dijous, 15 d’abril de 2010

Via Albert-Busquets a la Magdalena Inferior

11.04.2010


Desprès del "fiascu" del dissabte, a la fí quedo amb Juan Carlos per anar a Montserrat. El que passa es que a les tres he d'estar a casa. En comenta una via a la Agulla Cara de Mico que es diu Aresta Sampietro. Després de voltar un munt d'estona per lo que creiem que es el peu de via, no ho veiem gens clar per on pot anar la via, donç la ressenya que portem es poc detalladora i com ja portem com un hora de mirar cap amunt i cap a vall, decidim cambiar de lloc. Jo estic una mica desmoralitzat del dissabte i li dic que podriem anar a la Magdalena Inferior que la via Albert-Busquets esta arreglada amb parabolts. Li sembla be i ens anem cap enllà.

Primer llarg, IV, IV+ 15 metres i un parabolt
Começa Juan Carlos i no li fa gràcia que el parabolt estigui tan lluny i puja una mica indecis, però un cop al seguro, ja respira mes tranquil. El llarg no te gaire dificultat, tant sols arribant a la reunió es posa mes fi, però cap cosa mes de rellevància.

Segón llarg, V+ (obligat) i IV 15 mts i dos parabolts
Ara surto jo flanquejant a lesquerra de la reunió amb passos verticals però de IV fins el desplom on hi ha un parabolt a l'alçada del cap. Aqui tens de tibar de valent donç un cop superes el seguro la presa es molt petita i fina. De fet he estat "a puntito, a puntito" de fotre un vol, vaja que ha anat d'un "pel de figa". El V+ es el meu límit, tot grau superior (estic parlant d' escalar de primer) es la dimensió desconeguda! Be, rebufant i un xic nervios, arribo al proper parabolt (no hi ha mes fins la R) ara la dificultat es de IV pero vertical. La reunió em queda a munt un xic a l'esquerra.
A Juan Carlos, inclús de segón aquest llarg li costa molt de fer. Es un V+, per a mi, molt dificil.

Tercer llarg, IV 15 mts i un parabolt
Juan Carlos està nervios, però s'anima a fer l'altre llarg. Puja dubtant, dons el seguro està força lluny encara que la dificultat no es massa. Desprès de rumiar molt el pas i jo donar-li alguns consells, arriba al seguro un pel nervios. Ara podria anar mes tranquil que te el seguro al peus pero no està decidit. Renega i renega, està acostumat a fer vies de mes assegurances i passa això. Aconssegueix llaçar un merlet molt maco i llavors arriba a la reunió, ja mes tranquil.

Quart llarg, III,  IV- uns 30 metres dos parabolts
Surto de la reunió quasi caminant en diagonal a la dreta fins un resaltet on hi ha una reunió que crec es de la via Benson (?) on "xapes un parabolt de la reunió. Llavors continuas recte amunt per terreny fàcil fins l'ultim resalt que ja et deixa pràcticament al cim. Posso un friend per que no es digui i ja estic a la reunió.
El cim es plè de gent i en un rapel de 60 metres desde la reunió de la via EAM (crec) ens deixa a peu del camí. Fem material i ja son les dues tocades. M'he d'espatllongar que a les tres no arribo a casa! Juan Carlos es queda pels voltants per fer fotos i ens despedim, donçs ell a pujat al Monestir amb moto.
Amb un sol que fa de justícia, arribo al cotxe treien la llenga, a les tres tocades i tot just a les quatre a casa. Sort que la Cristina ha compra't "pollastre" i "ensaladilla" per dinar ràpit, que si no...
Sort per a  mí que te paciència i ja em coneix!

En Juan Carlos al primer llarg
La segona reunió
El segon llarg

2 comentaris:

  1. Ep! sort que aquest cop vau escalar! aquestes vies amb tan aire entre assegurances ténen un plus que fa que quan les acabes quedis molt satisfet, per cert aquesta no l'he feta!

    ResponElimina
  2. Si, la veritat es que amb "el subidón de adrenalina" quedes "planxa't". Si vas a fer-la, et sabrà a poc, si tens grau alt, però es una bona opció quan les altres estan saturades.

    A veure quin dia coincidim i em portes a escalar! que nomès en coneixem "bloggerement" (jejejeje)

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.