diumenge, 23 d’agost del 2020

Via GEORGE HARRISON a l'Agulla d'en Roman o del Romaní. Els Frares Encantats

Dissabte 22 d'agost de 2020
La Regió dels Frares Encantats, sempre ens pot arribar a sorprendre gratament, tant pel seu entorn solitari con salvatge. L'Agulla del Romaní és una d'aquestes. No és pròpiament una agulla podríem dir, més be una cinglera, però amb una paret oest ben definida. En el llibre Montserrat Pam a Pam d'en Josep Barberà, consta com a "roca 164".

Oberta fa una dècada i amb espits, ens ofereix una escalada curta però intensa. Amb un primer llarg no obligat en la seva primera meitat i un segon molt vertical però amb generosos còdols, farà que la gaudim de valent. Fins ara hi ha tres ressenyes d'aquesta via i dues d'elles, tot el primer llarg es en lliure. Val a dir que nosaltres l'hem fet en artificial i sense cap problema rellevant. Li donen 6a+ i V+ però amb estreps no hi ha problema. La primera reunió és molt incòmoda, un metre i mig més amunt seria ideal.

Per accedir a la via partint del Refugi d'Agulles seguirem el camí a Coll de Porc i poc abans d'arribar al Pas del Príncep, trobarem un corriol a mà esquerra amb marques blaves que porta a la Canal del Lloro. En un punt ens hem de fixar amb l'agulla del Romaní i travessarem a la dreta una torrentera que ens deixarà a peu de via. Ens pot servir de referència que a la vora tenim l'Agulla Fàcil i El Ditet.

1r llarg: Ae, V+ i V, 15 espits i uns 30 m
Comencem a diferència dels companys del davant amb escalada artificial. Passos llargs però agraïts. En un petit ressalt la via marxa cap a la dreta per superar el petit balmat. A partir d'aquí ja podem anant fent passos en lliure difícil fins a la reunió sempre buscant els còdols més apropiats, tot i que no és gens fàcil. La reunió és de tres espits en un lloc molt incòmode per dues cordades i a l'esquerra d'un petit jardinet penjant.

2n llarg: IV+, V, V+ IV+ i IV,  8 espits i uns 45 m
Davant nostre tenim un mur ben aplomat. Sortim de la reunió vers lla dreta a cercar els espits que ens indiquen el camí a seguir. És una escalada molt vertical però amb bons còdols que hem de saber escollir. Un cop superats els primers 15 metres entrem en terreny més amable però sense abaixar la guàrdia, perqué les expansions són distants. Arribarem a un ressalt que els superarem per la dreta i assegurant-nos en una sabina, seguirem en vertical per terrenys una mica descompost fins al cim de l'agulla. No hi ha reunió, la farem en uns arbustos prou ferms.

El descens el farem per la cara oposada a la via desgrimpant amb cura i després per una canal per la cara nord que ens deixarà a peu de via.

Bona via que ens deixarà prou satisfets i cansats i nova via i agulla per la "cole"

Dues vies al costat que podens ser d'utilitat:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/11/montserrat-regio-dels-frares-agulla.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/10/frares-encantats-el-ditet-via-marti.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera amb Llorenç i Dídac
Començan els companys
Tot seguit, nosaltres per en part ,en Ae
A la part final del primer llarg
El vertical mur del segon llarg
Fita aconseguida, no sense suar de valent i no per la calor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.