dimecres, 28 de juliol del 2021

Via A.C. VALDRIC al Pic de la Solana de LLauset

 Dissabte 18 de juliol de 2021

El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. És un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferents vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des del pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit és la A.C. Valdric, sense equipar i  les reunions muntades amb dos espits. La dificultat és moderada i el fet que no està equipada fa que sigui un bon terreny d'aventura. Com que no hi ha res entre els llargs, fa que la lectura sigui diferent de la via original de com es va obrir perqué son moltes les variants que podem fer.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ampla fins a trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mitg hora arribarem al coll d'Anglios. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregams (fites visibles) anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Tots els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins a una tartera que baixarem als peus de via. La nostre és en una vistosa i espectacular placa al costat d'un diedre.

1r llarg: IV i V- , neta i uns 55 metres
Comencem uns metres per diedre i al poc ja veiem que hem de continuar per placa. L'escalada és plaent on anirem buscant les fissures anant en vertical i amb tendència a l'esquerra tot seguint les fissures i sempre per placa, Al final és on trobarem la màxima dificultat, però mai sense ser excessiva. Sens dubte el millor llarg de la via.

Ara farem un canvi de reunió uns deu metres més amunt als peus d'una placa. Un espit de reunió

2n llarg: III i IV, neta i uns 45 metres
Encetem el llarg per placa fàcil fins a arribar a una llastra que la superem per l'esquerra. Ara entrem en un seguit de plaques i diedres per la dreta d'uns desploms. Seguim per una placa vertical i tot seguit a un diedre. La reunió la trobarem a l'esquerra en un gran bloc que sembla suspès i dempeus a ell, muntarem la reunió.

3r llarg: III, IV i IV+, neta i uns 55 metres
Aquest llarg l'hem fet pel mig de la canal i els esperons de la dreta i per una sèrie de diedres arriarem a uns ressalts que fent un flanqueig curt a l'esquerra, pujarem per un esperó fins a assolir la reunió. Ull els darrers metres del llarg, hi ha algun bloc inestable. 

4t llarg: II i III i uns 60 metres
Seguirem ara uns metres per un esperó i tot seguit per cresta. Passarem per una reunió que podria ser de la via CADE. Seguim per la cresta i als seixanta metres trobarem la reunió.

5è llarg: II i III, net, i uns 45 metres
Ara només hem de seguir la cresta de poca dificultat fins al final i abans d'arribar a una de les puntes del cim muntarem reunió de dos parabolts. Tan sols haurem de grimpar una mica per blocs per accedir al penjat cim, esplèndid mirador de la vall d'Angliós, i nova via per la "cole"

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins a una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. Al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalat i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Escalada realitzada per: Didac García, Agustín Pérez i Joan Prunera
Entrant al primer llarg

Al mig de la placa del primer llarg

La placa

Començant el segón llarg

Els companys recuperant el segón llarg

Arribant a la R2

El tercer llarg

Final del tercer llarg

El quart llarg

Final de la via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.