dimarts, 13 de març del 2012

Via ANAHELS PETRIFICATS al Mur Encaixonat

11.03.2012

Quedo amb en Guillem i també s'afegeix a ultima hora en Xas, per anar a Montserrat. Imaginave un diumenge suau, dons la idea era anar tranquilament a Gorros i fer un parell de vietes... total que s'ens allarga un pel massa l'esmorzar al bar de Collbató i en Guillem diu que ja es tard per pujar a Monestir i de sota la màniga es treu una ressenya, com que treu un As... la Anhels Petrificats, ficada per enllà unes cingleres proc de la Cova de l'Arcada. "Pues buenu", farem cas del "seny i l'experiencia" de l'Oncle. Portem la ressenya (l'unica que hi ha) del blog d'en Jaumegrip.

Prenem cami cap a la Cova de l'Arcada i ens trovem un munt de gent... amb un munt de gossos, al menys eren sis o set (els gossos), que no paraven de passar-nos pel costat a munt i abaix... no es cansen aquests animals! Arribats a la cova ens separem de la munió de gent i gossos i seguim un cami que diu que porta al refugi d'Agulles. No l'hem fet mai aquest camí i mira per on, ens dona una mica d'alicient. En poca estona arribem a peu de via i ja divisem per on va. Es un llog sol.litari i molt encaxonat, fa molt bona temperatura, via curta... però dels Masó.

1er llarg V i A1e/V+ uns 11 parabolts de 8mm i dos claus en uns 35 o 40 metres
El "valent" del Guillem, tampoc es que pregunti gaire, demana cordes i... cap a munt. El començament es força fi i costa arribar a les assegurances i s'ha d'anar una mica en comte amb la roca. Després de superar quince metres inicials força fins, ens trobem en que passem a l'esquerra, en una mena de feixeta on ens ajudem per una corda fixe que ens dú al començament d'un artificial bastant treballós. Passos llargs i quan le dificultat ens ho permet surtim en lliure, difícil i plé de sorreta de la reunió. Muntem la R d'un arbre grouxut i d'un parabolt.

2on llarg III (?) IV, IV+, V, V+/A0e cinc parabolts de 8mm i uns 30 o 35 metres
Sense deixar-me reaccionar, arribo a la reunió i en Guillem ja em diu per on va la via, que no m'entretingui gaire! Com "abduit pels marcianus" prenc material, em passan una corda i... redeu per arribar a la xemenia hi ha una catifa d'aritjols... i una mica vertical. A vore com m'ho faig. Com puc, rellsicant de peus i agafant-me a la roca de l'esquerra no arribo a un arbre gruixut per poder assegurar-me. Prenc un manyoc d'aritjols (puntxant-me la mà de valent) i aconsegueixo arriba-hi. Llaço una baga i devant meu tinc un empotrament prou franc. Pujo com puc, donç la motxila emb molesta. Arribo a un parabolt, continuo, mig per placa, mig en diedre fins sortir de la llastra i continuar per un esperó. Superat això, em trobo que no se per on anar, trec la ressenya i m'indica un flanqueix aeri a la dreta i molt lluny, però molt lluny, un sol.litari parabolt. Poso un tascó en el flanquix i llaço un arbre gruixut mig mort més amunt. Es difícil tot això i tinc la boca seca! Per arribar al sol.litari parabolt l'única opció es posar-me d'empeus damunt una savina... i tampoc arribo! He d'escalar per arribar a "xapar-lo". Veig un forat i poso un friend, continuo, trobo una fisura, i un altre friens que entra a caldo i amb un passet més ja estic al parabolts. M'agafo i descanso. Només en resten un tres metres i ja soc al cim de la cinglera. Reunió en una sabina i m'axaranco al terra... m'ha fet suar aquest llarg.

Ja som tots tres al cim. foto cimera de rigor i pleguem trastos que ara toca baixar. Per tobar el camí fem un munt de voltes sense treure'n l'aigua clara. A poca distancia veiem que estem a prop del camí d'Agulles i seguim tota la carena fin el punt on trobem el camí. Ara només tenim que seguir vers el Coll de Porc i en bon punt arribem al Torrent del Lloro, el seguim fins el final. No habia baixat mai aquesta part del torrent i l'he trobat força maco. Tot baixant, pasem la Cova de l'Arcada i en qüestió d'un hora tot plegat arribem al cotxe i de cap al Bruc a remullar la garganta amb unes "clares"... jo un "acuarius".

Via "Massonica" per exelència amb passets curiosos i una experiència nova: escalar per aritjols! Via per aventurers de la muntanya. Un altre via per la cole.

El lloc on es trove la via
La catifa d'aritjols, l'arbre, la xemeniea i jo
En Xas al peu de la xemenia
En xas sortin de la xemeneia
En l'aeri flanqueix...
El últims metres de la via
El "Trio Los Panchos"

dimarts, 6 de març del 2012

Via SAC D'IMPACIÈNCIA a Malanyeu

03.03.2012

Aquest dissabte, "m'esperona" en Joan Baraldes per que l'ajudi a acabar de polir una via que ha obert fa poc, i de pas a fer la "primera integral" de la via. Quedo a Sant Fruitos a dos quarts de nou on anirem plegats amb uns quants "Mòmies de Badalona", però ells aniran a fer la seva. Arribats a Malanyeu ens dirigim a la paret junts amb dos "Mòmies" (es així com s'anomenen), en Toni i l'Albert que aniran a fer la Doraemon i acabats provaran la nostra. En Joan B, a peu de via, m'ofereix fer la primera, que ell acabarà d'equipar els altres llarg.

1er llarg V, V+, V dos ponts de roca i cinc parabolts de 8 mm en 32 metres
La cosa es dreta de valent però gràcies a uns forats providencials de la roca, vaig pujant mes o menys be. He entrat una mica fret i no pujo molt tranquil... i es ben dret! Arribo a un punt entre el segon i tercer parabolt on costa decidir-me a fer el pas. Reposo al parabolt i m'ho estudio. A la fí surto i arribo a l'altre parabolt... has d'escalar entre assegurances! Ara tinc una excursió fins l'altre parabolt però puc posar un "alien" prou bó i continuar amb garanties fins les properes assegurances. Arribant a la reunió s'ha de vigilar una mica la roca, dons no es molt "catòlica" que diguem. Reunió de dos parabolts en una plataforma terrosa prou cómoda. Ei!! el llarg mes maco de la via i molt ben trobat.

2on llarg IV/IV+ un parabolt de 8mm i dos pots de roca en 18 metres
Surt en Joan B amb un clar flanqueix a la dreta per superar un tram boscós, per tot seguit, pujar per placa on trobem un parell de ponts de roca. Arriba a un repla i aprofita per muntar la reunió (que no hi habia) posant un parell de parabolts. Llarg curt i no gaire agradable.

3er llarg III, IV i V tres pots de roca i 30 metres
En Joan B surt de la reunió per terrny fàcil pero força trencat fins arribar a un muret vertical equipat amb tres pots de roca. En aquest llarg tenim que vigilar la roca sobre tot al principi però crec que amb el pas de les cordades es netejarà. LLarg una mica millor que el anterior però, també, no gaire maco.

Baixem plegats amb el companys de Badalona per la Doraemon i ells aprofitaran per fer la "segona" repertició. Be, ja em fet la "primera" repetició de la via i, la veritat, si no fos pel primer llarg... Els dos ultims llarg son de tràmit però per combinar-la amb altres vies o fer "esportiva laigth" que dic jo es prou recomanable. La conclusió es que el primer llarg m'agradat molt... i m'ha fet suar de valent! i cap a casa que demà torno a Montserrat... carai, que se m'acumula la feina!!!!

El dret i mantingut primer llarg
En Joan B arribant al primera reunió
En Joan B acabant de polir l'ultim llarg
Jo amb cara de "circumpstància" arribant al final de la via

dijous, 1 de març del 2012

Regió dels Ecos Agulla Veïna del Musclet via Albert Masó

26.02.2012
Avui ens decidim per anar a fer una via dels Masó, la Albert Masó a la Veïna del Musclet. Serem en Guillem, en Joaquim i jo. Sempre habia sentit a parlar d'questa via (poc) en que la baixada no era molt clara i també l'aproximació. Be, sortim del Bruc i agafem la pista que ens durà a la Masia del Castell i d'aquí al Clot del Tambor, gran explanada plena de còdols i unes quantes oliveres, on dexarem el cotxe. Llavors prenem el camí a la Cova de l'Arcada sense tenir molt clara l'aproximació i prenent com a referència la Roca de la Proa, deprés de forta pujada arribem en aquest punt. Veiem que no toca el sol, es cara O però sembla ser que no farà fret... anàvem molt contents camí de la via! Segons la ressenya que portem, tot just passada la Tonsura, trobem la canal equipada que ens durà a la feixa superior. "Deunidó" la canaleta!!! ens ha costat d'arribar però ara be lo bo... Anem seguint la feixa al costat de la paret de la Proa fins que arribem a la R0. Sota nostre tenim un bon pati, al voltant d'uns trenta metres i veient com està, optem per treure la corda. Començo jo i no en fa gràcia, terra, pedres soltes, molta planta i... una corda que sembla tant podrida que fa cosa d'agafar-se. Per entrar a la reunió tinc que fer uns passos de flanc plens de terra i plantes... i el buit a sota meu. Li dic als companys que no m'agrada gens, que que fem? Em responen que pinta malament la cosa i millor baixar. La qüestó es que en fa mes "pal" tornar enrerre, que arribar a la reunió. Ja més tranquil a la reunió veiem el que seria el primer llarg, engrescador com lo de sota! En Guillem veu dos espits i jo dos pitons i diem que com que ja hi som aquí, ho intentarem. Aquí relato "l'aventureta" de la pujada... i la de baixada, que no es menys!

1er llarg V AOe tres espits i quatre pitons en 25 metres
Comença el valent del Guillem (jo m'he destrempat) Puja com només ho pot fer ell, per un diedre, brut, roca relliscosa i trencada, on tota l'estona el sentim renegar. A mig diedre, posa un friend i un tascó, junts per poder arribar a un pitó que ens situarà al cim d'una aguelleta petita amb el nom de "formiguetes". Després per placa, també trencada, arriba a una reunió d'un arbre, on no s'atreveix a moure's ni un pel per no llençar més pedres. Tirada, guarra, guarra de debó. A la ressenya posa que la tirada no esta malament... ves per on!

2on llarg V-, IV dos espits i 15 metres
Com porta la corda en Guillem, diu de continuar ell i ara ens situarem a una bonica aresta amb roca de "película" on ja comença a tocar el sol. Surt de la reunió on hi ha una corda fixe per arribar  a la paret, dons el terra es desmorona tot. Passet finet assegurat per un espit i després flanqueix a l'esquerra fins arribar a una bona i còmoda reunió.

3er llarg IV, V, IV+, V un pont de roca i cinc espits, 25 metres
Ja estic més animat, dons sembla que la cosa "rutllar" millor i em demano el tercer llarg. Tot una aresta amb un ressalt força vertical amb roca fantàstica i una entrada fineta a la reunió ens fa gaudir, ara si, d'aquesta via.

4t llarg IV+, V- i IV dos claus i dos espits en 20 metres
Ara surt en Joaquim amb la mateixa tònica que el llarg anterior. Bona roca i passets finets, tot i que la entrada a la reunió, la roca es un pel trencada. Reunió en un arbre una mica trencat. D'aquí fem un cambi de reunió anant un metres a la dreta, molt fàcils, caminant fins uns arbres on farem la reunió per atacar el cinquè i últim llarg

5è llarg V+, IV, III i II dos espits i un pont de roca i 40 metres
Comença en Guillem enfilant-se una mica a un arbre fins arribar al primer espit que està força lluny. Després, més fàcilment pujem per aresta cimera un pel trencada fins que arribem al cim caminant. No hi ha reunió al cim. Mentres en Guillem pujave, en Joaquim i jo mirem i remirem la ressenya i no tenim molt clar (gens) per on baixar... be ja decidirem al cim.

Ja som tots tres al cim, fem foto de rigor i... au! companys, per on baixem? Les ressenyes que portem cada una diu la seva. Una, la més fiable, diu que abans d'arribar al cim hi ha una savina  prou ferma amb una baga i un maion, on ens portará a les reunions de sota i baixarem per la mateixa via... veient la savina, no ens fa el pes. Es un arrel que es mou i sota tenim "timba". A la fí, decidim baixar fent un rapel d'una savina vella, on hi ha unes bagues amb maion que ens durà al coll E. Després del rapel baixem per una canal infecta de punxes i vegetació fins el coll de la Proa. D'aquí, com podem i ens deixen les herbes amb punxes, baixem per un altre canal, que sembla que ningú hagi baixat mai, fins un arbre gros on fem un altre rapel de 30 metres fins la R2 de la via. D'aquí un altre rappel fins la R1, em d'anar amb molta cura dons cauen pedres a tort i dret i les tenim que esquivar com podem dons no hi ha gare lloc per protegir-nos. Ara si, ja només ens queda un últim rappel de 35 metres volat, fins el terra i ja em puc asseure al terra, a tenir un "infart"...

A vore... la via no està malament, la part de dalt, però arriba-hi i baixar-la, no s'ho val. Només la recomano per a romàntics, aventurers i tot terreny de la muntanya i com diu en Joan Marc: TENGUI I NO VUELVI!!! que ja m'han vist prou en aquesta via.

En Guillem, al cutre, però cutre de debó, primer llag
El mateix Guillem al segon llarg
Jo, gaudint de la roca al tercer llarg
En Joaquim encarant el ressalt del quant llarg
En Guillem al ressalt del quart llarg
Els companys a mig tercer llarg
Jo a prop de la cinquena reunió
Per que riu en Joquim, si hara hem de baixar? Ell sempre riu!

dissabte, 25 de febrer del 2012

El Montgròs + Roca Plana dels Llamps

19.02.2012
Aquest cop pujarem el Montgròs, que jo recordi, per un lloc on no l'he pujat mai i serem uns diset "xirucaires". Sempre que he fet el Montgròs, sigui escalant o caminant, m'he mirat la Roca Plana dels Llamps amb la seva aresta ensisadora i fàcil, però aèrea, i sempres per una raó o altre, sigui per fret o mal temps no l'he pujat mai. Ara tenim una excusa i en Joaquim i jo pujarem una mica de material i un parell de cordes i un cop arribem tots al Montgròs ell i jo intentarem l'escalada d'aquesta altívola roca.

La pujada al Montgros la farem desde Can Jorba passant per la Palomera fins el Coll del Mosset. Despres amb forta pujada arribem a la Coma dels Naps de Dalt i travessant cap a llevant arribem al Coll del Montgròs. Hem trigat 2 hores i 30 minuts, no està malament per la colla que som. Un cop feta la foto de cim, en Joaquim i jo prenem els trastos i cap a la Roca Plana! No portem ressenya però sembla bastant llogica. Per arribar a l'aresta em de pujar un pedestal força dret per situar-nos on pròpiament comença la via.

1er llarg (el podem considerar un llarg) IV net i 10 metres
M'enfilo a un arbre entre el coll del Mongròs i la roca Plana dels Llamps. Pujo amb la motxilla a l'esquena i en "bambes" i un cop al mig m'hen adono de que es més difícil del que sembla però com que ja estic ficat, segueixo a munt. Arribo a una sabina i li llenço la corda al Joaquim que pujarà millor i més segur.

2on llarg III i IV-, un parell de burin vells un al costat de l'altre i 35 metres
M'enfilo pel bell mig de l'aresta fins un ressalt que el superem per la dreta en plena timba per la cara est. Podem posar algun friend o tasco. Aquí la roca no es molt bona i s'ha d'anar amb compte però es fàcil. Arribo a dos buris vells i momto R pero si pujem una mica més, al final de l'aresta poder munar la reunió més còmode en el rapel.

3er llarg II i III neta i uns 25 metres
Seguim per l'aresta, ara molt ajeguda i trencada fins un ressalt que el superarem per l'esquerra amb una bona timba (ull a la roca!) on arribarem al cim.

Els companys, desde el Montgròs qon estan dinant, ens miren i fan fotos. Be, ja hem pujat la Roca Plana dels Llamps... no crec que la torni a pujar aquesta roca dons la veritat esta força lluny i es ina escalada prou fàcil. Ens ha costat més "carretejar" la motxilla i rapelar la via que fer-la p`erò com a experiencia es bona i una via més per la cole. Mestre rapelem els companys aniran baixant que nosaltres ja els enganxarem i acabts de rapelar, en Joaquim i jo ens disposem a dinar dons ja tenim gana. Acabats de diunar reprenem la baixada, i a la Canal de Migdia, ens retrobem tots de nou per seguir el Camí del Francesos fins a Can Jorba. després "cafetons a la Viña Nova i tots cap a casa, que per a mi, entre l'escalada del dissabte i la "maxacada" d'avui he quedat fet pols!!!

La Gemma i la Cristina
La Lluisa, La Roselyne a l'esquerra i l'Esteve a la dreta
Forta pujada a la Coma dels Naps de Dalt
En Pol i en Biel baixant una petita canal equipada amb una corda
Tota la colla (menys jo) al cim del Montgròs
Escalant la roca Plana dels LLamps

En Joaquim al segon llarg
Els dos, petits com formigues, al cim de la roca

dimecres, 22 de febrer del 2012

La Pastereta, via Petit Four

18.02.2012
Fa temps que tenia arraconada la via que va obrir l'amic Joan Asín i això no es molt just, però sempre la deixavem... per un altre dia! Total que en Guillem, per variar, ens esperona a tot "escalador mediocre" per "e-mail" per veure qui pot sortir a fer una matinal de dissabte. Serem una colla, entre gent de la UEC de Sants i del C E Àliga, cinc. En Guillem, el Víctor, el Raimon, el Joaquim i jo. La conversa a dins del cotxe es: que fem, on anem? En Guillem, a dins el cotxe, te una carpeta plena, però plena de ressenyes i diu que en el bar, esmorzant, ja decidirem. Per l'autopista, arribant a Collbató, veig de refiló el Serrat de la Pastereta... i se m'encén la llum! Podriem anar a fer la Petit Four? Dit i fet. Acabats d'omplir el pap, ens dirigim a la via. No portem ressenya però la tinc molt present a la memòria i crec que son dos llarg, l'ultim molt difícil.

Farem dos cordades, els de la UEC al devant i el de l'Àliga al darrera. Ara explicaré la nostra experiència.

1er llarg IV+ i IV quatre parabolts i una savina i 35 metres
Comença en Joaquim per una petita rampa fins situar-se al devant d'un desplom on tenim una savina amb una baga. El llarg es veu força dret i amb els bolts molt separats. Aquest pas de la savina es molt "burru", Tens que superar-te de la baga o de la savina i "fotli cap a munt". Tot segit, en tendència a la dreta, trobem el primer parabolt. La roca es de molt bona qualitat i el llarg ja no es veu tan ferotge. Només arribant a la reunió, (on ens espren els companys) la roca es bastant bruta degut, crec, que està molt aprop d'una canal.

2on llarg V+ A0e V i IV sis parabolts i uns 35 metres
Quan arribo a la R, en Víctor ja es al final de la via i m'èstic una estona mirant com pujen en Guillem i en Raimon i la veritat, no es que vagin molt sobrats! Em fa l'efecte que serà "dureta" la tirada. Be, tenint una distància de seguretat començo. Per arribar al primer parabolt ja et costa el seu, i els seguents igual. Mig en lliure i mig en A0e arribo, crec que al terce bolt i aqui comença el ball. No puc arribar-hi al proper. Les preses bones son molt a munt. Trec l'estrep. No em serveix de res! Em pillo del "fifi" a la xapa i trec cul en fora. Carai, la presa que imaginave no es bona! Com puc (no se encara com) poso un peu a primers i enganxo una presa petita... ui, ui, ui... m'ha anat d'un pel!! Es dur això, supero el pas tremolant i suant i arribo a una còmoda plataforma terrosa on em diuen els companys que un pel més amunt hi ha un parabolt. Com que encara en fan figa les cames (i els braços) poso un friend en una llastra i tot seguit segueixo amb passets finets fins que mimba la dificultat i arribo a la reunió on els companys ja monten el rappel. Asseguro al Joaquim i de seguit, ja som tots cinc a la reunió.

Baixem per la mateixa via, que amb cordes de 60 metresk, s'arriba al terra sense cap problema... i ara, per unanimitat, ho remullarem amb unes "birres" a Collbató. Renoi, quina via per haber-la obert en sol.litari l'amic Joan Asin, sobre tot el segon llarg. He vist en alguns blogs que li donen 6a al segon llarg... jo, com soc d'un altre planeta, no se el que es això...

Demà, en Joaquim i jo tornem a Montserrat, a pujar el Montgros amb una colla de gent. Bes per on, serà un diumenge "xiruqueru" i que si surt be, tindrà sorpresa final. Au, una altre via per la cole.

En Guillem, capdevanter de cordades
En Joaquim al primer llarg
En Joaquim arribant a la R1
En Víctor en plena feina del segon llarg
Jo, trampejant com puc, els pasos més durs del segon llarg
En el tramp final de l'ultim larg

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.