dimecres, 21 d’octubre de 2009

Miranda de le Boïgues, via Daniel SA


Diumenge 18 d'octubre de 2009

Aquest diumenge dia18 quedem Ferran, Juan Carlos i jo per sortir a escalar. Fernando fa un mes que no escala i te el genoll que li està fent males passades i va “cremat” per tocar roca. Juan Carlos surt d’una lesssió al canell i porta qüasi dos mesos sense penjar-se a la roca i per últim jo, que porto tota la setmana amb un refredat de por. Decidim anar a fer una via ben assegurada, que no sigui molt difícil i que toqui el sol, les tres B's: “Bueno, Bonito y Barato”.

Com no ho tenne molt clar a on anar, em demanen consell i de principi no se m’acut res, i de cop … m’enrecordo de la via que hi ha a la Miranda de les Boïgues, la Daniel SA que fara uns tres anys la vaig repetir amb el Joaquim Llòria i no està gens malament per fer una matinal.

Arribem a les nou tocades al Bruc, tot just quan obren el Bar Anna, per que ens donin la “teca” Alli em trobo al Mika Duran que fa un munt de temps que no el veia.

Ben esmorzats enfilem cami cap el Coll de Portelles i en una mitja hora ja estem a peu de via.

Comença Juan Carlos, que com he dit porta dos mesos en “dique seco”. El llarg no presenta cap dificultat, dons es de III i un passet de IV. Un llarg ideal per ell, per anar posant-se en forma, puja prou be i arriba a la R.

El segon llarg es el més difícil, dons te uns passos de V molt macos i verticals. Aquest llarg el fà Ferran. Fa un dia esplèndit pero una mica de vent fret. Arriba a la R i pujem nosaltres. Juan Carlos esta content per que esta pujant molt be i no li fa gens de mal el braç, només una mica el dit, pero a part d’això, cap problema més. Jo vaig una mica hofegat per que tinc el nas tapat.

El tercer llarg el faig jo, que puja vertical per tot l'esperó de la roca i arribant a dalt del cim. Es IV+ amb alguns pastes finets però molt maco i disfrutón. Tota la escalada m’estic enrecordant del Joaquim que esta lessionat en una cama i fa tan de temps que escalem junts que el trobo a faltar. Des d’aquí una forta abraçada i una encaixada de mans, Joaquim!!!

Arribem tots al cim i gaudim d’una vista privilegiada i claríssima del paisatge. Ara toca desgrimpar uns tramps d'aquesta agulla, que m’enrecordo, de jove, els baixavem corrent! Ara anem més poc a poc. Ferran baixa una mica agobiat per culpa del genoll, dons a les baixades s’enressent més.

Ja de tornada al cotxe, Juan Carlos i jo, ja planejem la propera surtida. Ferran ja fa estona que va devant, te ganes d’arribar al cotxe… coi de genoll!!!

En fi, una aventureta més per no perdre la costum.









2 comentaris:

  1. Hola Joan,

    Recordo perfectament quan la vam fer. És una via molt agradable.

    Tal com et vaig comentar, sembla que la recuperació va bastant bé.

    De moment, em conformaré disfrutant llegint les vostres aventures.

    Una abraçada!

    Quimet

    ResponElimina
  2. Enhorabona aqueata la tinc pendent, haviam quan i vaig. Records.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.