dimarts, 13 de desembre del 2011

Primer "tastet" d'un corredor al Grà de Fajol Petit 2.567 metres

09.12.2011
L'itinerari de pujada
Feia més de dos anys i mig que no podia pujar per un corredor, degut a que l'accident de moto i la operació de clavícula, m'ho van impedir. L'únic dia que tenia "pont" era el divendres i vàrem coincidir en Joan Marc i jo d'anar a fer el primer tast de la temporada. Estem una mica rovellats però tenim ganes i anem una mica sense tenir una idea concreta i ja veurem el que surtià.

Arribem a la curva de la carretera on deixem el cotxe sobre les 11.00 h. Ens posem les botes (les meves de plàstic) i renoi! com costa camiar amb elles, feia temps que no me les posava. Semblo un ànec caminant amb elles. Fent l'aproximacó veiem que la Canal Estreta del Petit no està del tot formada i la Central del Gran no la veiem prou be. Decidim que com anem només a "tastar" farem la Canal Occidental del Petit.

Al principi és poc empinada i abans, ja en posem el crampons per no trobar-no "pillats" mes endevant. Anem fent fins que es posa més dret, no gaire, sobre els 40º, però com la neu està prou be i a més la traça és feta, decidim no endordar-nos.  A la meitat del corredor ens trobem quatre... nois, que amb més pena que glòria abandonen per falta de neu en un ressalt, segons ells, ens diuen que falta neu a dalt i que baixen. Tal i com anàven, em sobte que encara no passin més accidents a la muntanya. Però en fi, es el que hi ha. Jo hagés tirat pel dret però en vistes de la situació, decidim enfilar pel dret. Flanquejem un pel a la dreta i pujem canal a munt. Ara l'inclinació es de 50º i així anirem fent fins dalt de la carena i un cop arribats pujem per la fàcil aresta est del Grà de Fajol Petit. Per a mi es una pujada molt emotiva doncs el darrer cop que hi vaig pujar va ser amb el meu malaurat company Balbino.

Ja hi som a dalt del cim, 2.565 metres i la mirada se m'allunya al cim del Grà de Fajol Gran, on reposen les cendres del meu estimat company... tants i tants cops hem pujat aquest cims i aquestes canals que no puc impedir deixar anar una llàgrima. En Joan Marc i jo, abraçats, fem una última mirada al cim del Grà de Fajol Gran i m'acomiado d'ell. Estic content de tornar a ser aprop del meu company...

Fem la tornada poc a poc fins el coll i emb un hora, mes o menys arribem al cotxe. A Setcases fem un mos per refer-nos de la petita pallissa i cap a casa. A veure si neva prou i s'omplen de neu les canals i poder tornar-hi un altre cop i es que aquesta part del Pirineu Oriental, per a mí, te un encant especial, dons aqui vaig fer les primeres escalades en gel a pricipis de 1980 i sempre que puc, encara que les repeteixi, sempre les pots trobar de diferenta forma i condició. Agradable pujada per un itinerari assequible i estètic on nés em fet servir els piolet i els crampos.

Principi de la canal
Als trams més drets del final de corredor
En Joan Marc a pocs metres del final de corredor
En Joan Marc content com un nen amb "sabates noves"
El tram final per a rribar al cim
Cim!!!
mireu l'ocelleeeet!!!

Sempre hi seràs en el meu pensament, Balbino!


dilluns, 5 de desembre del 2011

Goma2 a la Monja

4.12.2011

Fa dies que tinc la idea de fer la via Goma 2 a la Monja, dons un dia que escalavem en Joaquim i jo per Frares, vàrem veure una cordada en aquesta via i ara sembla ser que està més equipada que com la van obrir. Arribem a Collbatò i ens entaulem, com es ahbitual, per esmorzar i agafer forces per la llarga aproximació. A mig entrepà arriba en Xas que a quedat amb l'Eric per fer una matinal i entre xerrada i xerrada es fa tard... senyors tindrem que anar passant que nosaltres tenim un bon troç. Ens acomiadem i en Joaquim i jo enfilem cap a Can Massana.

Jo fa molts anys vaig fer la Anglada-Verges de la Monja i no vàrem sortir per l'artificial, dons estave prou malament i vem optar per flanquejar el cap de la Monja per la sava dreta i sortint per la normal. Portem una ressenya dels http://escalatroncs.wordpress.com/ que son molt acurades i ben fetes. Sortosament i no haben estat mai a peu de via, la trobem amb molta facilitat. El dia es clarísim i fa un sol esplèndid, però bufa un ventent, sembla ser del nord, que a l'ombra et deixa "garratibat".

Ara, la via difereix una mica de la original i començarem pujant primer, per una mena de canal arbrada uns 10 metres fins un bosquet penjant on muntarem la R0. Sembla ser que la via puja per l'esquerra, per una placa molt llisa on no hi ha res.

1er llarg III, IV+ i III, 20 metres i 4 parabolts
Comença en Joaquim. Es un llarg curt on la dificultart està concentrada en la part mitja del llarg. Un parell de passos de IV+ (que a mi, per anar de segon, en van semblar una mica més) i de seguit, arribes a la reunió en un bon replà.

2on llarg IV, V, IV i III 35 metres i 4 parabolts
Arribo a la R1 i de seguida en Joaquim em passa material. Miro amunt i es veu un placa més vertical del que veia a sota...i els parabolts bastant separats. Surto de la reunió i vaig pujant tranquil però amb l'ull possat a la placa. La roca es bona i cantelluda. Xapo el primer i segon parabolt i ja estic de plé a la placa. Hi han unes preses groses a la meva esquerra i fent uns passos en ziga-zaga arribo al parabolt. Ara estic devant d'una canaleta que es per on va el llarg, amb còdols generosos, trobo un últim parabolt. Després segueix per una placa tombada molt fàcil pero sense cap assegurança fins arribar a la reunió, també molt còmoda, en un replà. A les ressenyes posa IV+ però a mi m'ha semblat mig grau més... V

3er llarg III, IV- III 40 metres i dos parabolts
Surt en Joaquim i el proper parabolt es a uns 7 o 8 metres pero es fàcil. Es curios, que totes les ressenyes que portem, posa un pas de IV+ i nosaltres no l'em vist per en lloc. Es un llarg agradable i fàcil que ens deixa als peus del cap de la Monja.
De la reunió ens mirem la sortida per l'Anglada-Vergés i veiem que està, com sempre, en molt mal estat i com teniem decidit, sortirem per la normal de la Monja.

4t llarg II, III i IV 20 metres i neta
Li demano al Joaquim cambiar els llargs, dons jo a partir d'ara, ja conec aquest llarg i l'ultim i em faría gràcia fer el darrer dons fa anys el vaig fer de segon i m'agradaria probar-lo de primer.
Aquest no es un llarg difícil pero es molt de "coco" dons no hi ha res i tens un bon pati per sota els teus peus. Surt en Joaquim per terreny molt fàcil fins situar-se al desplom on pot col.locar un bon pont de pedra i més en devant un bon friend i de seguit arriba a la reunió en uns arbres gruixuts.

5è llarg IV i V 15 metres i un espit
Ara estem a la cara nord, bufa un vent que et deixa "geladet" i per acabar d'arrodonir-ho no toca el sol. Aquets últim larg es veu tètric i només hi ha un espit a mig camí. Be donç, agafo material (no gaiure) i m'hi fico. La pedra és gelada però grossa i agraida. Xapo l'espit i vaig pujant en tendència a la dreta per després tornar a l'esquerra i situar-me en una fissura oritzontal on emplaço un friend molt bó. Tot aixó es molt vertical però amb còdols molt bons. Ara només em queda superar l'ultim tram, també molt vertical i amb preses no tan grosses i ja sóc al cim. Se m'han quedat les mans gelades en aquest llarg!

Gaudim de la vista desde el cim de la Monja i contemplem maravellats el sol reflexant-se en el mar. Sota nostre, a ponent, veiem la Nina i al sud l'esvelt Dit i una cordada que l'està rapelant. A llevant, l'imponent Lloro i al nort pel damunt de tots el Bisbe. Asseguts al cim, contemplem el paissatge des d'aquest mirador esplèndid. Ara només ens queda fer un rappel de 30 metres per la cara nord i tornar a Can Massana on ens dirigirem al Bar "el Rincón" a l'estació de l'Areri de Montserrat, on ens entaularem i farem un mos, tot i que una mica tard, però ja els tenim acostumats...

Nova via per la cole i nova via i agulla pel Joaquim.

en Joaquim al primer llarg
Jo al primer llarg
El segon llarg
En Joaquim en el tram de III del segon llarg
En Joaquim superant el ressalt de IV del tercer llarg 
Ell mateix al flanqueix del quart llarg
En la vessant nord, al vertical últim llarg de la normal
En Joaquim fent el darrer llarg. Fa molt de ferd, dons no toca el sol
Cim! aqui si que toca el sol...
A peu de via de la normal de la Monja hi ha una placa commemorativa del primer escalador d'aquest monolit, l'Andreu Xandri i només em queda pensar en la valentía que tenien els primers escaldadors d'aquestes roques, que amb espardenyes i cordes de cànem, però amb molta il.lusió, vàren conquerir aquestes parets. Em fa sentir molt inferior, fins i tot "indigne", amb la cantitat de "ferralla" i material que portem que sembla que sortim d'un còmic de ciència ficció... es el que hi ha i tot cambia, per be o malament...
Placa commemorativa en record d'en Xandri

dimarts, 29 de novembre del 2011

Via Tàrrega a Roca dels Arcs o com cagarse potes a vall

27.11.2011
A mi mai m'ha fet gràcia Roca dels Arcs però he fet alguna coseta d'aquest indret, tot clàssic, i aquest cop ens juntem en Guillem, en Xas, en Joaquim i jo per fer la Tàrrega. Ja l'hem feta tots menys el Joaquim, que s'estrena en aquesta increíble paret. La via es de dificultat moderada però sense expansions, ni una. Reunions en savines gruixudes i quatre pitons de via. Quin panorama per un escalador mediocre com jo on tindre que fer servir el "raro instinto del hombre blanco" per sortir-ne victorios d'aquesta via.

Per terres de ponent trobem boira tot el cami i arribats a Artesa de Segre, esmorzem com bons minyons, abans de posar-nos a la feina. Tot sortint d'Artesa, el sol ens regala amb el seus raig que escalfen de valent i sembla ser que tindem un dia esplèndid.

Començem l'aproximació en poc més de mig hora i tinc "papellones" a l'estòmac, dons coneixo la via i se que tindrem que traballar-la. Arribem a peu de via i tindrem que grimpar per una canal arbrada fins la reunió 0, punt on comença de debó la via. Farem dos cordades en Guillem i en Xas al devant i Joaquim i jo al darrera. Deixarem pas a l'experiència d'en Guillem que te molt de rodatje.

1er llarg IV, IV+ uns 40 metres i neta
El primer llarg em toca a mi. Ataquem la paret, molt vertical, però amb bons cantos per a les mans i mirant de posar friends i tascons on millor escauen, tot i que no es fàcil, tampoc pots posar tot el que voldries. Entre "bufades i renegs" barribo a un ressalt on aprofito un friend que ha col.locat en Guillem, dons no hi ha lloc més per un altre. El pas en "durillo" i pujo amb el cul apretat i amb tremolor a les cames i de seguit arribes a una savina (salvadora) als peus d'un diedre. Llaço la savina i un xic mes amunt emplaço un tasco bo. Pujo amb técnica de diedre fins una altra savina... quin fart de suar!!! La reunió està flanquejant a la dreta per una cornisa fàcil on en Guillem fa una estoneta que ja ha arribat. M'ha fet suar aquesta tirada i m'ha deixat, no fisica si no psiquicament tocat, coi de tiradeta! desd sota sembla més fàcil, però enganya.

2on llarg IV i V 40 metres i tres pitons
Surt en Joaquim. Aquest llarg es preciós, per a mi el més maco de la via i el més agraït. De la reunió flanquejes per una cornisa fins el mur vertical on desde sota es veu un pitó. Vas pujant en diagonal amb unes preses de mà grandioses vers el pitó. Un cop has arribat, petit pas de flanc a la dreta i tot cap a munt fins una savina. Arribem a una cornisa i continuem pujant vertical fins una placa de roca bonísima on trobarem dos pitons prou seguits. En no res ja arribem a la reunió, també d'una savina grandiosa. Val a dir que els company van pujant devant nostre sense problemes.

3er llarg IV+, IV i III 40 metres i un pitó
Arribo a la reunió i sense perdre "pistonada" enfilo el tercer llarg. Son uns 10 metres força verticals i atlètics on hi ha emplaçat un pitó. Pujo primer per placa amb busties grand per a les mans i tot seguit emplacem un friend en una llastra i continuo amb bavaressa fins situarme al cap de munt on trobem una savina. Després continua per placa mes o menys tombada amp petits ressalts fins una altre savina. Un pas finet i al poc arribem a un replà amb un arbre grouxut però farem reunió uns metres més a munt, dons l'ultim llarg es de 60.

4t llarg III, IV-, IV 60 metres i neta
Només ens queden un llarg per gaudir del triomf. Aquest llarg li toca a en Joaquim. Tan sols es anar pujant per la llògica en diagonal a l'esquerra fins arribar a una feixa d'arbres on només tindrem que superar un ultim resalt molt fàcil i ja serem al cim.

Via de dificultat assequible però bastant exposada on tindrem que templar els nervis i oblidar-nos que existeixen el parabolts. De tant en tant es bo fer vies d'aquest tipus, on la recompensa d'arribar al cim et fa gaudir molt més l'escalada. En fi, foto pel record de tots quatre i baixada per la cara oposada a la paret fins el cotxe... i cerveseta i "bocata" al bar de Vilanova, que ja ens ho mereixem.
Magnífica panoràmica de Roca dels Arcs
Arribant al peu de via
En el primer llarg, jo al darrera del Guillem
En el flanqueix arribant a la primera reunió
En Guillem i en Joaquim al segon llarg
Jo arribant a la segona reunió, abans del pas de V
Tercera reunió
Assegurant al Joaquim desde la tercera reunió. Al fons la Font de la Figuereta
En Xas fent l'ultim llarg
El quatre d'alt del cim

dimarts, 22 de novembre del 2011

Via MEMÒRIA SELECTIVA a la Paret de la Formiguera i Via Normal a la Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai

20.11.2011

Dia d'eleccions on tindrem que exercir el nostre dret pseudodemocràtic, per elegir uns polítics que no ens representaran en res i s'ompliran les butxaques, demanaran que ens sacrifiquem molt més i retallaran fins i tot lo irretallable... i que podem fer vers aquesta situació i oblidar-nos una estona de tot aquest "circ"? Anar a escalar, amb permís de la pluja, per descomptat...

Quedo amb Joan Baraldes a Sant Llorenç de Montgai sense tenir gaire cosa en concret i surtin de Barcelona, plou. Ja veuras, molts quilòmetres per no res. En fi, l'esperança el l'últim que es perd. Arribo al lloc de trobada i per sort les parets estan eixutes, fa fresqueta i sembla que el temps s'aguantarà. Quan arriba en Joan proposa fer alguna via de la Paret del Pont. Jo he fet un parell de vies (la Normal i la Neura) fara prous anys. A en Joan li fa gràcia la via Normal. Veiem que està amb parabolts (quan jo la vaig fer, recordo que no hi habien) i mirarem d'empalmar-la per alguna de més dificil... ja veurem que no tenim ganes de complicacions. Avui toca escalar sense compromis, arrampicare divertendosi...

Paret del Pont, via normal

1er llarg IV+ uns 6 parabolts i 30 metres
Comença en Joan B. Llarg agraït i amb molt bona roca i amb els parabolts justos per no passar por.

2on llarg V- dos o tres parabolts (crec) i 20 metres
Ara començo jo. El llarg, al principi es una mica trencat, després arribem a una cornisa terrosa on tenim un muret vertical i aquí la roca millora. Continuem vertical fins assolir la reunió en una mena de cova.

3er llarg basicament caminant
Vàrem estar intentant vàries sortides directes però totes eren massa "inhumanes" pel nostre nivell i vàrem optar per sortir per la normal. Llarg de transició on pujarem per una feixa plena de matolls on trobarem un petit resalt que ens durà al final de la via.

En Joan al primer llarg de la via normal
Jo al segon llarg de la via normal
Paret de la Formiguera, via Memòria selectiva

1er llarg IV- i III 3 parabolts i 20 metres
Llarg arrampat on només trobarem un passet difícil al començament, després molt fàcil fins la reunió. Aquet llarg el fa en Joan B

2on llarg V i V+ uns 5 parabolts i uns 25 metres
Ara em toca a mi. Aqui la cosa cambia. Surt fàcilment fins arribar a la vertical de la paret i nomes has de seguir el bolts. Providencialment està plé de foradets i llastretes on entren les dits a "caldo". Només l'ultim pas se m'ha resistit. Un petit "saque" i un altre cop cap a munt que no a estat res!

3er llarg V i 6 parabolts i 25 metres
Surt en Joan B i el llarg en molt maco. Vertical i mantingudet, vaja, per gaudir com un "porquet"

Jo en el segon llarg de la via memòria selectiva 
En Joan al últim llarg de la via
Ja hi som a dalt i en contra de tot, em tingut un temps estable que en ha deixa't escalar, això si, un pel lluny. Ara a fer la cervesseta i cap a casa a votar, per que els "pobres polítics" tinguin feina i surtin per la "tele" donant-se petonets i abraçades i dient-nos a tots, lo be que ho faran i que be que els ha anat aquestes eleccions (?) serà veritat?

dilluns, 14 de novembre del 2011

Agulla Fàcil. Via del Senglar o del Jabato

12.11.2011

Fa tres setmanes vàrem escalar al Ditet del Frares i en vaig fixar que, a la seva veïna l'Agulla Fàcil, habia una reunió però aquell dia em vaig quedar amb ganes de pujar aquesta agulla desde el collet del Ditet per manca d'informació. Total, que remenant guies per casa, vaig trobar la de Escalades als Frares Encantats  d'en Dani Brugarolas on ve ressenyada aquesta via. Crec que la ressenya no s'ajusta gaire a la realitat però ens va servir de molt.

Escalar a Frares es d'allò més bucòlic, lluny de les aglomeracions de Gorros i... vies poc o gens equipades, on trobarem com a molt dos o tres cordades, vaja que la tranquilitat està servida i la "adrenalida" a flor de pell, com es el cas d'aquesta via, on la dificultat no es gran cosa, però el compromis i la exposició, si.

Arribats a Can Massana tenim una bona estona fins a peu de via i ens ho pendrem amb calma, dons el dia està enboirat, fa molta humitat i anem carregats amb prou "ferralla", que la via només te equipades les reunions i algun que altre spit camufladet per la paret, això diuen...

1er llarg III, IV-, III i IV, 55 metres i un buril a mig recorregut.
Desde sota es veu molt arrampat però "cuidadin, cuidadin" que la cosa cambia quan ets a 10 metres del terra. Surt en Joaquim i al poc, pot possar un friend, i com a 10 metres més a munt, un merlet prou fiable. Continua amb tendència a l'esquerra i emplaça un altre friend i al cap de poc troba un buril amb mosquetó de ferro soldat, crec que pel tems que fa que hi es. La ressenya que portem no s'ajusta a la realitat i triga una bona estona i per fí veu la reunió. Els darres metres, per arribar a la reunió... ei, poca broma, que t'ho has de mirar. La reunió es de dos burils amb plaqueta fixe prou rovellats.

2on llarg IV+, V, IV i III, 45 o 50 i metres i tres espits
Ara em toca a mi. Aqui la cosa ja cambia. Ara es molt dret però sembla que hi ha bona presa. Vieiem la reunió com a uns 15 metres per damut nostre... i cap assegurança. Surto de la reunió vertical en tendència a l'esquerra per cercar una fissura on entra un tasconet  prou fiable. Com la cosa es dreta i fina, gairebé, tot seguit poso un friend. Pujo un parell de passos i devant meu tinc un desplomet on sortosament hi ha un espit... però he d'arribar. Veig un forat i poso un friend del nº 3. Faig un passet i veig en el desplom un bon forat per la mà i de cop, del peu em salta una pressa... renoi! sort de la mà que la tinc ben col.locada, sino, caic a baix. Buf!! està més espantat en Joaquim que jo. Estic a un parell de passos de xapar l'espit i el Joaquim em diu que a sobre hi ha un altre espit. Veig que la reunió està a l'alçada d'aquest espit i decideixo continuar dons la reunió es vella i un pel penjada i porto pocs metres de llarg. Després d'aquets passos difícils em queda una placa arrampada amb un espit més i gairebé arribant a la reunió puc posar un friend en una llastra. Arribo a la reunió una mica nerviós per l'ensurt d'abans però pentsant que la cosa ja s'acaba...

3er llarg III+ 15 metres i un buril amb plaqueta
Surt en Joaquim. Darrera tirada on només trobarem dificultat en un petit ressalt protegit per un buril i al cap de 15 metres, arribem al cim, on trobarem la reunió, de dos espits, als nostres peus.

Relaxats, reposem al cim veient una cordada a la Monja, a la via Goma 2, que son els companys "blogaires" Escalatroncs i asseguts al cim de l'agulla els observem fins que els perdem de vista. Ara toca baixar. Comencem per desgrimpar l'agulla que es molt fàcil (d'aquí li ve el nom) i baixem per la canal que tenim a la nostra esquerra i quan portem uns metres ens quedem "colgats" d'esbarzers fent impossible la baixada i optem per remontar-la i pendre un altre canal vers el N. que ens portarà a la canal que puja al Frare Gros. Equipada amb cordes, tan sols tenim que baixar-la fins els coll entre el Dit i el Dit Inferior i arribarem un altre cop a la canal del Lloro. Després, seguint el camí del refugi, fins a Can Massana i a casa.

Un altre via nova, i roca, que mai he pujat, per omplir la meva "cole" de vies... que en faré de tantes?


El primer llarg
El segon llarg
En Joaquim arribant a la segona reunió
Observant l'Aresta Brucs del Dit
En Joaquim a l'ultim llarg
Jo treient el cap als darrers metres per arribar al cim de l'agulla
El cim!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.