dijous, 26 de maig de 2011

Frustració a la Primavera Marciana

22.05.2011
El primer cop que vaig fer aquesta via era l'any 1997, tot just quan l'acabaven d'obrir i, renoi! que be que em passava els A3e, tot el contrari d'ara... En fí, que decidim en Joaquim i jo de fer aquesta via. En Joaquim no està molt convenssut, però creu en mi cegament. De Can Massana pujem per la cara nord de Frares i al arribar al Frare Gros ens trobem al company Paca que, ell i uns companys, acaben de dormir a la paret on feien neteja de la via Anglada-Cerdà, que diu que està en bastant mal estat. Petem la xerrada i ens acomiedem.

Arribem a peu de via i el sol pica de valent. Crec que passarem calor avui. El primer llarg el recordo amb un pas d'estreps i després amb V bastant mantingut però amb roca molt bona. Surto i quan arribo al primer espit veig que em costa molt posarme als estreps, dons a "segons", no arribo al proper espit. Posant el "cul enrera" aconsegueixo xapar l'espit i faig un altre pas d'estrep fins el següent. Després, ja tot en lliure, fent algun repós. Arribo a la reunió prou satisfet però amb el cap ficat en l'A3e. En Joaquim arriba bastant tocat a la reunió, dons es un llarg de 50 metres i com ja dic, prou mantingut.

El segon llarg el fa en Joaquim i encara que diguin que es IV, per a mi, es un xic mes. Sobre tot al superar l'últim resalt. Ja som a la reunió i tinc al devant el desplom... Li dic: si fem aquest llarg, ja la tenim aconseguida.

Començo l'artificial i vaig prou cansat, fa al mens deu anys que no faig un sostre i quan estic per fer el 5e pas, ja veig que no puc continuar. Estic petat de braços. No puc amb la meva ànima. Total, cinta expres abandonada per que no tinc ni força per treure-la de l'espit. Cara de frustració per que no se si es la baixa forma que tinc degut a la lessió o que he perdut la elasticitat... o la edat, o el quilos de més, o... jo que se...
En fi, que decidim que com estem a prop, de sortir per la via Dori, que ja la coneixem i la veritart estic basant tocat de braços.

Fem els tres llargs de la Dori que ens separen dels cim i cap el refugi d'Agulles a prendre un refrigeri que estem deshidratats.

Torno a casa amb un regust amarg, dons a hores d'ara, no crec que pugui fer un sostre, no ho se, el temps ho dirà. Tinc nostàlgia d'altres temps, però com diu en Joaquim, millor això, que haguesim pres mal. Qui no es conforma es per que no vol.

El primer llarg
Joaquim a peu de via
Joaquim al segón llarg
primera reunió
Reunió a sota del sostre
Ara, ja en els llargs de la Dori
En les rampes finals de la Dori
Fi de l'aventura frustrada

9 comentaris:

  1. anims!!!! no ha estat res! l'artificial sols requereix pràctica i calma! vull pensar que hi tornaràs i ho faràs com si res! i si no es amb una fi-fi, agafan 2 que facilita al feina i l'esforç!

    ep!!! sort a la propera!

    ResponElimina
  2. Vinga Joan, que quan estiguis del tot recuperat de l'espatlla segur que la fas !!
    Això si, re-comença per vies a on no calgui tibar tant, que com molt bé dius, a part del sostre, a la primera tirada ja hi ha algun pas una mica fotut.

    Salut i a tibar

    ResponElimina
  3. Ei Joan, aquests artificials el recordo que és dur. Ànims a tornar-hi. Records.

    ResponElimina
  4. Au, Joan, que tu pots!! i amb el suport del teu amic en Quimet la propera vegada sagú que ho feu.

    I des de aquí baix os farem l'ona, jeje...

    Petonets.

    ResponElimina
  5. Ep! que tot just surts d'una intervenció...no passa res, que com diu el teu company, no havent pres mal, l'únic que hi ha és l'orgull i la moral tocades...però segur que amb calma i millor forma hi tronaràs i et sortirà fàcil!

    ResponElimina
  6. no t`amoinis!!! es questio de tècnica,no de força!!(ja quedarem) existeixen fifis especials que ajuden als sostres,jo, ara no podria fer ni un metre en lliure d`aquesta via, en canvi tu....endevant!!!!!(PACA)

    ResponElimina
  7. Gràcies col.legues... poder, el proper cop pendre "REDBULL". Si, penso que vem ser una mica "agossarats" en anar a fer aquesta via, encara no estic al 100%

    Salut i una ecaixada de mans!!!

    ResponElimina
  8. Baixar-nos de vies ens passa a tots, però això és el que passa quan la motivació, les ganes i la il·lusió menen els nostres passos. Al final el que compta és escalar i gaudir, la resta va venint i ser agossarat sempre és un plus que et fa tirar endavant. No vas ser l'únic que es va retirar aquest finde, nos també vam baixar al tercer llarg, just al punt on havíem arribat dos anys enrere, aissss...
    els companys d'en Paca!
    Salut, tàpia i alegria

    ResponElimina
  9. Tranquil Joan que no passa res, tot just acabes de sortir d'una intervenció, aixi ja la tens pendent per un altre dia, però almenys vau fer cim pujant per l'altre via de l'esquerra, anims!!!!!
    Miquel

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.