dilluns, 27 d’agost del 2012

El Mont Perdut 3.355 metres per la via normal

10.08.2012

Ja som de vacances i amb la crisis que hi ha decidim no "tirar de beta" i quedar-nos a la península i combinar les vacances entre la muntanya i la platja. Per augmentar el "currículum" de tres mils que te la Cristina la convenço per fer la (dura) pujada al cim del Mont Perdut així coneixerà una cara diferent del Pirineu. Els Plans no surten com jo voldria, doncs no hi ha lloc en el refugi fins el dia 20 o 25 (això diuen al Refugi de Goriz) Una de les opcions es Sortir a les 7.00 h del matí del poble de Nerín i agafar un autocar que et deixa al abaixador de Ciarracils a horta i mitja del refugi i tot seguit fer l'ascenció al cim i baixar de nou al baixador on l'autocar et recull a les 20.00 h... no li convenç la opció i a mi tampoc dons la baixada es força dura. A la fi, optem per carregar tenda i sacs pujar per la pista fins a Cuello Arenas i dormir en tenda als voltants del refugi.

El Mont Perdut, en aragonès Mont Perdito, és el massís calcari més alt dels Pirineus i el seu pic de més altura és el Mont Perdut amb 3.355 m. El massís de Mont Perdut, conegut per Las Tres Sorores, en aragonès As Tres Serols, el componen els pics de: Mont Perdut amb 3.355 metres, El Cilindre amb 3.328 metres i el Pic d'Anyiscle de 3.263 metres que també se'l coneix amb el nom de Soum de Ramond. Tots tres cims pertanyen al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, A la cara nord del Mont Perdut encara es troba una de les poques glaceres que queden al Pirineu en franc retrocés. Es una glacera dividida en dos en un desnivell d'uns 800 metres

Primer dia
Sortim del càmping Ordesa als voltants de les 12 del migdia amb les motxilles fetes i arribem a Nerín prop de la una on dinem uns entrepans de truita en un bar i acabat això ja estem disposats per la faxuga pujada per la pista. Fa un sol de justícia però la feina es la feina. Encara no portem un hora de camí i veig que puja un "tot terreny"... que carai! fem dit. Ens para i ens pregunta que a on anem. Al Cuello Arenas per anar al refugi, li dic jo. Em diu que ens pot deixar més amunt on deixen els autocars. Dit i fet, jo pujo al darrera on hi ha un pastor alemany enorme que treu baba per la boca com un descosit. Li agraïm moltissim l'ajuda i ens disposem a reprendre el camí ver el refugi. en ho prenem amb calma, que com dic, fa molta calor i anem admirant la Vall d'Ordesa des de la Serra Custodia. a les 17.00 h arribem al refugi i reservem per sopar i esmorçar i en bon punt ja hem sopat anem a plantar la tenda i a dormir que demà ens espera una "dura jornada"

Les Tres Sorores des de la Brecha de Arazas
La Vall d'Ordesa des de la Sierra custodia camí del refugi de Góriz
Posta de sol al refugi

Amb la tenda plantada ens disposem a dormir. son 2/4 de deu
Segon dia
Sona el despertador. Son las 6.00 h del matí. Desmuntem tenda i anem a esmorçar. A les 7.00 h. sortim del refugi i amb pas lent però constant anem seguint les fites que ens portaran al Cuello del cilindro on hi ha el Lago Helado a 2.900 metres. Aquí fem una parada tècnica per descansar i prendre alguna cosa i preparar-nos per la pujada al cim que ara serà més dura. Prenem el camí de pujada, que amb petites ziga-zages, ens porta a un esperó de roca de fàcil grimpada. Un cop superat l'esperó arribem a lo que anomenen "la escupidera" que amb neu s'ha d'anar en compte, doncs al llarg dels anys, s'ha matat bastant gent en aquest punt. Sense neu es una tartera empinada que costa una mica de pujar però en qüestió de mig hora ja arribem a la gran explanada on podem admirar la glacera de la cara N. del Mont Perdut. Ara només resten deu minuts de pujada per ascendir al cim del Mont Perdut. Tot això ho hem fet amb tres hores i mitja. Son les 10.39 h. l'altímetre marca 25 metres menys i tenim 16º de temperatura amb un lleuger ven fred que ens fa abrigar-nos. No està malament el temps que hem trigat, dons les guies diuen que es fa en tres hores. Foto de cim on podem contemplar un paisatge esplèndid del Cilindro, el Taillon, El Pic d'Anyisclo i el Massís del Vignemale a ponent. També podem contemplar la vall d'Ordesa i el Cañon de Añisclo i el refugi, petitissim, al fons. El cim està ple com un ou i va pujant més gent i decidim després d'un quart d'hora, fer la baixada. Hem fet uns 1.200 metres de desnivell i ara tenim que baixar uns 1.700 fins el cuello Arenas on ens recollirà el servei d'autocar del poble de Nerín a les 20.00 h. Ens ho prenem amb calma que tenim temps fins les 8 del vespre. Arribem al cotxe a les 21.00 h. i prenem la carretera a Torla. Dutxeta i sopar a camping i demà toca descans a la piscina. Be, la Cristina ja te un altre tres mil per afegir a la col.lecció de cims.

Son las 7.30 h. del matí i ja es veu el coll del Cilindro
Un pas una mica compromes però amb l'ajuda de les cadenes pujem sense problemes
Encara falta per arribar al coll del Cilindro...
Ja som al coll al peus del lago helado
Vista del Mont Perdut des de el lago helado
De pujada tota l'estona veiem el Cilindro de Marmorés
La Cristina al mig de la tartera
Part final de la tartera
Un últim esforç i ja serem dalt del cim!
Cim del Mont Perdut
El Cilindro i a la seva esquerra el Taillon i al fons el Vignemale
10.39 h de matí i 16º, però l'altímetre no marca be, tindria que ser 3.355!
De baixada, fem una última mirada a la cara nord
La Cristina baixant per la tartera
Dia claríssim i molta claror
Una parada al Cuello Gordo o inferior de Góriz

dimarts, 17 de juliol del 2012

Via BANZO-FONT-MARTINEZ a l'Esperó SW del Pic del Racó Gros

14 i 15 de juliol de 2012
El primer cop que vaig veure aquesta muntanya, que seria pels voltants de l'any 1977 fent la famosa Olla de Núria, en vaig enamorar de la seva aresta S i fins el maig de 1980 no vaig poder cavalcar a sobra d'ella. Amb neu, va ser una experiència brutal. i guardo molt bon record d'aquell dia. Amb el temps i mirant fotos dels Racons, intuïa vies d'escalada pels seus esperons però no tenia dades. En una fotocòpia de la revista Excursionisme, que fa anys que tinc, fa referència a la canal  dels francesos i a la seva esquerra, dibuixat indica una via amb el nom de B-F-M i vaig pensar que aquí havia una via. A la fi, en el Vèrtex nº 206 ve una fitxa amb aquesta via. Com podeu veure a les fotos han tingut que posar-se els astres en conjunció per poder fer la via desprès te tan de tremps. S'ha de tenir paciència que tot arriba en aquesta vida.

Convenço al Vicenç Nin que es de bon conformar i ens dirigim cap a Núria amb intenció de plantar tenda a la Coma dels Racons a sota del Coll de Nou Fonts. Pugem en dos hores exactes i plantem tenda. Hi han molts núvols però segons el "mentidòlegs" demà farà bon temps... però molt vent. Ens aixequem a les set en punt dolorits per culpa del terra tant dur i dient que ja no tenim edat per fer bivacs, que s'està millor als refugis! Travessem tota la Coma dels Racons i descendim per forta pendent i sense perdre molta alçada, per tarteres, arribem a peu de via. Es cara SW i no toca els sol... i bufa vent gelat.

La via te quatre parts ben definides. La primera, amb ressalts i plaques ajagudes amb algun tram d'herba. La segona, les plaques blanques del mig, semblants a un llibre obert, amb un 5è llarg espectacular d'escalada de flanc amb adherència. La tercera més lletja, amb trams de molta herba. I la quarta per un esperó fantàstic amb molt d'ambient d'alta muntanya. La llàstima es tanta herba que et talla una mica el "rotllo".

Per si no teníem prou la tornada no es gents engrescadora. Jo ja la coneixia i tenim que baixar per la cresta S, fins el Pas de Porc i remuntar tot una coma fins dalt del Pic de la Fossa del Gegant. Després tornar al Coll de Nou Creus i baixar al Coll de Nou Fonts, on tenim la tenda. Be, que hi farem, AJO y AGUA... però en bon punt remuntem el Pas de Porc, intueixo a la dreta un coll que està en alçada, per sota del Pic de la Fossa del Gegant, que si no estic equivocat, ens portarà a la Coma dels Racons. En Vicenç i jo no ho pensem gaire i cap a munt i en cosa d'un hora arribem a la tenda. Ens em estalviat com a mínim dos hores de pujada!

Recollim la tenda, ens tornem a carregar com a rucs i en un hora i deu minuts, arribem a Núria per prendre el cremallera de les 16.30 h. fins a Queralbs.

Es una via nova i com a via nova per a un col.lecionista com jo, no es pot perdre, però com diu en Joan Marc: Tengui i no vuelvi! que només per l'aproximació i els sifons de la tornadaaaaaaa... ja hem tingut prou. Però això si, la via te "ambientillo alpinu" Apa, bon estiu i bones escalades amics blogaires!
Camí del Coll de Noufonts
Amb la tenda muntada, a sopar i a dormir
A les 5.30 h. la lluna i dos planetes en conjunció
El primer llarg
En el 5è llarg, al flanqueig de la placa
Arribant a la reunió
El Vicenç començant el 5è llarg
El Vicenç arribant al flanqueig
No es tan difícil com sembla, però... cuidadin cuidadin, no te caigas!
En el terç superior de la via en plé esperó
Aquí el vent bufava de valent
Esperó d'ambient d'alta muntanya
Últim tram de l'esperó
Vistes del Pic de l'Infern i Bastiments
Vistes des de la cresta de la pallissa que ens queda per la tornada
Be, en hora i mitja ja som un altre cop a la tenda. No ha sigut tant dur com creiem
El Pic del Racó Gros des de el Coll de Noufonts

dimecres, 11 de juliol del 2012

Via CHARLOT a la Magdalena Superior

08.07.2012


Fa anys, molts, a l'estació superior del funicular de Sant Joan, havia un petit bar/restaurant, on sobint anàvem a fer "bocatas i birres" i afamats fullejàvem un munt de ressenyes que tenia en Josep, l'encarregat del lloc. Ara per desgràcia, això a desaparegut i en el seu lloc tenim unes màquines que donen llaunes i ampolletes de beguda... que li farem! Tot això be a que per aquella època, aquí vàrem veure la ressenya d'aquesta via però mai m'habia fet el pes. Des de el camí  de Gorros es veu prou lletja i poc engrescadora. Ara, gràcies al mateix Manolo i al Joan Baraldés, que l'han reequipada ens ha picat el cuc i anirem a tastar-la. Serem tres, en Guillem Arias, en Vicenç Nin i jo. El dia es humit i lleig i el núvols els tenim a tocar fins i tot crec que tenim una humitat del 90%!

L'arribada al peu de via la fem per una canal una mica incòmoda a la vertical de la via amb prou lògica. La canal es bifurca amb dos i prenem la de l'esquerra per tot seguit pujar per un esperó que ens deixa a la paret, molt inclinada, humida i plena d'herbes. La visió del primer llarg no es gents engrescador i per arribar a la R0 has de pujar amb "carinyu", dons es tot molt trencat i ple de verd. No ens refiem i pujo encordat fins la R0 i un cop estic crec que amb les cordes de 60 arribaré a la R1. Mala pensada, dons la corda em fregarà moltíssim i no pujaré còmode.

1er llarg III, IV i IV+ i 7 parabolts de 8 mm i un burí en 40 metres + 18 des de la R0
Surto jo, gens motivat, però vaig pujant. La roca es dolenta excepte els últims deu metres on hi han alguns passos que te'ls has de mirar. Arribo suat com un porc a la reunió dons estic envoltat de boira. Reunió una mica incòmoda per tres persones. No m'agradat el llarg, he pujat intranquil, i m'he adonat que no porto la càmera de fotos. Estarà a la motxilla o estarà a peu de via... gnnnn!

2on llarg IV+ V+ IV+ i IV i 5 parabolts 3 d'ells de 10 mm en 20 metres
Surt en Guillem i el llarg es veu força "durillo" però ben assegurat. Va pujant poc a poc fent reposos i en poca estona, dons el llarg es curt, arriba a una bona reunió força còmoda. Després surt en Vicenç que per la poca experiència que te, puja força be. Jo he pujat el llarg sense cap repòs ni A0 i l'he trobat força dur i els parabolts massa a la dreta de la lògica de la via i de les preses. Llarg curt però intens.

3er llarg IV, V-, IV, III, IV+ i III i 5 parabolts en uns 35 metres
Ara entorna a tocar a mi en un llarg força còmode de molt bona roca on trobarem un parell de ressalts. El primer, atlètic, gaudirem de bons còdols per continuar per un espero que es tomba fins un altre ressalt, més fàcil que el primer però igual de bonic i això ens portarà al avant-cim de la Magdalena, al cap de munt del contrafort on bàsicament acaba la via Charlot.

4t llarg IV i III i 3 parabolts en uns 20 metres
Aquest es el segon llarg de la via normal de la Magdalena Superior, que ens servirà per pujar al cim d'aquesta popular roca montserratina. Llarg sense dificultats, només un petit flanqueig a l'esquerra fins un ressalt assegurat per un parell de parabolts i ja serem al cim de la roca.

Ja som els tres al cim i mira per on ni el guillem ni jo habiem fet mai la via i en Vicenç es el primer cop que puja aquesta roca. ara toca baixar en un ràpel per la via normal fins el coll de Magdalena i l'Ullal anar a buscar les escales de Jacob i jo tornaré a peu de via a veure si trobo la càmera. El Guillem es queda a peu de la canal i en Vicenç m'acompanya... i, BINGO! m'habia caigut rodolant del peu de via a baix. He tingut sort. Ara ells baixaran pel Cavall de Ferro i jo caminant per les escales de Sant Benet, així faig cames.

Navegant prl primer llarg
En Vicenç al primer llarg
La boira que poc a poc va fent presència
En Guillem al començament del segon llarg
En Guillem, passat el més difícil
Foto ala reunió
El primer ressalt del tercer llarg
En Vicenç al dos ressalts del tercer llarg
Arribant al final de la via

L'ultim llarg per pujar al cim de la Magdalena

dilluns, 25 de juny del 2012

Via ITZI a les Agudes del Montseny

23.06.2012

Encara que sigui la revetlla de Sant Joan crec que no hi ha cap motiu per anar a escalar, no? Vaja, així o creiem en Vicenç i jo i hem decidit anar a fer la via Itzi a les Agudes. Jo la he fet fa molt de temps, al poc de que la van obrir. El primer cop que vaig veure les Agudes, seria pels voltants de 1976 en la meva primera ascensió al Matagalls des de Sant Marçal, la visió d'aquell cim, amb la cresta dels Castellets en va enamorar. Durant molt de temps vaig somiar en cavalcar per aquella cresta, que en aquell temps, jo ni tant sols escalava... però "la cabra ya tiraba pal monte", era qüestió de tremps! Les Agudes les he pujat infinitat de cops, tant per diferents vessants com pels Castellets, tant amb neu o sense, però escalar aquells esperons de la cara SE, mai ho hagés cregut fins que van obrir la via Itzi. Es una escalada típica de Pirineu, amb una roca semblant al granit, el gneis, però un mica menys adherent i plena de líquens. Es un esperó amb un pas compromès en cada llarg, sempre protegit amb un espit o pitó i en cada llarg podrem posar tascons i friends al gust, vaja una escalada amb una mica de compromís que mai serà molt difícil ni exposada i molt divertida.

En Vicenç i jo sortim de Barcelona a les 7.30 h. Paguem religiosament als senyors d'ABERTIS no sigui que s'enfadin... ells i els seus socis, els polítics i posem rumb a Sant Celoni. Un cop arribem a Santa Fe de Montseny continuem per la carretera que va a Sant Marçal i en el km 23.8 i hagen passat un petit pont, a mà dreta hi ha un replà per deixar uns 3 o 4 cotxes. Davant nostre  al costat d'una canal obaga que baixa des les Agudes trobem les primeres traces de sender ben marcat amb uns triangles de color grana que si no els perdem ens portaran directament a peu de via. L'aproximació es d'uns 50 minuts, primer entre bosc i desprès per tarteres. Ens trobarem en un punt que passarem d'una tartera a un altre que està a la dreta. Sempre, com ja dic seguint les marques caracteristiques, entrarem en una canal que tindrem que grimpar amb passos de I i II fins un arbre gruixut i allí en una cornisa trobarem la R0 o hi ha un "casquillo" d'un espit que s'han endut.

1er llarg III, IV i IV+ un espit en 30 metres
L'escalada transcorre sobre blocs i ressalts fins un desplom que d'entrada dona respecte però el protegeix un espit. En tendència a la dreta pugem pel bell mig de la placa i amb un pas de decisió superem el pas difícil i arribem a la punta, com si diguem, d'un gendarme. Tants sols tenim que fer una petita desgrimpada i ja podem muntar la reunió. En aquest llarg podem posar friends i tascons al gust. a la reunió hi ha un "casquillo" d'espit i la monto amb dos tascons ben ferms d'una fissura vertical.

2on llarg III, IV- i IV+ dos claus en 40 metres
Sortim per l'esquerra de l'esperó tombat per unes plaques fàcils fins superar un ressalt que ens durà, desgrimpant, a un altre collet. Pugem per placa on es possible posar tascons i friends i un pitó emplaçat. Quan la placa es posa dreta de debò, trobem un altre pitó que ens assegura un pas vertical i bastant aeri. Sempre amb bona presa el superem per l'esquerra i suaument arribarem a la reunió. Aquí trobarem un espit que podrem reforçar amb un tascó.

3er llarg III, IV, IV+ i III dos espits en 30 metres
Sortim de la reunió clarament cap a la dreta a buscar una placa vertical. travessem una canal i ens enfilem per la placa. Es aquest llarg no podem posar res, però el pas difícil ens l'assegura un espit. continuem per placa amb tendència a l'esquerra i superem unes grades un xic herboses, on trobem un altre espit (?) i llavors per blocs, arribem en un bon replà amb un espit que reforçarem amb un friend.

4t llarg II, III i IV- neta en 50 metres
Aquest es l'ultim llarg en que el podem pujar al nostre gust, si volem fer passos més o menys difícils, sempre al nostre criteri. desprès d'uns 40 metres ens situem en una mena de balmat de pissarra vermellosa on a la dreta intuïm un diedre on superat aquest arribem al final de la via i al tram final dels Castellets. D'aquí al cim de les Agudes tenim 10 minuts escassos de pujada.

Pleguem trastos a dins les motxilles i pugem al cim de les Agudes. foto del cim, per que no i desprès de contemplar el paisatge i un cel sense núvols i ple de falciots farcint-s'he el pap d'insectes, reprenem la tornada fins el cotxe. Per baixar tenim que dirigir-nos al coll de les Agudes i seguir un camí amb marques vermelles. Primer anirem en sentit SW i desprès en sentit NE, on arribarem a la Font del Briançó on, com caiguda del cel, ens podrem refrescar amb la seva aigua gelada que brolla constantment. Desprès del, mai millor dit, refrigeri, continuem per bon camí sempre seguint les marques vermelles que ens duran en poc més d'un hora a l'àrea de la font de Passabets al costat de las carretera. Tindrem que caminar a la vora de dos kilòmetres per tornar al cotxe. En Vicenç es queda en un racó ombrívol de la carretera amb les dos motxilles i jo, "carretera i manta" a la recerca del cotxe. Un cop els dos al cotxe, arribem al restaurant Avet Blau on ens mengem un bon àpat i en Vicenç un bon "cigaló" que aquest cop no condueix ell i s'ho pot permetre... i cap a casa que la Cristina m'està esperant per la "revetlla".
El primer llarg
El Vicenç assegurant-me al segon llarg
El segon llarg
Entrant a la segona reunió
La segona reunió
En el tercer llarg
El Vicenç assegurant-me al tercer llarg
El final de la via...
Fotografia de final de via i ara ens toca pujar al cim
El cim de les Agudes
Refrescant-nos de baixada a la Font del Briançó

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.