El col·leccionista de vies: 2011-09-04

dijous, 8 de setembre del 2011

Magdalena inferior via la que hi faltaven spits

03.09.2011

Després d'haver estat una setmana a Fuerteventura, fart de platja, quilòmetres de cotxe i de menjar "mojo i papas arrugas" toca treurem el "mono" i sense tenir cap idea al cap quedem en Guillem i jo per anar a Montserrat. Les prediccions dels "mentidòlegs" son funestes... no surtim de casa que morirem ofegats! diuen... Ens truquem el dissabte a les nou del matí i en Guillem diu que a Montserrat fa bon dia. Dit i fet, allí que en dirigim. Li proposo fer la via LA QUE HI FALTAVEN SPITS, a la Magdalena inferior, que està amb parabolts lluents com a sols. Aquesta via la he fet un parell de cops, però l'any 94 i 96 fa una pila d'anys, quan eren espits.

Arribem a peu de via i ja tenim una cordada de tres davant nostre. Sembla que a mig llarg han baixat però ho intenten de nou. Penso que esatrem estona dons van molt lents. En Guillem, molt subtil, em diu: qui comença? A mi no m'agrada adelantar a ningú, però en Guillem pren la delantera i diu que ell farà la primera..

1er llarg IV+ uns 10 parabolts i 35 metres
Surt en Guillem i sense encomanarse a ningú, demana permís per pujar. En poca estona arriba al derrera del primer de l'altre cordada i fins i tot l'ajuda a pujar amb més seguretat. Es un "crak" en Guillem. El llarg, al començament, la roca es molt pulida i una mica incòmode de pujar però al poc ja cambia i vas fent tota l'estona en IV+ tot i que per a mi hi ha al mig un petit flanqueix que m'ha costas un pel i li he posat V-.

2on llarg IV i IV+ 11 parabolts i 55 metres
Ara surto jo que estic desitjant pujar de primer. Es veu un mur força dret però ple de preses típiques de Gorros. Segons una guia que porto, la reunió seguent me la puc saltar i quedarà un llarg de 55 metres. Vaig pujant fruint de la roca tan bona que hi ha i tan sols arribant a la reunió vaig trobar un parell de pasos difícils. En aquest llarg els "segurus" allargen una mica més que a la primera.

3er llarg III, IV i III 3 parabolts i un quart sense xapa 20 metres
Ara el temps s'està enmarronat de valent. Tenim uns núvols negres al demunt nostre que en sembla que ens mullarem. Surt en Guillem i de seguida arriba al cim. Quan surto jo, veig que la cordada que tenim al derrera abandonan. Em diuen que avui no tenen el dia i millor baixar que està a punt de ploure. Arribem al cim i ràpit, muntem el rapel, que no sigui que en agafi la pluja dalt del cim. Sortosament arribem al Monestir i no ens hem mullat.

Be, ja m'he tret una mica les ganes d'escalar. Hem fet una via ràpida amb un segon llarg de roca de primera i bon ambient. Molt recomanable. Per el diumenge he quedat per escalar però no se si aniré...

Jo en mig d'un camp de patates... això si, "xalant" de valent

A que sembla en "Papa Pitufo"...

Foto artística d'en Guillem...

Arribant al cim

dilluns, 5 de setembre del 2011

El Cilindro de Marmorés 3.325 metres

del 14 al 16 d'agost de 2011

Tinc escasament tres setmanes de "holidays" i una la he esgotat obrint una via a Montserrat amb el Guillem, i la resta, pedalant com un beneit amb bicicleta. Fins que no marxi a Fuerteventura amb la Cristina el dia 21, que faig? Dons m'en vaig sol al Cilindro, que no l'he pujat mai. Tots els companys estan de vacances i em tocarà marxar sol. Es una bona experiència anar sol per la muntanya però preferixo anar acompanya't, no es per res, es que m'aburreixo xerrant sol...

Un company, l'Alberto, en va dir que desde el poble de Nerin, surten uns autocars que et deixen al Cuello Arenas en poc menys d'un hora i després, caminant en tres hores més, al refugi de Góriz i el desnivell es de poc menys de 300 metres. No he anat mai per aquí, així que serà una bona experiència.

Surto de Barcelona (mira que es aburrit conduir sol en el cotxe) i arribo a Nerin a dos quarts de dues de la tarde i em diuen que no surt cap autocar per "montañeros" fins demà a les set del matí... que faig? Saps que? preparo els trastos i li "enxufu" pista a munt fins el Cuello de las Olas que segons m'han dit es triga dos hores en fer-la. Dit i fet, el que passa que a mitja pista comença a tronar i ploure... engrescador. Para de ploure i arribo al Cuello Arenas en dos hores clavades. Torna a ploure un altre cop... snif! Para de ploure i surt el sol. Ara vaig pujant per, mig pista, mig camí, fins als 2.200 metres on es troba el Cuello Gordo. He triga't un hora i mitja desde el Cuello Arenas. Ara devant meu tinc les singleres de la Vall d'Ordesa i al lluny ja es divisa el refugi. Trigo un hora i mitja més desde al Cuello Gordo fins el refugi. Quan arribo al refugi tinc sort, dons hi ha plaçes lliures. Sopo i a les nou tocades ja estic fica't a la llitera.

En llevo a les cinc en punt i està tot núvol, a més, ha estat tota la nit plovent. El dia no està gens engrescador. M'esperaré a les set de matí a veure com pinta... tot continua igual, no plou i faig un pensament. Soc l'únic que surt del refugi i per no haber llegit be el mapa faig una petita "ensigalada" que en poc de deu minuts ja està arreglada. Vaig pujant sol per grades de pedra i herba on al lluny vaig que ja surt gent del refugi. El camí es força marcat i ple de fites i en poc mes de dues hores arribo al Lago Helado on ja fa deu minuts que la gent que tenia al derrera ja m'han passat. El dia no esta gens clar i em plantejo pujar el Mont Perdut al darrere dels altres. En fa una mica de por pujar el Cilindro sol, dons hi ha algun tram d'escalada de III i segons m'han dit es pot baixar en rapels. Porto un cordino de 7 mm i 30 metres de llargada... Paro al lago helado i faig un mos mentre vieg com la gent del devant meu marxen cap al Perdut... que faig? Que carai! no vols fer el Cilindro? dons en devant! Devant meu s'enlaira una canal-tartera (per que no hi ha neu) bastant dreta. Em costarà de pujar... El núvols van i venen i de cops es destapa i em deixa veure el gegantí veí on minúsculs, es veuen com puntets la gen pujant el Mont Perdut. Vaig fent parades, dons la tartera es bastant penosa de pujar. A la fí, arribo al coll on es troba el resalt per accedir a la carena que em durà al cim. Tinc papallones a l'estòmag... estic sol i el paissatge es grandios i ple de núvols que van passant molt ràpit... Ara es el moment, joan, de continuar o baixar... Devant meu tinc dos canals, una a la dreta, on veig una instal.lació de rappel, però no estic segur dels metres on es troba. Sembla que està força lluny. L'altre a l'esquerra, està humida però sembla més fàcil. De fet un campany, en Vicens Nin, en va dir que ell va pujar per aquesta. Prenc la motxilla i en fico per la canal. Pujo una trentena de metres de III i II i arribo al fil de l'aresta prou be i des d'aquí veig les instal.lacons dels reppels. Be, a la tornada ja em plantejaré com baixo, ara es irrellevant. Contiuu per aresta que a trams es aèrea fins un altre ressalt molt curt, uns tres metres, però a l'esquerra, una timba que "te cagas"... La supero sense complicació. Ara només toca caminar fins el cim i en poc més de mig hora ja hi soc al cim. Tot sol, sense ningú, rodejat de núvols i muntanyes he conseguit el cim i el primer pensament es pel meu malaurat amic Balbino i des d'aquí despunta a moments el cim del Mont Perdut i en be el record de quan vàrem fer la cara Nord. Vells temps que ja no tornaran! Sons les 11.15 h. del matí. No m'ho esperave, amb el dia que ha fet, no creia que el pugues pujar... Ara toca baixar, i el primer resalt sortosament no em costa gaire i arribat als rappels veig que els puc fer sense problemes. El primer, de 15 metres justos i el segon de 12 i ja estic un altre cop a peu del ressalt. Vaig baixant per la canal fins el llac i a la una tocada ja he arribat al refugi. La idea es que, com estic prou "trinxat", quedar-me a dormir al refugi i al dia següent baixar, però com soc un "agonias" tiro cap a Nerin... Quan estic arribant al Cuello Arenas, "estic fet mistu" i son les cinc de la tarde, però... gran idea! Truco (com ara la tecnología t'ho permet) al servei d'autocars i em diuen que: a les vuit puja l'autocar a recollir el "turistes"! M'espero dos hores, em recull l'autocar i a les nou ja soc al poble. L'autocar son 15€, però que agust el he pagat... Son les nou de la nit i tinc que passar la nit en algun llog. Sopo un plat combinat al poble, prenc el cotxe i enfilo la carretera contraria a la que he vingut, direcció a L'Ainsa i en el mirador del Cañón de Añisclo, planto la tenda i a dormir. Demà ja em llevaré d'ora i marxaré a Barcelona, que per avui ja n'he tingut prou.

Una altre 3.000 a la butxaca!!!