel meu nivell) però es deixa escalar que com ja he dit la roca es inmillorable.

A la fí he conseguit de poder escalar aquesta via i ja tinc una altre a la "cole". Ara tocaria anar a El último buril.

En Joan al primer llarg

Jo mig amagat entre el ressalts del segon llarg

En Joan al passos més difícils de l'últim llarg

Curiosa vista de l'helicòpter. Sempre els veiem desde sota...

via aconseguida!

Via Doraemon i Amics de Malanyeu a Malanyeu

2011-10-03T15:48:00.003+02:00

25.09.2011

Quedem en Joaquim i jo a a casa d'en Joan Baraldes a Sant Fuitos de Bages per anar a fer una matinal a Malanyeu. En Joan b ens diu de fer una via que ha obert recentment en Francesc Suñol i de pas fer un altre que va obrir el mateix Joan Baraldes, la via amics de Malanyeu.

Arribem al poble i fa un dia esplèndit i no fa massa calor tan sols en Joaquim no escalarà, dons li fa mal un dit de la mà, que el dia anterior es va torçar.

Comencem per la Doraemon Es una via que encara s'ha de netejar però es prou "disfrutona" amb un segon llarg amb només un parabolt on tindrem que protegir-la amb "caxarrets"

La segona que fem es la AMICS DE MALANYEU que aprofita la part final del segon llarg de la FRANCES SUÑOL. L'ultim llarg està net, on només trobarem un pont de pedra al començament i el demés, el protegirem nosaltres.

Distret diumenge on en Joaquim, malauradament, ha tingut que passar-se tota l'estona a sota un arbre. Coses que pasen.

En Joan b al primer llarg de la Doraemon

El segon llarg de la Doraemon

En Joan b al primer llarg de la amicas de Malanyeu. Llarg maquíssim

Jo en el segon llarg de la Amics de Malanyeu

Un Calliptamus italicus mirant-me com rapelave

El Timbaler del Bruc nova via del Germans Masó

2011-09-28T21:13:00.003+02:00

17.09.2011
Aquest cop ens trobem en Guillem A., Joaquim i jo amb en Joan Baraldes on anirem a fer una nova via dels germans Masó. La vaig veure en el blog d'en Joan Asin i... mira, "culo veo culo quiero" cap enllà que ens dirigim. La aproximació es curta, uns 20 minuts mal contats, però amb un sol de justícia. Devant nostre ja tenim una cordada que els coneix en Joan B. Arribats a peu de via, com som quatre, ens repartim i devant anirem en Joan B i jo i darrera en Guillem A. i en Joaquim. Començem nosaltres i en Joan B ja es posa a la feina.

1er llarg V (no obrigat) IV+ i III 5 parabolts de 8mm i un clau 30 metres
Llarg de placa molt fina on trobem els passos més difícils al mig. Jo vaig forçar tot en lliure de segon i... renoi! en va semblar V+ però si no, fas A0e i ja està.

2on llarg IV+ V i III 4 parabolts i 15 metres
Ara surto jo fent un flanqueix a la dreta per siturar-me en un tram molt vertical però amb grans còdols. El llarg es curtet però intens, tan sols has de vigilar una mica la roca que al final es una mica trencada. Alcontrari de la primera, em va semblar més fàcil dons a la ressenya original li donen V+

3er llarg V+ (no obligat), V A1e IV i III 35 metres
El llarg estrella amb una roca molt bona. Surt en Joan B atacant un diedre equipat amb una flor de pitons, dos parabolts i una altre pitó. No es un llarg obligat pero has d'escalar. Al final hi ha un desplomet on en Joan B pasa amb un pas d'estreps i despres, ja en lliure, fins arribar còmodament a la reunió.

4t llarg V- IV i III un pito i 10 metres
Surto jo fent un pas obligat en un desplomet per anar a la dretas una mica forçat a cercar un pitó amb una baga bastant llarga. Despres continuem recte amb tendència a l'esquerra fins un llavi on podem col.locar un friend petit i tot segui arribem a una reunió que està sota d'un altre resalt, abans d'arribar al cim. Sembla ser que hem fet la tercera ascenció.

Via divertida que es fá curta i per aixó baixant per la canal en Joan B em proposa anar a fer una via a la cara W. del Gerro. No se com es diu la via. Es de trenta metres i de V i un pas al final molt desplomat que el fem en A0e.

Be ja tenim un altre via a la "cole" i dos cims que no habia pujat mai, el Gerro i el Timbaler del Bruc.

En Joan B al primer llarg. Finet, finet!

En Joan B al segon llarg

Jo al tercer llarg, apurant el passos

Els quatre datl del cim del Timbaler

Via CADE a la Miranda de la Portella

2011-09-14T21:37:00.003+02:00

11.09.2011

Aquesta via la vaig fer un gener de 1983 on el primer llarg, recordo, que no habia res, on teniem que pitonar tota la fissura i tan sols trobavem dos burils que ja eren vells llavors. L'anècdota a diferència d'ara es que recordo que en el segon llarg, que era la xemeneia, anave caminant per dins l'esclexa. Imagineu lo prim que estave. De costat, m'arrossegave pel terra de la xemeneia, fins la fissura que em portaria a la segona reunió. Ara es imposible i no es pel material, es perque tinc uns quilos de més... el tercer llarg era el més difícil dons escasament habien quatre burils i el lliure despres del A1e no trobaves res fins a la reunió... i a l'últim llarg hi habien un parell de tacos de fusta on feiem un A2. Quina diferència d'ara, tot i que prefereixo com es a l'actualitat. Be, acabo la història "d'abuelo Cebolleta" ens posem en matèria.

Avui es 11 de setembre i dissabte no puc anar a escalar per compromisos, així que ho farem la diada de Catalunya. Fa temps que en Joaquim i jo la voliem fer però per nabs o cols no anavem. Joaquim torna de vacances i no està en la millor forma però recordo la via prou assequible. La he repetit tres cops i ara està parabolada. La idea era d'arribar al coll de les Portelles i al coll entre el Dauet i la Portella Gran, amagar les motxilles i llavors quan baixesim de la via ja tindriem els "trastos" a tocar... dons no, xerrant, xerrant, ens plantem a peu de via amb les motxilles! En fi, que li farem.

Arribem a peu de via i amb el material posat ja veiem els parabolts, per cert bastant rovellats, en la fissura desplomada del primer llarg. La idea es que jo em farè la primera i la tercera i les altres en Joaquim.

1er llarg A2e, A1e, V i IV+ 1 espit 7 parabolts i 2 burils, un d'ells sense plaqueta i uns 30 metres.
No toco un "artifo" desde el mal record de la Primavera Marciana. Veurem com s'em dona. Començo i alguns seguros estan força lluny però agafant-me a la roca i treien cul enrera, arribo prou bé. Quan ja s'ageu el desplom, continua per un diedret amb la roca una mica polida, però amb comte, es deixa fer fins la reunió.

2on llarg IV i III+ sense assegurances, però podem posar alguna coseta 40 metres
Surt en Joaquim però amb els ulls li veig que no està gaire convençut. Ho prova, així, aixà, cara a la paret, cara a la llastra, però no. He de dir que es un llarg molt "claustrofòbic" i en els remonaixos has de tindre una mica de tècnica. A la fí em diu que no s'ho veu.. Fem cambi i ja veig que la millor forma de pujar serà empotrant-me de cara a la llastra i fent oposició aconsegueixo els primers metres fins adinsar-me de plé en l'escletxa. Ara la progressió es fàcil però penosa. Miro a vall i recordo el que he dit abans, que caminave per la base de la llastra... Continu arrossegant-me i arribo a una mena de fissura vetical on puc possar dos tascons i ja en "remonage" més còmode arribo a la reunió, esgotat.

3er llarg IV+, V, A0e, V, IV+ V i IV 6 parabols i un espit sortit i sense plaqueta uns 30 metres
Li dic al Joaquim que com s'ho veu, però està massa esgotat i jo ja he descansat prou a la reunió. Res a discutir. Ja anave mentalitzat que em tocaria a mi aquest llarg. Surto de la reunió amb bona presa on "xapo" dos parabolts fins a sota un desplom on cambiem de vessant. Es un desplom força "desplom" (en el llibre EL PLAER DE L'ESCALADA li foten V+, ????) . Tiro de tres A0e i surto en lliure prou difícil. Veig a munt un parabolt i més amunt, una cosa rara... Xapo el bolt i arribo a la "cosa rara". Es un espit amb el "casquillo" sortit i sense plaqueta. L'escanyo amb un cordino i li foto pel dret. Despés, es tomba la roca fins la reunió. Carai, en un pas difícil i et trobes aquesta "endròmina"!

4t llarg A1e V+ II i IV un espit i una sabina uns 25 metres
Començem a estar tocats. En Joaquim treu forçes i em diu que aquesta es per ell. No es fàcil el llarg i la sortina del pas d'A1e es molt difícil. En Joaquim s'encara als estreps i li costa surtir en lliure. Col.loca un friend gros a dalt de la fissura, que es molt ample i pot surtir fent un A0. Després arriba a un arbre prou gros per llaçar una baga i tot seguit enfila per un diedre fins arribar a la reunió. Ja som tots dos al cim i, renoi! com ens a costat de fer la via. Quatre hores em trigat... però la satisfacció es immensa. Baixem en un rapel de 15 metres al coll entre l'agulla i el Dauet, que en anguns llocs, he llegit que son trenta metres i us asseguro que no es veritat. Ell a pogut fer una clàssica de llibre i jo he tingut el plaer de poder tornar-la a repetir recordant altres temps.

Via totalment recomanable on tindrem varietat assegurada i tindrem que escalar entre seguro i seguro. Ara toca anar a buscar les motxilles i arribem tant tocats a Can Massana, que ni ganes de menjar res tenim, però amb un somriure d'orella a orrella.

Jo en l'A2e i Joaquim arribant a la primera reunió

Lluint "l'estelada" en un dia com avui...

Sembla més espeleologia que escalada

Estètica foto desde el tercer llarg

Superant el desplom del tercer llarg

En Joaquim arribant a la tercera reunió

Aqui ja respiro més tranquil. En Joaquim a passat l'última dificultat

Fets pols pero contents!


Tornarem a lluitar, tornarem a sufrir, tornarem a vèncer. Visca Catalunya lliure!

Via Infidel a la Cara de Mico

2011-09-12T19:51:00.001+02:00

04.09.2011

Dons el diumenge també quedo per anar a escalar. Ens truquem amb en Juan Carlos i li proposo anar a fer la última cullita d'en Guillem Arias. La via Infidel de la Cara de Mico. Arribem al Monestir i em trobo a Xavi Diez (Domzaslki) i uns companys que també tenen la intenció d'anar al mateix lloc. El cas es que ens adelanten pel caqmi de Sant Jeroni i en Juan Carlos i jo anem fen "xino xano". Quan arrbem a peu de via sento veus però no son ells. Que extrany, si anaven devant nostre... A la poca estona arriben, s'han equivocat de cami i s'han passat de llarg. La via està tota equipada al estil d'en Guillem i son quatre llarg que ens tornarem el company i jo.

1er llarg IV+, IV i III 11 parabolts i 35 metres
Començo pujant-me a la llastra que tenim a peu de via fins arribar al primer parabolt. Aquí la roca es fantàstica amb uns cantell de película, vertical i molt ben assegurat. Segons la ressenya d'en guillem li posa V, però per mi crec que no pasa de IV+. Despres es va tombant la roca fins arribar còmodament a la reunió. Llarg mlt maco.

2on llarg III, IV-, III 7 parabolts i 27 metres
Ara surt en Juan Carlos i el llarg seguex la mateixa tònica que els darres metres del primer llarg però amb tendència a l'esquerra on fara reunió en un replò còmode.

3er llarg III, IV i III 6 parabolts i 25 metres
Ara em toca a mi. Aqui la roca ja no es tanbona però es deixa escalar. Vas pujant per una mena d'esperonet i al cap de poc arribes en un replà als peus d'uns desploms.

4t llarg IV, A0e (dos passos) o 6a, V, III i IV 13 parabolts i 33 metres
Surt en Juan Carlos i seguint els parabolts a l'esquerra arribes a un diedre vertical on la roca es mes bona del que pot semblar on pots gaudir del V fins aaribar a l'ultim resalt de l'agulla i facilment arribem al cim. Un petit rapel de, escasament 15 metres, ens deixa a la carena entre la Cara de Mico i la Paparra i en poc més de 3 minuts, ja som al cami de Sant Jeroni. Bonica via per combinarla amb una altra de la zona, distreta i ben equipada, que per cer he llegit comentaris de que no te llògica i es lletja... per a mi es tot lo contrari, en fi, hi ha gustos per tot...

Marxem cap a Monistrol, on entre cervessa i cocacola (en el meu cas) fem petar la xarrada i ens acomiedem fins la propera.

En Juan Carlos arribant a la primera reunió

Ben agermanats dalt del cim

Magdalena inferior via la que hi faltaven spits

2011-09-08T13:12:00.000+02:00

03.09.2011

Després d'haver estat una setmana a Fuerteventura, fart de platja, quilòmetres de cotxe i de menjar "mojo i papas arrugas" toca treurem el "mono" i sense tenir cap idea al cap quedem en Guillem i jo per anar a Montserrat. Les prediccions dels "mentidòlegs" son funestes... no surtim de casa que morirem ofegats! diuen... Ens truquem el dissabte a les nou del matí i en Guillem diu que a Montserrat fa bon dia. Dit i fet, allí que en dirigim. Li proposo fer la via LA QUE HI FALTAVEN SPITS, a la Magdalena inferior, que està amb parabolts lluents com a sols. Aquesta via la he fet un parell de cops, però l'any 94 i 96 fa una pila d'anys, quan eren espits.

Arribem a peu de via i ja tenim una cordada de tres davant nostre. Sembla que a mig llarg han baixat però ho intenten de nou. Penso que esatrem estona dons van molt lents. En Guillem, molt subtil, em diu: qui comença? A mi no m'agrada adelantar a ningú, però en Guillem pren la delantera i diu que ell farà la primera..

1er llarg IV+ uns 10 parabolts i 35 metres
Surt en Guillem i sense encomanarse a ningú, demana permís per pujar. En poca estona arriba al derrera del primer de l'altre cordada i fins i tot l'ajuda a pujar amb més seguretat. Es un "crak" en Guillem. El llarg, al començament, la roca es molt pulida i una mica incòmode de pujar però al poc ja cambia i vas fent tota l'estona en IV+ tot i que per a mi hi ha al mig un petit flanqueix que m'ha costas un pel i li he posat V-.

2on llarg IV i IV+ 11 parabolts i 55 metres
Ara surto jo que estic desitjant pujar de primer. Es veu un mur força dret però ple de preses típiques de Gorros. Segons una guia que porto, la reunió seguent me la puc saltar i quedarà un llarg de 55 metres. Vaig pujant fruint de la roca tan bona que hi ha i tan sols arribant a la reunió vaig trobar un parell de pasos difícils. En aquest llarg els "segurus" allargen una mica més que a la primera.

3er llarg III, IV i III 3 parabolts i un quart sense xapa 20 metres
Ara el temps s'està enmarronat de valent. Tenim uns núvols negres al demunt nostre que en sembla que ens mullarem. Surt en Guillem i de seguida arriba al cim. Quan surto jo, veig que la cordada que tenim al derrera abandonan. Em diuen que avui no tenen el dia i millor baixar que està a punt de ploure. Arribem al cim i ràpit, muntem el rapel, que no sigui que en agafi la pluja dalt del cim. Sortosament arribem al Monestir i no ens hem mullat.

Be, ja m'he tret una mica les ganes d'escalar. Hem fet una via ràpida amb un segon llarg de roca de primera i bon ambient. Molt recomanable. Per el diumenge he quedat per escalar però no se si aniré...

En Guillem i els companys a la primera reunió

Jo en mig d'un camp de patates... això si, "xalant" de valent

A que sembla en "Papa Pitufo"...

Foto artística d'en Guillem...

Arribant al cim

El Cilindro de Marmorés 3.325 metres

2011-09-05T21:46:00.005+02:00

del 14 al 16 d'agost de 2011

Tinc escasament tres setmanes de "holidays" i una la he esgotat obrint una via a Montserrat amb el Guillem, i la resta, pedalant com un beneit amb bicicleta. Fins que no marxi a Fuerteventura amb la Cristina el dia 21, que faig? Dons m'en vaig sol al Cilindro, que no l'he pujat mai. Tots els companys estan de vacances i em tocarà marxar sol. Es una bona experiència anar sol per la muntanya però preferixo anar acompanya't, no es per res, es que m'aburreixo xerrant sol...

Un company, l'Alberto, en va dir que desde el poble de Nerin, surten uns autocars que et deixen al Cuello Arenas en poc menys d'un hora i després, caminant en tres hores més, al refugi de Góriz i el desnivell es de poc menys de 300 metres. No he anat mai per aquí, així que serà una bona experiència.

Surto de Barcelona (mira que es aburrit conduir sol en el cotxe) i arribo a Nerin a dos quarts de dues de la tarde i em diuen que no surt cap autocar per "montañeros" fins demà a les set del matí... que faig? Saps que? preparo els trastos i li "enxufu" pista a munt fins el Cuello de las Olas que segons m'han dit es triga dos hores en fer-la. Dit i fet, el que passa que a mitja pista comença a tronar i ploure... engrescador. Para de ploure i arribo al Cuello Arenas en dos hores clavades. Torna a ploure un altre cop... snif! Para de ploure i surt el sol. Ara vaig pujant per, mig pista, mig camí, fins als 2.200 metres on es troba el Cuello Gordo. He triga't un hora i mitja desde el Cuello Arenas. Ara devant meu tinc les singleres de la Vall d'Ordesa i al lluny ja es divisa el refugi. Trigo un hora i mitja més desde al Cuello Gordo fins el refugi. Quan arribo al refugi tinc sort, dons hi ha plaçes lliures. Sopo i a les nou tocades ja estic fica't a la llitera.

En llevo a les cinc en punt i està tot núvol, a més, ha estat tota la nit plovent. El dia no està gens engrescador. M'esperaré a les set de matí a veure com pinta... tot continua igual, no plou i faig un pensament. Soc l'únic que surt del refugi i per no haber llegit be el mapa faig una petita "ensigalada" que en poc de deu minuts ja està arreglada. Vaig pujant sol per grades de pedra i herba on al lluny vaig que ja surt gent del refugi. El camí es força marcat i ple de fites i en poc mes de dues hores arribo al Lago Helado on ja fa deu minuts que la gent que tenia al derrera ja m'han passat. El dia no esta gens clar i em plantejo pujar el Mont Perdut al darrere dels altres. En fa una mica de por pujar el Cilindro sol, dons hi ha algun tram d'escalada de III i segons m'han dit es pot baixar en rapels. Porto un cordino de 7 mm i 30 metres de llargada... Paro al lago helado i faig un mos mentre vieg com la gent del devant meu marxen cap al Perdut... que faig? Que carai! no vols fer el Cilindro? dons en devant! Devant meu s'enlaira una canal-tartera (per que no hi ha neu) bastant dreta. Em costarà de pujar... El núvols van i venen i de cops es destapa i em deixa veure el gegantí veí on minúsculs, es veuen com puntets la gen pujant el Mont Perdut. Vaig fent parades, dons la tartera es bastant penosa de pujar. A la fí, arribo al coll on es troba el resalt per accedir a la carena que em durà al cim. Tinc papallones a l'estòmag... estic sol i el paissatge es grandios i ple de núvols que van passant molt ràpit... Ara es el moment, joan, de continuar o baixar... Devant meu tinc dos canals, una a la dreta, on veig una instal.lació de rappel, però no estic segur dels metres on es troba. Sembla que està força lluny. L'altre a l'esquerra, està humida però sembla més fàcil. De fet un campany, en Vicens Nin, en va dir que ell va pujar per aquesta. Prenc la motxilla i en fico per la canal. Pujo una trentena de metres de III i II i arribo al fil de l'aresta prou be i des d'aquí veig les instal.lacons dels reppels. Be, a la tornada ja em plantejaré com baixo, ara es irrellevant. Contiuu per aresta que a trams es aèrea fins un altre ressalt molt curt, uns tres metres, però a l'esquerra, una timba que "te cagas"... La supero sense complicació. Ara només toca caminar fins el cim i en poc més de mig hora ja hi soc al cim. Tot sol, sense ningú, rodejat de núvols i muntanyes he conseguit el cim i el primer pensament es pel meu malaurat amic Balbino i des d'aquí despunta a moments el cim del Mont Perdut i en be el record de quan vàrem fer la cara Nord. Vells temps que ja no tornaran! Sons les 11.15 h. del matí. No m'ho esperave, amb el dia que ha fet, no creia que el pugues pujar... Ara toca baixar, i el primer resalt sortosament no em costa gaire i arribat als rappels veig que els puc fer sense problemes. El primer, de 15 metres justos i el segon de 12 i ja estic un altre cop a peu del ressalt. Vaig baixant per la canal fins el llac i a la una tocada ja he arribat al refugi. La idea es que, com estic prou "trinxat", quedar-me a dormir al refugi i al dia següent baixar, però com soc un "agonias" tiro cap a Nerin... Quan estic arribant al Cuello Arenas, "estic fet mistu" i son les cinc de la tarde, però... gran idea! Truco (com ara la tecnología t'ho permet) al servei d'autocars i em diuen que: a les vuit puja l'autocar a recollir el "turistes"! M'espero dos hores, em recull l'autocar i a les nou ja soc al poble. L'autocar son 15€, però que agust el he pagat... Son les nou de la nit i tinc que passar la nit en algun llog. Sopo un plat combinat al poble, prenc el cotxe i enfilo la carretera contraria a la que he vingut, direcció a L'Ainsa i en el mirador del Cañón de Añisclo, planto la tenda i a dormir. Demà ja em llevaré d'ora i marxaré a Barcelona, que per avui ja n'he tingut prou.

Una altre 3.000 a la butxaca!!!

La Tres Sorores arribant al Cuello Gordo

La vall d'Ordesa al fons

El Cilindro, el Monte Perdido i el Soum de Ramond amb el refugi als peus

El Cilindro abans d'arribar al lago helado

El lago helado a 2.980 metres

La engrescadora canal de pujada tota tapada pels núvols

Parada a mitja canal on, al fons podem veure la Vall d'Ordesa

El llac gelat i el Monte Perdido

El cim del Cilindro. son les 11,15 del matí

Jo, completament sol a cim a 3.325 metres

Un dels rappels i el ressalt desde sota

El cuello Arenas esperant el dessitjat l'autocar que em portarà al poble de Nerín

La Plantació, nova via a la Paparra

2011-09-02T18:32:00.005+02:00

9 i 10 d'agost de 2011

Feia temps que tenia pensat en obrir una via a Montserrat, en record a un amic de molts anys, amb el que tants i tants cops vàrem pujar per aquestes roques. Amb el company Guillem hem intentat fer una via senzilla, per gent que te poc nivell o simplement per gent que vulgui gaudir de l'escalada sense gaire compromis o pel plaer d'escalar, que si no. Ja dic, es una via sense cap pretensió, només per a mí te un significat "romàntic", el de que el nom del meu company no caigui en l'oblit i qui escali per aquesta via pensi que fa una via sencilla, igual com ho va ser ell. La via en qüestió es diu BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ i m'ha servit d'experiència de com traçar un itinerari, el material, la manera d'arribar, de com baixar, d'escollir el millor tram... de netejar la roca! i tot això de la mà d'en Guillem. La vem obrir en dos dies, el primer rapelant i instal.lant reunions i alguns parabolts a cada llarg i algun que altre forat. Al dia desprès, fent-la desde sota vem col.locant els parabolts que faltaven i acabant de pulir-la una mica mes.

Sortirem de la estació superior del funicular de Sant Joan i seguim el camí de Gorros. Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt groc ens marcarà el començament de la via.

1er llarg 35 metres II, III i 5 parabolts.
Comença en Guillem. el llarg es molt fàcil i puja per unes rampes fins atravessar una mena de canal per seguir per una placa vetical però fàcil fins entrar a una mena de canal-feixa on trobem la reunió. En aquest tram de canal vem deixar una corda fixa.

Jo a peu de via

2on llarg 35 metres III, IV, IV+, III i 11 parabolts.
Començo jo. En quest llarg la roca es molt bona oon trobarem un flanqueix a la part superior on tindrem uns pasos força macos i una entrada de reuinió no tan bona degut a la roca, però tot això garantit per uns bons parabolts.

Jo començant el segon llarg

3er llarg un 18 metres III i II i 4 parabolts.
Surt en Guillem i aquest llarg, si volem el podem empalmar amb el següent. Es una aresta on el primer tram es mes dificil i la roca es molt bona. Desprès es va tornant mes fàcil fins la reunió.

En Guillem al curt tercer llarg

4t llarg 25 metres III i 5 parabolts.
Surto jo i el llarg es de les mateixes característiques que el de sota. Val a dir que a la nostra dreta tenim un bon ambient.

En guillem a la tercera reunió

5è llarg 20 metres III, V o Ae, III i 6 parabolts.
Primer en Guillem va optar per sortir per l'esquerra però desprès jo viag opinar que sortint directe de la reunió quedava una llarg mes maco. Despres pujes en tendència a l'esquerra fins sota del resalt final amb passos força difícils pero si no ens veiem en cor sempre podem fer A0e o A1e tan sols son dos passos i ja hi som a dalt del cim.

En Guillem fent els últims passos de la via

Espero que us agradi, que com ja dic, es una via senzilla però amb els seus 130 metres aproximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts pintats de grog. La baixada la farem caminant desde el cim en 5 minuts escassos fisn els cami de Sant Jeroni.

El dos, al cim, desprès de dos jornades de "dura feina" sota un solt de justícia

Mirador de Sant Joan via d'En Pitu i la Nuri. Nova via d'en Guillem Arias

2011-08-10T19:34:00.006+02:00

06.08.2011

Un cop més en Guillem Arias ens regala amb un itinerari nou. Encara calent del forn, ens proposa anar a fer una "primera", dons en quatre dies ha equipat un nou traçat de dificultat moderada, on podrem forçar en lliure diferents llargs prou assegurats amb el seu característic estil.
La via en qüestió està a l'esquerra de la via del cami d'en Barberà on seguirem la mateixa aproximació i un cop arribats al peu de via d'aquesta només seguirem el camí uns metres mes fins situar-nos a l'altre extrem de la roca on nomes tindrem que seguir el tipics parabolts grocs. El dia està molt humit, dons a primera hora del matí ens em trobat a Cañete i un company seu al Monastir i baixaven tots molls i ens han dit que a plogut molt i està tot moll. No fem cas dels "comentaris sensats" d'en Joan Marc d'anar al bar del Monestir a pasar el matí i ens dirigim a Sant Joan. Arribats a peu de via veiem que està prou mullat però en Guillem en anima i tirem a munt. Som quatre "intrepids", en Guillem i en Joan Marc, la primera cordada i en Joaquim i jo la segona. En Joaquim i jo anirem tota l'estona darrera d'ells.

1er llarg III i IV, 50 metres i bastants parabolts
Surt en Joaquim per rampa fàcil de III fins uns resalts que no presentesn molta dificultat fins un flanqueix una mica forçat a l'esquera per continuar en diagonal també a l'esquerra i despres vertical fins la reunió als peus d'un mur desplomat on ja veiem en Joan Marc fent l'artificial.

En Joan Marc al primer llarg

2on llarg IV, V, A0e V i IV 30 metres i bastants parabolts
Surto per terreny mes o mens fàcil fins situar-me a sota del mur. Es veu vertical i un xic desplomat. Hi ha molt de canto. Forço un parell de passos i ja no puc mes. En lliure, crec que surtira un 6a. Tiro d'A0 un quatre parabolts fis que ja veig el poder fer en lliure. Despres pujes per un "camp de patates" vertical i molt assegurat fins la reunió.

Començant eñ segon llarg

En Joaquim arribant a la tercera reunió

3er llarg II i III 25 metres i tres parabolts
Surt en Joaquim. Es un llarg molt fàcil que no te cap dificultat, només es'arribar al cim de l'agulla Pam a Pam. Després baixem fin el peu de la segona agulla on els companys ja estana en filantse pel quat llarg.

Els comanys al quart llarg

4t llarg IV/IV+ 40 metres i bastants parabolts
Aquest llarg es maco però una mica antipàtic dons hi han tams una mica bruts que amb el pas de les cordades s'anirà netejant. Sut un altre cop en Joaquim vigilsnt els trams deroca delicada fins que al final trobem una llastra un pel lletja on la passem per l'esquerra per tornar a la dreta per entrar a la reunió.

En Joaquim a l'antipàtic quart llarg

5e llarg V, V+/A0e, V, III 40 metres i batans parabolts
Surto jo darrera d'en Guillem amb un petit flanqueix a l'esquerra i situr-me a la vertical de la paret. Vaig en lliure fins un punt on escup enrere... intento forçár però no em surt, faix un parell d'A0 i supero el tram. Despres en lliure difícil però molt assegutat fins que es va arrampant i ja estem al cim.

En Joan Marc al magnífic cinquè llarg

Jo apurant el V+

Sortin del tram més vertical del cinquè llarg

Assegurant al Joaquim d'alt del cim

Ara el dia s'està espatllant per moments i no tarda en començar a ploure. foto de rigor del cim i mig mullats tornem ràpidament al funicular. En pocs moments deixa de ploure i s'arregla un pel el dia. Fem la cervesa al Monestir contents d'haver fet una primera i ja en tim un altre per la "cole". Una via recomenable on només tindem que portar quince cintes i si el nostre grau no es molt bo, estreps. Via dedicada a uns amics d'en Guillem.

Correm, que comença a ploure!

L'ascensió més dura que he fet mai

2011-08-03T10:00:00.002+02:00

31.07.2011

Avui, 31 de juliol de 2011, tocava fer l'ultim comiat al nostre company Balbino, que ens va deixar sobtadament, ara farà quatre mesos. Vui agrair a tots els que han pujat al cim, als que la seva condició física no el hi ha permès i als que no han pogut venir, tot i que el seu desig era poder fer-ho i sobretot a Gemma, la seva dona i als seus fills, Pol i Biel, el gran esforç físic i emocional que els ha suposat.
Que millor lloc on dipositar les seves cendres que d'alt d'un cim, un cim on tants i tants cops l'hem pujat, esquiant, caminat, escalant les seves parets, els seus corredors de neu, el Grà de Fajol, en fi, 33 anys compartint afició, alegries, esgotaments i corda... l'ultima pujada que fem plegats, on la càrrega que portava a la motxilla era tan pessada que en faltava l'aire, l'ascensió més dura que he fet mai on cada pas que donava era acompanyat per una llàgrima.
Balbino, ara descanses entre el cel i la terra, en el teu lloc preferit, en el més alt d'un cim, perque cada cop que mirem a munt, sabrem que estàs allí i cada cop que tornem a pujar ens regalaràs la teva presència.
No és un adéu, és un: a reveure campany! La teva dona, els teus fills i el teus amics no t'oblidarem mai.

El Porró i els estalvis

2011-07-29T10:24:00.000+02:00

23.07.2011

Aquest dissabte ens hem juntat sis "presuntes escaladors" a Collbató, en Guillem Arias, en Joaquim, en Joan Marc, l'August, en Conrad i jo i anirem a fer la via dels germans Masó, l'Arc dels Ti-Tius, però tots estem d'acord en que, com alguns ja la coneixen, fer primer una via dels Estalvis que ens deixarà practicament al peu de via del Porró. Escullim una via molt fàcil però exenta d'assegurances, l'Aresta Brucs. Farem dos cordades de tres. A mi la que m'interesa es el primer llarg de l'Arc dels Tit-Tius dons en Guillem ja la coneix i el primer llarg no li fa gens de gràcia.

Aresta Brucs del Estalvis.
Ens posem a la feina i en Guillem fa els dos primers llargs dels estalvis, no trobarem cap assegurança però posem un parell de friends al primer llarg. La reunió es en dos ponts de pedra i el segon llarg es practicament igual que el primer.
Arribem al cim i nomes ens queda baixar per una canal lletja de baixar i plena d'aritjols on arribarem a peu de via del Porró.

L'Arc dels Ti-Tius. 1er llarg 40 metres V, un spit i tres pitons.
Mentalitzat pel primer tram del llarg, surto concentrat en mirar d'arribar a l'espit, que per cert, està força lluny, uns sis metres, però de V. Quan en falten uns tres metres per arribar a l'espit, puc possar un friend petit en una mena de fissura oritzontal i això em dona moral. Arribo a l'espit mes tanquil però molt concentrat. Segons instruccions del Guillem poso un estrep a ll'esoit pels de sota i continuo... però, renoi! això no acaba... Arribo a l'arc que caracteritza la via i trobo un pitó, uf, salvat! Miro amunt i es veu prou factible, pero sense regalar res. Vaig pujant per placa i diedre posant asegurances entre friends i tascons en els llocs mes adients però no es poden possar tants com voldriem... Tant concentrat pujave que ni sentia als companys que em deien: com va Joan!, Arribat al desplom, veig un pitó petit amagat darrera d'una sabina i un altre passat el desplom. D'entrada el pas sembla mes difícil del que pot ser. Pillo el primer pitó i col.locat en mig del desplom xapo l'altre pitó. Estic cansant i crec que faré A0 però m'ho miro detingudament i a munt a l'esquerra veig preses molt bones, pillu canto", pujo una cama i ja estic pel damunt del sostre. Sense ser fàcil, m'ha surtit prou be. Ara només tinc un flanqueix fàcil fins a la reunió.

En Guillem sortint del desplom

L'August el, company de la cordada del darrere

2on llarg 45 metres IV+ un espit i un pont de roca
Ara surt en Joaquim. El llarg comença fàcil on pots possar un fiend en algun forat fins arribar a una placa vertical però amb bona pressa, on hi trobem un espit. Després pujem fins un resalt on tenim un pont de pedra que no inspira gaire confiança i només tenim que superar el resalt, també amb bona presa fins una mena de fissura on aqui, si que la roca està bastant malament i ja hem arribat al cim.

En Joaquim al segon llarg

En Guillem i el companys a la reunió

Fem la foto de rigor al cim mentre esperem als companys que poc a poc van arribant. Habia sentit en algun blog que era una via sense pretensions però bonica. La veritat es que, un llarg com el primer, amb tant poques assegurances, et fa esta atent i aguditzar els sentits a on posar "caxarrets", que estem molt acostumats a pujar de "bolt a bolt" i fer una via a Montserrat així, al menys per a mí, et deixa molt satisfet, trist i "mediocre" escalador que pretenc ser!

Els primers d'arribar al cim del Porró

Ara com tots hem decidit venir a la Plantació per sant Joan, ens toca pujar amb tot una solana de justicia cap el cami de Sant Jeroni. Uns baixaran pel funicular i els altres pel cami fins les escales de Sant Benet on sortosament no toca el sol. Despres, reunió massiva al Bar el Rincón, on despres d'un àpat, ens disposem a arreglar el mon d'injustícies en "acalorades converses" d'uns i daltres.

Ja tinc dos vies mes per la "cole"

Reequipament de la via de les cabres

2011-07-20T17:35:00.001+02:00

17.07.2011

La via reequipada

Quedo el diumenge amb Joan Baraldes sense tenir res en clar, dons es preveu mal temps i com sempre (o gairebé) no l'encerten. Es curiós que anys enrere, quan començava a sortir a la muntanya, ni ens miravem el temps, marxàvem i punt... Quan arribem al lloc en Joan, em proposa anar a una via que va obrir fa un temps i que li han dit algunes veus que està un pel "exposada" i així aprofitarà i posarà uns parabolts. Jo no habia vis mai com es posaven el parabolts amb una "andròmina" d'aquestes de foradar i en va agradar l'idea.

Arribem a la paret de la Codolosa i la via en concret es la de "les cabres" te dos llargs però l'ultim es molt llarg, uns 53 metres i segons ho veiem, farem una reunió en mig.

El primer llarg s'el fa en Joan B i vaig "flipar" com en qüestió de tres minuts, mal contats, va i em posa un parabolt! Osties! es temptador comprar-te una màquina d'aquestes i obrir vies... o per restaurar alguna via (que falta li fa) amb permís dels oberturistes si encara hi son i si no amb tota la cura i ètica possible, no se... els meus pensaments es barallaven amb: ètica i poc nivell, aventura i escalada "pa'cobardes" i el meu cap "barrinaba" amb les polèmiques d'avui en dia sobre obrir vies, reequipar, retroequipar, restaurar... trepitjar itineraris mes agossarats i antics... sempre m'he considerat un escalador "del montón" i "mediocre", on m'he sentit orgullós dels triomfs personals que no han passat mai d'aquí, de ser "triomfs personals" (sense oblidar mai als companys, es clar)... però, be... estic anant-me "por los Cerros de Úbeda" i no soc el més indicat per opinar... Be, total que a possat un parabolt rapidíssim.

En Joan B posant un parabolt d'allò més ràpid...

El segon llarg m'el faig jo i veig que el parabolt està a sis metres de la reunió i que si caus abans d'arribar a la "xapa" et fots una "cleca" contra el company i de retruc a la repisa que no fot gens de gràcia. Surto i la presa es molt bona i arribo a la xapa prou be (el graduo de V, però el meu cap deiu que es V+ , deu ser per l'acolloniment). El llarg es molt maco on hi han un "alejillos" que no matan pero arribes a la reunió una mica "tocat", es un llarg... molt llarg. Quan puja en Joan B decidim possar una reunió entre mig del llarg en un replanet al costat d'un pont de pedra i així creiem que la via estarà mes correcte per la gent i ara fa un dia esplendit i el sol pica de valent.

Uf!!!, mes tranquil quan he "xapat" el primer seguro del segon llarg...

En Joan B després d'haver muntat una reunió al mig del llarg.

Es una via sense cap pretensió, però maca de fer-la i ara està mes correcte "pa'escaladores" cobardes com jo, tot i que, particularmente, m'agrada mes escalar entre "seguro i seguro" i si els puc possar jo, millor.

En fi, un matí agradable i amb molt bona companyia... i ara ja no podré dir que no se com funciona aixó dels "taladros"

Cara Nord del Pic de l'Infern, via Esperó Central Directe

2011-07-13T20:45:00.004+02:00

10.07.2011

Ara que estem a l'estiu, tinc ganes de fer escalades a Pirineus i una via que tenia ganes de repetir es aquesta. Anirem en Vicens Nin i jo. En Vicens, no te experiència en escalar, però si, molta en muntanya i esqui de travessa, però em tocarà fer tots els llarg de primer. Aquesta paret la vaig fer per primer cop l'any 84 amb el meu company Balbino i després la vàrem repetir l'any 95. Sempre m'ha agradat, dons té una aproximació llarga i un ambient molt salvatge i sol.litari. Altres cops he fet vivac a peu de paret però aquest cop farem nit al refugi d'Ull de Ter.

Surtim a tres quarts de sis del matí i ens espera una aproximació de tres hores si fa o no fa... Fins el Coll de La Marrana, el camí es agradable fins arribar al llom del Bastiments, llavors, flanquegem per tarteres inestables per la base del Bastiments fins el coll de les Comes de Mal Infern situat entre el Bastiments i el Fresser. Passem a França per la cara nord del Pic del Fresser tot travessant per un altre tartera fins un altre coll que en deixarà a la cara nord del Pic de l'Infern. Només tenim que baixar, sense perdre gaire alçada, fins a peu de l'esperó central al bell mig de la paret nord.

La via puja per un esperó tombat, on hi han tramps verticals, amb una roca variable on tindrem que buscar el millor lloc per on pujar. Hem portat cordes de 40 metres per mirar de que la ascenció sigui el mes semblant a quan la vaig pujar per primer cop. La dificultat, generalment es de III i III+, on podem trobar passos de IV, sobre tot al quart llarg, on la dificultat estriba en un diedre blanc característic, molt llis, el qual pujarem en oposició. Al final d'aquest llarg, trobem un replà-tartera molt còmode on descansem uns instants, per continuar un altre cop per l'esperò, tot i que al principi pujarem per un diedre-canal. Em tardat 3,30 hores per fer tota la via mes 3 hores d'aproximació i 3 mes de tornada... una bona jornada de pencar per la muntanya! Es curios que encara que hagin passat tants any, m'enrecordi tan be de la via. Ara toca fer algun itinerari, però al hivern...

Primeres llums de dia

Devant nostre tenim el característic esperó central

Primer llarg

En Vicens arriban a la segona reunió

Protegin els passos del diedre blanc

Fen un repos a la plataforma del mig

El sisè llarg

En Vicens al sisè llarg

En Vicens a mig setè llarg

Arribant a la vuitena reunió

Ens queden pocs metres per fer cim i a sota, podem veure els estanys de l'Infern

El cim del Pic de l'Infern

La Plantació, via Pell Roja als Estalvis del Porró

2011-07-07T09:52:00.001+02:00

02.06.2011

Jo tenia l'intenció de fer la via Territori Dakota a la Roca de Sant Cugat, però he passat mala nit i porto un parell de dies una mica tocat (no se de que, els anys, la calor...) total que el diumenge tinc compromis familiar i quedem el dissabte amb el Guillem Arias a Collbató sense tenir res en concret. Entre moç i moç d'entrepà i mirant la guia de la Plantació li dic de fer la Pell Roja als Estalvis, Ell ja la ha fet, es una via curta pero amb la roca molt bona i ben assegurada. Anirem per Sant Joan, dons els dos estem una mica "tocats" i no tenim ganes de caminar, tot i que està a mig cami de dalt i de baix, però sembla que fa menys mandra desde dalt...

Al arribar a peu de via ens trobem al Wolfgang i al Pere Joan que van a començar la via. Petem la xerrada i ens posem a la feina.

1er llarg 30 metres 6a (A0e), V i IV, 10 parabolts i un pont de roca
Veig com en Wolfgang puja el 6a com si flotes entre la roca, no crec que pugui fer-me aquest tram en lliure! En Guillem em diu que l'altre cop, ell va fer la primera i que li agradaria fer la segona. Cap problema. Deixant uns metrs de distancia, surto darrera del Pere Joan. Els primers pasos em surten i quasi, quasi, el segon, però la cosa tiba molt i reposso al parabolt, vaig fent sortidetes en lliure però molt apurat, hi ha bona presa pero desploma molt. Abans d'arribar al pont de pedra ja he de fer lliures dons la cosa ja es mes humana i vas seguin una mena de fissura ampla fins que va perdent dificultat. M'ha costat el llarg no pensave que seria tant dificil.

Fent els primers pasos, abans de fer l'A0e i després, ja en lliure

2on llarg 30 metres V+ o A0e IV+ Iv i III, tres parasbolts i tres spits
Ara sunt en Guillem i ja d'entrada tiba força el pas però hi han gans còdols per agafar-te. Desde la reunió sembla mes fàcil i quan tàcostes, la cosa cambia. En Guillem treu els estreps i, fora punyetes! despres la escalada es plaent on tan sols hi ha un resalt que t'ho has de mirar una mica.

En Guillem al primer ressalt i despres, ja superat

Ja som a dalt de la roca. Una escalada curta pero intensa. El companys volen anar ara al Porró, però en Guillem i jo estem tocats i decidim tornar i de pas, anar a guaitar un assumpte que tenim entre mans. La baixadfa la fem caminant entre els Estalvis i la roca del Porró, que per cert, es una canal força bruta de matolls i trocs secs. Tota la escalada la hem fet amb el cel nubolat, i la pujada al camí de Sant Jeroni amb sol, ja te nassos la cosa i quan estem al cami es torna a tapar...

La cordada... centenària!

Ja tin un altre de la Plantació per la cole, tot i que avui no a sigut un dia rodó, estic un pel xafa't... però que carai! em fet el que ens agrada...

Arenas-Sorolla a la Magdalena inferior i Canaleta de las Ninfas a la Miranda de Santa Magdalena

2011-06-28T18:13:00.003+02:00

25.06.2011

Magdalena inferior, via Arenas-Sorolla

Força anys han passat desde que per primer cop en vaig mirar a questa via. Era una època on en aquest pany de paret no hi habia cap via mes. La verticalitat i la manca d'assegurances ens va fer desistir. Eren temps de, no grans, però sí de classiques on ja habiem fet la Pel Devant del Gorro Mariner, la Mingo Arenas de la Magdalena Superior, la Normal del Trencabarrals i las Monpart, Haus-Estrems i Badalona del Gorro Frigi, tans sols quedaven aquesta i la Cerdà de l'Ullal. Després de qüasi trenta anys ens hem decidit a fer-la. Mai es tard per fer les coses, i mes, si les condicions ens ho posen al nostre favor... Llegint el bolg d'en Jaume jaumeclimb.blogspot.com/ i d'en Joan B sisbemessanapren.blogspot.com/ vaig veure que l'havien restaurada i que semblave prou factible, tot i que llegint fan entendre que no va ben be per aquí. Sembla ser que està trepitjada per altres vies i com sempre m'ha passat, amb les guies de Rodés i Labraña, no sempre eren prou acurades i els itineraris, de cops, no eren prou ajustats a la realitat. El que si puc dir es que no veus els "segurus" fins que no els tens al nas i per a mi l'itinerari es molt llògic i va buscant els punts mes febles de litinerari.

Quan arribem a l'estació del Funicular ens trobem al Vicens Nin que fa pocs dies el vem portar a escalar per segon cop. Ens acompanya tot el camí fins on en desviem per arribar a les escales de Jacob i llavors ell anirà a pujar el Cim de Sant Jeroni. El dia està nubol, però es passatger, i quan arribem a peu de via ja fa un sol espatarrant. A peu de la Rantamplan hi ha una cordada que començen la via. Començarà en Joaquim el primer llarg. La visió de la via desde terra es força vertical i a la meitat, jo diria que, desplomada!

El company al primr llarg. Es veu força vertical...

1er llarg 45 metres III, IV i IV+ 5 assegurances entre parabolts i burins.

Comença enrampant però molt polit i trencadiç, titpic del principi d'aquesta zona de la Magdalena. La primera assegurança costa veurela, dons está lluny, però amb llògica vas pujant i trobant elss anclatges. Al poc, la roca es torna molt bona amb uns passets curiosos i verticals per entrar a la reunió que la fem en una cornisa prou còmoda.

Jo en diferents trams del segon llarg

En Joaquim, arribant a la segona reunió

2on llarg 30 metres V IV V i III unes 7 assegurances entre burins i parabolts

He arribat a la reunió amb el cap ficat en el segon llarg, que desde sota es veu molt vertical... Ara, mes tranquil a la reunió, no el veig tan. El parabolt está força lluny i en diagonal a l'esquerra. Carai! no es engrescador sortir amb un bon pati i no tenir res al costat... Per sobre el meu cap veig una presa petita que "ni pintada" per possar un "merlet". Surto i es vertical i amb un bon pati asota meu, però amb molt bona presa i així vaig fent fins arribar a una presa enorme on et pots posar de peu. Aqui acabes el flanqueix ascendent. Estic al mig d'un esperó i el dilema es, per on anar? A munt veig con sobresurt un buril vell i es per on l'instint em deia, llògica aplantant. Al poc arribes a un parabolt de 8mm i aquest pas realment m'ha costat , hi ha poca presa però per la dreta sembla que hi ha mes. Surto i... deunidó els passets. Li crido al company: Quins "collons" els que van obrir la via els anys cinquanta amb el material que tenien! Despres d'això, la cosa va mimbant fins arribar a la reunió, molt comoda en plena aresta.

En Joaquim fen l'ultim llarg

3er llarg 30 metres III, IV i III i dos parabolts

Surt Joaquim i aquest llarg es molt fàcil, tans sols un tram més vertical al mig i arribes practicament al cim en una escalada molt cómoda.

Riu nen! que ens entan mirant...

La veritat es que de totes les vies que he fet en aquest tram de paret, es la que més m'ha agradat, no se si es per la il.lusió que em feia fer la via, pero es que ens ha agradat molt. Una felicitació al que la han, podriem dir, restaura't, que crec que es bo que no es perdin itineraris, que per desgracia, queden oblidats degut a altres vies del voltant.

Miranda de Santa Magdalena, via Canaleta de las Ninfas, variant directa

Com es d'hora i etem a prop, fa temps que no fem la Canaleta de las Ninfas i es una bona via per arrodonir el dia. Bona roca, tot i que el començamet està força polit, i molt ben assegurada. Es una via que l'an reequipat molt. Ara hi han parabolts i entre mig et trobes els burils bells que no fa falta tocar-los.

Jo en el primer i segon llarg.

1er llarg 30 metres i IV+ uns 8 parabolts.

Surto a l'ombra dels arbres i el llarg, primer, va per placa polida per després seguir per una mena de diedre que de fet es una canal per on baixa l'aigua. La presa es generosa i abundant on escales en diedre i es van seguin les assegurances fin sortir de la canal en un pas desplomar, però que ja dic amb molta presa. Arribes a la reunió en un replanet a la dreta de la canal. A mig llarg ens trobem al Manolo Muñoz que està caminant per Montserrat. Diu que porta arnes i gats i li diem que s'ajunti amb nosaltres però diu que està molt polida i que la ha fet un munt de cops...

En Joaquim arribant a la primera reunio i a la segona.

2on llarg 30 metres IV+ i IV- uns 5 parabolts

Antigament, en aquest llarg, sortiem recte per placa per tal de no fer el el petit desplom de la canal i fen un flanqueix per despres tornar-hi. Ara hi ha una entrada directa per la canal que sembla mes dificil desde baix quecno quan et poses. surt Joaquim i va fent en una escalada agradable per tota la canal. Com deia, antigament aquesta via la feiem en tres llargs i despres caminant fins baixar el cami, però es millor, de la segona reunió baixar amb dos cordes de 60 fins el peu i aixi, mes ràpit i sense provocar caigudes de pedres. Ens a sortit un dia rodó, i ara si, fa molta calor i ja toca tornar cap a casa. Un altra via per la cole i tornar a felicitar al que han tingur la ida de renovar la Arenas-Sorolla del la Magdalena inferior.

Via Lluis a la Pala Alta amb una variant d'entrada força curiosa

2011-06-20T18:20:00.004+02:00

19.06.2011

Tenia ganes de fugir una mica de Montserrat i decidim anar a la via Lluis, a la Pala Alta. Tots la hem fet però proposo fer una entrada directa. Aquesta variant ja la vàrem fer en Joaquim i jo fa temps i queda una via amb més continuitat, dons el primer llarg de la Lluis es una canal de III molt herbosa i sense gaire atractiu.

Arribem a peu de via i el sol apreta de valent. No se si hem fet be en vindre aquí. Tenim un cel sense nubols i crec que pasarem calor. Recordo aquest primer llarg molt ben assegurat pero et tens que posar les piles, dons a mig llarg hi ha un pasos força difícils. En Guillem s'adjudica el primer en obrir via i no serem nosaltres que li treiem l'il.lusió...

1er llarg, uns 45 mts. V/V+ i mes o menys 9 parabolts
Surt per blocs verticals sempre buscant la llògica i, evidentment, els parabolts fins una placa, on aquí, si que allargen bastant. Jo he pujat la placa, llaugerament a l'esquerra, per una mena de diedre però aquest llarg no et deixa indiferent. Al final del llarg es torne una mena de canal una mica descomposta i tens que tindre cura per que no es fàcil. Arribem a la reunió i sortosament corre aire i no fa o no tenim gens de calor.

2n llarg, uns 20 mts. IV+ i dos parabolts, es pot protegir amb tascons i friends

Surto jo i devant tinc una mena de diedre vertical on el parabolt esta a uns tres metres. Poso un friend i despres vas pujant vertical amb passos atlètics fins un altre diedre-placa inclinat a l'esquerra on trobes un altre parabolt. Placa i cop de gas i entres a la reunió en una cornisa.

Jo, obrint el segón llarg

En Joan Marc començant el segón llarg

Els companys en plena feina

En Guillem arriban a la reunió

3er llarg 25 mts. V- i quatre parabolts
Ara surt en Guillem. Aquest es un allarg de placa molt divertit on trobem el seguros justets però molt ben emplaçats. Surt per l'esquerra de la reunió fins trobar-se a plena placa i amb tendència a la dreta arribes a la reunió en una bona cornisa a peu d'un desplom.

En Guillem en plena placa del tercer llarg

En Joan Marc i jo en plena placa del tercer llarg

En Guillem a la quanta reunió

4t llarg, uns 30 mts. V i tres parabolts
Ara em toca a mí. Aquest llarg es la "cirereta". Es (bastant) difícil al començament i al final del llarg. D'entrada tens un desplom molt pronunciat amb un parabolt a uns tres metres de la reunió. Hi han molt bones preses però son arrodonides. La qüestió es bloquejar be el braços i obrir-te be de cames i xapar-lo. despres tibar fotr a munt fins un terreny on, ja mes tranquil, pots descansar. El pas m'ha sortit a la primera. Agafo aire i continuo per terreny mes fàcil superant uns blocs i plaques fin un altre mur vertical lleugerament desplomat. Aqui hi ha un parabolt pero res mes fins el cim. Uns metres per sobre del parabolt coloco un friend del nº 3 que entra "a caldo" i mirant-me una mica el pas, li foto cop de gas i a munt. Tira enrera, però hi ha canto, i no val a baixar la guardia. També m'ha sortit a la primera... estic content això sembla que rutlla i poc a poc vaig agafant confiança.

Buf! el desplom de l'ultim llarg...

En Joan Marc sortint del desplom

Ja em fet la via!

Ja som el tres al cim i no em passat gens de calor i es bastant d'hora. Ara toca baixar i anar a Sant Llorenç de Montgai a fer la cervesa. Fa temps que no feia aquesta via. Sempre he sentit que deien que no era maca, però a mí sempre m'ha agradat i amb aquesta variant d'entrada, que per cert he esbrinat que es una via que es diu Temps de neu, però que no tinc cap ressenya d'ella, queda una via molt complerta per a "patatas" com jo, una forma mes senzilla d'arribar dalt de la Pala Alta i gaudir una estona amb bona companyia.

La Mamelleta, via La paciència del Sioux

2011-06-16T21:34:00.001+02:00

12.06.2011

Tenim un cap de setmana amb pronòstic no gaire engrescador i al final muntem un autocar de "l'avi turista", que entre tots quatre, sumem mes de 200 anys. Aprofitarem que feia molt de temps que en Joan Marc volia portar al Vicens a fer un segon "bateig de roca" i en Guillem i jo decidim anar a fer aquesta via que es més difícil i així probarà un IV+, i com diu en Vicens: ei, poca broma, el meu primer IV+!

Ens dirigim a la Plantació i no veieu el que ens costa arribar a peu de via. Tot el terra i les canals mullades i enfangades. Tots els peus de via amb el començament tot regaliman d'aigua... i si fos poc, el cel encapotat. Per sort, després de "suar la carnsalada" arribem a peu de via i la roca està prou seca i en hi ficaem. Farem dos cordades, en Guillem i el Vicens i al darrera en Joan Marc i jo, així el primer llarg nosaltres assegurarem al Guillem, dons en Vicens que es novell, només mirarà.

1er llarg 40 metres IV+ IV i III 7 parabolts i un vlau vell.
Roca bastans polida al principi i fins que no arribes al parabolt sues un xic, no se si es que tinc els peus enfangats o que la roca està un pel humida. Vaig pujant darrera el Vicens controlant-lo que no es dispisti i arribem a la reunió amb sense cap problema.

2on llarg 35 metres III i III+ un parabolt al sortir de la reunió.
Ara ensenyem al Vicens a muntar una reunio i a assegurar al company. Aquest llarg es fàcil pero en el seu tram final, la roca no es gaire bona. Podem completar les assegurances amb friends i llaçades per les sabines. A la ressenya que portem diu que es fa reunió en un arbre, però "fotem la directa" i fins el cim que s'està posan molt núvol.

Foto de "los cuatro fantásticos" com a record en el cim i rapel de 15 metres pel canto oposant de la via i ara tenim una bona tornada un altre cop per les canals totes remenades de fang. La via val la pena si la completes amb algun altre de la regió però el temps no està fi i son quart de tres i tenim gana.

Un altre per la "cole" i en Vicens, que torna molt content d'haver fet una via, com diu en Joan Marc, de debó, ei, poca broma!

En Guillem al primer llarg

En Vicens a diferents trams del primer llarg

Jo al darrera d'ell enganxa't com un "lapa"

Mostrant-li com es munta una reunió i al costat, ja, assegurant al Guillem

En Joan Marc arribant a la primera reunió

Tots quatre al cim de la Mamelleta

Ho hem aconsseguit, em porta't al Vicens a escalar!

Escalant pels Estrets d'Arnes

2011-06-01T21:34:00.027+02:00

28.05.2011
Les Moles del Don. Via Tintín a les Moles

La idea era d'anar al Pedraforca, però les condicions metereològiques deien el contrari. Al final, decidim anar per terres de l'Ebre, als Estrets d'Arnes i el Matarranya. Amb l'excusa que marxàvem el dissabte a la tarde i que fa temps que tenia ganes de fer una nocturna (Abans en feiem moltes mes que ara). En Joaquim no ha fet mai cap. Sopem un "combinat" mentre el bar esclata d'alegría amb el primer gol del Barça i quan enpaten, marxem camí de les Moles del Don. La via en qüestió serà la Tintín a les Moles que es fàcil i està equipada.

Surtim del parking a les deu de la nit tocades i en menys de mig hora arribem, on crec que podem travessar el riu per accedir a les parets. Sortosament l’instint no m’enganya i travessem el riu i enfilem el corriol ascendent cap a peu de via. Fa molts anys que la vaig fer i recordo que està a l’extrem dret de les moles. Bingo! ja estem a peu de via. Es nit fosca com la “gola d’un llop”, el cel estelat i sense lluna. Fa una temperatura agradable per escalar en màniga curta. Al contrari, de dia se senten els ocells, ara sentim les granotes, enllà a sota el riu. Son quatre llargs, que començant en Joaquim, farem un cada un.

1er llarg 35 metres dos parabolts, III i un pas de IV

Surt en Joaquim content i una mica nervios, però com sempre creu en el que li dic i que no es tan dificil com sembla el fer escalades nocturnes. Buscant els punts mes febles del llarg va pujant tranquil i troban facilmente els parabolts. Arribant al replà de la reunió i veu a la dreta de sota l’arbre una reunió amb parabolts però la munem on sempre, al costat de l’arbre.

2on llarg 20 metres 5 parabolts i IV+ i IV
Si tanques el frontal uns segons, només arribes a intuir a dalt de tot, la paret i el cel esquitxat d’estels i escoltes nomès el cant de les granotes i el pas de l’aigua pel riu. Aquest llarg es més difícil i vertical que l’anterior però mes curt i molt ben assegurat. Vaig pujant molt tranquil i gaudint de la tranquilitat d’escalar amb aquestes condicions. Al cap de vint metres, reunió i assegurar al company.

3er llarg 30 metres 3 parabolts III, IV
Siguint la mateixa tònica en Joaquim monta el tercer llarg, més fàcil que l’anterior però navegant per un tram de paret més ample. Només s’encalla en un pas a mitja tirada però sense més relevància.

4t llarg 40 metres 3 parabolts (he possat un friend) i una savina.
Ara surto jo i el mateix que l’anterior, però de dificultat semblant al primer llarg.

Ja hi som a dalt de la mola, satisfets de l’experiència. Ara toca baixar. Crec que trobaré el cami de baixada, si no, tindrem que fer rapels i baixar tota la via i de nit no ens fa gaire gràcia. De baixada trobem fites i d’espres del petit rapel per la canal ens despistem un xic i anem a parar al riu i ens veiem obligats a treurens el calçat i passar el riu. Rient i ja amb els paus secs, pujem fins el cami del Estrets i en poc tems ja estem de tornada al cotxe. En Joaquim a quedat conten per l’esperiència i jo de retornar a escalar de nit que si teniu ocasió, no os ho perdeu, es molt enriquidor. Em trigat dos hores en fer la via.

El Joaquim a peu de via

Começant el primer llarg

Espeleologia o escalada?

Jo encetant el segon llarg

Assegurant al Joaquim a la segona reunió

Joaquim al segon llarg

El primer ressalt de la tercera tirada

Jo arribant a la tercera reunió

Començant l'ultim llarg

Arribant al cim

El cim

Secant-me el peus després de travessar el riu

29.05.2011

La Gronsa Sud. Via no vendas la piel del osos sin haberlo cazado

La idea era anar a Beceite, a Penya Galera a fer una via la zona de la Pesquera, però en arribar al lloc, veiem un cartell gràfic d’un escalador travessat per una banda vermella. Deduim que no es pot escalar, però no indica cap motiu. No serem nosaltres que escalarem si no es pot, però crec que podrien sen més explicatius. En fi, retirada un altre cop cap els Estrets i passarem al plan “B”. Farem una via a la Gronsa Sud que es diu “No vendas la piel del oso sin haberlo cazado”. Arribem a peu de via i ja hi ha un munt de gent a les Moles del Don i ara de moment ens tocarà l’ombra a la via, dons es cara oest.
1er llarg uns 40 metres i tan sols he trobat un pitó III
Després de pujar una vuitentena de metres arrampats, arribem al que sería la R0. De moment la via transcorre per una mena d’esperó tombat on vas buscant la forma mes còmode de pujar, on he trobat un pitó vell i després he pogut posar un friend. La reunió es un parabolt de 8 mm que han juntat amb una baga a un espit vell de l’esquerra.
2on llarg uns 40 metres cap assegurança i II i algus pas de III
Llarg que el fa en Joaquim que no revestiex cap dificultat. No hem possat res perque, vertaderament no fa falta. Reunió al peu d’una placa amb un diedre al final.
3er llarg 35 metres IV+ i dos parabolts
Aquest llarg també el fa en Joaquim dons la tirada seguent prefereixo fer-la jo. Surt amb placa llisa però amb forats perfectes per que hi entri el peu. Al poc, arribes a un diedre inclinat on trobes un espit i mes a dalt, en una fissura, que et permet posar’hi un tascó o friend. La reunió està a la dreta pero trobem dos burils vells a sota d’un ressalt però segons la ressenya no es aqui.
4t llarg 35 metres IV+ i V-, 5 parabolts i una savina
Ara surto jo. Es una placa immensa on les preses estan justetes però es deixe fer. Pujot pel cantó esquerra de la placa on vas trobant algun espit. Mes o menys a la meitat de la placa, pases a la dreta i et situes en un altra placa, aquesta molt mes llisa i el seguro a “can pistraus”. Per a mi es un V, però... Un cop superada la placa flanqueges a l’esquerra asseguran-te en una savina i continuant per terreny una mica trencat fins la reunió que está dintre d’una canal. El parabolts de la reunió estan molt alts, ideals per jugadors de basket. Aquest llarg m’ha fet suar.
5e llarg 35 metres A0e IV+ i 4 parabolts
Ara surt Joaquim. Estem un pel cansats, dons air ens posavem a dormir a les tres de la matinada, entre tornar de la "nocturna" i plantar la tenda i ara en Joaquim (i jo) esta prou cansat. Sense miraments fem un A0e i continuem en lliure per roca passable i mes o menys a la meitat es torna dolentísima i t'ho has de mirar molt be on t’agafes. En aquest llarg, en Joaquim, s’ha estat una bona estona. Darrera nostre començen a venir nuvols i escolto alguna que altra tronada, Malament! Pujo “escopetejat” i sortosament els nuvols passen de llarg.
6e llarg 40 metres V- IV+ IV 4 parabolts i filferro en un arbre.
Aquest llarg, per a mi junt amb el quart, es el mes maco. Surto de la reunió cap a la dreta però no ho veig clar. Està uni xic trencat. Tiro cap a l'esquerra i em surt millor. Es vertical i tens bona presa. Poso un friend en una llastra i amb dos passos arribo al parabolt. Després, es fàcil fins l'entrada d’una canal-diedre a protegir amb un tascó i un friend. Pasos delicats fins a tocar l’arbre amb filferro. Continuo per diedre vertical fins un resalt on col.loco un tascó i despres per placa fins el parabolt. Arribes a una reunió de parabolts en una cornisa molt cómode.
7e llarg 35 metres III i caminant.
Llarg de tràmit per arribar al cim el qual es fa en Joaquim. A l’esquerra de la reunió, en una placa hi han uns parabolts que deuen ser d’un altre via que veiem tota l’estona a la nostra esquerra (?) i un pel més enllà, la via Caspa i caries.
Be, ja som al cim i ara ens mena una bona baixada fins els Estrets. Potave temps que no feia tanta activitat un cap de setmana. Arribem al parking i ja son quarts de quatre i tenim una bona quilometrada fins a casa, però satisfets per l’activitat.

Joaquim al tercer llarg

Jo a la reunió

Arribant a la tercera reunió

En la placa del quart llarg

Joaquim arribant a la quarta reunió

Penúltim llarg arribant al diedre-canal

Joaquim arribant a la última reunió

Be amics, això ja està fet...

Frustració a la Primavera Marciana

2011-05-26T10:34:00.006+02:00

22.05.2011

El primer cop que vaig fer aquesta via era l'any 1997, tot just quan l'acabaven d'obrir i, renoi! que be que em passava els A3e, tot el contrari d'ara... En fí, que decidim en Joaquim i jo de fer aquesta via. En Joaquim no està molt convenssut, però creu en mi cegament. De Can Massana pujem per la cara nord de Frares i al arribar al Frare Gros ens trobem al company Paca que, ell i uns companys, acaben de dormir a la paret on feien neteja de la via Anglada-Cerdà, que diu que està en bastant mal estat. Petem la xerrada i ens acomiedem.

Arribem a peu de via i el sol pica de valent. Crec que passarem calor avui. El primer llarg el recordo amb un pas d'estreps i després amb V bastant mantingut però amb roca molt bona. Surto i quan arribo al primer espit veig que em costa molt posarme als estreps, dons a "segons", no arribo al proper espit. Posant el "cul enrera" aconsegueixo xapar l'espit i faig un altre pas d'estrep fins el següent. Després, ja tot en lliure, fent algun repós. Arribo a la reunió prou satisfet però amb el cap ficat en l'A3e. En Joaquim arriba bastant tocat a la reunió, dons es un llarg de 50 metres i com ja dic, prou mantingut.

El segon llarg el fa en Joaquim i encara que diguin que es IV, per a mi, es un xic mes. Sobre tot al superar l'últim resalt. Ja som a la reunió i tinc al devant el desplom... Li dic: si fem aquest llarg, ja la tenim aconseguida.

Començo l'artificial i vaig prou cansat, fa al mens deu anys que no faig un sostre i quan estic per fer el 5e pas, ja veig que no puc continuar. Estic petat de braços. No puc amb la meva ànima. Total, cinta expres abandonada per que no tinc ni força per treure-la de l'espit. Cara de frustració per que no se si es la baixa forma que tinc degut a la lessió o que he perdut la elasticitat... o la edat, o el quilos de més, o... jo que se...

En fi, que decidim que com estem a prop, de sortir per la via Dori, que ja la coneixem i la veritart estic basant tocat de braços.

Fem els tres llargs de la Dori que ens separen dels cim i cap el refugi d'Agulles a prendre un refrigeri que estem deshidratats.

Torno a casa amb un regust amarg, dons a hores d'ara, no crec que pugui fer un sostre, no ho se, el temps ho dirà. Tinc nostàlgia d'altres temps, però com diu en Joaquim, millor això, que haguesim pres mal. Qui no es conforma es per que no vol.

El primer llarg

Joaquim a peu de via

Joaquim al segón llarg

primera reunió

Reunió a sota del sostre

Ara, ja en els llargs de la Dori

En les rampes finals de la Dori

Fi de l'aventura frustrada

Sant Llorenç de Montgai

2011-05-23T17:17:00.003+02:00

15.05.2011

Cresta Tío María

Aquest diumenge em trovabe com un “gosset abandonat a la carretera” degut que tots podien sortir el dissabte menys jo, però aceptant una proposta de quedar algun dia, per part d’en Joan Balardés, em falten dits per trucar-lo. Em proposa d’anar a fer una via nova a Vilanova de Meià. No tenia internet i no podia mirar-me la via i quan arribo al bar del poble li dic que tal com estic recuperant-me de la lessió a la calvícula, penso que no aniré gaire be. En Joan, molt amable, em proposa anar a Sant Llorenç de Montgai a fer una cresta que fa temps que la te en “cartera”. Per a mi ja m’està be, tu manes, li dic... i cap a Sant Llorenç.

La vía en qüestió esta pels voltants del Cilindre, on deixem els cotxes al parquing de la Formiguera. Des d’aquí ja veiem la cresta. Sembla força interesant i està, diuen, sobreassegurada. Anem tant caficats parlant i mirant la cresta que de cop arribem a la primera reunió. Otres! ens em saltat un llarg. Total que “desgripem” tot el llarg i arribem a peu de via. Coses que passen...

1er llarg II, IV i III 20 metres hi ha parabolts a “dojo” (masses, per el meu gust)

Jo farè el primer i segon llargs. Rampa immensa amb blocs i el mes curios, una placa llisa com el vidre (perfectament evitable) uns metres abans d’arribar a la reunió.

2on llarg IV, V- i III 45 metres i plena de parabolts.

Ara la cosa ja pinta millor, es veu una cresta mes maca. Surto per la vertical anant a buscar el fil de la cresta fins una placa orizontal, també evitable, on trobarem tres parabolts segits (o quatre, no se, hi han tants!) on puju amb bavaresa i adherencia en el peus. Passos prou dificils que li donen “vidilla” al llarg, que torno a dir, ho pots evitar anat per dalt de la placa, però llavors ja no te gràcia...

3er llarg IV, V+ i IV també, ple de parabolts.

Ara surt el company Joan on devant mateix tenim una torre d’uns 20 metres on els passos difícils estan concentrats practicament al final de la torre. Bonic spassos amb bavaressa i diedre per continuar per cresta fins la reunió.

4t llarg IV i V uns quants parabolts

Surt en Joan i al cap de poc troba un pas d’empotrament una mica “burru” i després vas saltant entre blocs fins la reunió final.

Distreta via sense grans pretensions perfecte per combinarla amb altres del voltant. I axó ho fem. En Joan B em proposa anr a una via nova que fa un temps que la va fer a la paret de la formiguera. Es la Savina Wall. via curteta de tres llargs d’uns 60 metres, també tota parabolada.

Paret de la Formiguera, via Sabina Wall

1er llarg 20 metres III i masses parabolts.

Jo em faré el primer i el segon llargs. Em primer llarg una rampa amb aritjols molt fàcils fins una reuinó comoda.

2on llarg 15 o 20 metres IV+ i parabolts al gust.

Ara la cosa ja es vertical amb una roca de cantells molt bona i disfrutona. Reunió cómoda en un replá.

3er llarg 20 metres V bastant mantingut (per a mi V+, un pas o dos) i parabolts per no passar gens de por.

El llarg estrella. S’el fa en Joan amb tota facilitat gaundint en tot moment de la roca. El pas mes maco de tots es arribar a la sabina i continuar per un terreny molt vertical però amb unes preses de pel.licula.

Dalt del cim coincidim amb una cordada de tres companys que conec fa molts anys i petem una mica la xerrada. Cami de tornada fins el cotxe, ens prenem un refrigeri al bar de Sant Llorenç i cap a casa. Per la meva part content d’aver escalat amb en Joan Balardés i dos vies mes per la “cole”

Montserrat sud

2011-05-17T13:15:00.005+02:00

7 i 8 de maig de 2011

Cap de setmana amb prediccions dels “mentidòlegs” força dolentes, que per cert, l’han encertat. En Joan Marc i jo habiem decidit anar a fer algun corredor de neu però en vistes de com anirà el cap de setmana, ens tirem enrera.

Dissabte matinal esporàdica al Llençol, on la pluja va acabar amb la nostra paciència i només vem podre fer dos vias d’esportiva. Per a mi “escalada esportiva” es de 6a (o 5+) cap a munt, tot el que sigue per sota es escaladaaaa... be, no se com catalogar-la, ho deixo per els experts... Total que quedo amb en Joaquim el dissabte i vàrem fer dos vies: FORMIGUETES de IV+ (a la guia 4c) on el grau per a mi es molt agossarat, penso que per la cantitat de parabolts que hi han... i l’altre, la SIOUX CONNETION de IV (a la guia 4b) sorprenentment, tant o mes dificil que l’altre, però tant se val, jo no graduo amb criteri “l’esportiva”, la questió es escalar i fer rodatje, que falta em fà.

El diumenge quedo amb Joan Marc per, ja que teniem que surtit “al monte” a tocar neu, fer alguna cosa a Montserrat. Surto de casa mig plovent, em recull a la Plaça Cerdà i cap a Collbató. Bocata al bar i la cosa no pinta be. Que fem: sembla que escamparà... Veiem que cap el Clot de la Mònica sembla que surt el sol. Li dic de fer la normal de l’Agulla del Frare de Baix que fa molt de temps que no la vaifg fer. El primer cop amb el meu company Balbino (llagrimeta). Li sembla be i cap enllà que ens anirem.

La via son dos llargs que es poden fer en un de sol, però li treu una mica d’encant, vaja, es el meu parer.

1er llarg, 20 mts II, III i IV. Neta
En Joan Marc s’anima i diu de fer el primer. No hi ha res, només aprofitem un parabolt al començament de la via del Petit Gerard a pocs metres de terra que no fa gran cosa. Després va pujant fins el collet per una mena de canal on col.loca un friend per seguir en un petit “remonage”fins el collet de l’agulla i la paret. Continua per un esperó fàcil on posa un tascon que queda de maravella i un friend quasi arribant a la reunió.

2on llarg 20 metres IV+, IV, III i II, 20 metres, un pont de roca
Segons el Picazo, els llarg que be ara, es el IV mes maco de Montserrat. Surto de la reunió enfilant-me a la paret. El pas a l’Agulla sembla llarg però enganya. Poso un peu a la paret i passo a l’agulla. Devant meu a l’esquerra tic un pont de pedra, trec una baga i la paso. Faig un pas de flanc a lesquerra i ja estic a la paret. Ara trobo un altre pont de pedra amb una baga plana vella. Continuas flanquejant, on poso un fiend i al cap d’uns metres de flanqueix surto a l’aresta per terreny fàcil fins la reunió, que está en un arbre.

El dia ara es força bo i al cap de poc surt el sol. Rapel fins a peu de via i ens diriguim a la via Albert Gonzalez que està a l’altre extrem del Serrat d’en Muntaner. Son dos llargs de corda per plaques tombades i que no pasa de IV, tans sols al primer llarg, l’atravessa una taca d’aigua, però no crec que tinguem problemes. Em faig jo els dos llarg de primer i cap a casa que ja es l’hora de dinar.

Al menys em tret a pasetjar el material i les cames, i així vaig fent metres que es el que interessa...

La Mamella via Tomahawk

2011-05-05T12:39:00.003+02:00

01.05.2011

Primer de maig dia del treball. Es diumenge i ens han “fotut” una festa, que li farem. En ve a la memòria allò que diuen del treball: “el trabajo, envilece, embrutece i empobrece y ni Dios te lo agradece...

Reprenent l’activitat grimpaire, quedem en Guillem Arias, Joaquim i jo per anar a la zona de la Plantació, dons el Guillem te unes propostes per fer-nos. Arribem a Collbató i amb l’esmorzar de rigor decidim unn parell de vies, a la Miranda de la Mamella i la Mamella. A mi en fa gràcia fer primer la via La paciència del Sioux per entrar en matèria, dons tinc ganes de penjar-me per veure com va el braç. Anem a l’aventura dons no coneixem gaire les roques aquestes.

Desprès de pendre el “Cavall de Ferro” fins a Sant Joan, ens dirigim per la vessant W del Gorro per vaixar la canal dels Llorers. Un cop arribem on creiem que es el cami que ens portarà a la Doble arribem a un coll i tot seguit baixem la canal que ens portara a peu de les vies. Dubtem una estona i quan ja estic arriban on crec que serà la Miranda de la Mamella, en Guillem diu: Aquí hi han parabolts!! i un munt... Em trobat la via Tomahawk. Be ja que estem aquí fem aquesta, no? diu en Guillem. Jo arrosço una mica el nas, dons aquesta es més difícil, però en fi...

Preparem el marterial i miro cap a munt. Em deixeu probar el primer llarg? Es veu “cosideta” de parabolts i marca IV+ i V. Si no puc, baixo. Dit i fet.

1er llarg IV+/V 10 parabolts i 35 mts.
La roca està freda i un xic humida però es veu cantelluda. Vaig pujant amb una mica de nervis però el braç respon molt be. Val a dir que cada tres metres et trobes un parabolt lluent, lo just per no passar por. Passat un tram que marquen de V (jo l’he trobat IV+, es que està molt ben assegurat!) on la roca es perfecte i escales molt segur, arribo al tram intermig del llarg on la dificultat baixa i llavor ja tenim petites excurions en flanqueix ascendent fins les assegurances, es aeri però es molt fàcil. Em situo de nou en un tram vertical on veig la reunió a la dreta. Aquest pas es veu mes difícil. Amb bon canto en col.loco i supero el pas i amb un parell de pasos a la dreta arribo a la reunió. Estic nervios pero molt content dons he pujat molt b,e quasi sense molesties al braç, això s,i un mal de besson a la cama... es nota la poca activitat. La reunió el força penjada i amb dos parabolts.

2on llarg V+ 6 parabolts i 25 mts.
Ara surt en Guillem. La visió del llarg desde la reunió es espectacular, vertical i un xic desplomat, però amb un” canto acollonant”. Guillem va fent amb algun pas de repós, gaudint d’una roca excelent. Arriba a la reunió i en Joaquim i jo ens disposem a sortir. Surto jo primer i em trobo un xic encarcarat donç bufa el vent, no fa sol i porto una estona a la reunió. Només que entro, ja alucino amb la roca. Començo a animar-me i faig tot el llarg sense agafar-me a res! Estic disfrutant de valent. Em trobo molt be i eufòric. El braç a respós millor del que creia.

A dalt del cim veig l’agulla de la Doble amb la via Tuareg i en venen els records de l’últim cop que vaig fer aquesta via. Va ser amb el meu estimat amic Balbino. Tot son records, es molt difícil oblidar tants anys per aquestes muntayes... Busquem el rapel que està a la cara W i baixem el tres en un rappel de 45 metres. Decidim tornar a casa dosn son quarts de dues i el temps ja comença a “enmarronar-se i decidim que per avui ja tenim prou.

Una via molt maca, encara que curta, que et deixa un bon regust. Per gaudir-la sense problemes degut a la bona equipació i ideal per combinar-la amb altres del voltant. Un altre per la “cole”

Setmana Santa al Puig Estela 2013 mtrs.

2011-05-04T16:06:00.001+02:00

23.04.2011

Aquesta Setmana Santa la Cristina i jo ens agafem només tres dies de festa "que l'horno nostà pa bollos" i anirem a una Fonda al poble d'Ogassa, tocant la Serra de Cavallera, on de jove havia patejat tants i tants cops i així veure si podem fer algo de muntanya, però com passa amb totes aquestes festes, sols fer mal temps. I com no, divendres (sant) plovent tot el dia. Visita turística a Camprodon, on, per cert, vàrem descobrir un museu de la Gerra Civil Espanyola, on havien objectes bel.lics trobats per les muntanyes del voltant. Si aneu algun cop, no us ho perdeu, es realment espectacular. També passejant per Sant Joan de les Abadesses per variar sota el paraigües. En fi molta resignació i comfiem que el dissabte fagi millor.

El dissabte pel matí s'aixeca mig tapat, però sembla que sortirà el sol. Esmorzem a la fonda i enfilem capa la pista que ens porta al coll de Pal. El cotxe el deixem en un revolt on acaba l'asfalt i enfilem camí del Coll. En poc més de mig hora arribem al Coll on un grapat de marmotes enjogassades ens miren distants.

Enfilem carena amunt on ja buja un ventet fresc i els núvols comencen a perseguir-nos. Total, que arribem al cim sense veure res de res. Mengem un bosí de botifarra d’ou i la Cristina ja te ganes de marxar. De baixada trobem un grup que puja amb gossos d’atura que no paren de corretejar a munt i a vall. Ara s'està aclarint el temps, però això dura poca estona. De baixada, parem al refugi firestal de Montserrat, dons ara comença a caure gotes. Reprenent el camí fins el cotxe la cosa es va animant i tot just ens cambiem les botes i comença a caure aigua i pedra per un tubu. Em estat de sort. En fi, dutxeta a la fonda, un altre passejada per Sant Joan de les Abadesses, sopar i l'endemà cap a casa que diumenge pinta igual.

Una altre setmana santa passada per aigua...

la "Condicional"

2011-05-02T20:49:00.001+02:00

16.04.2011
Avui dissabte 16 d’abril després de quasi tres mesos d’estar en “aturada tècnica” el metge m’ha donat la “condicional” i diu que ja puc començar a fer activitat. Li dic al Joaquim d’anar a unes vies molt fàcils que hi han a la Magdalena Superior per veure com va la cosa i també s’apunta el Guillem Arias. La via en qüestió es la Superfrio però em diuen d’anar per la Puretas Climb i total que fem un “poti-poti que quan arribo a dalt, em sembla tan poca cosa, que els dic d’anar a fer algo que piqui un xic mes. Com estem a la vora anem a la via Apia de la Magdalena Superior i ja que estic molt engrescat, dic de fer-me el primer llarg a veure com pinta la cosa... i, renoi! em faig el llarg sense tindre gaires problemes, una mica nervios perque em falta una mica de força al braç, això si, però pujo molt be. Estic content, donç el braç respon millor del que jo creia i ara, es qüestió de frotre-li canya. Ja tenim a sobre Setmana Santa i tindre uns dias de “relax" per caminar una mica per la muntanya i despres a tornar-hi de nou.

El Matagalls

2011-04-28T12:27:00.001+02:00

27.03.2011

Ja quasi fa dos mesos que m'han operat la clavícula i estic molt cremat de no sortir i enganyo a la Cristina per, encara que sigui sense permís del Metge, de fer una surtideta molt senzilla. A la fi, també enredo al Joaquim i la Roseline en les meves eufòries "xiruqueres".

Surti'm de Barcelona plovent i resignats que anirem a esmorzar i en el camí ens trobem a L'àrea de l'autopista al Joan Marc i la Dolors que son mes assenyats i s'en van a la Costa Brava per mirar apartaments per l'estiu. Comentaris com: fanàtics, esteu boixos, si s'està millor al sofà de casa, etc, amenitzen l'esmorzar.

Arribem a Sant Marçal i el temps continua malament. A mi m'ha-gafa un atac de lideratge i dic que cap amunt, i si plou, ens mullem o cap a vall!

A la fi, no plou i fem tota la pujada fins el cim amb boira i tot tapat i de baixada surt fins i tot el sol.
En fi, m'he trobat be, gens cansat i portant un mínim de pes a l'espatlla, no m'ha fet gaire mal.

Si en donessin 100 euros cada cop que he pujat el Matagalls... quines vacances en fotria

Miranda de Sant Joan, via Sala-Baques

2011-04-15T17:17:00.002+02:00

30.01.2011

Aquesta va ser l’ultima surtida abans que m’operesin la maleïda clavícula, dons al cap de dos dias em truquen de l'hospital que el dijous dia 3 de febrer ja tinc hora i quiròfan. I vinga, com a minim tres mesos mes en aturada tècnica. En fi, ara passo a descriure la via, que no m’enrecordo gaire de la quantitat de parabolts que habian.

Aquesta via la vaig trobar en el blog de Xavi Diez i la tenia com a segon plà quan les coses es torçen. També la tinc a la guia de "GORROS" del Luichi i segons posa es diu Sala-Baques. En altres logs posa Bagues-Sala (?). La idea ere anar a la Plantació desde Sant Joan, però al remontar el contrafort pel darrera del Gorro Frigi, ens el trobem ple de neu i glaç. De seguit veiem que no podem pujar i decidim anar a la Miranda de Sant Joan. El dia es fret i tapat però veurem el que podem fer.

Arribem a peu de via i ja intuim per on anirà. No portem ressenya pero seguirem el “raro instinto del hombre blanco”. Son tres llarg i el segon diu que l’entrada es de 6a. Portem esreps i mirarem de fer trampa.

1er llarg II i III un parabolt i 30 mtres.
Comença en Joaquim i el llarg no presenta cap dificultat, on a mitja tirada, trobem una assegurança. La reunió la farem en un bon replà al costat d’un arbre.

2on llarg 6a o A1e, V i IV+ un 6 parabots i 25 mtres.
Surto jo i ja de seguit veig que no podré en lliure... i ni amb A0. Trec els estreps però no arribo al tercer parabolt. Aqui tindré que surtir en lliure. Em poso a primers, trec un peu de l’estrep, allargo el braç i quan ja tinc la presa agafada... zaka! volo uns tres metres i en quedo a un de la reunió. El Joaquim em mira amb cara d’espantat i diu estàs be? Sense pensar-m’ho dos cops i en calent, torno a munt. Ara si que ha surtit el pas. Desde la passarel.la de l’antic restaurant mira la gent, penso: quina vergonya! però son turistes, no tenen ni idea del que fem. Ara ja mes tranquil vaig fent el llarg, on has de vigilar, dons no es gens fàcil fin arribar a la reunió. Al poc, arribo a la reunió en un bon replà al costat d’una bauma.

3er llarg IV 4 o 5 parabolts i 30 mtres.
Surt Joaquim, encara una mica nervios per l’ensurt del segon llarg però a mida que puja va prenent confiança. Al cap de poc arriba a la reunió on la roca ja s’ajeu bastant i còmodament fa reunió.

4t llarg III un parabolt (crec) i 15 metres
Llarg totalment de tràmit on l’unica dificultat es superar un resalt facilícim.

Ja som d’alt del cim i es curiós per que no habia pujat mai al cim d’aquesta roca. Vies esportives pel seu voltan si que n’hi fet però pujar, mai. El rapel el fem pel cantó oposat des d'una savina i com el dia no acompaña, em tingut un ensurt i el braç ara en fa una mica de mal degut a la caiguda, decidim tornar cap a casa.

Un altre via per la “cole”

En record a Balbino López, amic de l'ànima

2011-04-08T09:13:00.001+02:00

El matí del 15 de març de 2011 s’aixecà plujos i fosc, tant com la notícia que vaig rebre de bon matí. La mort sobtada d’un amic, d’un gran amic, del meu amic estimat, d’en Balbino, company de joventut i de maduresa, company d’escalades, de gresques, d’il.lusions de fracasos, d’alegries..., en fí, de trenta tres anys de relació. Amb ell he compartit, botas, motxilla, corda, fret, calor, cansament, eufòria, fracasos, alegria, neu, esquis, somnis, fiambreres, entrepans, refugis, hores de volant, aproximacions quilomètriques, descensos esgotadors, parets llargues, parets curtes, vivacs gelats, vivacs esquitxats d’estels... i muntanyes i sobret tot, amistat. Son molts el recors i les experiències... i les vivències. Lligats d’una corda i quan sents que la teva vida depent del company que tens a sota la reunió, això no ho pots oblidar mai.

Ens vem conèixer l’any 79, ell tenia 17 anys i jo 19 i de seguida vàrem fer amistat, Llargs viatges amb la RENFE cap a Ribes de Fresser per agafar el cremallera de Nuria o com el primer estiu l’agost del 80 que aconseguirem la Nord del Mont Perdut, on per arribar al lloc necesitavem pendre tres autocars i un taxi. Amb la meitat del material prestat vem aconseguir la nostra primera fita gran. O quan vem fer la Cresta Salenques-Tempestats-Aneto i el nostre vivac mes alt a la bretxa de Tempestats a 3000 mts d’altura. Tambè quan ens vem perdre pujant amb esquis al Coll de la Marrana per baixar per la Coma de l’Orri i vàrem apareixer a Coma de Vaca, on els bombers ens esperàven a Ribes de Fresser. Recordo com quan va tenir els bessons, per poder anar a escalar, ens aixecàvem a les set del matí per anar a fer una matinal a Montserrat i poder tornar a les dotze o la una. Matinals al Pic del Martell amb la Suzuki, escopetejats a 150 per hora per l’autovia. Les primeres sortides amb esquis de muntanya. Primeres escaldades al Pedraforca, a Terradets, a la Dent d’Orlu, a Riglos i sobre tot a la nostra muntanya preferida i les seves canals de neu, El Grà de Fajol. Tants i tants recorts que s’en fa extrany no poder veure’l mes.

Ja no podré pujar cap muntanya acompanya’t per la seva presencia, no podré tornar a dir: Balbino, recupera que subo! ni donart-nos l’encaixada de mans que feiem a l’arribar al cim desitjat. Tinc molta nostàlgia i necessitat d’ell, però jo no puc cambiar res. He de conviure amb la seva abcència, amb el buit que quedarà per sempre en el meu cor i que no el podrà omplir ningú. Escalaré mil parets, pujaré mil muntanyes, faré mil vivacs que sempre el recordaré i un bocí d’ell m’acompayarà.

Estic segur que allí on estiguis gaudiràs de pau i tranquilitat i de segur que ens tornarem a trobar.
Vagi per tú aquest record i que no caigis mai en l’oblit i per que el teu pas per aquesta vida no l’esborri el temps. Desitjo que reposis entre el cel i la terra, en un ample mirador on el sol de la Mediterrània t’escalfi i l‘aire dels Pirineus et roconforti. I a mi... que quan en faltin les forçes, el teu recort em doni empenta.

Fins sempre company, a reveure Balbino.

Decir amigo

es decir lejos

y antes fue decir adiós

Y ayer y siempre

lo tuyo nuestro

y lo mío de los dos

(joan Manuel Serrat)

La Gorra Marinera, via Sultans del Swing

2011-01-17T22:51:00.001+01:00

15.01.2011

Aquest dissabte reprenem el que voliem fer la setmana passada dons, malauradament, tenim un anticicló de “collons”. Divendres a la nit tenia un sopar amb companys de muntany i escalada, que alguns, ara ja no fan res o poca cosa, i es clar, pel matí, em costa una mica axecar-me. El dia d’aviu ens el pendrem amb calma.

Quedo amb el Joaquim a les nou a Sant Boi i enfilem cap a Monistrol i desprès d’esmorzar prenem el “cavall de ferro” fins Sant Joan.

Bufa un airet fret però al sol s’hi està de pel.lícula, promer ser un dia tranquil i amb bon temps. Fa temps aquesta via ja l’haviem fet i ara intercambiarem els llargs. Com que la baixada es molt curta decidim deixar les motxilles a peu de via i així pujarem mes còmodament, el que passa es que tindrem que baixar amb peus de gat (em molesta moltíssim portar les “bambes” penjades del talabart, però en fí, estarem poca estona caminant amb peus de gat.

1er llarg IV i tres parabolts i 25 metres
Començo jo. L’entrada a la via es una mica “campi qui pugui” nomès has d’escollir el lloc que esta bastant a la dreta de la reunió. Pujo vertical a munt fins un mur molt dret i ja veig el parabolt com a uns sis metres a l’esquerra. Veig una mena de fissureta on entra un friend petit (crec que un 0,50). El flanqueix es fàcil fins el bolt, desprès vertical amb bon canto fins la reunió. Llarg fàcil on els primers metres son molt a pel i el tram vertical amb tres parabolts bastant seguidets.

2on llarg V+/V, IV+ i III sis o set parabolts i 30 metres
Ara li toca a Joaquim. Aquest per a mi es el llarg més difícil, tot i que li posen V per a mi es V+ (un passet només però molt raro). Surt de la R a la dreta i despres de estar-se una bona estona, no li surt el pas i decideix recular a la reunió dons s’ha petat un xic de dits. El pas es de decissió i no el regalen. Fem cambi de cordes i surto. Arribes al primer bolt i veus l’antre no massa lluny però has d’escalar per poder xapar-lo. El que recodave del pas es que es molt extrany. Hi han pocas preses de mans i de peus contades i es vertical! Be, que pot passar, que caigui... tinc el seguro a prop... fotli Joanet! em surt el pas però la cosa no s’acaba, tot i que ara la presa es bona i cantelluda. Desprès pujes amb tendència a l’esquerra seguint les assegurançes i com els darrers metes son fàcil no veig un bolt i m’el salto.

3er llarg III, A1e, IV, IV+ un burí quatre parabolts i uns 30 metres
Surt en Joaquim fent un flanqueix fàcil fins que al cap d’uns vuit metres arribes a un mur molt vertical lleugerament desplomat. La gent que te grau ho fan en lluire però per a mí es la “dimensió desconeguda” Ho fem amb estreps tant ell com jo que per la meva part avui vaig de tranqui. La sortida d’estreps fineta i despres bon canto fins la reunió.

4t llarg V- IV+ IV i III, bastants parabolts i 35 metres
Com no s’ha pogut fer el segon llarg li dic que tambe fagi aquest que te un V curiòs.
De la reunió suts a l’esquerra i no hi ha cap assegurança fins un bon tros. Posa un merlet prou bo per seguir a munt fins el parabolt. Després anar fent tot seguin el rastre de parabolts i algún spit que deu ser d’un altre via. Al cap de 35 metres fem reunió.

5e llarg II i III cap assegurança i uns 20 metres
Llarg de corda de tràmit per poder pujar al cim del Gorro Mariner. Si no pujo cim sembla que em falti alguna cosa. Fotografia de rigor al cim i contemplació bucòlica de l’entor que ens envolta. Desgrimpada per la normal fins un rapel que hi ha d’uns 20 metres fins al terra. Després uns 15 minuts de tornada a peu de via a recollir les moltxilles.

Hem tingut un dia tranquil i plaent, encara quu una via repetida no ens a deixat indiferents dons la recodavem mes fàcil. Apa, ja tenim la dosi d’adrenalina per tota la setmana!