dimarts, 29 de maig del 2012

VIA CARA OEST o DE LES CANALETES a La Panxa del Bisbe

Diumenge 27 de maig de 2012

A plogut molt des de el primer cop que vaig fer aquesta via, farà 28 anys... Llegint la descripció de la via a la guia d'en Rodés i Labraña de la Regió de Tebes/Tebaida, tant sols podies "acollonir-te"... "una de les vies més difícils de Montserrat", si la volies fer. Per això l'any 1984 vàrem fer només la via per Davant i al cap de dues setmanes vem voler repetir-la per que puges un company i aquest cop a mi en va tocar el segon llarg. Arribat en el punt on pots anar a la per Davant o la Canaletes, m'ho miro i... de cap a la Canaletes! Recordo que eren 40 metres clavats i cap assegurança en tot el recorregut, tant sols unes burinades d'una reunió abans d'entrar a la canal. En aquella època ja no era VI, però V si que li vaig posar. Ara després de tants any i veien la ressenya dels Escalatroncs ens animem a fer-la. L'últim cop que veig fer la per Davant va se l'any 2002, veurem com la trobo aquest cop.

Farem cordada en Joaquim i jo i pujant per les escales a Sant Benet ens trobem a Jordi Monterde que va cap a la ermita dons hi ha una reunió de "suposats escaladors", que dic jo, per discutir, amigable-ment, assumptes grimpaires. Ens convida a pujar-hi però li diem que anirem desprès, ara a la via no li toca el sol i això es ideal.

1r llarg IV, V, V+ (A0e), V i IV+  6 espits molt vells i un burí sense plaqueta en 40 metres
Pujo per rampa amb roca agraïda, però sense cap assegurança, fins que de cop es posa dret de debò. Arribo a un espit vell i el "xapo" es molt dret i la roca bona però una mica polida. Arribo al proper espit, també molt vell i aquí es el pas clau de la via. Sortosament a prop hi ha un cap de burí que li poso una plaqueta i em serveig per ajudar-me una mica i fer el pas. La resta es escalda obligada de V fins un replà on hi ha una vella reunió on aprofito un burí per seguir uns passos a l'esquerra i continuar, ara una mica més fàcil, per un mur vertical fin la reunió en un còmode replà. Poca broma amb la tiradeta, m'ha fet suar de debò.

2n llarg IV+ i IV 2 espits i 15 metres
Seguirem la ressenya del blog dels Escalatroncs i farem un llarg intermig curt. Antigament, no vaig fer reunió aquí, per la raó de que no hi havia... Surt en Joaquim en flanqueig ascendent a la dreta fins un espit. Aquí els còdols son petits. després recte a munt fins un altre espit i al poc arribem a la segona reunió en un replà còmode.

3r llarg IV, V i IV+ un parabolt de reunió i dos espits en 30 metres
Com no sabem el que ens trobarem i la por nostra es que no hi hagin assegurances, sobre el camí decidirem si anem a la Canaletas o continuarem per la per Davant. Surto de la reunió amb clar flanqueig a l'esquerra buscant lo fàcil fin un punt on estic a la canal. Miro a munt i veig un parabolt lluent en una reunió a la dreta de la canal però molt a munt. Pel mig de la canal diviso un parell d'espits i això em dona moral. Facilment arribo al parabolt i de seguit entro a la canal. Aquí la cosa es més difícil, roca llisa i poca presa però amb molt bona roca esdevé una escalda plaent fins la reunió. Inclus puc posar un friend. Be, no ha sigut tant tràgic i a quedat un llarg ben bonic!

4t llarg III i II un espit i 30 metres
Els propers dos llargs don els típic de la Panxa, fàcils i arrampats per accedir al cim. Surt el Joaquim tot recte fin un muret que el supera fàcilment i llavors diagonal-ment en escalada molt fàcil fins una reunió amb parabolts al peu d'un altre muret.

5è llarg III i II un espit i 50 metres
Surt també en Joaquim i aquest llarg de les mateixes característiques que l'anterior ens durà al cim d'aquesta curiosa roca montserratina.

Ja som al cim. Deu anys feia que no pujava i ha sigut una bona escalda, obligada i amb unes assegurances que deixen molt que desitjar... però la hem gaudit de valent. Ara toca en ràpel que es molt aeri, uns 40 metres per la cara NW on ens deixarà al coll de la roca i tot seguit baixarem per una canal una mica en mal estat que en durà de nou al camí. Com el sol "pica" de valent donem per acabada la jornada i ens dirigim a Sant Benet a veure que es el que queda d'aquella" trobada d'escaladors montserratins"

Via molt maca per fruir de la roca de la Panxa del Bisbe, però no aniria malament fer-li una neteja de cara a les assegurances que son espits... i en bastant mal estat.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El verticals passos del primer llarg
Arribant a la primera reunió
Al mig de la tirada de les Canalaetas
En Joaquim al mig de la canal
Vista de la tercera reunio des de la canal
Foto al cim de la Panxa del Bisbe

dijous, 24 de maig del 2012

Via NORMAL al Setrill, Regió dels Frares

19.05.2012

Aquest dissabte no vull forçar el canell de la mà, doncs tinc una petita lesió i en fa mal, per culpa d'una caiguda tonta... molt tonta i ridícula! Estant a la moto parat, m'enganxo el peu i a terra... sense més comentaris. Be, anem al que toca. Com en Joaquim s'ha comprat un "juguetet" per posar parabolts (està capat, no pot posar parabolts a menys de 5 metres un de l'altre) anirem a netejar-li la cara a la via Normal del Setrill. L'ultim cop que la vaig fer, farà set anys, estave molt precària, tot i que hi han espits... fan una mica de por i sobre tot la reunió. Serà el primer cop que ho fem. Hem respectat tot el que havia, no hem tret res i hem posat al costat d'una pesa vella, un parabolt nou. Només hem deixat al segon llarg, un cap de burí, dels antics, sense plaqueta que sembla fossilitzat a la roca i la veritat fa goig. Serem tres, en Joaquim, en Vicenç i jo.

1r llarg III dos parabolts i 30 metres
Comença en Joaquim, i com es una rampa fàcil a uns 10 metres posa un friend en una fissura i al cap de poc arribant al espit vell el substitueix per un parabolt. continua fàcilment i arribat al proper espit fa el mateix. No recorda on està la reunió i jo no el vaig des de sota i decideix fer reunió de la peça nova i de la vella. Pugem nosaltres i quan arribo a la falsa reunió veig a uns 10 metres la reunio a sobre d'una lleixa. Prenc el relleu i hem dirigeixo a la reunió i abans d'arribar en una fissura poso un tascó. Entro a la reunió i còmodament poso un parell de parabolts al costat de burins vells.

2n llarg III, IV un cap de burí i un parabolt en 25 metres
Haben muntat la reunió continuo aresta a munt. Veig un merlet molt "guapu" i el llaço. Quan l'aresta es posa vertical arribo al cap de burí. son d'aquells buríns antics que fan goig veurel's, recordes temps passats! Passat el burí arribo al pas difícil i l'espit que el protegeix fa por veure'l. Al costat poso la peça nova... es "xulo" això de posar parabolts de primer! i un cop fet arribo sense problema a la reunió del arbres, a l'esquerra de l'aresta.

3r llarg III i IV neta i 20 metres
Surt en Joaquim i com no hi ha res, ho respectem. Pas vertical de flanc a l'esquerra i l'aresta va perden verticalitat fins arribar al cim.

Ha sigut una bona experiència netejar la cara d'una via molt clàssica i sencilla, però que ara es una mica més segura. Peces noves per velles i també podem auto protegir-nos. Espero que sigui del gust de tots.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Vicens Nin i Joan Prunera

En Joaquim estrenant la "joguina"

Muntant la reunió
Arrapat com una sargantana, posant un parabolt en el segon llarg
En Joaquim als primer metres del tercer llarg
Peça nova per vella
Reunió vella i reunió nova al costat
L'espit del segon llarg, ara podrà explicar batalletes al nouvingut...
Mira per on, contents com canalla al "Happyparck"

diumenge, 20 de maig del 2012

Via ESPERÓ DE LA LLUNA PLENACelebració del cinc anys del Blog dels Kutresescaldors k pa team, però en minoria

12 i 13 de maig de 2012
Els 7... magnífics? D'esquerra a dreta: Neus, Joan Baraldés, Joan Prunera, Antxi, Wolfgang, Blai i Llorenç, disposats a menjat-nos els Ports
Aquest cap de setmana celebrem els 5 anys del blog dels "Kutres". Tenia que ser una trobada d'escaladors que ens coneixem per els blogs, però a la fi, va quedar en no res... sols uns pocs "in combustibles trepa-còdols" ens presentem a casa de l'Antxi i del Llorenç a Horta de Sant Joan... no en plan "gorreros", si no convidats, eh! i la veritat es que vàrem estar d'allò més be, anant a comprar llonganisses, corder i botifarrons de ceba per sopar a la nit... fins quarts de dues de la matinada, fent-la petar. I així és com l'Antxi, el Llorenç, en Joan Baraldés, el Wolfgang, la Neus, el Blai i un servidor vem passar un cap de setmana escalant, explicant anècdotes, futures escalades i bevent cervesa (jo sense alcohol, que si no, encara dic més "tonteries"). Des d'aqui el meu agraïment a aquesta parella d'escaladors per la seva hospitalitat i simpatia.

En Joan Baraldés i jo quedem el dissabte al matí a Collbató i arribem a Horta a quarts d'una. Mengem un entrepà i... com som uns cremats amb ganes d'escalar, no ens centrem correctament i de pet a la Punta Falconera! Arribem a peu de via a les dues de la tarde... molt d'hora i amb un sol de justícia. Caram, sembla que ens empaitin!!! Ara passo a detallar la via.

12.05.2012 - Punta Falconera. Via Take a Pebble


1er llarg III i IV- tres parabolts en 55 metres
Surto jo i un parabolt a peus d'un mur inclinat ens indica el camí més evident on força a munt veiem un altre parabolt. L'escalada esdevé fàcil i plaent fins una mena de mur més vertical on trobem el tercer parabolts i seguit la lògica arribem a un diedre petit i tombat on podem assegurar el pas amb un bon tasco i de seguit arribem a la reunió. Pel camí podem posar friends.

 2on llarg III i IV quatre parabolts i 55 metres. La variant, V+ i un pitó amagat.
Aquest llarg el fa en Joan B i també es fàcil si no fos per que en vem ficar per una variant. Sortim de la reunió recte a munt cercant un parell de parabolts fins la base d'un mur vertical amb d'un diedre amb roca molt lletja, la via no va per aquí i ens adonem més tard. En Joan b fa el pas com bonament pot ajudant-se d'una "antena" dons el parabolt esta a la cornisa i el pitó es força lluny i et jugues una bona castanya. Després d'aquest tram arribem a una cornisa a l'ombra entre un pi gruixut i en Joan B opta per fer reunió dons les cordes poden fregar molt. Quan pujo jo i arribo al pas "curiós" miro més a la dreta i veig la lògica de la via per una mena de canal de III que es més fàcil. El llarg l'hem partit en dos i jo faré els últims 10 metres amb un pas que no es més difícil de IV. i faig reunió en un bon replà

3er llarg II, IV i IV+ quatre parabolts i 50 metres
Torna a sortir en Joan B i aquest llarg de fet es el més maco dons es més fi i de presa petita que els altres. Tan sols hem de seguir recte a cercar el parabolts fins una còmode reunió

4t llarg III i IV neta i 15 metres
Aquest llarg es de tràmit per arribar a dalt de la cinglera de la Falconera. Un llarg curt on podem posar un parell de fiends i farem reunió en una pi que trobem al cap de munt.

La baixada la farem pel cantó oposat a la via baixant per terreny trencant fins una canal, mig entre bosc i mig entre les roques fins el camí de de peu de via. Via fàcil per fer-la a la tarde... a partir de les 5 no de les 2 com nosaltres que en vem torrar com castanyes la Nit de tots Sants!!! Un cop al camí, caiem en la tentació i ens remullem en un raconet d'aquest riu tan bonic del Estrets.

Jo al primer llarg
Arribant a la primer reunió
En Joan B al segons llarg
Sortint de la variant de V
Fotos del final de la via
Bona remullada al riu dels Estrets

13.05.2012 - La Gronsa Sud. Via l'Esperó de la Lluna Plena

 
Ens llevem d'hora i en Joan B i jo ja tenim la idea de fer la via que fa poc, en Llorenç i l'Antxi van obrir a la Gronsa Sud. L'Esperó de la Lluna Plena. Com som set "grimpacòdols" ens repartirem i en Joan B i jo  anirem a aquesta via i ens acompanyaran els mateixos aperturistes i els altres tres aniran a la veïna, No vendas la piel del oso sin haberlo cazado... i així ens anirem saludant, entre llarg i llarg.

1er llarg II i III i un pitó en uns 60 metres
Aquest llarg, sembla ser que es de la via Tornasol, arrampat i molt fàcil on tant sols trobarem un pitó vell molt a prop de la reunió. En Joan Baraldés comença el llarg.

2on llarg IV+, V, IV i IV+ i 4 parabolts i 40 metres
Ara em toca a mi. Pugem per roca discreta fins uns blocs on tindrem que protegir els passos amb un parell de friends. Superat això, arribem  a un pany de paret vertical on tindrem que escalar entre parabolt i parabolts amb roca bona i vertical. En tendència a la dreta arribem a un altre tramp més difícil per tot just entrar a la reunió. Llarg lògic on el parabolts allunyen però son fàcilment visibles.

3er llarg IV i V- i 2 parabolts en 35 metres
Surt en Joan B i jo discrepo un pel del grau que han ressenyat dels "Kutres". Sortim per l'esquera d'un esperó, per placa i bona presa on trobarem dos parabolts fins que la lògica ens porta a la dreta del esperó... amb roca dolenta però que si la tractes amb "carinyo" es deixa "acaronà". Aquí  ho tenim que protegir tot nosaltres amb un parell de friends i una savina. Aquest es el llarg que li dona nom a la via, doncs uns metres abans d'entrar a la reunió trobem una pedra grossa rodona, com una lluna plena, que millor ni tocar-la ni mirar-la.

4t llarg V, V+ (o un pas d'A0e) IV+ i II i 5 parabolts en 35 metres
De la reunió i situats a sota un gran desplom (ara em toca a mi) flanquegem a l'esquerra fins una llastra amb un gran pont de pedra. Pugem damunt del pont de pedra, (passet espectacular) i davant nostre tenim una gran placa llisa amb una mica de molsa seca, on trobem els passos més difícils de la via. Com el meu "grau" no done per més tinc que "pillar-me" del segon parabolt i estudiar-me el pas. Prenc mà del fi-fi, trec cul en fora i arribo a l'altre parabolt... es molt fi i llis tot això! Amb la tranquilitat que em dona el parabolt arribo on el sostre que flanquegem es mes dèbil. Sembla que la roca, ara, no es molt bona però, res mes lluny de la realitat. encara que tinc molt a prop el parabolt puc posar un pont de roca... prenc aire i supero el petit desplomet amb bavaresa amb una roca de pel·lícula, llàstima que es torna molt fàcil i roca molt dolenta per entrar a la reunió als peus d'un esperó tombat perfecte.

5è llarg IV i IV+ i 5 parabolts i dos ponts de roca en 60 metres
Esperó tombat, llargíssim, perfecte, aeri i d'una bellesa extraordinària, on ens deleitarem de la seva escalada. Llarg realment maco on en Joan B gaudirà de valent... simplement espectacular, això si, 60 metres clavats!

6è llarg IV i III i 3 parabolts ens 50 metres
Ara, resta un últim llarg amb roca molt bona i li ofereixo al company, que encara al.lucina del llarg anterior. Sortim per placa tombada fàcil fins un muret ben protegit i un cop superat anirem en tendència a l'esquerra fins muntar reunió.

Pacientment, els aperturistes de la via han seguint al darrera nostre i en Llorenç, netejant algún tram que quedava. Ara esperem als altres companys que arriben de la via veïna i tots junts fem el descens de la Gronsa sud. Del cim baixem en direcció N desgrimpant un tros fins un arbre on hi ha un ràpel muntat de 35 metres. Tot seguit baixem fins un pas estret i en sentit W, baixem per una canal, que en un punt trobem una corda fixa. continuem baixant i en poc temps arribem un altre cop al camí dels Estrets.

Recollim trastos al pàrquing i ens trobem al poble d'Horta de Sant Joan per fer uns "variats" i un mos, explicar unes anècdotes més i planejar on fem la propera trobada, per que, sincerament, feia temps que no m'ho passava tan be una cap de setmana escalant i compartint tants bons moments amb els companys.

Gracies a tots i en especial a la hospitalitat i amabilitat de l'Antxi i el Llorenç.

El segon llarg
En Joan B en el segon llarg
Nosaltres, en una foto desde l'altre via
El "pasillo finillo" del quart llarg
Els companys abraçadets en la quarta reunió
En Joan B al magnifict esperó del cinquè llarg
En Llorenç a l'esperó
... i foto de cim

dijous, 3 de maig del 2012

Via DEL CARLES a la Gorra Frigia

29.04.2012
Aquesta via es va obrir a l'abril del 87 i al juny del mateix any, ja vaig anar a fer-la. Ens van dir que havien obert una via nova amb espits verds pel bell mig de al Gorra...! i sense ressenya, ens hi vàrem ficar. Ara està equipada amb parabolts i han canviat de lloc les reunions però continua sent una via divertida amb poc compromís, per gaudir de la bona roca de les Gorres. És curiós, quan érem més joves, començar a escalar a la Gorra, en el camí on passa tanta i tanta gent, et feia sentir-te d'allò més important, ves a saber que! Que el "turistes" et miressin bocabadats amb tot el material i que algun curiós et preguntes: es molt difícil això? Ara, sincerament, em molesta una mica tindre que apartar la corda per que passin i contestant tota l'estona, bondiaaaa, holaaaa... en fi, anem cambiant com el temps.

després de pujar amb el "Cavall de Ferro" i petar la xarrada amb uns companys arribem a peu de via i tot el gorro es ple com un ou. com que nosaltres anem amb "Gas-Oil" arribem més tard i tota la gen es a mitja paret i no ens molestaran ni molestarem. Mentre fem material i ens posem els "trastos" repartim els llargs i a mi em tocarà el tercer.

1er llarg IV, III i IV 7 parabolts en 30 metres
Comença en Joaquim i el llarg es com un de tants que parteixen del camí. Comença vertical per arrampar-se fins un muret, on antigament, començàvem la via. Desprès recte a munt amb escalada plaent fins la reunió.

2o llarg IV, IV+ i IV 6 parabolts i 30 metres
ara li toca al Guillem. El llarg es semblant al primer però a la part intermitja, tenim un muret una mica més exigent, però tot molt ben protegit

3er llarg IV, V+ V i IV 6 parabolts i uns 20 metres
Surto mirant-me de lluny la part més vertical i "deunidó" com es redreça! Recordo el llarg, que abans era més llarg, bastant "durillo". Sense problemes arribo al mur vertical i ja veig la "magnitud de la tragèdia"... Hi ha bones preses de ma, petites però bones, però molt vertical. Faig cop de gas i em surten els passos. Quan arribo al segon parabolts, les braços ja no donen per més i m'agafo. Ho estudio i surto... Redéu!!! al mig del pas se m'enganxa el fifi i no el puc treure! Provo amb una ma i no surt. Provo amb l'altra i tampoc. Tinc que tornar al pas anterior i "Santornem-hi". a la fi puc treure el maleït fifi i puc per els passo que em queden fins la reunió nets. Llarg curt però intens.

4t llarg IV i uns 7 o 8 parabolts en uns 35 o 40 metres
Surt en Joaquim i aquest es un llarg per gaudir d'una escalada amb bastants trams verticals i amb generosos còdols que ens portaran a la reunió on s'ajunten quasi totes les vies d'aquesta cara.

5è llarg III, IV+, IV i II 5 parabolts en uns 30 metres
El Guillem em diu que faig cara de tenir ganes d'escalar i molt amablement em cedeix el llarg treien com excusa que està agraït per que el portem a escalar... no se qui porta a qui. L'ultim llarg ataca el pleg del Gorro (d'aqui li be el nom de Gorro o Gorra Frígia) pel bell mig amb un pas de força, també molt ben protegit que ens durà a d'alt del cim.

Ja som els tres al cim. Em arribat el últims de totes les cordades que hi habian, tan sols ens han acompanyat uns companys de Vic que han fet la Magic Line i que venien de la Òpera Prima... no hi ha res com ser jove!!! Ara "xinu-xanu" baixarem per la via normal plena de cables i cadenes on fan les delícies dels "ferratistes" per pujar al cim d'aquesta famosa roca montserratina. com diu en Guillem: Escalda agradable per fer "Baring, escalada, baring"... au, a remullar-lo al bar El Rincón de l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat.

El Joaquim començant el primer llarg
El Guillem concentrat al segon llarg
Jo en els passos de V+
Viestes dels companys des de la tercera reunió
El Guillem al mig de la placa de V+
El Joaquim al plaent quart llarg
Faig cara d'espatant!
L'últim llarg
Els tres i la creu al darrera

dimarts, 24 d’abril del 2012

Via ARESTA BRUCS sortint per la via SIDDARTHA a La Bola de la Partió

21.04.2012
Quins records la Bola! Seria l'any 82, en que vàrem abandonar la Cerdà-Riera de la Ven-Suri-Ven, i frustrats, ens vem anar de "pet" a la Bola de la Partió. Amb cordes de 40 metres arribaves molt just a la reunió del pedestal i tants sols hi havien dos burins en tot el llarg. Un cop al pedestal vem anar a la via original, doncs llavors, la via Shiddarta no existia, i ho vem veure molt negre. Reculem cap a la dreta i ens hi vem ficar a la Santboiana que estava amb burins vells i plaquetes esquerdades. Amb el martell, les anava picant i treien i llavors substituint-les per plaquetes recuperables... vaja, tota una "aventurilla" per nosaltres. Ara, la via resta prou equipada, tot i que hi ha alegria entre assegurances al primer llarg, es fa be i a l'artificial estan els parabolts prou seguits per no tindre "masses" problemes. Semblo el "Abuelo Cebolleta"!!!

Com el Joaquim no ha pujat mai la Bola i fa uns dies que anem per Agulles ens animen per anar-hi i si el dia i els ossos ens ho permeten, farem també l'Ou de Colom. Que somiatrutites que soc!!!

Decideixo fer la segona tirada jo que tinc més pràctica amb estreps i que el Joaquim faci el primer llarg tot en lliure ell que li agradarà prou.

1r llarg: IV, III, IV i IV+ un burí sense plaqueta, tres espits i un parabolt en 40 metres
Desde el coll entre la Bitlla i la Bola, al costat d'un arbre ajagut, pugem amb tendència a l'esquerra amb roca relliscosa i un xic incòmode per situar-nos al bell mig de l'aresta. ara més fàcil al cap d'uns metres (uns quants) trobem un burí sense plaqueta. Continuem uns metres més endavant, un espit. Ara l'escalada esdevé de IV però exposada, dons fins a prop de 7 ó 8 metres no trobem una altre espit. Seguim recte fins un ressalt on als peus troben un altre espit i sortim una mica a l'esquerra superant un tram vertical i a la sortida trobem un parabolt. Només ens resten uns metres fàcils fins la reunió de dos parabolts a sota de la grandiosa Bola. A la nova guia d'Agulles el llarg el graduen de III i IV. Discrepo prou!

2n llarg: A2e A1e IV+ i IV 10 parabolts i uns 20 metres
Comencem amb fort desplom, on anirem trobant els parabolts prou seguits, fins que rarament quants no desploma i es fa vertical, estan més a prop. Llavors, vertical amb presa petita però cantelluda, sortim amb lliure en un ambient espectacular. continuem amb bona i grossa presa de mà fins la reunió abans d'arribar al cim de la Bola. M'ha costat ficar-me als dos primers parabolts de l'artificial, estic una mica rovellat amb els estreps...

Be, ja som al cim d'aquest fantàstic monòlit, visible des de molts punts de la muntanya i mirador privilegiat de tota la Regió d'Agulles. Ara ens toca baixar. A la gui posa de fer dos ràpels un de 20 al pedestal i un altre de 40 fins el terra, però amb cordes de 60 metres podem fer un sol ràpel des de el cim, i encara ens sobren uns 4 metres de corda. Recordo que amb cordes de 40 arrivàbem amb el "xiclet" de la corda.

El primer llarg, a l'ombra de la Bitlla
Barallant-me amb l'artificial, amb més pena que glòria
Vista de la reunió desde el desplom de l'artificial
El Joaquim després de l'artificial
Arribant a la reunió del cim... i rient, com es natural
El cim de la Bola de la Partió

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.