dissabte, 5 de maig del 2018

ARESTA BRUCS a l'Esfinx dels Ecos. Montserrat

Dissabte 28 d'abril de 2018

Anar a escalar als Ecos sempre es sinònim d'una bona caminada i si no coneixem ben be com arribar a la roca desitjada, mes encara. Per sort, amb uns petits consells de l'amic José Walero, ens em sortit prou be. L'escalada de l'aresta Brucs de l'Esfinx dels Ecos no te cap misteri, una típica aresta Brucs mes o menys arreglada amb algun parabolt nou però que, envoltada d'un gran ambient no ens deixarà indiferents. Una cosa en la seva contra, el darrer llarg, semblava bonic però la canal/diedre es infinitament bruta i terrosa, però es el que te ser "col.lecionista de vies".

En el poble del Bruc ens trobem als companys Joan Pera i Josep Maria que no tenen clar que faran i com el dia es rúfol i tapadot es decideixen a acompanyar-nos en la gresca aventurera.

arribats a can Massana prenem camí per la cara nord fins el coll de Porc i un cop arribats ens dirigim al coll del Miracle. Des d'aquíseguirem el camí peles Ecos amb pujades i baixades fins el coll de les Comes, indret característic on podem admirar la curiosa roca del Cabrit. Un lloc situat al coll de les Comes deixem el camí i flanquegem  (des d'aqui ja es possible veure l'Esfinx dels Ecos) per la nostre esquerra fins trobar-nos una corriol que baixa fins una fosca canal. La remuntarem fins els deu cap de munt i de sobte trobarem l'aresta que volem escalar. Hem caminat gaire be dos hores.

1r llarg: III, IV, III, IV i III, 2 parabolts i 4 burins vells en uns 50 metres
Comencem a pujar per l'aresta fins arribar al primer buri, Seguirem pujant per típica aresta sempre amb conta de vigilar la roca que es molt bona però sempre trobarem alguna crosta i sobre tot visualitzar les assegurances que queden camuflades amb la roca. La reunió la muntarem a sota del gran desplom de dos parabolts.

2n llarg: IV, IV+ i III un espit en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers un espit  que tenim a l'entrada del diedre. Flanquegem a la dreta i entrem al diedre/canal. Anirem amb cura per que es mot brut. Per la dreta del diedre la roca es bona. Tant sols ens podrem assegurar amb les tres savines que trobarem en el recorregut. La sortida del diedre/canal es molt trencada. Tot sortint la dificultat davalla sensiblement i arribem al cim.

Tot i que el dia es núvol. les vistes des d'aquest mirador son esplèndides de tota la muntanya. Tant sols per això paga la pena l'esforç de l''aproximació, l'escalada i el reton.

Pel descens dels cim, ho farem per la via normal des-grimpant fàcilment pel vessant nord-oest fins el coll. Després seguirem fins el pas de l'Esfinx al costat de la Roca dels Aurons i d'aquí per l'anomenat Recorregut del Pas de l'Esfinx fins el coll del Miracle.

La via només es recomanable per col.leccionistes. Dia complet amb bona companyia i una via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez, Joan Prunera i els companys Joan Pera i Josep Maria
Des de el Coll del Miracle, camí dels Ecos
La fem petar mentre preparem cordades 
El camí fa pujada... 
Primer llarg envoltat de boira 
Els companys arribant a la reunió
Començant el segn llarg 
Entran en el diedre
Sortint del diedre 
Via per col.leccioniste... au, cap a casa que el cami es llarg i fa fret
Els "estupendu" burins que trobarem a la via

2 comentaris:

  1. Bona aquesta Joan! nosaltres fa anys vàrem fer la Rampa de l'Esfinx i aleshores em vaig fixar el l'Esfinx. No sé si l'aproximació és millor pe`ro nosaltes vam pujar pel camí de la Palomera fins al torrent Roig d'on vam anar a peu de via.

    ResponElimina
  2. Aquesta es en un altre lloc. Es mes amunt. Has d'anar pelcoll del Miracle i despres fins el coll de les Comes

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.