Via DEL FERRAN a la Roca de la Coma, Abella de la Conca

Dissabte 5 d'octubre de 2024

Via dedicada al malaurat i estimat Ferran Guillén, membre actiu i col.laborador del Centre Excursionista Àliga.

La via és per "col.leccionistes" situada en un indret bastant solitari i salvatge amb molta vegetació com és típic en la regió. Està poc equipada però amb les reunions amb dos parabolts i anelles. Val dir que la segona reunió i la tercera estan ubicades en llocs il.lògics i amagades, doncs costa trobar-les. Ara amb la netega i substituint un tac de fusta per un clau que hem fet a la via, crec que ara no sera gaire difícil trobar les reunions.

Per accedir a la via sera el mateix que per anar a les vies Un gran dia, Gutierrez "lo puto amo" o Lo Gall Pinto. Un cop a prop d'aquestes vies, seguirem pujant fins el coll el "Pas de Finestres" ben visible. Un cop al coll, procurarem divisar la via i descendir fins al fons de la coma i remuntar-la tot fent valer "el raro instinto del hombre blanco". També hem afegit més fites a les que habien. En total, un hora d'aprocimació.

1r llarg: III, IV, IV i III, neta i uns 25 metres
Començem pujant per grades fàcils fins un gran bloc que el superem amb oposició. Seguim vers un altre bloc que el superem també amb la mateixa tècnica i tot seguit per placa, arribem a una feixa boscosa i caminant a la dreta arribarem a la reunió.

2n llarg: III, V+, V, IV+, IV i III, un parabolt, dos claus i una sabina amagada amb un cordino en uns 25 metres.
Sortim per l'esquerra de la reunió a cercar l'expansió, amb uns pas fi i vertical cerquem un pitó (aqui habia un tac de fusta que l'hem sustituit per un ferm pitó) i seguim recte amb tendència a la dreta per una placa. Flanquegem a l'esquerra i trobem un altre pitó que ens portara a un diedre. Superat el diedre, pujem per placa fàcil fins a un replà força còmode. Aqui seria el lloc ideal per la reunió. La reunió la tenim cinc metres amunt en un lloc totalment il.lògic i amagat. Ara i després d'una neteja, crec que serà més visible. Una "F" picada a la roca indica el començament de la via.

3r llarg: IV, IV, II i III un clau i dos ponts de roca en uns 40 metres
Ara per accedir al tercer i darrer llarg, aurem de desgrimpar uns tres metres per accedir a l'esperò. En un començament la roca és a controlar fins a un clau, de seguit millora i proseguim per l'esperò fins a un ressalt assegurat per un pont de roca. Arribarem a un bon replà on hi ha un altre pont de roca. Des d'aquest punt pujar en vertical per blocs facilment i arribar a la reunió amagada a sota d'una gran alzina. Val a dir que la reunió també esta en un lloc del tot ilógic. Uns tres metres per sota sria ideal.

Pel descens, nosaltres hem fet només dos ràpels però es poden fer de reunió a reunió. Com la R2 és ubicada pel damunt de la cornissa tindrem que fer "malabarismes" per arribar. Al meu parer, es tindrien que modificar les reunions R2 i R3 i quedaria més ben aconseguida la via.

Via recomanable en el seu grau amb possibiltats d'auto-protecció però només per "col.leccionistes" i via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera, membres del C. E. Àliga.

Situació de la via des del Pas de Finestres

Accés del parquing a la via

Pic du Taillon 3.144 metres des del Col de Tentes. Alts Pirineus

Dimecres 28 d'agost de 2024

L'any 1979 va ser el primer cop que vaig estar a la Vall d'Ordesa on un parell d'amic ens vem engrescar en fer els que seria per primer cop un 3.000. En aquell juliol de 1979, vàrem arribar a la Bretxa de Roland i els companys van dessistir de pujar al Taillon i vaig tornar amb la "cua entre cames". L'any passat amb el Vicenç vàrem decidir fer La Torre de Marborè, el Casco i el Taillon però la cosa es va quedar només am la Torre de Marboré. Asseguts en el sofà i mirant el mapa, tot és molt curt i fàcil...

Aquest cop decidim anar-hi però desde Gavarnié partint des de el col de Tentes per estalviar-nos tot el desnivell des de Bujaruelo, son molt quilometres de carretera per França però aixó ho vem decidir.

Dormirem al refugi de la Grange de Holle que és molt a prop de Gavarnié, refugi que per cert esta molt be.

Sortim del refugi de la Grange de Holle a les set del matí i arribem per carretera fins el Col de Tentes en uns vint minuts on enim un gran aparcament. Prenem la carretera asfaltada fins al Puerto de Bujaruelo, on pròpiament comença ja l'ascensió. Començem pujant per l'esquerra (cartell indicador al Refugi dels Sarradets) per pujada suau, travessem tota la paret nord del Taillon fins arribar on baixa la torrentera del poc que queda de la glacera del Taillon. Pujada empinada on tindrem que travessar la torrentera amb mes o menys dificultat i amb forta pujada i ziga-zagues, arribarem al col des Sarradets i en pocs minuts al refugi. Davant nostre, ja trenim l'imponent Brèche de Roland. Parada per fer un petit descans, hidratar-nos i començem la pujada a la bretxa. El camí es marcat. Pujem per una tartera que de principi puja vertical i després en diagonal a l'equerra fins a arribar a un petit llac gelat. Trobem una mica de neu per atacar la pujada a la bretxa però sense gaire dificultat, nomes uns quant passos verticals però fàcils per ressalts de roca i en poca estona arribem a la bretxa. Descans obligat per admirar el paissatge de la vesant espanyola. Ara seguirem vers ponent travessant tota la Punta Bazillac (travessia molt llarga i monòtona) fins el Doigt de la Fausse Brèche (El Dedo de la Falsa Brecha) i que també farem una parada obligatoria. Davant nostre tenim la mole imponent del Taillon que començem a pujar per carena i despres per zigue-zagues i tot seguit per una llarga diagonal ascendent fins arribar al cim. Vistes espectaculars de tot el circ de Gavarnié i tota la carena divisoria del macis del Monte Perdido. 

El descens el farem pel mateix lloc de pujada desfent tot el camí pujat. 

Sense parades, hem trigat sis hores i deu hores i dinou minuts en total amb un desnivell de 944 m, i uns 15 km de recorregut. 

Ascensió llarga sense dificultat però molt llarga i el darrer 3.000 del Pirineu que fa el número 30 dels que he pujat. Per fí l'he pogut pujar despres de 45 anys!!!

Ascensió realitzada per: Santi Guerra, Vicenç Nin i Joan Prunera

Via NÚRIA a la Bola de la Partió. Regió d'Agulles. Montserrat

 Diumenge 11 d'agost de 2024

La penúltima via que em faltava per escalar de la "factoria" Guillem Arias. Oberta al 1985 amb burins, va ser reequipada pel mateix G. Arias ara fa uns anys i afegint més parabolts per donar-li un caire més segur, on convinarem l'escalada artificial amb lliure, força apretat però no obligat. Trobarem bastants burins originals, que encara que vells, força consistents. Les dos primeres reunions, força incòmodes. A destacar el tercer llarg, molt bo per apurar en lliure. Via recomenable a l'estiu doncs al mati tenim hombra.

Per accedir a la via remuntarem la Canal Ample i quan serem a l'alçada de les agulles de la Vespa i el Pingüí, prenem una canal a la dreta que en poca estona ens durà al peu de via.

El primer llarg comença uns tres metres per sota d'on em començat nosaltres, entrada molt vertical, relliscosa i amb molsa. P

odem començar més a la dreta en un arbre al costat d'un dels parabolts.

1r llarg: IV+, A/A0, Ae, 4 expansions i uns 15 metres
Començem escalan per placa vertical i un tant rellicosa. Passos fins on els parabolts ens ajudaren a progresar. El darrer pas es molt difícil i el podem solventar amb un pas d'estrep. Reunió en una petita balma molt incòmoda.

2n llarg: Ae, V+/A0, Ae, 18 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i seguirem uns quinze metres tot en artificial. Convinarem passos llargs amb curts degut a la disposició caòtica de les expansions. Els darrers metres seran en lliure i A0 força difícils. El darrer pas per accedir a la reunió farem un pas d'Ae. Reunió en una balma prou incòmoda i pentjada.

3r llarg: V+/A0, V, V+/A0, V, Ae, IV- 13 expansions i uns 30 metres
Sortim per la dreta amb passos difícils d'A0/V+. Seguim uns metres en vertical i flanquegem a l'esquerra. Seguim recte a munt amb passos difícils fins a un petit ressalt. Després, en tendència a la dreta, un pas d'Ae per superar una placa molt fina i sortir ja amb poca dificultat a la reunió. Aqui acaba la via NÚRIA.

Ara farem un canvi de reunió fent un flanqueig una mica descendent fins a la reuió i ràpel de l'aresta Brucs. Podem seguir per el darrer llarg de la Via SIDDHARTA si no em tingut prou d'escalada.

De la reunió de l'Aresta Brucs farem un sol ràpel d'uns 40 metres fins el coll de la pròpia bola i la Bitlla i descens per la canal fins arribar un altre cop a peu de via.

Via curta però dura (per nosaltres) però amb un bon ambient i hombra als matins d'estiu que es d'agraïr i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per: Jesús Rodríquez i Joan Prunera.

Primer llarg

L'artificial del segon llarg

Arribant a la R2

Començant el tercer llarg

El darrer pas d'Ae del tercer llarg

Arribant a la R3

Sota la Bola

Final de via

Via DONDE VAS JORGITO al Pic Negre d'Envalira. Andorra

Diumenge 14 de juliol de 2024 

La via en qüestió va ser oberta sense expansions el 2019 i quatre anys més tard, totalment equipada amb parabolts. Podriem dir que es una via "love clim" o una "arranpicare divertendose", vaja, una escalada per gaudir amb el mínim compromís, dic mínim compromis per que en algún punt (bastants) s'ha de vigilar la roca i tantejant per on t'agafes. Els parabolts et donen molta confiança però, ull! 

Sortint de la part de dalt de l'estació d'esquí de Pas de la Casa, prenem per pista ample (pista d'esquí sense neu) en direcció a l'estany de les Abelletes i que passarem al seu costat. Seguint les pilones del telecadira i arribarem al Clot de les Abelletes i que remuntem tot seguin per pista amunt. Arribats a la part alta i al final del remuntador, ja tenim el Pic Negre davant nostre. Només tindrem que pujar per tartera amb algunes fites i decantar-nos a la dreta pujant per herba i trams de tartera. Arribats als peus de l'esperó seguim per la canal ombrivola i en un replà de la canal podrem veure els tres pimer parabolts de la via. Com diuen en alguns blogs, no hi ha cap nom pintat a peu de via. La neu ho deu haver despintat. Nosaltres hem trigat dues hores justes.

1r llarg: III, IV i III, 10 expansions en uns 35 metres
Comencem  pujant en vertical i després del tercer parabolt escalarem en diagonal a la dreta, sempre seguin els parabolts que a vegades costa de veurel's fins que no els tens al devant, En un punt veurem un pitó, passem d'ell i seguim ara, fen un flanqueig a la dreta per terreny trencat i arribarem a la reunió.

2n llarg: IV+, V-, IV, III i IV, 11 expansions en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt. tot seguit pugem en vertical per placa. Escalada vertical que en un punt, trobarem un pas difícil pero molt ben assegurat. superat això seguim ara en escalada fàcil fins un diedre. Al capdemunt d'aquest, passem de la paret a un esperó, pugem uns metres i entrarem a la reunió.

3r llarg:II, III i II, 2 expansions i uns 20 metres
De la reunió desgrimpem un parell de metres a l'esquerra i entrem en una petita feixa. Escalem la paret del davant amb dos parabolts i muntarem reunió als peus d'una paret amb desploms.

4t llarg: IV, V- i IV 7 expansions 7 i uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical vers un diedre amb un sostret (parabolts visibles). superem el ressalt en diedre vertical i seguirem per un esperó amb molt d'ambient fins arribar a la reunió.

5è llarg: IV i III 8 expansions i uns 35 metres
Sortim per la dreta atacant uns tram vertical i sempre en diagonal. A la meitat del llarg, seguirem en vertical, ara en escalada fàcil on trobarem la reunió final. Només restarà pujar uns deu metres de grimpada fàcil per arribar al cim.

Pel descens, seguirem el marcat camí al Coll dels Isards i d'aquí a l'Estació Hivernal del Pas de la Casa en poc mes d'un hora i tres quarts

Escalada divertica pirinenca amb poc compromís i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

En mig del primer llarg

Començant el segon llarg

El diedre final del segon llarg

Arribant a la segona reunió

El curt tercer llarg

Superant el ressalt del quart llarg

Començant el darrer llarg

El cim

Un petit aclariment:

L'agost de 2007, amb l'amic Balbino, vàrem veure en el nº 207 de la Revista Vertex, una via al Pic d'en Valira, en concret la via GEORGINA i aquell estiu vàrem anar i la vàrem escalar. Segons la revista, es el Pic d'Envalira però per les explicacións deu ser un error i deu correspondre al Pic Negre d'Envalira. A l'esperó no hi habia res, només vem portar tascons i friends i el company Jesús m'ha fet veure que igual el darrers llargs de la via Donde vas Jorgito deuen correspondre a la via Georgina, be, son opinions, només apuntar aquest aclariment.

INTEGRAL DEL CAMELL a la Móra Comdal

Dissabte 1 de juny de 2024

En motiu de la Trobada Cavall Bernat a Oliana, aquests dies 1 i 2 de juny d'engunay i aprofitant, de la sempre agraïda retrobada amb companys, amics, coneguts i saludats d'aquest divers mon de l'escalada, aprofitem per si escau, er una escalada al nostre nivell i si pot ser nova. Un cop arribats i esmorzats, amb el Joan Vidal, l'Alfonso i el Xavi Socias, en convençen per escalr una via del Joan Vidal. Sense més, ens deixem vonvèncer i amb la garantia que anem amb l'aperturista en fem cap. 

Sortim d'Oliana i prenem la carretera cap el Coll de Portell que pasa per sota de la Serra de les Canals. Seguim la carretea esfaltada arribant al Coll de Portell i passem a l'altre banda d'aquesta serra. Seguim per carretera asfaltada en direcció a la Móra Comdal i arribant a sota mateix del torrent, emprenem pista asfaltada durant uns 15 quilòmetres. En un punt ja podem deixar els vehícles i podem veure la roca que escalarem. L'aproximacio es d'una mig hora una mica enrebessada. 

LA via es un conjunt de tres vies en la que pujarem tres agulles. La roca es el que es i no dona per més. La ventatge és que està molt ben assegurada i l'entorn és inmillorable. La zona és nova per a nosaltres, doncs no hem escalat mai  a la Móra Comdal. Ens dirigim amb dos vehicles i despres de tres quarts d'ora de carretera i pista, arribem al lloc. Farem dos cordades de tres

1r llarg: IV, V+A0 i V, 9 assegurançes entre parabolts i pitons i uns 25 metres
Començem amb escalada franca en direcció les assegurançes, La roca es a controlar, bona en algun punt però a controlar. En Un punt es rederssa molt vertical amb un parabolt i dos claus (A0), després seguex vertical però
no tant dificil però obligat. La reunió la mutarem en una petita cornissa.

2n llarg: IV, V+/A0e, IV+ i IV, 9 expansions en uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió i superat un petit ressalt escalerem en vertical en tendència a l'esquerra, la roca és a molt controlar, més que el primer llarg. Un cop passades les dificultats el grau mimba i podem muntar la reunió uns metres abans del cim.

Ara farem un canvi de reunió caminant per una cresta cmera d'uns 40 metres fins a arribar a una aresta tombada i muntarem reunió en un bon arbre

3r llarg: III, 2 expansions i uns 25 metres
Escalem l'aresta amb facilitat superant un parell de ressalts fàcils assegturats per expansions i muntem reunió. 

ara caminarem pel fil de l'agulla fins a una instal´lació d'un curt ràpel de 10 metres. Als peu del ràpel hi ha la reunió de la darrera tirada

4t llarg: IV, III i II, 6 expansions i 50 metres
Caminem uns 6 o 7 metrers de la reunió a l'esperò que tenim davant nostre. Escalem l'esperó amb prou ambient on anirem troban les quatre expansions. Al final de l'esmolat esperò hi ha un repla amb una reunió, passem de llarg i continume amb escalada molt fàcil i uns metres abans d'arribar al cim muntarem reunió.

Del cim, caminarem en direcció a una canal que en el seu mig, trobarem una corda fixe i tres metres abans d'arribar al final un parell de grapes que nes deixaran  al final de la canal Seguirem camí mes o menys marcat i de retons als vehicles.

Escalada curiosa amb molt bon ambient, roca discrreta ens bastants punts però en un entorn fantàstic i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera amb els amics Xavi Socias, Alfonso i Joan Vidal.

Itinerari per on va la via

Primer llarg amb els companys ja a la reunió

Recuperant el primer llarg

Començan el segon llarg

El tercer llarg

I el darrer llarg

Els quatre guiats pel l'aperturista

Via EL CAMÍ DE L'ALSINA a la Miranda del Pas dels Francesos 23 anys després

Diumenge 19 de maig de 2024

Ara fa uns quants anys que no repetia aquesta via i d'unes setmanes fins ara, tenia ganes de tornar-la a escalar. Decidim doncs anar-hi però amb les últimes plujes, el primer llarg era molt mullat i recordo en el seu dia que ja era prou "patinosqui". Decidim començar des de la segona reunió entrant des de més amunt de les escales dels "pobres". La via no a patit cap canvi, més aviat, el que "apatit el canvi, sóc jo trobant la via molt més difícil que llavors, tot i aixó l'em superat amb prou dignitat.

1r llarg: IV, IV+ i V, 8 expansions i uns 30 metres
Començem en escalada prou fàcil i de mica en mica la cosa es posa més dreta. Trobem un petit ressalt i començen les dificultats. La roca es prou bona i les assegurançes ens ajuden a prosseguir amb certa tranquilitat. En un punt, la paret es redressa fent-se molt vertical i escalarem amb tendència a l'esquerra. Superarem un bon ressalt i farem un flanqueix aeri a l'esquerra i entrarem a la reunió un pel incòmoda i prentjada.

2n llarg: V, IV+ i IV, 6 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra vers un ressalt. Amb passos fins i difícils continuem recte. També els parabolts ens ajuden a prosseguir amb certa tranquilitat fins que decau sensiblement la dificultat i arribem a una bona cornissa on muntem la reunió.

3r llarg: V, V+ i V, 10 expansions i uns 30 metres
Devant nostre tenim una placa immensa. Sortim en vertical i a mida que anem pujant, es va redressant la paret. La escalada es fina i de col.locació. A la meitat trobarem el pas més difícil i com les altres tirades, els parabolts ens ajudaran a tenir més confiança i arribar a la reunió. Uns pocs metres de II/III ens separen d'aquesta el final de la via. No trobarem cap reunió.

Del cim, caminarem en direcció a la barana del mirador i seguirem el cami que tenim a l'esquera que ens durà a les "escales dels pobles" i retorn un altre cop al Monestir.

Com sempre, després de tants anys d'haver escalat per primer cop aquesta via, se m'ha fet més difícil, la roca no ha canviat però crec que jo si... segur que si. https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2009/09/elvia-el-cami-de-lalzina.html

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustin Perez i Joan Prunera

Primer llarg nostre i tercer de la via

Recuperant el llarg

Arribant a la reunió

Seguim amb el llarg dos

La placa del darrer llarg

Arribant a la reunió 3

Foto-cim

Ja de retorn per les escales, recordem que on comença el pas dels Francesos, hi ha una via oberta pels germans Masó la "JOLI GARÇON" i decidim escalar-la. La via pel meu gust, no te res d'especial, es més, per mi és del tot prescindible, però tot s'ha de probar. Comença al peu de les escales del pas dels francesos amb un sol llarg de 50 metres i dos expansions, amb un pas de 6a (?) no obligat. Al cim no hi ha res i vaig preferir "apalancar-me" be a la banda contraria i assegurar als companys. Del cim, vàrem desgrimpar ajudats per una baga que vem abandonar d'una sabina que hi ha, be, la ressenya que publico, es dels aperturistes que es prou explícita i amb un estil molt "Kitsch", que no el dibuix de la via, que per a mi és magnífic (Definició de Kitsch segons la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Kitsch, no he volgut molestar-me en dibuixar-la... ja es feta i no crec que la repeteixi mai mes.

Ressenya original dels germans Masó

Via VERDA a la Miranda del Pas dels Francesos, 30 anys després

 Divendres 26 d'Abril de 2024

Un mes de març de 1994 vaig escalar aquesta via per primer cop, des de les hores no la he tornat a repetir. L'atre dia mirant el blog de Roca Calenta de l'amic Jordi Ceballos, hem va fer recordar la via. tenia en la ment que era una via fàcil i equipada, de dos llargs, així que la vaig guardar per una possible matinal i avui ha estat el dia, reconec que ara, no es una via fàcil.

Sortirem del Monestir de Montserrat i prenem les "escales dels pobres" direcció a Sant Benet. Abans d'arribar al Pas dels Francesos, trobarem un corriol pujant per les escales a ma dreta que ens portara a un replà on comença el tercer llarg de la via El Camí de l'Alzina. Seguim canal amunt per l'esquerra fins a arribar a un altre canal a la dreta. Pugem i arribarem a un replà a peu de paret, a l'esquerra comença la nostra via. Espits visibles amb un color verd desgastat, crec que d'aquí pot venir el nom de la via.

1r llarg: V-, V i V+, 7/8 expansions i uns uns 20 metres
Placa compacta de molt bona roca que es va posant ben dreta a mida que anem pujant. Superarem un parell de passos força fins i després d'una vinena de metres muntarem reunió, prou pentjada.

2n llarg: V i IV, 8 expansions en uns 35 metres
Seguirem amb la mateixa tònica de placa compacta i vertical om trobarem un ressalt amb molt bona roca i superat això arribarem a una antiga reunió que ens saltarem. Seguirem, ara amb menys dificultat fisn a un replpa còmode on muntarem la segona reunió

3r llarg: III, neta i uns 10 metres d'escalada real
Llarg de tràmit de poca dificultat però amb roca a controlar. Superarem el petit ressalt i caminarem fins uns arbustos on muntarem la reunió

Del cim, seguim caminant en direcció a la barana del mirador i seguirem el cami que tenim a l'esquera que ens durà a les escales dels pobles i retorn un altre cop al Monestir

Com sempre, després de trenta anys d'haver escalat per primer cop aquesta via, se m'ha fet més difícil, la roca no ha canviat però crec que jo si... segur que si.

Escalada realitzada per: Carles Vallès i Joan Prunera