dimarts, 14 de febrer del 2017

Via DOC. ANTON R. a la Magdalena Superior. Montserrat

Dissabte 11 de febrer de 2017
La via Doc Anton R. es per gaudir de l'escalada amb el mínim de risc possible. Amb un equipament que frega l'excessiu, podrem escalar i "apurar" passos ben difícils i tot això, amb poc compromís. La roca es la típica dels "Gorros", ben generosa al gual que l'equipament. Per accedir en aquesta vessant de la Magdalena Superior podem anar per dos llocs diferents, un pot ser per la canal que puja al coll del Gorro Frigi i la Mateixa Magdalena i tot seguit, davallar fins arribar al començament de "l'arrampat" primer llarg o be, per les escales d'en Jacob fins a la ermita de Santa Magdalena i un cop arribem al coll entre l'Ullal i la Magdalena Superior, davallem per una estreta canal fins arribar a peu de via.

La via sembla ser que ja havia estat escalada molts anys abans, prova es que en el segon llarg podem trobar burinades velles i a la reunió dos burins amb una argolla. Probablement seguia per la canal fins arribar a la via normal però al no estar divulgada es possible que caigues en l'oblit.

1r llarg: II i III, uns 6 o 7 parabolts en uns 45 metres
Escalem l'ajagut primer llarg una bona pila de metres ben fàcils on només trobarem una mica di dificultat uns metres abans d'arribar a la primera reunió. Al vint metres del primer llarg trobem dos parabolts on podríem muntar la primera reunió però es millor continuar.

2n llarg: IV, V i IV+, 11 parabolts (sense contar alguns de vells) i uns 30 metres
Sortim de la reunió vers un fort ressalt tot seguint els parabolts fins arribar a la part més feble del ressalt. Aquí podem trobar un parell de burinades antigues. Superem el ressalt tocant a la canal i tot seguit flanquegem a l'esquerra per continuar en vertical amb passos fins, fina arribar a la reunió un pel incòmoda i pentjada.

3r llarg: IV; V, V+ i V, 12 parabolts i uns 30 metres
Ens enlairem vers l'esquerra de la reunió per terrenys vertical fins un esperó vertical a tocar la canal. Amb passos verticals i difícils, però generosament equipats, escalarem aquest panys de paret fins arribar a la reunió. El llarg no es gens obligat, la part final es pot fer tot en A0e.

4t llarg: III, IV i II,, 4 parabolts i uns 25 metres
Encetem el darrer llarg per l'esquerra amb escalada fàcil fins un ressalt pocs metres abans d'arribar a la reunió pràctic ament muntada al cim de la roca.

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 50 metres o be amb dos. La instal.lació la trobarem a la dreta de la darrera reunió

Bona via per gaudir d'un dia d'escalada i amb el mínim de risc possible i bona per apurar en lluiure el passos més difícils del tercer llarg

Escalada realitzada per: Joquim Lloria, Santi Guerra i Joan Prunera

El fàcil primer llarg 
El segon llarg 
Arribant a la segona reunió 
Els companys des de la tercera reunió 
Recuperant el tercer llarg 
Arribant a la tercera reunió 
Dia amb molta boira però, aprofitat

dilluns, 6 de febrer del 2017

Via VENUS AND MARS. Placa dels Roofs. Regió del Ecos a Montserrat

Dissabte 4 de febrer de 2017

Anar a la regió dels Ecos, sempre es garantia de solitud i una bona excursió per arribar al destí proposat. La Placa dels Roofs, era per mi, un indret desconegut fins que fa uns quatre anys vaig veure una ressenya dels germans Masó i sempre per una raó o altre, mai em vaig decidir a visitar aquest lloc recòndit. Es un dia que retornant d'escalar la imponent roca del Faraó, que vaig veure on ere ubicada. Aquesta paret es abocada en mig de la canal Roja i orientada a l'est amb un roc enorme adossat en el seu mig que l'anomenen, "el Botijo".

Per accedir a la paret partirem de Can Jorba prenen la pista en direcció al Castell. Al poc de caminar i a la vora d'un fort revolt a l'esquerra trobarem el camí de la Palomera camí amb marques vermelles i que en forta pujada ens portarà al Serrat de la Palomera.
Seguirem per pel costat de la paret, sempre seguint marques vermelles i abans d'arribar al coll de la Palomera i veient aprop la paret, seguirem un petit corriol que ens durà a peu mateix de la via.

1r llarg: A2e, V, IV+, III i II, 9 assegurances i uns 35 metres
Comencem un artificial força acrobàtic i desplomat amb parabolts de 8mm (que ja comencen a estar un pel tocats) i un cop hem fet uns 6 o 7 passos d'estreps, sortim en lliure fins que perdem dificultat i muntem una còmode reunió al cim mateix de l'anomenat "botijo"

2n llarg: V-, IV- III, IV+, IV i IV+, 4 assegurances en 35 metres
Comencem el llarg amb passos fins per placa mes o menys tombada i passat la segona expansió anirem en tendència a la dreta fins una mena de balma. Pugem per un esperó vertical que tenim a l'esquerra. Superem aquest pas i tornem un altre cop navegant per placa i en tendència a la dreta arribarem a un petit relleix un muntarem la reunió. Llarg un xic "expo"

3r llarg: IV, IV+ i II, 3 assegurances i uns 25 metres
Seguim la mateixa tònica que el llarg anterior per placa tombada fins arribar a un petit ressalt, el superem i arribarem facilment al final de la via on muntarem la reunió d'un bon arbre.

Pel descens seguirem la carena que baixa de la paret vers el sud fins arribar al Coll de la Palomera.

Via divertida i bona per combinar-la amb alguna del costat o del Serrat de la Palomera com  es el nostre cas que ens hem dirigit a la via Josep Fatjó i Gené. Aquí deixo l'enllaç en aquest blog de la via.

http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/search?q=serrat+de+la+palomera

Un altre via nova per la "cole" en un indret ben solitari i salvatge de la regió dels Ecos

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El nostre objectiu
El feixuc primer llarg de la via
Navegant pel segon llarg
El company recuperant el segon llarg
"Guapos" no ho som... no!

diumenge, 5 de febrer del 2017

Via L'ÚLTIM FLUTTER. La Codolosa. Montserrat

Diumenge 22 de gener de 2017
Amb un dia fred, ventós i núvol, els plans previstos no surten com eren d'esperar i si sumem la via que volíem fer (dels 172 anys), millor recular i buscar un plan "B". Entre trobar la via, un primer llarg per oblidar, part del segon, també i el temps que no millora, en Ricard proposa anar a la Codolosa per no tornar a casa amb les mans buides i diu de fer la via l'últim flutter, curta i segons ell, de roca bona i be, cap enllà que anem. La via es compon d'un primer llarg mot dur en el seu tram final però ben assegurat i un segon fàcil però amb poques assegurances.

La via es a l'extrem esquerra de la famosa paret de la Codolosa, fàcilment identificable per la seva cicatriu que ratlla la paret al primer llarg. Podem accedir des de l'ermita de la Salut amb uns 20 min. d'aproximació.

1r llarg: IV+; IV, V, V+ (Ae-6a) i V+, unes 8 assegurances en 35 metres
Encetem el llarg pujant per la dreta d'un llom "arrampat" en el seu començament a cercar el primer parabolt que es força lluny. Superem aquest primer tram i la paret per verticalitat fins arribar a una mena d'empotrament per entrar de ple en una zona molt vertical  i com si fóssim dins una cova. Seguirem amb passos molt difícils, sempre amb tendència a l'esquerra i superarem els darrers metres molt verticals i atlètics.

2n llarg: IV i III, dos assegurances i uns 30 metres
El segon llarg no te res a veure amb el primer, molt fàcil si el comparem alb el primer. Sortim de la reunió amb roca molt bona però exposat, tant sols trobarem dos parabolts en tot el llarg i tindrem que completar les assegurances amb friends, ponts de roca i algun tascó.

Un cop al final de la via, de la mateixa reunió farem un sol ràpel d'uns 50 metres fins el peu de via.

Bonica via per combinar-la amb d'altres de la zona i malgrat tot, un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La paret des de el peu de via
El company fen el primer lalrg 
Jo, suant la carn-salada
El darrer llarg

dijous, 26 de gener del 2017

Via VÈRTIC a la Pastereta. Montserrat

Dissabte 14 de gener de 2017
Una bona opció per quan el dia es molt fred i ventós, la vessant sud de la Pastereta ens permetrà fer unes escalades senzilles, ben assegurades i amb un conglomerat,  fregant la perfecció. Aquest es el cas de la via VÊRTIC, encarada al sud-est i amb tres llargs molt curts d'escalada la podrem combinar amb qualsevol via, tant a la dreta com a l'esquerra.

Per arribar a la via, deixarem el vehicle al pàrquing Nubiola al costat de la Vinya Nova i en deus minuts arribarem al que era abans l'aparcament del Clot de la Mònica. Prenem el camí amunt tot seguint les traces que ens portarien a l'Artiga alta i als Pollegons. Passarem pel costat del Frare de Baix i del Serrat d'en Muntaner i desprès d'un gran revol, seguirem sempre per la nostra dreta pujant per traces de camí i lloms de roca fins arribar als contraforts de la Pastereta. Pujarem vers llevant on trobarem una corda fixe que ens menarà a la cara sud-est la la roca. 

1r llarg: IV, IV+ i IV i tres parabolts en uns 20 metres
Començem l'escalada, vertical i amb molt bona roca on trobarem tres punts d'assegurança fins que la dificultat decau i arribarem en un petit replà als peus d'un ressalt vertical on muntarem la reunió.

2n llarg: V-, IV+ i IV, 4 parabolts i un espit en uns 20 metres
Sortim lleurerament per l'esquerra de la reunió per paret vertical però amb generosos còdols. Seguim en vertical per decantarnos després lleugerament a la dreta seguin el fil d'una mena d'esperó tambe vertical i un cop superat arribarem en un bon replà on farem la reunió.

3r llarg: IV, tres parabolts i uns 20 metres
Pugem en vertical superant un tram vertical i de mica en mica airem perden dificultat, tot això amb roca molt bona. Abans d'arribar al que seria l'aresta sud de la Pastereta muntarem la reunió.

Per baixar de la via podem fer un sol ràpel de 60 metres des de la darrera reunió que ens durà a peu de via.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria Joan Prunera

El primer llarg
El segon llarg
Arribant a la R2 
El darrer llarg

dimarts, 10 de gener del 2017

Via BEGO-MIGUEL-KUSH a l'Agulla de Can Jorba, deu anys després

Diumenge 8 de gener de 2017
La via que ens ocupa es una combinació de dos vies obertes en anys diferents, quedant un traçat força bonic, llarg, generosament equipat i de grau prou assequible. Plaques verticals amb molt bona roca faran que gaudim d'una escalada molt divertida i si te alguna cosa en contra, es la seva proximitat a la veïna via Escabroni Escapullini fent un traçat gaire be tocant-se l'una amb l'altre i compartint les dos primeres reunions. Tot i això es una via molt recomanable. Si comencem molt d'hora no ens tocara el sol fins  ben tocat el mig dia i si anem més tard, trobarem aglomeracions de gent en la paret degut a la popularitat d'aquesta paret.

Per accedir a la paret podeu veure l'entrada d'aquest mateix blog la via: http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/08/via-sol-solet-la-miranda-de-can-jorba.html

1r llarg: V, IV+, V i IV+,  9  parabolts ens uns 45 metres
Del peu de via estant, comencem a escalar pel mateix lloc que la Escabroni Escapullini i a partir del primer parabolt continuem tot recte a munt (la seva veïna es decanta un pel a la dreta) Pujarem per una magnífica placa vertical i amb cantell petit però generós. Passarem pel costat d'una sabina i continuarem igualment per placa fins arribar a la reunió comuna a la Escabroni Escapullini. També podem anar uns metres més a la dreta de la cornisa i muntar un altre reunió si trobem massa gent.

2n llarg: IV+, V i IV+, 7 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió clarament per la dreta fent uns passos de flanc ascendents fer continuar en vertical fins un petit sostre que ens barra el pas. Superem aquesta dificultat i continuem fins la reunió en una bona cornisa entre dos arbres.

3r llarg: IV+, 7 parabolts en uns 45 metres
Encetem el tercer llarg decantant-nos a la dreta i pugem per placa vertical. arribarem a un altre cornisa que ratlla la paret i flanquegem a la dreta on entrarem en un diedre fàcil. Al final d'aquí cambiarem de vessant i en una feixa, muntarem la reunió. Aquí acaba la via Bego-Kush i comença la Miguel-Kush

4t llarg: III, IV, IV+ i IV, 4 parabolts en uns 50 metres
Flanquegem caminant poer la dreta i pugem per una paret molt fàcil i tombada. Sempre anant en tendència a la dreta seguirem escalant fins que es posa vertical. Superem aquest passos i fàcilment arribarem a la reunió

5è llarg: V, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 30 metres
De la reunió, ens dirigim a un ressalt. Superem aquest i continuem per plaques verticals que de mica en mica van perdent dificultat. Untarem la reunió al costat del gran diedre sud.

6è llarg: III i III+, 2 parabolts en uns 20 metres
El darrer llarg el començarem pujant una mica per damunt de la reunió i tot seguit farem un llarg flanqueig a la dreta i superarem un petit tram vertical fins un arbust. Seguim uns metres més per terreny un xic trencat i arribarem a la reunió.

Per el descens tindrem que pujar fins el cim de la roca practicament caminant i de dalt al cim, baixarem una mica i a l'esquerra trobarem un pi gros on farem un curt ràpel de 10 metres. tot seguit ens dirigirem  a una canal de baixada que ens portarà al començament de la Canal del Joc de l'Oca, ara tancada pels Bomber per la seva perillositat (diuen). Per retornar a Can Jorba podem seguir el Torrent de Mig Dia amunt fins el desviament que ens durà al coll de l'Ajaguda i devallarem pel camí dels Francesos o be, abans de tot això, a l'esquera, el camí de la Palomera, tots dos en duran en uns 3/4 d'hora a Can Jorba

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Recuperant el primer llarg 
Començant el segon llarg 
El cinquè llarg

Final de via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.