dijous, 28 d’abril de 2011

El Matagalls

27.03.2011

Ja quasi fa dos mesos que m'han operat la clavícula i estic molt cremat de no sortir i enganyo a la Cristina per, encara que sigui sense permís del Metge, de fer una surtideta molt senzilla. A la fi, també enredo al Joaquim i la Roseline en les meves eufòries "xiruqueres".

Surti'm de Barcelona plovent i resignats que anirem a esmorzar i en el camí ens trobem a L'àrea de l'autopista al Joan Marc i la Dolors que son mes assenyats i s'en van a la Costa Brava per mirar apartaments per l'estiu. Comentaris com: fanàtics, esteu boixos, si s'està millor al sofà de casa, etc, amenitzen l'esmorzar.

Arribem a Sant Marçal i el temps continua malament. A mi m'ha-gafa un atac de lideratge i dic que cap amunt, i si plou, ens mullem o cap a vall!

A la fi, no plou i fem tota la pujada fins el cim amb boira i tot tapat i de baixada surt fins i tot el sol.
En fi, m'he trobat be, gens cansat i portant un mínim de pes a l'espatlla, no m'ha fet gaire mal.

Si en donessin 100 euros cada cop que he pujat el Matagalls... quines vacances en fotria







3 comentaris:

  1. Anims i recupera't aviat que t'estem obrint vies per quan tornis.

    Salut i a tibar

    ResponElimina
  2. Ep Joan, que això s'acaba! aviat l'òs ben soldat i tú grimpant.

    ResponElimina
  3. Au Joan, aquesta escapadeta es només per estirar els músculs per a tu!! ja veig que d'aquí no rés estaràs al cim de la teva muntanya preferida, jeje...
    Molt macos tots a la foto!!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.