dilluns, 14 de juny del 2021

Via DOMÈNEC FAURA al Cap de l'Obaga Negre. Serra de Sant Joan. Alt Urgell

 Dissabte 12 de juny de 2021

Aquest és un pany de paret que la veritat, no és massa agradable, ja vaig tenir l'experiència de les seves veïnes, les vies del Guillem i la Núria. Aquesta segueix la seva mateixa tònica, però més difícil. No serà una via que desitge repetir algún dia. Oberta, sembla ser des de sota, té algun llarg bo com el quart i el darrer, El primer, ja et posa les piles i seria un bon llarg si no fos per el brut que està. El cinquè té massa matoll i és perdedor. La via resta equipada amb claus i parabolts. Alguns claus no són massa, diríem, "catòlics". Com a mala cosa o curiosa, si més no, és que en alguns trams hi ha pintat a la roca, taques liles per no perdre't i gual que pintades, de manera maldestra, les assegurances, tant claus com "xapes". Bé, és una via per "col.leccionistes", que de ben segur, no hi tornaré. Via dedicada a un amic dels aperturistes.

Per arribar a peu de via deixarem el cotxe uns cent de metres més amunt on se sol deixar per anar al  Cap i el Passerell o el Pa de Quilo. Caminem pista a munt un altre centenar de metres fins que trobem un parell de fites que ens marquen el camí de pujada a la dreta d'una mena d'esperó amb arbres. Seguirem les fites fent zigue-zagues fins a pujar per una canal que ens durà a la base de la paret on comença la via del Guillem. Seguim uns metres a l'esquerra fins a trobar la placa metal.lica que indica el començament de la via. Una mig hora d'aproximació.

1r llarg: V+/Ae, 18 assegurances entre expansions i claus en uns 40 metres
Comencem escalant una bavaresa que tenim  al damunt, pas no obligat, Després entrem en un terreny molt brut amb molta molsa i de seguit en un diedre també molt brut. Seguim per placa amb tendència la dreta amp passos fins (algún Ae), fins a fer un flanqueig terrós i amb fang per superar en vertical un ressalt i arribar a la reunió 

2n llarg: llarg caminant de trancissió 80 metres
Aquest llarg és de tràmit i el farem caminant en pujadaa seguint taques liles que hi han pintadses al terra. 

3r llarg: IV, II i III, 2 expansions en uns 40 metres
Llarg fàcil i també de tràmit amb uns pas al començament i un altre al arribar a la reunió 

4r llarg: Ae, V, IV+ V i III, 7 o 8 assegurances entre parabolts i claus en uns 25 metres
Damunt nostre tenim un fort desplom amb un clau col.locat cap a baix que no inspira confiança. Ens allarguem molt i arribem al parabolt. Amb un parell de passos en Ae, sortim en lliure i seguim amb un flanqueig llarg a la dreta a sota d'un ressalt. Pas difícil amb tendència a la dreta i continuem per terreny un xic trencat fins a arribar a la reunió

5è llarg: Ae, V, IV+, 5 assegurances entre parabolts i claus en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt, aquí tot és molt trencat i amb terra. Fem un pas d'Ae i seguim per zona de molt matoll. Hi han taques liles a la paret que més o menys ens indican per on arribar a la reunió. Molt a prop, a la dreta tenim la reunió de la via del Guillem.

6è llarg: III i IV+ un parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment però amb herba i terra fins a un fort ressalt (taques liles a la paret) on hi ha un únic parabolt del llarg. Pas atlètic, però franc, ens fa arribar a la reunió amb cadena.

7è llarg: V+/A0, IV i V+/A0, 7 parabolts i un clau en uns 30 metres
Ens enlairem a cercar els tres parabolts que veiem des de la reunió. Amb passos forts anem progressant fins al darrer parabolt, llavors sortim en flanc a l'esquerra fent un llarg flanqueig que ens porta a un últim ressalt força dur, però no obligat i ja serem al final de la vía

El descens el farem baixant pel cantó contrari a la via, vers les torres elèctriques, fins a arribar al bosc i tot seguit fins el tallafoc de les torres. Seguirem baixant  sempre seguin les torres (fites) fins a l'última on desgrimpem o fent servir una instal.lacio amb bagues posant una corda a manera de passamà. Amb cura seguim baixant per terrasses d'herba fins al corriol, que ens porta a la pista, molt visible. Uns 3/4 d'hora de baixada. Diuen que es pot rapelar tota la via, però jo no ho recomano i malgrat tot, nova vía per la "cole" 

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

La part lletja del llarg

El primer llarg des de la reunió

El fort començament del quart llarg

El quart llarg des de la reunió

El perdedor cinquè llarg

El fort començament del darrer llarg

Sortint de la part difícil del darrer llarg

Ja som al final

diumenge, 13 de juny del 2021

Via Los Hijos de Palau. Paret de la Formiguera, Sant Llorenç de Montgai

 Dissabte 5 de juny de 2021

Baixant del Cilindre, vàrem veure una gent penjada en el vessant més oriental de la Paret de la Formiguera i aquest cop ens hi hem acostat. Per accedir a la via seguirem el camí que va a la Ferrada i en un punt que veiem la paret pugem per una canal entre el bosc i matolls fins a arribar a la base de la paret. Nosaltres aquest cop, hem preferit pujar per la fàcil via Bob Esponja, en un parell de llarg que et deixen pràcticament a peu de via.

La via es més interessant que a primera vista pot semblar, tota equipada amb prabolts, la podrem combinar amb qualsevol de la zona. Sol al matí i ombra a la tarda.

1r llarg:V, V+ i IV+, uns 7 o 8 parabolts i una baga en un arbust en uns 25 metres
Començament fi amb un tram de passos més difícils per arribar a l'arbre. Passar per sota l'abre i seguir en vertical fins que el parabolts ens porta en diagonal a la dreta fins a la reunió.

2n llarg: IV, V+/A0e, V, uns 7 o 8 parabolts  en uns 25 metres
Sortim en escalada fàcil vers un marcat esperó. Ens situem en una cornisa amb un gran blog als peus d'una placa amb un diedre. El pas per accedir al diedre és prou difícil però no obligat. Després seguirem en escalada difícil fins a arribar a la reunió.

El descens el podem fer amb un ràpel des de la reunió veïna o bé caminant pel descens normal de la Formiguera.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera amb els companys Agus i Chus

Per on va la via

El flanqueig per arribar a la reunió

El segon llarg

Els quatre

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.