dimarts, 30 de desembre del 2014

Via CHRISTMAS RACE o millor dit, CURSA DE NADAL a la Cajoleta. Montserrat

Dissabte 27 de desembre de 2014
Aprofitarem que queda poc per acabar l'any i intentarem fer una via que fa temps tenia en la llista dels plans "B" i així serà l'última de l'any. Fa temps que vaig veure una ressenya dels germans Masó a la Cajoleta i me la vaig mirar detinguda ment i no em va fer el pes, així que la vaig arraconar. Aquest dissabte quedo amb en Vicenç Nin per fer una escalada de "tranquis", senzilla i de poc compromís... be, no ha estat així del tot. La via, realment, m'ha sorprès, dons a primera vista la ressenya no engresca però un copa peu de via es diferent. Aquests germans Masó troben uns itineraris d'allò més rebuscats.

Prenem els "bàrtuls" i enfilem camí dels francesos amunt i avui tenim festa caçadora. tota la muntanya es plena de "güaitadors" a la recerca dels pobres senglars. Un cop arribem al torrent de migdia ens trobem amb un caçador amb "escopeta" inclosa i ens diu que no ens espantem que me en davant hi ha un senglar abatut. Li responc que el senglar abatut no en fa por, em fa més por ell, i així queda la cosa. Reprenem la narració. Un cop arribem al torrent de Migdia, anem a buscar l'extrem dret de la paret est de la Cajoleta i on la paret es més agraïda de dificultat, allí comença la via amb uns parabolts de 8mm una mica lluny del terra.

1r llarg: V i IV, 3 parabolts en uns 25 metres
Comencem el llarg amb la roca una mica bruta de verdet i amb uns primers metres "durillus" fins que podem progressar m´ñes fàcilment sempre amb tendència a l'esquerra. Arribem a un tercer parabolt i comencem un llarg flanqueig, no gaire difícil, però exposat fins la reunió. El v m'ha semblat molt mes, però...

2n llarg: IV, IV+, IV i III, 4 parabolts en uns 50 metres
Encetem el llarg continuant el flanqueig a l'esquerra i abans d'arribar al proper parabolts (que es prou lluny) podem emplaçar un friend petit en una bona fissura que ens donarà més empenta fins l'expansió propera. D'aquí tenim uns metres verticals amb presa escadusera i amb uns passos fins. Li donen IV+ però a mi m'ha semblat mig grau més. Justament aquí han començat a fotre trets com posseïts els caçadors i m'han fotut nerviós!!! Be, desprès de l'ensurt segueix la via per un mar immens de còdols amb una dificultat assequible però escassa en asseguraments fixes fins arribar a la reunió.

3r llarg: II i III neta i uns 45 metres
Ara ja es veu la paret molt arrampada i amb forta tendència a l'esquerra anirem grimpant fins un troç un pel més vertical que ens durà a la reunió.

4t llarg. De tràmit per arribar al cim de la Cajoleta. Caminat i un ressalt de II

Per baixar farem un curt ràpel de 15 metres per la vesant nord fins el coller i d'aquí un altre de 50 metres des d'un arbre amb cordinos i un maillon.

La via no ha estat malament i en el primer i segon llarg, en algun pas, he suat un "pelet". La sal i el pebre que a de tenir aquestes vies dels Masó i un altre via al cabàs de les noves.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El recorregut de la via
Els primers passos de la via, prou difícils
Els llarg flanqueig per entrar a la reunió
El company començant la via
Compta amb el flanqueig... 
Els darrers metres del llarg segon llarg
El tercer llarg, molt fàcil, però se'n se cap assegurança fixe
Fotem el camp ràpid que fa un fred que pela!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.