dilluns, 26 d’abril de 2010

Via del Davant, Gorra Marinera

24.04.2010


Aquest dissabte no teniem cap idea en concret per fer i en Joan Marc emb diu que esculleixi jo, que per ell, ja li estarà be, que porta temps sense fer activitat i qualsevol via ja li va bé. Passo per recullir-lo i anem a Monistrol a esmorzar. El cas es que arribem a gorros i encara no tenim clara la cosa. Llavors, al arribar a la Gorra Marinera se m'acut la via del Davant entrant desde sota per qualsevol itinerari, donç esta "farcit" de vies que et porten a la clàssica de tota la vida.

Primer llarg V, IV 20 mts. i 5 parabolts
Com es un caos d'itineraris, comencem per bell mig de la roca on, en Joan Marc, ataca per unes vies esportives fins uns vint metres del terra. El primer pas es vertical i la roca està molt polida, segurament per la cantitat de gent que hi puja. Desprès, amb tendència a la dreta, fins una panxeta i tot seguit, ara a l'esquerra, fins la base d'un mur vertical on fa la primera reunió.

Segon llarg IV IV+ 25 metres i uns 5 o 6 spits
Surto per l'esquerra de la reunió per uns spits on, amb trams mes o menys verticals, vas fent sense massa dificultat fins un altre panxeta, on t'has de mirar una mica el pas d'entrada a la reunió.

Tercer llarg III 45 mts y uns 6 o 7 parabolts
Ara surt el company i el llarg que s'ens presenta no te cap dificultat rellevant, tot una rampa de III fins la feixa de l'antiga ermita de Sant Jaume, on en un còmode replà, monta la reunió.

Quart llarg III 20 mts i 1 parabolt
Aquest es el primer llarg, podriem dir de la via Dell Davant, on antigament pujavem caminant fins l'ermita i atacavem la via des d'aquí. Surto jo sense dificultat, fins la reunió propera.

Cinquè llarg IV 30 mts i 7 parabolts
En Jona Marc em diu: "aixó es molt tiesu" i surto jo. Aquest llarg, recordo que el primer cop que el vaig fer, tant sols havia dos "burilillos vells" en tot el llarg, molt al contrari d'ara que hi han a "dojo". Surto en flanqueix ascendent fins que torna vertical, amb un passos espectaculars per la verticalitat però amb una roca fantàstica, on al cap d'uns trenta metres trobo una reunió que anirà molt be per veure'ns i sentir-nos.

Sisè llarg IV- III i 10 mts 2 parabolts
Ara en Joan Marc s'anima i farà aquest darrer llarg. Sesnse massa dificultat va pujant fins dalt del cim on tots dos gaudim d'una vista espectacular de la gent que puja per la via Rantanplan i La que faltava de la Magdalena inferior.

Ara ja només ens queda desgrimpar i fer un petit rapel per la normal (antigament la desgrimpavem tota) i ens anem a dinar al Bar El Rincon de l'Estació de l'Aeri a Monistrol.

Mirant la guia de GORROS de Luis Alfonso, sembla ser (no estic del tot segur, dons es un caos de vies) que desde sota podriem haver fet la via Directa incierta, pero com diu el nom...

El primer llarg
Arribant a la via Pel devant
El llarg més maco de la via
L'últim llarg
Foto de cim

2 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Ante todo felicidades, la historia que describo aquí no va contigo, pero se puede extender a un gran colectivo de escaladores que hablan de la opción Cobarde.Cuando olvidan cuales fueron sus principios. en la escalada.
    esa via la he realelizado varias veces como iniciación de otros a la escalada montserratina.
    Es un hermosa via. Veo, que hay más seguros, cuando la hice no habia nada de seguros en el cuarto largo era a pelo. Ahora, (no lo digo por tí) Algunos ilumunados exiven hacerse seguro por seguro. Antes no habia seguros.
    Se me desequipó una via, por que era seguro por seguro. L´Agulla del Plá dels Ocells. Una via de iniciación, que cuando la hice, hace ya lustros, pensé en aquella epoca poner los seguros para que otros, no tuvieran que arriesgarse como lo hice en ese momento, aún siendo una via fácil. En su tiempo la catalogue de III superior con algún paso de IV. Lo importante no era el grado , si no el compañero.
    ¿ Te llevarías a escalar a una persona después de 30 años sin escalar a una via de Sexto?. Sin tener en cuenta a esa persona y su preparación?.Y bacilarle?. Creo que tú no eres de esos.
    Saludos y a disfrutar de la roca. Gracias por tus reseñas, son equilibradas.

    ResponElimina
  2. Hola Joan, m'he assabentat que has tingut un accident de moto llegint el company de Conqueridors d'ilusions, espero que estiguis bé i que et milloris aviat, ja veuràs que en no res estàs altra cop donant guerra, ànims!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.