dimecres, 17 d’agost del 2016

Via ABIERTO HASTA EL ATARDECER al Serrat d'en Muntaner

Dissabte 13 d'agost de 2016
Amb aquestes calors estiuenques, sempre be de gust escalar a l'ombra i un bon indret pot ser la cara oest del Serrat d'en Muntaner. La via escollida no es cap meravella, però, ens permetrà de fer una escalada a l'hombra, ben assegurada i generalment, amb roca de primera.

Deixem el vehicle a l'aparcament Nubiola de la Vinya Nova i en dirigim al Serrat d'en Muntaner. Prenem el camí fins accedir a la base de l'Agulla del Frare de Baix i la voltem per la seva cara oest resseguin un camí poc marcat per la base de la paret i quan sembla que ja no podem continuar pugem uns metres fins una llastra caiguda sobre els arbres, aquí comença la via.

1r llarg: IV, V+/A0e, V+, V i IV,  entre 8 i 9 parabolts en uns 40 metres
Comencem a escalar fàcilment fins arribar a una llastra al costat d'uns arbres i ens col.loquem al capdamunt. Tenim un fort desplom on els passos són prou difícils, diuen que V+, per mi molt més. La roca es de primera. Un cop passats els primers tres parabolts decau la dificultat i es deixa fer millor tot i que l'escalada es difícil. Arribem a un ressalt i un cop superat arribem fàcilment fins una bona cornisa on fem la reunió de dos parabolts molt amunt del terra.

2n llarg: IV+V+/A0e (6a), V i IV en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió resseguin una mena de fissures on trobarem un parabolt  i a sota un pitó seguim amb tendència la dreta i trobem un altre pitó amagat. Tot segui pugem en vertical fins un marcat ressalt on trobarem la màxima dificultat de la via. A l'esquera del ressalt trobarem uns forats que ens ajudaran a superar el pas. Un cop superat seguim per placa molt fina i de roca perfecte fins que poc a poc decau la dificultat i arribem a la reunió.

3r llarg: III i IV, 3 parabolts en uns 15 metres
Llarg de tràmit sense cap mena de dificultat rellevant, tant sols anar amb comte el darrers metres dons la roca no es del tot bona. Muntarem la reunió abans d'arribar al cim de la cinglera que serà per on farem el primer dels ràpels per baixar. Podem fer dos o tres ràpels, tot dependrà de nosaltres.

Una via sense gaires pretensions però que ens deixarà prou contents per una matinal d'estiu a l'ombra... i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Aleix Codina i Joan Prunera
Començant el segon llarg
Literalment "trampejant" el pas de 6a 
El company arribant a la reunió dos 
El darrer llarg

dimarts, 26 de juliol del 2016

Via ARESTA ESPARREGUERA a la Roca Gris, 18 anys després. Montserrat

Dissabte 16 de juliol de 2016
Un febrer de 1998 vaig fer per primer cop aquesta via, quan encara no havien restriccions, i no m'he cansat mai de repetir-la. Amb un grau de dificultat molt assequible i amb una roca que va de bona a fregant la perfecció, gaudirem d'una escalada poc sostinguda però amb un ambient immillorable. Les assegurances son justes en el seu punt, tret del darrer llarg comú amb la via TARANTEL·LA que resta tota neta però amb moles posibilitats d'autoprotegir-nos. Al matí tindrem sol als dos darrers llargs si escalem ben d'hora degut a que queda enclotada pel Serrat del Trio dels Pollegons. Cal recordar que l'escalada es prohibida de l'1 de gener fins el 31 de juny per nidificació de rapinyaires.
Partint de Pàrquing Nubiola a la part baixa de la Vinya Nova, prendrem el camí del Torrent del Pont, primer, pocs metres de pista on trobarem un trencall que ens durà a la llera del torrent, el travessem i comencem a pujar per camí ben marcat fins que la característica silueta de la roca Gris la tenim davant nostre. Travessem la canal del Pollegons i ens enfilem per la roca als peus de l'aresta i en un replà petit muntem reunió d'un bon arbre. Primera assegurança visible a uns 5 o 6 metres.
1r llarg: IV, 2 parabolts i 1 espit en uns 30 metres
Comencem pujant pel fil de l'aresta amb roca bona però a controlar. Anirem trobant les assegurances que en indican per on hem d'anar fins arribar a la reunió en un petit replà. Els dos parabolts de la reunió son molt separats. Llarg per entrar en matèria.
2n llarg: IV+, V, IV i III, 5 parabolts i 2 claus en uns 40 metres
Sortim de la reunió superant un ressalt un pel difícil. Continuem fins que l'aresta es posa dreta de debò i trobem un parell de claus molt seguits. Amb passos difícils seguim per l'aresta fins que cau la dificultat. Pugem per una mena de diedre fins arribar a una mena d'agulla i travessant una petita canal arribem a la reunió molt còmoda en un bon replà terrós. Bon llarg amb la seva sal i pebre.
3r llarg: III, V+, V i IV, 4 parabolts en uns 25 metres
Encetem el tercer llarg pujant per l'esquerra de la reunió amb poca dificultat fins arribar a un mur de roca compacta un xic polit pel pas de les cordades. Amb passos difícils i atlètics pugem per placa i a partir del segon parabolt ens decantem a l'esquerra per seguir més facilment per un esperó fins assolir el cim d'una agulla. Tindrem que desgrimpar un parell de metres per muntar la reunió que es a la paret del davant. El llarg més difícil de tota la via.
4t llarg: IV, V, IV i III i 5 o 6 parabolts en 50 metres
Seguim per l'esperó amb tendència a la dreta per placa de roca immillorable fins que es torna a posar ben dret. Seguim pujant amb dificultat fins que l'esperò s'arrampa i decau la dificultat. Podem posar algun tasco i friend per completar la protecció dons aquí no trobem cap expansió fins la reunió. Llarg, molt llarg i bonic de fer.
5è llarg: II i IV, 1 parabolt i un pont de roca en mal estat i uns 20 metres
En aquest llarg cambiem d'aresta. Estant a la reunió flanquegem fàcilment i baixem a una canal i als peus d'uns arbres pugem per la roca on trobem un parabolt. Pugem cap a la dreta per una mena de fissura on podrem emplaçar un tasco o friend i tot seguit farem un arc ascendent a la dreta fins arribar lsl peus d'un diedre on farem la reunió. Llarg fàcil però un tant a "pel"
6è llarg: IV+ i un pont de roca en uns 30 metres
Encetem el darrer llarg per un diedre on podrem assegurar-nos amb friends i tascons, tant sols trobem un pont de roca al final del mateix. Als deu metres, el diedre es decanta a la dreta i pugem per placa inclinada amb molt bona roca fins superar un ressalt i situar-nos en una cornissa on farem el darrer pas assegurant-nos d'una petita sabina i ja serem al cap de munt de l'agulla on muntarem la reunió d'una sabina. Llarg fantàstic per la seva condició i per les possibilitats de autoprotegir-nos.
Els descens el farem caminant per la carena vers llevant fent alguna que altre desgrimpada fins arribar a les instal·lacions de les reunions de la via OLMO-URQUIZA on farem tres ràpels per la mateixa via. El darrer llarg es de 60 metres. Si anem amb cordes de 50m tindrem que desgruimpar uns deu metres de roca polida. Ara només resta baixar pel que queda de la canal dels Pollegons fins el camí del Torrent del Pont i desfer el camí de pujada.
Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera
La via des de el camí, al costat de la canal dels Pollegons
El primer llarg 
Segon llarg 
Els passos més difícils del tercer llarg
Vistes de la tercera reunió des de el quart llarg
Arribant a la quarta reunió
El cinquè llarg 
Vistes de la reunió des de el darrer llarg
Fita aconseguida

dimecres, 1 de juny del 2016

Via DE LA BROCA a la Roca Sobirana. Vall de Lord

Dissabte 28 de maig de 2016
Aquest cap de setmana no estic gaire fi i com sóc, o som, uns "malats de roca" remeno en el calix dels plans "B" i marxem cap a la comarca del Solsonès a un lloc que encara no hem estat mai, be mai no es correcte, si que he estat al Santuari de Lord, però en aquest lloc en concret, la Roca Subirana, mai. La roca es la de la regió, conglomerat que va de bo a dolent. No més hem fet una via i després ens hem dedicat a fer "esportiva" a la sortida del túnel on deixem el vehícle.  No ha estat tot una maravella però donades les circumstàncies, millor això que "darte con un canto en los dientes".
Sortint de Sant Llorenç de Morunys i prenem la carretera a Coll de Jou i al poc de sortir de la població i en una corba, trobem a la nostre esquerra, el desviament al Santuari de Lord. De sopte, ens trobem amb la boca d'un túnel, el travessem i deixem el cotxe en una petita explanada apta per a no mes de tres cotxes. Uns metres mes en davant surt una pista a l'esquerra de la carretera i després d'un parell de revolts arribem a un ample coll nu de vegetació. La Roca Subirana es la cinglera que tenim davant nostre. Tant sols tenim que resseguir pel peu de la paret i buscar la via que mes ens faci gràcia. Nosaltres ens decidim per la via DE LA BROCA, grau amable i ben equipada. Sembla ser que la roca es bona, això diuen. Es la primera via que ens trobem a la cinglera amb el parabolts ben visibles a tombat primer llarg.
1r llarg: II i III, quatre parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar per terrey molt fàcil i ajegut fins un petit ressalt que el superem amb facilitat. Continuem fins un replà on trobem muntada la reunió de dos parabolts.
2n llarg: IV i III, quatre parabolts i una sabina en uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta, per terreny vertical i continuem per l'esquerra fins un mur vertical per on pot regalimar aigua si ens ha plogut. Superem aquesta part més vertical del llarg i entrem en un terreny un xic trencat. Podem llaçar una bona sabina i després, continuar en diagonal a la dreta, fins la reunió.
3r llarg: IV, III i II, tres parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg per terreny vertical i un pel trencat fins un parabolt, que costa de veure, al costat d'unes herbes. Fem un petit pas de flanc a l'esquerra i continuem  recte a munt fins la reunió que es el final de la via.
Pel descens, seguirem la carena vers ponent fins un arbre gruixut uns meters per sota de la carena. Bagues i maion instal.lats. Fem un ràpel de 28 o 30 metres fins pràcticament el cami per on em vingut.
Be, una escalada sense gaire o gens pretensions, només el gaudir, això si, d'un paissatge marevellós, com tots els d'aquesta zona. Encara que en aquesta via la roca es bona, haureu d'anar amb comte. M'he quedat amb més ganes d'escalar però avui no estic delt tot inspirat i decidim anar on tenim el cotxe i fer un parell o tres de vies d'esportiva i així acabar d'arrodonir el dia.
Un altre via nova per la cole...
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La Roca Subirana des del coll
El peu de via
El primer llarg
El segon llarg
El tercer llarg
La broca clavada a la roca que dona nom a la via
Vistes de Port del Compte des de la cresta cimera
La Llosa del Cavall des de el coll

dimarts, 24 de maig del 2016

Aresta RIBES-VIDAL a Roca Regina, dotze anys després

Diumenge 22 de maig de 2016
Després de dotze anys torno a l'aresta Ribes-Vidal a Roca Regina, la via més assequible d'aquesta impresionant paret en el Congost de Terradets, a cavall de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. No es en si, una escalada molt interessant, tret de quatre llargs on realment escalem amb un cert ambient dons a la part baixa tindrem que caminar per feixes fent camvis de reunió per tornar a la aresta. Ha estat reequipada amb un mínim d'expansions des de el darrer cop que la vaig fer i encara guarda el regust de "petita aventura". El penúltim llarg es fa per una variant, que sortint per l'esquerra en comptes de la dreta i estalviant-nos uns passos d'Ae, ens porta a un curt flanqueig i tot seguit a un mur de roca perfecta sota un buit impresionant. Via del tot recomanable com a escalada fàcil i no mancada en cap moment d'aventura i compromís.

Venint per la C-13 des de Camarasa, arribem al Congost dels Terradets i un cop passats i abans d'entrar en el túnel de la carretera a mà dreta trobem l'antiga carretera. Prenem aquest trencall que ens portarà a l'embassament i allí deixem el vehicle. Només tindrem que pujar per una mena d'esperó a l'esquerra del túnel de la carretera i seguint traces de camí ens durà a peu de l'aresta. La via comença en una cornisa a la dreta d'uns sostres grocs. Si ens fixem veurem un cap de burí a peu de via.

1r llarg: IV+ i IV, dos parabolts en uns 25 metres
Ens enfilem per placa vertical a cercar la primera expansió. Una mica a l'esquerra podem veure els dos caps de burins antics. Seguim per placa fins un ressalt on trobem la segona expansió i sortim per l'esquerra per terreny una mica trencat i tot seguit caminant arribem a la reunió d'un arbre.

Caminem per feixa fins la base de l'aresta i tornem a muntar reunió d'un arbre.

2n llarg: II i III, neta i uns 40 metres
Llarg lleig, tombat i de roca trencada que ens porta a un altre feixa on farem reunió en un arbre als peus de l'aresta.

3r llarg: IV+, tres pitons, tres parabolts i un burí en uns 45 metres
Comencem el llarg amb bona roca i pujant per un diedre tombat fins una placa que ens portarà a un bon ressalt amb diedre que l'atacarem per l'esquerra mirant al buit. El superem i fem un flanqueig a la dreta per entrar en un altre diedre un xic desplomat. en aquest diedre trobem un pitó i més a munt un parabolt. Millor no "xapar" el pitó tons tindríem molt de fregament. Superat això caminem uns metres fins un arbre petit on muntem la reunió. Llarg molt bonic de fer.

Tornem a caminar per la feixa fins un ressalt d'una quinzena de metres on muntem reunió d'un arbre petit.

4t llarg: III, IV i IV+ , dos claus en uns 40 metres, 15 d'ells d'escalada real
ens enfilem per esperó fàcil fins un sostre els flanquegem per la dreta i seguim a munt fins arribar a un altre feixa. Caminen uns metres i muntem reunió d'un gran arbre. Aquesta feixa es per on podem escapar-nos caminant per camí de baixada.

5è llarg: IV+, V, V+ (A0e) IV+ i IV, tres pitons, un parabolt i un cap de burí
Sortim entre les fulles de l'arbre i ens enfilem per paret plena de petites fissures a cercar un pitó amb una baga podrida. Amb passos fins, arribem a una placa ben llisa protegida per un parabolt més a la dreta trobem un cap de burí. Enfilem placa a munt que es el pas més díficil fin una fissura horitzontal on hi ha un clau i amb un pas atlètic superem el ressalt i més suaument arribem a la reunió pel damunt d'una sabina amb dos parabolts. Llarg "dificilet" i reunió penjada.

6è llarg: IV, III, IV i II, neta d'assegurances i uns 50 metres
Sortim de la reunió per la dreta superant un petit tram vertical. Després escalem per un estètic esperó on podrem llaçar tres sabines fins un altre ressalt i fàcilment arribarem a un jardí i en un arbre muntem la reunió.

7è llarg: IV, V i IV+, dos parabolts i un pitó en uns 40 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra per unes plaques i diedres on ens podrem assegurar a uns bons arbres fins una cornisa on hi ha un parabolt. Si anem a la dreta seria la via original. Del parabolt flanquegen a l'esquerra sota una timba impresionant i ens situem a començament d'una placa vertical amb fissures horitzontals. Progressem amb escalada díficil però franca fin el proper parabolt i després fins una cornisa on trobem un pitó. seguim per un diedre i un cop superat arribem a una petita cornisa on muntem la reunió de dos parabolts. Llarg fantàstic i amb molt d'ambient.

8è llarg: III, V, III i II in pitó en uns 25 metres
El darrer llarg. Pugem per una placa inclinada fins uns ressalt desplomats on a la seva base trobem un pitó amagat. Amb un pas de flanc a l'esquerra i tornant un altre cop a la timba superem aquest pas difícil i seguim per grades fàcils i una mica brutes de terra fins el final de la via.

Ha esta una bona escalada, on em tingut sol, núvols i pluja sobre tot al arribar al cim en que ens a diluviat de valent durant una bona estona i el pitjor de tot els trons. Degut això hem decidit no fer els ràpel de baixada i em seguit el camí amb marques grogues i verdes que en una hora i mitja ens han portat al antic baixador de l'estació de Cellers i després, ja amb sol carretera i manta per arribar al cotxe. Però ens ho hem passat be, això es el que conta, no?

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera del C.E. Àliga
L'aresta vista des de sota
El primer llarg
El segon llarg... molt rostoller
El tercer, ja escalem una mica mes
Comença veure's pati 
El quart llarg 
Pati immens al penultim llarg
Arribant a la setena reunió
El darrer llarg
Ràpit que comença a ploure de valent!!!

dilluns, 16 de maig del 2016

Via DESIG DE SOL al Faraó. Els Ecos de Montserrat

Diumenge 15 de maig de 2016
El Faraó es una d'aquelles roques isolada a la part mitja de la muntanya però que des de la vessant sud es visible des de molt punts. Altívola i desafiant em va fascinar des de molt de temps però la seva llunyania i les vies que l'envolten sempre van fer que tirés enrere. Durant molt de temps em va "picar l'ullet" una via pel seu bell mig de l'aresta sud, la via DESIG DE SOL, però com us dic, el fort desplom i la quarta tirada de 6a feia que sempre la deixés arraconada. Per sort, amb el company Ricard vàrem decidir anar-hi i repartint els llargs segons les exigències de cada un de nosaltres, ha estat un èxit el poder escalar aquesta bonica via i espectacular roca amb una aproximació llarga, com ho son totes les de la Regió del Ecos i un retorn també molt llarg i per fi, pujar a una roca que encara no havien trepitjat els meus "peus de gat".

Comencem a caminar deixant el cotxe a Can Jorba o seguint la pista un quilòmetre i mig més endavant fins el Torrent de la Coma del Pastor (Bona explanada per estacionar). Seguirem el Camí del Pastor a munt sempre seguint marques de color groc. Sempre en forta pujada, tindrem que grimpar per alguna part quan entrem dins del torrent. En un punt abandonem el torrent i ens decantem a l'esquerra fins que ens creuem amb el Camí del Cabrit (marques vermelles) i tot seguit, seguim per la nostra dreta. Es ben visible tot el Serrat del Faraó. Arribarem a un pi molt gran amb una fita, Abandonem el camí principal i pujarem per traça de camí es quan seguirem el nostre instint per arribar a peu de via, passant per sota del Faraonet i un cop passat, remuntem una canal amb traça de corriol fins arribar a l'aresta sud del Faraó. Ben be, un hora i mitja d'aproximació.

1r llarg: III+, IV i III i dos parabolts en uns 40 metres
Situats al bell mig de l'aresta sud pugem un pel amb tendència a l'esquerra buscant la manera de trobar els passos més lògic i fàcils per continuar navegant per la immensa aresta Podem emplaçar un friend petit o tasco en alguna llastra no massa "catòlica". A uns quinze metres del terra trobem la primera expansió i respirem una mica més tranquils. Prosseguim recte amunt fins un ressalt  vertical assegurat per un altre parabolt. Continuem a munt on ja divisem la reunió en un petit replà. L'escalada d'aquest llarg es fàcil però molt exposada, et fa escalar amb les dents "apretades". Diuen les males llengües que es tot de III... si es tercer jo soc bomber!!!

2n llarg: IV+, V i IV i dos parabolts en 15 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar la primera expansió i amb passos fins arribem a un ressalt, el superem i trobem la segona expansió i de seguit disminueix la dificultat per entrar a la reunió davant mateix de l'extraplom amenaçador. Llarg curt però intens.

3r llarg: IV, Ae+, Ae i V amb 12 parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg escalant fàcilment el pedestal fins arribar a la base del sostre/extraplom. Tenim tres passos molt desplomats que et fan suar de valent si la nostra tècnica d'artificial no es la que era fa 25 anys. Superem  amb prou dificultat aquest passos i continuem amb un desplom més amable fins que a pocs metres de la reunió ens veiem obligats a sortir en lliure. Passos fins sobre roca molt bona i vertical i un pas de flanc ens portaran a una reunió molt penjada i aèria. Llarg per suar de debò.

4t llarg: V+/A0e (6a), IV, V+/A0e (6a), IV+ i IV en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra amb passo molt fins i verticals i que no arribem fàcilment a la primera expansió. Continuem en escalada molt dificil i un cop superat aquests entrebancs entrem a una zona mes amable fins que es torna redreçar. Passos molt fins o A0e i desprès escalada amable però atenta fins la reunió. Llarg molt difícil però molt "guapu".

5è llarg: II, IV i III, dos burins (reunió de l'Anglada) o una sabina i uns 30 metres
Sortim de la reunió amb molta facilitat dons tenim una bona rampa davant nostre. L'escalada es molt fàcil però sense cap assegurança. Podem llaçar un merlet abans d'arribar a una sabina gruixuda on trobarem dos burinades al terra de la darrera reunió de l'Anglada-Guillamon. Continuem per un diedre on podrem emplaçar algun friend o tascó i de mica en mica, per terreny trencat arribarem al fantàstic cim del Faraó.

Ja som al cim i per mi, doble satisfacció per haver fet una via nova i ascendir per primer cop en aquesta fabulosa roca que es el Faraó. El company ja tenia la sort d'haver fet anteriorment, l'Anglada-Guillamon.

Pel descens, farem un ràpel molt aeri de 15 metres per la vessant est, on anirem a parar a la reunió de la via Normal o Torras-Nubiola. Flanquegem caminant amb cura fins l'aresta Nord on podrem desgrimpar, també amb molt de compta o fer un ràpel d'uns 15 metres fins un coll.

El retorn el farem pel contrari per on em vingut dirigint-nos al Coll del Mosset, passant pel Serrat de la Palomera seguin marques vermelles que ens portaran de nou on tenim el cotxe.

Ha estat una jornada complerta, Aproximació llarga amb una mica "d'aventureta", bona escalada i retorn també llarg, que es pot demanar més per uns "culs inquiets com nosaltres? Ara toca gaudir de les agulletes en tot, però tot el cos, i roca i via nova per la cole.


Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El Faraó, roca amb molta personalitat
El conjunt de roques del Faraó des de el Coll del  Mosset
"Navegant" pel primer llarg, prou exposat
Entrant a la primera reunió
El segon llarg, curt però finet, finet
Arribant a la segona reunió. Veiem amenaçador el desplom...
Recuperant el segon llarg
Tercer llarg. Comença el "Ball de Bastons"
Superat el tram mes desplomat del llarg
El company sortint de l'artificial...
... i jo que me'l miro des de la reunió
El quart llarg, sortint de la reunió i difícil de debò
segon tram difícil del quart llarg
Cinquè llarg, fàcil però exposat
Darrers metres de l'ultim llarg comú amb l'Anglada-Guillamon
Aconseguida, però l'hem suada!!!
Ràpel per baixar del Cap del Faraó

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.