Via RETORNO MÁGICO. Pic del Martell

La meva ressenya

Aquest diumenge, com tota la setmana ha fet i encara fa, molt de fret decidim anar al Pic del Martell. En Juan Carlos em propasa anar a fer la Retorno Mágico donç ell no ha escalar mai en aquest lloc i seria una via bastant bona per començar. En fernando que no està acostumat a possar “catxarrets” creu que també li estarà be.

Es una via, que el primer cop que la vaig fer, va ser un octubre de 1988, que junt amb la via Herboristes eren les mes fàcils de la zona. Ara ja no les considero de les mes fàcils… de fet, ara, ja no crec que hi hagin vies fàcils al Pic del Martell!! Re codo que era una via que no habia res, nomes algun clan i burins vells a les reunions.

Com es un dia molt fret i clar ens abriguem força i ja quan arribem prop del peu de via ja notem com el sol escalfa de valent. Ja comenta a molestar tnta roba. Fems sorteig de llarg i decideixo fer jo el primer.

Comenca en una placa fissurada amb un pasa, que antigament el graduava de IV+ pero ara li donaria V-, per seguir per una cornisa fins un diedre on al damunt estave la reunió antiga. Hi ha els burils vells i un parabolt. Continuo ara per un altre diedre fins una cornisa on hi ha una reunió amb parabolts nous i lluents. Com no ho tic molt clar segueixo cap a munt per un altre diedre discontinuo fins arribar a la reunió on jo recordave fer-la els ultims cops, on hi ha una plataforma molt còmode però amb un clau cimentat i tenin-la que reforçar amb un friend i un tascó. El proper cop serà millor fer-la en el parabolts. Fins aquí ens toca el sol i a partir d’ara ja no ens tocarà mes fins arribar al final de la via.

El segon llarg que per mi es el més difícil encara que només es un parell o tres de passos el fara Fernando. Trobem un friend col.locat que no es pot treure i aixó es facilita una mica les coses. A Fernando li costa una mica pero al cap d’uns intents s’en surt. Per cert, darrera nostre emb coincidit amb uns companys, en Joan Marc, l’August Corominas que no ens veiem desde una expedició que vem fer fa deu anys al Perú i l’Eric Promio.

El tercer llarg el fa en Juan Carlos que es bastant fácil a escepció dún pas que hi ha al principi, que depen per on vagis, es més difícil o mes “matojero”. Juan Carlos opta per la segona opció i la resta es anar fent per blocs, placas i diedrets on els ponts de pedra apareixen com per acció divina. Entren tot tipus de cosas a “caldo”.

L’últim llarg, que es molt llarg em toca a mi, on seguéix la mateixa tònica del tercer però una mica més compromés en alguns pasos, on tambe entren “catxarros a caldo”

Ara ja hi som tod a dalt seguit per els companys del darrera i hara ja ens toca el dessitjat sol que ja comencem a tenir una mica de fret.

La tornada, el de sempre, inentar trobar les fites i el cami de baixada tan caòtic que caracteritza aquesta popular escola d’escalada.

Escalada divertida que en temps passtats les recordava més fàcils… però ja se sap, tot canvia al llarg dels anys. Recordo que fa vint anys feiem dos vies com aquesta i tornavem a dinar a casa!!! En fi, la quesito es que ho poguem fer. Ara ens espera uns plats de “callos” al bar la Xufa que em vist a l’esmorzar i no ens podem escapar de la tentació…

EnJuan Carlos al final de l'ultim llarg

Foto amb el companys

Via GLÒRIA. Miranda de Can Jorba

12.12.2009

Aquest diumenge no puc anar a escalr perque anem a fer una col.lectiva d'aquestes de caminar i anem a Sant Llorenç de Munt a pastorar una miqueta am les dones i els amics. Així que decidim anar a escalar el dissabte. El divendres el Joaquim em diu que està "fotut" d'un, segons li han dit, "esguince intracostillar, (això vaig entendre) i te que quedar-de "en dique seco" un altre cop... (li està agafan afició a això, el noi!!!

Truco a Lluis Nadal i m'apunto a fer la via Glòria a la Miranda de Can Jorba que també s'apunta la Lourdes. Es una via que ja la havia vis rapelant per la Josep Mª Andrevi i el primer llar em donave una mic de canguel.lo però com anem amb el Lluis... cap problema.

Quedem a les nou al Bar de l'Anna del Bruc i alli ens trobem al Bermu, el Guzman i al Toni Mateo que aniran a fer esportiva.

Ben esmorzats en dirigim cap el peu de via. El primer llar el farà en Lluis (millor, que te un V+, i ell no tindrà cap problema (lal meva esperança es poder fer un llarg de primer...) Entres primer per una placa al costat d'un desplom pronunciat per despres fer un pas de flanc a una fissura amb un pas molt atlètic. El pas em costa bastant i pujo una mica tocat. Tot el que ve despres es dificil, però amb bona presa, plena de cantos. Arribo a la reunio bufant i mirant-me el segon llarg. A sigut un llarg molt maco però molt exigent, per a mi...

El Lluis li agrada fer sempre de primer, però em miro el segon llarg i en fa gràcia fer-lo de primer, ara que vinc calentet del primer llarg, estic animat. El marquen de V i IV+, però nomes hi han tres parabolts i dos claus... Surto de la reunió i ja enganxo un clau, segueixo per una placa amb una mena de fissura a la dreta, on trobo un altre clau, aquest cop d'un material molt extrany i que es mou, i mes amunt poso un friend... però veig a un 3 metres un parabolt lluent!!! Continuo per placa fins arribar a un lloc una mica descompost on ja veig el pas de V amb un parabolt bastan lluny. Arribo al ressalt i a la dreta veig una fissura que entra un tascó "a caldo"" i em dirigeixo al parabolt, pujo una mica mes i ja veg la reunió. Està en un lloc molt incòmode però no està malament.

La Lourdes també està animadeta i decideix fer el tercer llarg. Es bastant semblant al segon pero no tant exigent.

El tercer llarg el farà en Lluis que te un tram final de V+. No cl dir que quan puja sembla que sigui IV grau, tot al contrari de mi que en el V+ en veig obligat a tirar de cintes i fer passos d'A0, (el que no pot fer mes no esta obligat a mes!!!). Pot ser que aquest es el llarg que m'agradat menys, sense menyspreuar al Lluis, es que queda amagat i a sota tens una canal i queda un llarg amb poc ambient, al contrari de tota la via. El llar mes maco, el primer, amb uns pasos maquissims i amb molt bona roca. Ara nomes ens queden per muntar dos rapels de 60 metres i ja hi serem a peu de via.

Be, ja tinc un altra via per la "cole" i em gaudit d'un dia tapadot i al final fresquest, però això si, amb molt bona companyia.

Via ORIGINAL a l'Esperó Sud de la Paret de l'Os

Diumenge 6 de desembre de 2009

Miran el Blog de l'amic Joan Asin vem veure ressenyada la via J. E. Farreny i que em va semblar assequible, tant per la dificultat com per els "segurus" el reequipament. Total que convenço al Joaquim i al Joan Marc i a tots tres ens sembla be d'anar-hi. Esmorçem al poble de Bellcaire d'Urgell

Arribem a Sant Llorenç de Mongai molt d'hora i ja sortint del cotxe veiem els desploms i la vertical paret del mig. No se perquè, però no ens va inspirar confiança tal i com es veia la paret, però ens dirigim a peu de via. Començo jo el primer llarg que marca IV+ on hi han tres parabolts i el demès l'has de col.locat tu. El segon llar comença Joan Marc que es A2e i arriba sense gaires ploblemes a la reunió. Quan comença Joaquim ja veiem que no va molt fi amb els estreps. No se perquè però avui no te el dia. Tal com pinta l'assumte decidim baixar. El problema més gros va ser les acrobàcies que va tenir que fer en Joan Marc per baixar i recuperar el materia Be un dia d'aquests que estiguem mes "inspirats, ja tornarem!

Com es d'hora i en Joan Marc s'està fen el "cigarret" per no tenir que perdre el dia, decidim anar a fer la via Original de l'Esperó Sud que tots tres ja la coneixem i son també 120 mts. La via està totalment assegurada amb reunions amb parabolts i només, si es vol, el tercer i quart llatg el podem protegir amb algun tascó o friend.

1r llarg: IV, IV+ 5 parabolts i uns 35 metres

Primer pujem per una placa de IV fins situar-nos als peus de la xemeneia que està assegurada per dos parabolts. T'empotres una mica i vas reptan per disn la xemeneia fins la sortida on ja veus la còmode reunió

2n llarg: 3 parabolts I i V en uns 25 metres

Sortim de la reunió caminant per una mena de feixa fins situarte a sota d'un esperonet vertical. Es una tirada amb un pas finet on la dificultat estriba en pasar de l'esperó a una placa de la dreta i ja sense dificultat arribal a un altre reunió molt còmoda

3r llarg: V/A0, 5 parabolts i un pitó en uns 30 metres

Pujem primer per l'esperò i després un petit flanquiex fins un situar-nos a sota d'un desplom on hi han un parabolt, un pitó i un altre parabolt. Encares el desplom per la seva esquerra i el superes fent un pas atlètic i sortir per la esquerra. Continues per plaques fins arribar a la reunio al costat d'una espectacular xemenia.

4t llarg: V, IV+, 3 parabolts i un pitó en uns 25 metres

Fem un petit flanqueix a l'esquerra i pijar per placa on hi han dos parabolts. Superada la placa fem un altre flanqueix a la dreta i arribem a un altre placa que la superem i arribem a la reunió.

A la fi, no ha estat tan malamente la sortida, tot i l'abandono de la via J. E. Farreny, però el cas es que ens ho hem passat d'alló mes bé amb un dia assolejat i una mica caluros

Escalada realitzada per: Joan Marc Guiñan, Joaquim Llòria i Joan Prunera

Arriban a la primera reunió

El tercer llarg

El quart llarg

El final de la via amb l'aigua del pantà a sota

Via CERDÀ-POKORSKI Roca de Sant Salvador. Agulla del Pla del Ocells. via Guzman-Silva

28.11.2009

Via Cerdà-Pokorski a la roca de Sant Salvador

Via Guzman-Silva a l'Agulla del Plà dels Ocells

Surto de casa per anar a buscar la "Vespa"i anar a casa del Joaquim a les 8.30 pues anirem amb el seu cotxe. Arribem a Monistrol on ens espera l'esmorzar a la Fonda Xica i tot seguit arribem al Monestir. Allà trobem al Jordi Brasil, en Javiesca i dos companys mès. Volen anar uns a fer Lo Tio Gos i els altres a equipar la normal de les Magdalenes... crec entendre. Fem petar una mica la xerrada i intercambiem algunes opinions i ens diuen que han reequipat la via Guzman-Silva de l'Agulla del Plà dels Ocells. Si ens dona temps anirem a fer-la.

Pujem cap a Sant Benet que hi han poques escales i ens dirigim a la Roca de Sant Salvador (l'Elefant) Aquesta via puja per la cara nord de la roca, que es la més alta de la Regió de Sant Benet. Jo ja l'he fet, però en Joaquim no i li proposso d'anar a fer-la, dons tinc ganes de repetir-la per inetcambiar el llarg. El problema es que no toca el sol, tot i que el dia es força solejat. Es una via que esta "justeta" d'assegurances però es deixa fer prou be.

Arribem a peu de via i el sol està darrere de la trompa de l'elefant i no es tocarà el sol en tota la escalada, que li farem!

Començarà en joaquim, però no veiem el primer spit i jo no m'enrecordo per on es trove, però hi es, eh... Al final, desprès d'uns metres "a pel" el veiem però està just a sota del Joaquim i ara es tart per recular... Desprès ja veu el proper i ja es calma una mica. Em passat uns moments molt "adrenalínics". 30 metres de IV, IV+

La segona tirada la faig jo i nomès sortir de la reunió poso una baga en una sabina al costat de la reunió i tot just al començar a pujar per la paret col.loco un parell de friends en un llavi, em col.loco a la vertical de la paret i ja veig el seguen spit. Es un llarg de IV, IV+ amb uns "alejillos" considerables fins i tot emb salto un spit, l'últim aban d'entrar a la reunió. La roca està molt freda i bufa un vent emprenyador... passarem molt de fret! 30 metres

Joaquim arriba a la reunió molt tocat per el fret pero l'animo i farà el darrer llarg. Es, per a mi, el mes maco, donç es molt vertical, ben assegurat i la roca fantàstica, tot i que es el mes curt de tots. 20 metres i V-.

Arribem al cim per que ens contamini el Sol amb els seus ratjos benefactor. Fem les fotos de rigor i de poc que el vent no en tira a terra!

Com que es d'hora, com hem dit abans, anirem a l'Agulla del Plà del Ocells. Es una roca que ni el Joaquim ni jo em pujat mai. Esperem que es toqui el sol allà. Arribem a peu de l'agulla i ja veiem que toca el sol però ens em d'espavilar per que el sol ja va de vaixa.

El primer llarg es una rampa de III i d'uns 15 metres. Puja primer en Joaquim.

El segón llarg ja pinta millor. Surt molt vertical amb bona presa pero amb uns passos finets. Els que la van reequipar ens han dit que han cambiat una mica l'itinerari, donçs a saltat una llastra (berruga) i ja no puja per el itinerari origal. Es un llarg d'uns 30 metres que en va sorpendre, donç te passos que t'els has de mirar una mica i la distancia del seguros per a mi es molt correcte.

El tercer llarg el fa en Joaquim. Es un flanqueix d'us 15 metres fins arribar a l'altre extrem de l'agulla a sota mateix del cap. Te un passet finet de IV+.

L'ultim llarg es el mateix de la via normal on hi ha in spit. No es dificil, però la roca es mol discreta. Be ja em fet una agulla nova. Rapelem per la via normal i baixem per una canal bastant malmesa i ja estem un altre cop a peu de via. Ara el Sol ja s'amagat derrere les muntanyes i decidim anar a dinar al Bar Rincon a l'estació de l'Aeri de Monistrol

Via DIRECA DE L'AVATAR. Tossal de la Feixa

14.11.2009 Directa de l'Avatar

Aquest dissapte decidim anar a fer aquesta via que van obrir uns amic nostres, en Guillem i en Joan Marc. Es un tipus d’escalada de poc compromis, perque hi ha moltes assegurances i si no ho fas en lliure ho fas en Ae o AO, però es un lloc, de moment, sol.litari i molt agradable.

Quedem a dos quarts de set a casa del Balbino i ens dirigim a Coll de Nargó, aixó si, parant a Ponts a fer l’esmorzar. Arribem sobre les 9,30 a la pista on deixem el cotxe. Tenim un hora d’aproximació i el dia es força clar i no fa gaire fret.

Arribem a peu de via i ja veiem el rastre de parabolts grocs, ara ja qüasi despintats. Començaré jo el primer llarg. En Balbíno no està molt acostumat a fer servir els estreps, però es defensa. Ja desde sota veig que l’entrada en llire es molt forta i opto per treure els estresps. Quan porto tres o quatre seguros comença a ploure. Que es estrany, a dalt no hi ha núvols, estan al derrera. Continuem i al cap de poc ja veig un tram em lliure que no es gens difícil fins els propers parabolts. Después tot ho faig en A0 menys un pas d’un desplomet i despres lluire fins a la R1. En aquest llarg hi han 24 bolts i nosaltres portavem 22 cintes. Alguns m’els vaig saltar pero no gaires. 30 metres A1e IV A0e

El segon llarg el fa en Balbino fent el primer pas d'A1e, despres d’una petita grimpada de III. Despres fa A0 i petites sortides en lliure, que jo les vaig catalogar de V. Aquí la roca es una mica bruta i esta plena de terra i molsa. 25 metres A1e Aoe V

El tercer llarg sut en lluire de IV fins situar-nos a sota d’un fort desplom que amb uns deu metres surts ja en lliure de V, que no es obligat (ja us he dit que esta ple de bolts) això si molt maco. Al Balbino aquest llarg li costa moltíssim i arriba a la reunió bastant tocat. Li dic que no es preocupi que el seguent ja el faré jo. 30 metres IV A2e V

El quart llatg es un placa inclinada que te molt bona pinta plena de bolts (per no desentonar amb les altres). Esta graduat de V i es tota la tirada amb adherencia aprofitant rebabetes de la roca. Es un llarg curt i penso en empalmar el cinque però Balbino em diu que no que l’altre la fara ell. Es pot empalmar sense cap problema els dos llags, el 4 i el 5 i queda un llarg de 40 metres molt mes maco. 20 metres V i el següent 20 metres IV

En el sisè llarg, parteixes d’una mena de feixa que ratlla part de la paret on hi ha una corda fixe que pots arribar a la Via del Guillem. El primer pas, el faig en lliure, però desprès tinc que fer un petit A0, donç la roca no inspira gens de confiança. Segueixo per uns diedres i una bavaresa molt maca per continuar per una placa fins una petita cornisa on monto la R6. Aquest llarg seria mes maco si no fos per la brossa i terra que hi ha. 30 metres V A0e

L’ultim llarg es tot una serie de ressalts bastant verticals i el fa en Balbino 20 metres V A0.

Hem trigat unes quatre hores i trenta minuts en fer la via, que no esta malament per lo "lentorros" que som i la poca pràctica que te en Balbino en això de fer “artifo”. Ara ens queda una horeta llarga de cami fins el cotxe. Potem frontals, dons ja comenta a fer-se fosc. Arribem al cotxe de nit!

Be, ja tenim un altre a la “cole”

Escalada realitzada per: Balbino López i Joan Prunera