dimecres, 26 de desembre del 2012

Via DANIEL SA. Col.lectiva del C.E. Àliga a Montserrat

22 de desembre de 2012
Una bona part de la colla a Can Massana
 En Joan Asín ha tingut la idea de cada dos mesos, mes o menys, fer una escalada col.lectiva per part dels membres del centre en una zona diferent. Desprès del sopar que fem, com cada anys al centre, quedem l'endemà a Can  Massana i la veritat es que no m'esperave l'èxit de la trobada. Vàrem ser una bona colla. Uns quedem al bar Muntanya a Collbató i fem l'esmorzar plegats i un altra part, la més nombrosa a Can Massana a les nou del matí. Poc a poc van arribant els "escaladors", que si m'ho permeteu a part d'us pocs, això sembla una excursió de "l'inserso"!!! Després d'una bona estona de salutacions, comencem a organitzar les cordades i als llocs on anirem. Amb la gent que som invadirem tot Agulles i motxilla a l'esquena comencem a caminar. a les tres de la tarde quedem tos un altre cop a Can Massana per dinar tots plegats amb el menjar que va sobrar del sopar anterior.

En Joaquim i jo decidim anar a fer la via Daniel SA a la Miranda de les Boïgues i també ens acompanyaran la Montse, el Jordi Joan, i el Fèlix. Ells faran una variant de la via i al segon llarg aniran per l'Aresta Brucs. Va ser maco el saludar-nos totes les cordades des de diferents agulles, dons teníem tota la regió d'Agulles envaïda. El dia començava be però a mig matí es va anant tapant una mica i va començar a bufar vent i se'n va treure les ganes d'escalar més però per sort es va arreglar la tarde i vàrem poder fer plegats una via a la Pelada a la dreta de l'Aresta Brucs que no sabem com es diu. Tot seguit pleguem trastos i baixem al punt de trobada que ja fem tard que aquella gent ens deixaran sense dinar!!!
 La veritat es que ha sigut una trobada fantàstica on hem vist gent que feia un munt d'anys que no veiem i gent que també feia molts anys que no escalàvem ho han pogut tornar a fer i de ben segur que repetirem. gràcies a tots per l'asistència i per els moments tan agradables de la trobada i també agraït a la gent que no ha escalat i ha organitzat el dinar.
La gent de l'Aàliga, la millor!!!
El primer llarg de la via
El companys al darrera
El segon llarg
El Joaquim arribant a la segona reunió
El tercer llarg
En Jordi Joan a l'Aresta Brucs
Nosaltres vàrem ser els primers en arribar, no era una cursa, eh!
El cim allargat de la Miranda de les Boïgues
De baixada fem un foto tots plegats
El final del dinar tots plegats


Uns a la Bitlla...
uns altres a la Saca Gran...
uns fent artificial a la Bola de la Partió...
... i nosaltres començant la nostra via a la Miranda de les boïgues

dissabte, 22 de desembre del 2012

Repetició de la via Juan Bala al Montgros de Montserrat

15 de desembre de 2012
Fa temps, en Joaquim em va dir que li agradaria fer la via Juan Bala i aprofitem que fa bon temps per anar-hi. Jo fa un parell d'anys que la vaig fer i em va agradar força. Ens acompanyarà en Vicenç que ja es un habitual de les escalades a Montserrat. L'aproximació la fem des de Can Jorba i tenim, mes o menys, dos hores de pujada fins a peu de via i com anem carregats ens ho prendrem amb calma. En Vicenç renega una mica quan portem la meitat del camí però sense adonar-nos, com ja dic, en menys de dues hores estem al peu de via.

1er llarg 6 parabolts de 8mm, V+ en 25 metres.
L'altre cop encara no m'havien operat de la clavícula i en va costar força el llarg i ara vull provar que tal va. Comença vertical i amb molt bon canto, petit però bo i poc a poc en van sortint els passos sense tindre que agafar-me a cap seguro. Entre el primer i segon parabolt hi ha un pas, que per mi es v+, molt finet però amb decissió, surt. Quan portem uns 15 metres la cosa es torna més fàcil fins arribar a un ressalt a la nostre esquerra. Sembla més difícil del que es i resolt el pas de seguit arribem a la còmoda reunió.

2on llarg 6 parabolts de 8mm, IV/ V i 30 metres.
En Joaquim surt recte amunt de la reunió fins un ressalt i va fent amb un grau de IV. Es un llarg plaent d'escalar fins que gairebé arribant a la R2 hi ha un pas de V-.No ho sembla però et trobes en una placa no molt vertical, pero llisa on tindrem que buscar la pressa més adient per fer el pas. L’entrada a la reunió es un xic trencada però fàcilment arriben a la segona reunió.

3er llarg 5 parabolts de 8mm, IV i 30 metres.
El tercer llarg no te cap misteri, més fàcil que el segon i la roca que ja no es tan bona com als dos anteriors. Surto de la reunió recte seguin els parabolts fins un ressalt que el tenim a la dreta. Després tot recte i passats dos parabolts més ens decantem clarament a l'esquerra on trobarem la reunió en un replà molt còmode.

4t llarg 2 parbolts de 8mm rampa de II i un resaltet de III- i uns 35 metres.
Ara li donem l'oportunitat de fer de primer al Vicenç. Es un llarg molt fàcil on no trobarem cap problema de dificultaton on tenim que arribar fins un bosc uns metres abans d'arribar al cim on muntem la última reunió.

Al mateix bosquet pleguem material i pugem caminant fins el cim allargat del grandiós Montgros. Mirador excepcional de Montserrat on ens trobem al mig de la muntanya. Mirant a llevant i a ponent veiem tota l'extensió de Montserrat i a migdia com el sol es reflexa en la Mediterrània. Un dia excepcional, amb fort vent i un cel blau on hem gaudit de l'escalda i de la companyia dels amics. Ara toca la tornada caminant per la via normal de pujada al Montgros i un cop arribem al cotxe ens acostarem a veure els nostres amics del Bar El Rincón a l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat i farem un bon àpat i donem la jornada fer "finiquitada"
El Montgros amb els Plecs del Llibre
El Vicenç al primer llarg
En Joaquim al primer llarg
El segon llarg

El mateix moment desde diferents punts
Vistes de Sant Jeroni des de el cim
El cim del Montgros amb la Roca Plana dels Llamps i els Ecos
Vistes de Montserrat a ponent

divendres, 21 de desembre del 2012

Caminant per la Terra Alta i pujada a Les Roques de Benet

8 de desembre de 2012

He convençut a la Cristina, ja que estem per eixes contrades, anar a pujar les Roques de Benet, que jo no he pujat mai, ni escalant ni caminant.
De bon matí marxem de Sant Carles cap a Horta de Sant Joan i un cop dins el Parc dels Ports deixem el cotxe al trencall de la pista que puja a les roques de Benet. En bon punt comencem a caminar veig un trencall d'un camí que sembla que puja a munt. Decideixo prendrem que serà millor que pujar caminant per la pista que es molt monòtona. el camí es bonic i fàcil de pujar i clarament veig que ens anem allunyant de la vista de les Roques de Benet. El "raro instinto del hombre blanco" comença a rutllar i intueixo que aquest camí anirà a parar a d'al de la pista i així es. En menys d'un hora arribem a la pista i nomes tindrem que seguir-la cap a baix i en un quart d'hora arribem on comença la pujada del nostre destí. Fa molt de vent i el dia no es bo del tot. Hi han clarianes i núvols. Prenem la pujada fins el coll on trobem la canal de pujada. Aquí si que bufa el vent de valent i hem d'anar en compte de no sortir per l'aire! La canal de pujada es molt fàcil, sols tenir en compte que hi ha molta pedra suelta. Un cop dalt de la canal seguim el camí que hi ha a la nostra esquerra que ens durà en poc de mig hora al cim de les Roques d'en Benet que sembla ser que l'anomenen el Castell a 1.007 metres d'alçada. Des d'aquest cim la vista es grandiosa, els Pirineu al lluny, les Gronses a sota i al sud l'imponent Cap de Gos. Ens estem una estona al cim, poca per que fa un vent fort i gelat i de baixada en una petita balma fem un moç. Un cop hem omplert el pap ens dirigim per una canal de baixada fins el Cap de Gos. Un cop arribats al punt intento mirar si hi ha un camí de baixada (no porto mapa de la regió!!!!) per poder tornar per un altre lloc però un "manyos" que passen per aquí ens diuen que ells creuen que no hi ha cap camí endinsar-nos a la "brava" pel bosc fins la pista que es veu a sota no es gens recomanable. En vistes de tot això decidim tornar pel camí que hem fet i tornar de nou al cotxe. De baixada prenem la pista ample on hem deixat el cotxe i d'aquí carregarem aigua a la font i en anirem a Horta a fer un altre àpat... i l'endemà ja veurem que fem.
La pujada pel camí que no coneixem
Les Roques de Benet ara des de el camí bo
La canal de pujada
Al mig de la canal
El final de la canal
Les roques del Cap de Gos
Les roques del Cap de Gos i... el gosset d'atura
El cim de Les roques de Benet
Les Gronses i l'Embut des de el cim
Vistes de la part opasada

Al peus del Cap de Gos

La Capra hispana al cim!!!

dimarts, 11 de desembre del 2012

Congost de la Roixella, plaques del Nas

1 de desembre de 2012
La situació de les vies
 No soc molt (gens) aficionat a lo que anomenen "escalada esportiva" (?) No se d'on ve ni a que es refereix aquest nom. Quan erem mes jove, ho anomenàvem vies curtes i en llocs mes o menys localitzats. El Figueró, el Papiol, on trobàvem vies curtes de diferent tècnica entre lliure i artificial. El "cuento" a cambiat molt i ara es molt popular aquest tipus d'escalada, sempre hi ha gent, de gran o de poquíssim nivell. Hi ha per tots el gustos nivells i dificultats. Et permet gaudir d'una jornada o mitja, depenent de lo "cascat" que acabis, tibant de valent vies que generalment estan molt equipades i que no sobrepassen els 20 ó 25 metres. De totes maneres, el nom ja s'ha popularitzat del tot i l'anomenem "escalada esportiva" encara que no tots ens considerem "esportistes". Farà tres anys que no fèiem aquest tipus d'escalada, per que realment ens agrada més fer via, que també l'anomenen amb un nom especial, "escalada clàssica", que tampoc sé que volen dir. Crec que es una forma de diferenciar les coses i catalogar-les i que trobo perfecte en quant es refereix a aquest tipus d'activitat, d'escalada em refereixo... 

 A lo que anava, que m'enrrotllo massa! Com fa molt de fret i no teniem clar a on anar per fi m'he decidit a quedar amb uns amics que només ens coneixem virtualment a través del Facebook i en convidàrem a escalar "esportivament" a un lloc que ells coneixen i que farà uns anys varen equipar. Serà una bona excusa per veuren's la cara al natural i així ampliar el cercle d'amistats d'aquest mon tant diferent que es el de l'escalada.

Quedem en Joaquim i jo al poble d'Alcover a un quart de 10 del matí amb en J. M. Guitart Xandri (Xarli) Joan Canals i Cinto Romero (aquests dos son els equipadors que son de Tarragona) El lloc està situat entre el Poble de Picamoixons i La Riba. No es el lloc més idilic, dons passa l'AVE, el tren normal i una carretera plena de soroll de cotxes però que quan escales, depenent del grau de dificultat, no els sents. En aquesta sortida he tingut el gust i l'honor de conèixer personalment a l'Oscar Cadiach, heroi de la meva joventut, que estave fent un curs d'escalada amb un alumnes i que hem compartit cordes i mosquetons repartits en diferents vies. En Joaquim i jo, assessorats pel Cinto Romero hem fet tres vies de grau màxim de V+... només tres! es que la "burra no da pa mas". Si mal no recordo son: El palmito fación de V-, Palomino de V+ i Yo el Petete o del sostre no ho se) de V+ també. Roca fantàstica, un equipament immillorable i la companya d'allò millor.

L'Oscar Cadiach i jo

dimarts, 27 de novembre del 2012

Aresta Brucs a l'Agulla de l'Arbret. Escalant envoltat de núvols

24.11.2012
L'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret es una via clàssica de les que no et deixen indiferent. Pujant per la seva l'esvelta aresta, ens dona la sensació de flotar entre el cel i la terra on van apareixen, com per art de màgia, les preses petites i arrodonides que tindrem que cercar per trobar el pas més adient per arribar al seu petit cim. Clàssica amb majúscules oberta l'any 1957 sense expansions Per Joan Cerdà, Jordi Riera i E. Auqué, ens permetrà fer una escalada de IV grau fregant el V- en algun punt i amb poques expansions. Petita obra d'art de la natura i obra mestre dels pioners que van assolir per primer cop aquesta aresta.
 

Fa temps que tinc ficat al cap tornar a repetir l'Aresta Brucs de l'Ou de Colom, que va vint anys que no hi pujo, i aquest dissabte, dia de reflexió marxem en Joaquim i jo a Montserrat, a la Regió de les Agulles. Un cop emorçats veiem que el dia te totes la "pinta" de que no serà bo. En dirigim cap a la canal de l'Ou i, deunidó si m'enrecordo encara d'arribar a peu de via! Pujo fins on comença la via i ja me'n adono que avui no. Vent, boira pixanera i fred i per decisió unànime decidim baixar. Ja que estem molt a munt decidim pujar tota la canal fins el camí alt d'Agulles i a veure que decidim o si cambia el tremps... Passem la Boteruda del Grà i arribem fins l'Arbret i el temps encara empitjora més. Avui no farem res!!! Escoltem gent que estan a la via On meni patme um (crec que s'escriu així) a l'Agulla de l'Arbret i li dic al Joaquim de fer-la ja que estem aquí que si no tornarem a casa amb les mans buides, que portem dos hores voltant per Agulles... Decidit, escalarem l'Aresta Brucs.

1er llarg IV+ i IV, cinc expansions, entre espits i parabolts, en 30 metres
Comença en Joaquim i el principi es fi i polit on trobem un parabolt molt rovellat que en assegura el primer passos. Aquest son els passos més difícils del llarg. Tot seguit, arribem a un petit forat on també trobem un parabolt. Sortim de flanc a l'esquerra un parell de metres i tot seguit continuem recte a munt fent petites ziga-zagues trobant el pas més bo. als trenta metres arribem al gran forat on muntem la còmoda reunió.

2on llarg IV, IV+ i IV, cinc expansion entre parabolts i spits, en 30 metres
Surto de la reunió vers l'esquerra per situar-me al bell mig de l'aresta i a un parell de metres a munt hi ha un parabolt. Seguim recte fent passos fins, de roca petita i cantelluda però molt bona. En un punt, arribem a un ressalt que el prendrem per l'esquerra, assegurats per un espit. Aquest es el pas més difícil del llarg. Continuem amb bona roca recte fins un replà al costat d'una petita savina i a terra trobarem un parell de parabolts on muntem la segona reunió.

3er llarg III, sense expansions i 15 metres
Llarg fàcil i curt que es portarà a la reunió on es troba l'arbret que dona nom a aquesta popular agulla de Montserrat. Podem fer reunió de l'arbre o si volem al terra hi ha un parell de parabolts. D'aquí, si volem, podem ascendir amb poca dificultat  fins el cim d'aquesta esvalta agulla. Nosaltres hem pujat, ens agrada fer cim, si no sembla que et falta quelcom Llàstima de estar envoltats de núvols i no veiem el paissatje que es d'una espectacularitat aclaparadora. Les Bessones, La boteruda del Grà, L'Ou de Colom, l'estilitzada Filigrana, La Saca, el Carbassó... un munt d'agulles que els núvols no ens deixen veure be però tot i així el paissatge es sublim.

Fem la foto de rigor i prenc l'estelada que porto a la butxaca. Acabat això com fa molt de vent i boira marxem al rapel, que els companys que estaven a l'altre via ens ofereixen les cordes per baixar. El hi agraïm i amb un rapel de 50 metres arribem a peu de la canal. Petem una mica la xerrada amb els altres companys i donem per acabada la sessió d'avui que ja es tard. No hem fet el que desitjàvem però, encara que he fet moltíssims com aquesta via, no em puc cansar mai de pujar per aquesta bonica aresta.

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
El Joaquim al primer llarg
El segon llarg
Arribant a la segona reunió envoltats de núvols
El darrer i fàcil tercer llarg
Se'n dia de reflexió, ja hem reflexió-nat prou i tenim les idees clares...
Per moments escapen el núvols i veiem el paisatge
La Saca Gran i el Carbassó amagats pels núvols

Es curiós com cambia tot. El material que portem ara sembla que es ho facilita tot molt més. Entre la foto de l'esquerra i la de la dreta hi ha una diferència de 55 anys. El mateix lloc, la mateixa agulla, el mateix pas, (mes o menys)... però l'esprit d'aquells aventures, que sense ells nosaltres els escaladora d'ara, no seriem res, no te res a veure amb el que som ara. Amb espardenyes de cànem, corda a la cintura, mosquetons de ferro i escàrpies, feien veritables proeses. No els arribem ni a la sola de l'espardenya. Gracies a ells podem gaudir d'aquest esport que tan ens agrada i d' aquest meravellosos itineraris quer van obrir per les roques, parets i agulles de Montserrat.

Joan Cerdà obrint l'aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret el novembre de 1957 i jo intentant semblar-me a ell sense conseguir-ho
Amb Joan Cerdà en la trobada del Grup Cavall Bernat de 2009

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.