dijous, 5 de març del 2015

Via GUTIERREZ "LO PUTO AMO". Abella de la Conca

28 de febrer de 2015
Aquest dissabte tornem al que habiem deixat a mitges la setmana passada, la via GUTIÉRREZ "LO PUTO AMO" que sembla ser el temps ens ho permetrà i hem d'aprofitar per que avui es l'últim dia que podem escalar per culpa d'unes restriccions "oficioses" per l'estudi i alimentació dels rapinyaires de la zona. Total, que fem via cap a l'Abella de la Conca, petit i perdu tpoble a la comarca del Pallars Jussà (no l'hem vis el poble, passem de llarg). Be, uns dos-cents metres abans d'entrar al poble, venint d'Isona, trobem un trencall de carretera a l'esquerra i en forta pujada que ens portarà a una pista en bon estat. Les parets son molt visibles des de la pista i si sou "espavilats", com nosaltres, de seguida la localitzareu. Deixem el vehicle en una explanada prou gran de la pista i com us dic , es ben visible la via que farem. Reculem un centenar de metres d'on tenim el cotxe i trobem unes fites i un corriol que puja entre camps d'ametlles, (aquí encara no estan florits) i en 30 minuts arribem a peu de via. Trobarem una inscripció amb el nom de la via, més fàcil impossible!

Farem dues cordades, els joves i els... grans? Els que ja estem "salats" deixarem pas a les noves generacions i nosaltres, els grans, poc a poc , al darrere d'ells.

1er llarg: V, IV, IV+, V i III , tres parabolts i un pont de roca en uns 45 metres
L'entrada al llarg es un xic explosiu, al menys per nosaltres. Una placa vertical i amb fisuretes ens portarà a un cornissa molt petita i flanquejant a l'esquerra pujarem per un altre placa assegurada per un parabolt. Continuem per terreny brut i amb matolls fins un altre placa vertical on podrem emplaçar algun friend o tascó. Seguim per placa on trobarem dos expansions més i ja, més fàcilment arribarem a la reunió fora còmode.

2on llarg: II/III, V, V+, II/III i IV, tres parabolts i dos ponts de roca en uns 40 metres
Comencem el segon llarg per la dreta flanquejant i resseguint una serie de ressalts escalonades fins un mur vertical amb un diedre. El parabolt es fora lluny però podrem emplaçar fiends al gust. Un cop passat el diedre entrem en una placa fora vertical i fina. Un parabolt ens assegura el pas més difícil. Seguim per terreny de matolls i grimpant algun ressalt fins arribar a la reunió.

Ara cambiarem de reunió, caminant per una feixa fins la paret vertical de davant nostre. Trobarem una reunió d'un parabolt que la reforçarem amb algun tascó o friend.

3er llarg: IV+, V, IV+, V i IV, dos ponts de roca i dos parabolts en uns 50 metres.
El millor llarg de la via, Per a mi, una obra d'art de la natura. Sortim de la reunió enfilant-nos per un diedre amb blocs vertical fins entrar de ple en una placa fissurada i anirem progressant amb tendència a la dreta fins un parabolt. Pas de flanc a la dreta i continuem per una fantàstica bavaresa fins trobar-nos amb una placa amb una fissura vertical. Un cop superat arribem a l'últim ressalt del llarg i ja som al final de la via.

Pel descens anirem a la nostra dreta baixant per una mena de cresteta fins situar-nos al vessant nord fins un ressalt on trobarem una corda fixe amb no gaire bon estat, però es curt i pràcticament sense dificultat. Anirem baixant per camí mes o menys marcat fins un gran coll i en qüestió de mig hora ja serem un altre cop al punt de partida. Els companys "joves", com encara tenen temps i van alts, decideixen baixar més ràpid i fer la via LO GALL PINTO. En guillem i jo "xinu-xanu, de camí cap el cotxe a prendre una mica el sol.

Be ha estat una escalada prou interessant, en un lloc que desconeixia malgrat les restriccions "oficioses" que hi han. Jo només he observat graules i voltors, no se si més endavant arribaren mes "pajarracus" protegits. Ara toca esperar el més d'octubre per tornar que el lloc m'ha encantat. Un altre via nova per la cole!

Escalada realitzada per: Guillem Árias, Ricard Rofes, Cisco Figueroa i Joan Prunera
Des de la pista on deixem el vehicle ja veiem la paret
El primer llarg 
El segon llarg
L'últim llarg
La colla, reunits després de l'escalada
La baixada 
La regulació de l'escalada a la zona

dijous, 26 de febrer del 2015

Via MARTINETTI a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

22 de febrer de 2015
Encara que el diumenge es previst vent i del fort, i neu al Pirineu i Prepirineu nosaltres no es arronsem i fem cap a l'Abella de la Conca. Es un lloc que tots el "blogaires" conegut i per conèixer, han estat i jo no... Així que en Ricard i en Jordi en conviden a anar-hi. També ve un amic d'ells, en Cisco, que no conec i a les hores podrem fer dues cordades. Un cop estem arribant a Isona veiem, per desgracia nostre, que totes les parets i muntanyes del voltant son nevades. Buf!!! que fem? De moment esmorzem com es manat i decidim. En Ricard proposa anar a Sant Llorenç de Montgai que te microclima i allí segur que farà solet i bona temperatura. Comencem a bombardejar amb idees de vies i: jo aquesta ja l'he fet, carai, no portem estreps, i així una estoneta. Aquí, que jo sóc l'avi per edat, em ve al cap la via Martinetti de la Formiguera. Fa divuit anys que la vaig fer i va ser la primera via que vaig fer a la Paret de la Formiguera, un 7 de novembre de 1998 i la recordava prou difícil però assequible. Ningú la ha fet i de seguit foten mà del "putumòbil" buscant la via per la xarxa i com no podia ser menys, la primera que surt es la de l'escalatroncs. Els hi sembla be i fem cap a Sant Llorenç. Arribem al pàrquing i el dia no pot ser millor, clar i un cel blau satí, però amb un pel de vent que no ens va molestar gents en tota la jornada. Ens disfressem de "Romans" i apa, a la Formiguera que hi falta gent.

Arribem al peu de via en poc menys de vint minuts i busco el començament de la via i de seguit dono amb ella. Farem dues cordades en Ricard i jo i en Jordi i en Cisco. A la segon cordada no els i fa gracia anar al darrera nostre i opten per anar a fer la via Memòria selectiva mentre nosaltres fem la Martinettti.
La via comença molt a prop i a la dreta de la via normal entre mig d'uns reguerots blaus en una mena de cornisa petita en la clariana dels arbustos. Hi ha un burí amb una placa trencada.

1r llarg: IV, IV+ i II, quatre espits en uns 25 metres
Enfilem paret a munt. Aquí no es massa vertical però hi ha algun paset curiós. De seguit perdem dificultat i gaire be arribem caminant a la reunió en un bon replà als peus del gran mur que tenim davant nostre.

2n llarg: III, IV IV+, V i IV, tres espits i una flor de pitons en uns 15 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fàcilment fins que la paret es fa vertical del tot. Aquí trobem la dificultat del curt però intens llarg. Superem la dificultat amb un parell o tres de moviments atlètics i seguim recte fins la petita reunió.

3r llarg: V i IV, set espits en uns 30 metres
Davant nostre tenim un mur vertical i la primera expansió es força lluny ("alejillo" considerable). Sortim de la reunió lleugerament a l'esquerra per situar-nos en unes petites cornises on podrem emplaçar un friend petit (molt petit) i així seguir amb certa garantia fins el proper espit. Després es un festival. Roca, la caracterista d'aquesta paret, on de mica en mica, van sorgint les preses a cada pas que fem. Al final ens topem amb un mur mes vertical que el superem amb bones preses i arribem a un espectacular flanqueig, més impresionant que difícil i amb uns sis metres de recorregut arribem a la còmoda i penjada tercera reunió.

4t llarg: V+, V i IV+, sis espits en uns 25 metres
El llarg més difícil de la via. Sortim de la reunió per la dreta a cercar un espit que tenim molt a prop. D'aquí estant enfilem recte a munt amb passos realment difícils, sobre tot per a mi. Després de superar tot això ens decantem a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta, ara amb passos menys difícils però no fàcils i amb un rocam fantàstic arribem al final de la via.

Per baixar podem triar tres opcions: dos ràpels per la mateixa via, cosa que recordo que no em va fer massa el pes. La segona es anar a la veïna via Normal que es a tocar i baixar amb els dos ràpels de sempre o be caminant pel camí de baixada a la dreta de la paret. Com podem aprofitar el temps baixem per la via normal i farem aquesta via sortint per la variant directe que te un pas de V+. Jo ja l'he fet un munt de cops.

Mentres tant els companys ja han fet la Memòria selectiva i estan baixant de la via Normal i es dirigeixen a la Martinetti però al final desisteixen per una cordada que tenen al davant que va molt lenta. Un cop som tots quatre a terra decideixen aprofitar el temps i fer un altre via, la Savina Wall. Tant aquesta via i la Memòria selectiva jo ja les he fet i en el seu dia no em van fer el pes així que descansaré i investigaré pels voltants a la recerca d'algun altre itinerari nou que he vist.

Amb la feina feta i ben aprofitada marxem al bar de Sant Llorenç a fer unes birres (jo cuca-cola) i uns entrepans mentre xerrem d'antics i nous projectes.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera i també en Jordi Ceballos i Cisco Figueroa

El primer llarg
El segon llarg
El tercer llarg damunt del còdol caracteristic
En Ricard desmuntant el tercer llarg
El espectacular però fàcil flanqueig...
... i jo que m'ho miro des de la reunió
El difícil quart llarg
Arribant al final de la via
El companys a la via Savina Wall

dijous, 19 de febrer del 2015

Via JOSEP FATJÓ I GENÉ al Serrat de La Palomera

15 de febrer de 2015
Porto un refredat de "cal ample" i no tenia ganes de fer res el cap de setmana però la carn es dèbil, molt dèbil... i tot i així, el diumenge marxo a escalar. Mirarem de fer una cosa nova, una via dels germans Masó a la Palomera que no es llarga, tant sols cinquanta metres i dos llargs. Això si, es troba al serrat de la Palomera que encara que des de Can Jorba sembli que es a prop, està molt amunt i  el camí fa pujada, molta pujada i a mi em costa respirar... no tinc remei!!!

Sortim de Can Jorba i el dia es rúfol, fa un xic de vent i fred, però mica en mica que anem pujant el fort desnivell ja començo a suar la "cansalada". Fa temps que no vaig per aquest camí i no l'encertem a la primera. Després d'uns instants de mirar a munt i a vall trobem el camí de pujada a la Palomera i en tres quarts d'hora arribem al Serrat de la Palomera. D'aquí seguim camí fins arribar al següent contrafort i tot seguint la paret i canal a munt arribem a peu de via en una còmoda terrassa en mig del bosc, on ja es visible la primera expansió de la via.

1r llarg: IV, III, IV+, IV i II, dos espits i dos ponts e roca en un 30 metres
Comencem escalant en diagonal a l'esquerra sempre amb molt bona roca fins un replà als peus d'un muret vertical i un cop superat aquest anem gaire be caminant vers la dreta fins la còmode reunió sota un pany de paret vertical i desplomada. Aquí trobarem els mini-pots-registre (si es poden dir així) que ens tenen acostumats aquesta cordada tant prolífica d'escaladors.

2n llarg: II, A1e, IV, V+ (no obligat), V i III, un pitó i 5 parabolts de 8mm en uns 25 metres.
Enfilem el segon i darrer llarg vers la dreta a cercar fàcilment el primer pitó de l'artificial. Després tres passos més d'A1e amb una sortida en lliure fàcil. D'aquí anem a l'esquerra a cercar la primera expansió d'un vertical mur però amb un rocam immillorable. El pas es molt fort i podem reposar si ens veiem superats per la dificultat. Després, amb un parell de passos més d'apretar però més fàcils, s'acaben les dificultats i fàcilment arribem al que seria el cim del contrafort est de la Palomera. Com ja us dic, estic refredat i m'ha costat més de lo normal fer aquest llarg. Be ara toca baixar i des de la última reunió hi ha un espit i un parabolt, L'espit te anella i deixem un cordino per ajuntar-los i pode fer un ràpel de 35/40 metres fins el peu de via.

La via no ha estat malament del tot, curteta però intensa i amb una roca immillorable i es el que passa amb questes vies, quan ja estàs animat, s'acaben. Però cap problema, de baixada arribem a les vies esportives que envolten aquest serrat i fem la via BARDO segons la ressenya que ens ensenyes uns companys que estan fent "esportiva", te 5b... be a nosaltres ens a semblat mes, però ja se sap, això dels graus es molt relatiu. així que hem pogut "apretar" una mica i em fet una via nova i jo ben fotut del refredat... que més es pot demanar? Dons un bon dinar per recuperar forces. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

Comencant el llarg
El pas més dificil del primer llarg

La fàcil arribada a la primera reunió 
El desplom del segon llarg
Vista del company a la reunió 
Els passos difícils del segon llarg
Arribada al final de la via
Fotuts de fret però contents

dilluns, 16 de febrer del 2015

ARESTA BRUCS a la Boteruda. Les Agulles de Montserrat

8 de febrer de 2015
L'activitat d'aquest diumenge, més que una escalada ha estat una excursió pels voltants de les regions dels Frares Encantats i Les Agulles. La meva idea, en un principi, era d'anar a la llunyana regió dels Ecos sense tenir en conte que Montserrat estaria així de nevat... Arribem a Can Massana i tot l'aparcament es ple de neu... podrem entram amb el cotxe? o ha estat res, carreguem trastos i enfilem camí a Coll de Porc per la cara nord de Montserrat on el camí es ple de neu, un pam ben llarg de neu! Un cop arribem a Coll de Porc i passat el Coll del Miracle en endinsem per les profunditats dels Ecos i de seguit en adonem que no es bona idea. Molta neu, la roca gelada i els peus gaire be mullats ens fan recular cap a la solejada regió d'Agulles. Es prou tard i estem cansats i com dic, amb les peus mullats i decidim fer una via que fa, al menys vint-i-cinc anys, que no la he fet. l'Aresta Brucs de la petita agulla de la Boteruda (no confondre amb la Boteruda del Grà). Son aquelles vies que no se per que les tens arraconades i oblidades i realment, te una roca fantàstica, en part senzilla i vertical, però una petita joia de la regió. Després, a casa, he buscat referències de la via i he trobat prou diferències entre ressenyes. Jo sempre m'he guiat pel llibre d'en Labraña i en Rodés i així es com sempre la he fet, el que sempre m'ha sobtat es el grau de dificultat que li posaven, per mí sempre ha estat un V i amb dos llargs de corda que en aquella època, tant sols teníem cordes de 40 metres o menys com una que tenia jo de 35... Si es vols es pot fer amb un sol llarg però li resta gràcia a l'escalada. Res que aquí teniu la meva ressenya.

La ressenya de Roques Parets i Agulles  de l'any 1970
Can Massana ben nevat 
Camí all Coll de Guirló
La muralla nord i oest d'Agules

La Cadireta d'Agulles i la roca Foradada amb neu
Camí del nostre objectiu 
El peu de l'aresta ple de neu
El primer llarg
Superada la dificultat del segon llarg 
Arribada al final e la via amb el terra ben nevat
La cordada d'inconscients... 
Les portelles i les savines i tot ben blanc 
Per baixar de la canal ens veiem obligats a fer un ràpel

La paret plena de gel 
Els Ecos, ben lluny i nevats 
Baixar per la canal de les Portelles va ser tot un repte...

dijous, 29 de gener del 2015

Via LA CARLA SE'N VA A LA SELVA. Paret del Devessó. Malanyeu

25 de gener de 2015
Malgrat el vent que fa aquest cap de setmana i en especial el diumenge, no se'ns arronsa el melic i com bons minyons sortim al pati a esbargir-nos, o el que es el mateix, escalar. Fa temps, un amic seguidor del blog en Telm, ens a demanat a mi i al Joaquim, que si ens pot acompanyar a escalar tots plegats i aquest cop tot a coincidit i decidim per unanimitat anar a Malanyeu. També vindrà un amic seu, en Ricard així que farem dos cordades. Per a en Telm serà el seu "estrenu" a Malanyeu i crec que li agradarà. La meva idea es fer la via ADÉU ESPANYA però per si cal tinc un plan "B".

Arribem al poble de Malanyeu i encara no dona el sol a les parets i fa un vent que tomba i malgrat tot això sembla que a les parets no bufarà tant el vent. Decidim anar a l'únic bar/restaurant del petit poble a fer temps fins que l'astre rei inundi amb els seus raigs confortants les blanques parets del Devessó. Ja toca el sol, i per un camí nevat marxem en direcció al nostre destí. Un cop localitzada la via i durant la curta aproximació ja veiem que no ens molestarà gaire be gents el vent. Enceto el primer llarg de la via i... renoi!!! El primer llarg m'ha costat de valent i veien com anirà la cosa els companys i jo decidim abandonat i fer una via amb un grau més assequible, més que res pels que no estan habituats en aquest tipus d'escalada. Avui toca gaudir i no patir... però la tinc pendent.

Trec de la "xistera" el plan "B" i es la via LA CARLA SE'N VA A LA SELVA. com el seu nom indica es molt "selvàtica" però a veure si el grau de dificultat es més assequible. En un moment trobem el peu de via després d'uns quants dubtes i tornem-hi que no ha estat res.

1er llarg: III, IV i un pas de IV+, unes 10 o 11 expansions en uns 35 metres
Comencem el llarg en tendència a la dreta per seguir tot en vertical per un pany de paret vertical però plena de forats on serà un plaer enfilar-nos. Tant sols trobarem u pas un pel finet al mig. La reunió la farem en un bon replà de dos parabolts en un bosc penjant.

2on llarg: IV, III i II una sola expansió en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra atacant un muret vertical que el podrem auto-protegir. Seguirem per un esperó molt fàcil on trobarem l' única expansió del llarg i seguirem fins una feixa que flanquejarem a la dreta i entrarem en un altre bosc penjant on muntarem la segona reunió.

3er llarg: III, V, IV, V- i IV, unes 6 o 8 expansions en uns 35 metres
Encetem el darrer llarg vers una mena de diedre ben protegit i superat això arribarem a un altre bosquet penjant als peus d'una bona placa vertical. Seguim per la placa amb algun pas difícil però amb molt bona presa fins un altre diedre amb tendència a a la dreta i alb passos verticals però fàcils arribem al final de la via.

Per baixar tant sols tindrem que davallar la carena cimera vers el ponent i a uns 10 metres trobarem la instal·lació del ràpel. Primer farem un de 55 metres fina la primera reunió i després un altre de 35 metres fins el terra.

Ha estat una jornada divertida tot i que pensàvem que el vent no ens deixaria escalar. Ara toca a nafr a celebrar-ho amb els companys amb un... petit àpat i com tots soms mes o menys de la mateixa edat, explicar batalletes, que això si que se'ns dona molt be... i per cert, una altre via nova a la cole, tot i que no era aquesta la que jo volia fer, però en fi, es el que hi ha. Ja tornarem.

Escalada realitzada per: Telm Huguet, Ricard Carrasco, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El camí de l'aproximació tot nevat
El primer llarg 
Començant el darrer llarg 
En Ricard darrera en Joaquim
El tram final del darrer llarg
En Telm a la placa final
Una fotografia dels quatre
Les darreres llums de la tarde camí del poble

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.