divendres, 15 de maig del 2015

Via ESPERÓ DEL VENT a la Proa. Montserrat Sud

Diumenge 10 de maig de 2014
Grau de dificultat segons el meu criteri
Després de la pallissa de quilòmetres fets i desfets i per venir dels Mallos de Peña Rueba en quedava el diumenge penjat... però la providència va fer que en Ricard es quedes penjat d'escalar el diumenge i en uns quants "guasaps" , vàrem quedar d'acord i li proposo de fer l'Esperó del Vent, dons la vaig tenir que abandonar per motius que no venen al cas. Ell em diu que no coneix la zona i que no ha estat mai i cap enllà que marxem.
Sortim gaire be al final del poble del Bruc en direcció a la masia del Castell, passem la riera i seguim pista fins un indicador que diu Can Salses seguim la pista que fa un bon revolt fins arribar a la llera d'un torrent ample i sec i deixem el vehicle. Comencem a caminar pel mig del torrent ple de còdols fins que el camí es va estrenyent. Seguim caminant, mes o menys planer fins una petita basa d'aigua i prenem el camí de l'esquerra on trobem marques vermelles. anirem pujant fins una gran explanada on ja veurem la Tonsura, el Serrat del Cabrit, el Cabrit i la altiva aresta que volem escalar. Un com als peus de la Tonsura que es la roca que hi ha a sota de la Proa, seguirem per l'esquerra per dintre d'un bosc fins una canal on veurem una corda fixe. això es la canal Nubiola. Esta equipada amb escalons de ferro i en algun tram amb cordes i tot això ens durà a peu de via de la Proa.

1er llarg: IV, V, V+/A0e, V+ i V, 12 espits en 40 metres
L'inici del primer llarg el fem tocant a la canal de la dreta  on hi ha una placa que indica la via i pugem amb dificultat amb una roca no gaire bona. Tot això molt vertical fins arribar a una fissura horitzontal. La flanquegem per l'esquerra amb els espits molt a prop per continuar a la dreta amb uns còdols magnífics i encara més vertical. Seguim recte a munt, ara amb menys dificultat però sense baixar la guàrdia i als quaranta metres fem reunió  penjats d'uns quants espits amb anelles... tot molt rovellat. Llarg magnífic.

2on llarg: IV+, IV i III, 6 espits en uns 45 metres
Encetem el segon llarg pel mig de la reunió, en vertical i amb molt bona presa i així anem fent amb un rocam d'escàndol, finet però molt agradable d'escalar i amb un entorn ben aeri. Arribem a un petit ressalt i quan el superem ja decau la dificultat i de seguit arribem a la reunió a sota d'un altre ressalt que ens permetrà arribar al cim de la Proa. Llarg també magnífic encara que més fàcil.

Sols es quedarà superar aquest petit ressalt per arribar al cim i coronar l'esvelta aresta de la Proa. això ho podem fer descordats, si volem. Les vistes de l'entorn son magnífiques, l'agulla del Senglar, la Roca Roja i la esplèndida Agulla de l'Arítjol.
Per baixar d'aquí tenim vàries opcions però com fem una "matinal" decidim baixar per la mateixa via i amb dos ràpels de 40 metres serem un altre cop a peu de via.

Com a comentari, dir que aquesta via oberta a l'any 90 trepitja l'Aresta Brucs per la part de dalt, oberta per l'Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán cinc anys abans, on la via gaire be, resta desequipada.

Be companys, ja m'he tret l'espineta d'aquesta via i realment se m'ha fet curta i ara toca tornar a casa, però abans, amb el Ricard anem a fer unes servesses i explicar-nos un munt de "batalletes" i mireu que en tenim per explicar... o sempre expliquem les mateixes?, el cas es que ja tinc un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
A l'esquerra, la Proa i a sota la Tonsura
El difícil primer llarg
La part final del primer llarg
Es veu tot molt vertical...
El segon llarg
Vistes des de el cim de la Proa
Se'n se el company Ricard no hauria estat possible aquesta escalada

dijous, 14 de maig del 2015

LOS TERCEROS TAMBIÉN EXISTEN al Mallo La Mora. Peña Rueba.

Dissabte 9 de maig de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Be companys, el que tenia que ser un cap de setmana triomfant, ha estat una mica "fiasco". Fa mes d'un any que tenia ganes d'anar  a la zona del "Reino de los Mallos", en concret a Peña Rueba i la via que tenia pensada era la Sendero límite, així que sortim molt, però molt d'hora de Barcelona i tant sols parem per omplir el pap quan ja som per terres de l'Aragó. Reprenem la marxa i a les nou tocades ja som a Murillo de Gallego i sortosament no ens costa res de trobar la pista on estacionar el vehicle. Tots cofois i contents arribem a peu de via a les deu i... BATUADEU!!! quatre cordades esperant torn i una de tres escalant la via. Gaire be dues hores esperant el torn  i venint més gent al darrere nostre. Vaja panorama!!, ja son les dotze i sense vendre una escombra!!! Passem al plan "B" i ens anem a la veïna Los terceros también existen, que també hi ha gent però no tanta.

En fi, la via no es gaire cosa a excepció dels quatre primers llargs i sobre tot del tercer, tot això amanit per una munió immensa d'assegurances, moltes d'elles innecessàries però es el que te la via. La part de dalt, molt senzilla i amb la roca a controlar va per una mena d'esperó/aresta fins el cim del Mallo La Mora i amb unes vistes esplèndides de l'entorn. La via només la recomano per gent que... millor dit; no la recomano, qui vulgui anar que hi vagi i ja està i ara passo a relatar l'aventureta"

Per arribar a Peña Rueba tenim d'anar a Murillo de Gàllego on entrarem al poble i seguirem per carrer asfaltat fins arribar a una casa en construcció. D'aquí surt una pista que de mica en mica ens acostarà a les parets fins arribar a unes basses d'aigua. Aquí podem deixar el vehicle i caminant arribarem a un poste de fusta que no indica res i una fita al terra. Prenem aquest camí i en mig hora ens durà a peu de les vies.

La via que anem a fer comença uns metres a munt del camí a la ferrata, en una terrasseta prou còmoda on ja son visibles els parabolts de la via.

1er llarg: III i IV-, set parabolts i dos o tres ponts de roca en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos per paret ajaguda una mica en tendència a l'esquerra. Anirem superant petits ressalts sense massa dificultat i trobant una cantitat immensa d'asegurances fins arribar a la reunió.

2on llarg: III i IV-, 3 parabolts i dos o tres ponts de roca en uns 25 metres
Seguim amb la mateixa tònica fins un muret vertical on al cap de poc entrem a la reunió als peus del mur vertical del tercer llarg.

3r llarg: V (no obligat), uns deu parabolts i cinc ponts de roca en uns 30 metres
Es el llarg més maco de la via, l'única pega es que hi han masses parabolts i si no es fa tot en lliure podem fer A0e en els llocs més compromesos. Llarg molt maco i vertical, impossible perdre's seguin els parabolts.

4t llarg: II i IV, cinc parabolts i dos ponts de roca en uns 50 metres
Nosaltres hem empalmat dos llargs, els que serien quart i cinquè. sortim de la reunió per la dreta per terrenys tombat i molt fàcil fins un bons ressalt on podríem fer reunió. Passem de llarg i continuem fins que deixem la paret i arribem a l'esperò/aresta final.

5è llarg: II, III i IV-, vuit parabolts en uns 50 metres
També empalmem dos llargs més així anirem més rapits que el sol comença a "mossegar" de valent. No tenim pèrdua, escalem per l'esperò fàcilment fins un petit ressalt que el superem i muntem reunió còmodament.

6è llarg: III, quatre parabolts i dos ponts de roca i uns 30 metres
Seguim per terreny tombat i als trenta metres muntem reunió d'un gran cable d'acer.

7è llarg: III i II dos parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Enfilem per trams tombats escalant a la dreta de l'aresta fins un gran arbre abans d'arribar al cim i ja serem al final de la via.

No podem dir que no hem escalat!!! 340 metres de via... divertida si més no. Ara be, a la baixada, que es el més divertit, ens torrarem de valent. Per baixar tenim que descendir al coll entre el Mallo La Mora i els cims de Peña Rueba i pujar per una paret equipada amb corda fixe d'uns 15 metres. Tot seguit continuem pujant per camí fins un altre paret. Podem escalar a "pel" o fer un petit llarg en diagonal a la dreta (molt fàcil, II) i un cop superat aquests metres seguir fins la carena de Peña Rueba i seguir fites i cables de la ferrata sud que seguint-la ens portara al camí del peu de via.

Companys, hem passat molta calor, sobre tot a la baixada i per consens decidim marxar cap a casa que si demà fa tanta calor ens pot donar un "pitangu". Ens a sortit una mica pífia la sortida però tornarem a la tardor, això podeu donar fe.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
Peña Rueba i el traçat de la via a la baixada
De bon matí no toca tant el sol
Començant el primer llarg
El company desfent el primer llarg
El segon llarg
El franqueig del tercer llarg
El tercer llarg, poder, crec, el millor de la via
Arribant a la tercera reunió
Empalmant llargs
Continuem empalmant llargs
Les vistes son bones de debò i aèries...
Un moment que ens vàrem quedar sols, fem la foto típica
A la baixada tenim unes vistes esplèndides dels Mallos de Riglos

dilluns, 4 de maig del 2015

Via MAITE MONTILLA VILCHES al Morro Pla. Els Frares Encantats. Montserrat

2 de maig de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Aquesta es un altre via del repertori que ens tenen acostumats els prolífics germans Masó i de debò que es una de les millors que he fet. Ben trobada i amb un grau que no et deixa indiferent, tant es que un cop acabada no ens ha quedat ganes de fer res més.Curta però intensa. L'únic punt en contra, si li busquem els "tres peus al gat", es que els espits no estan massa ben col.locats. Hi ha alguns que estant torts i dona una mica de "iuiu" però amb el bon equipament, la bona roca i l'ambient de les dos darrers llargs, no tenim excusa per apropar-nos a la solitària regió dels Frares Encantats.

Per arribar a l'agulla del Morro Pla farem el típic recorregut des de can Massana al coll de les Portelles i d'aquí al refugi. Despès seguirem fins la canal Ample i la remuntarem fins arribar a la rampa de l'Agulla sense Nom. A la seva dreta surt un camí amb marques blaves que es els camí alt dels Frares. el seguirem passant pels peus de la Caputxa i la parets oest de la Mamelluda i remuntant una canal arribarem al coll estre el Morro Pla i la Nana. Un cop aquí, baixarem per entre bosc tocant la paret de la Nana i intuint una mica el camí vers l'esquerra arribarem al contrafort del Morro Pla on comença la via Masoniana. Hi ha una tènue fletxa picada a la paret.

1r llarg: IV, V-, IV+, V-, IV i III, cinc espits un pont de roca i un clau en 40 metres
Lleugerament a la dret de l'aresta del contrafort comencem a pujar amb presa petita però agradable. Els espits son visibles des de el peu. Seguim pujant en tendència a l'esquerra fins una llastra. tot seguit arribem a un bons desplom on trobem un pont de roca en molt mal estat. Podem cambiar-lo o reforçarlo amb un bon friend mitjà. Tot seguit flanquegem a l'esquerra fins un clau que no veiem fins que no el tenim al davant. continuem ara verticalment però amb bons còdols fins que minba la dificultat i arribem al cim del contrafort. No hi ha reunió només unes arrels que no son gaire "catòliques" però en una fissura podem emplaçar un bons tasco i així reforçar l'arrel.

2n llarg: IV, IV+, V, V+/A0, A1e, V+, V- i IV+, 7 espits i dos claus en uns 30 metres
Del coll entre el contrafort i el Morro Pla estant, ataquem la paret en busca de l'espit que es troba prou lluny. Amb passos fins  progressem per terreny molt vertical i de presa molt petita. sort dels espits que son mes o menys a prop i podem descansar entre pas i pas fins un que es molt més lluny que els altres. Ho solvento amb un pas d'estreps però no acaba aquí la cosa. Continua difícil fins que arribem a una fissura on trobem un bon clau. a la nostra dreta tenim un flanqueig espectacular més que difícil. Molt aeri però amb unes preses de somni i fent petites pujades i baixades arribem a la penjada reunió de dos espits.

3r llarg: V+, IV i III, dos espits en 10 metres
Sortim de la reunió en vertical fins cercar el primer espìt. Els passos son fins i difícils però no obligats i de mica en mica anem perden verticalitat i dificultat fins arribar al cim on muntarem la reunió d'una petita sabina.

Pel descens ens aproparem a la cara oposada a la via i d'un parabolt i un espit, els dos amb anella, farem un ràpel de 35 metres, si anem am cordes de 60m amb una sola corda tenim suficient dons amb el xiclet de la corda arribem al terra sense cap recança.

"Deunidó" la via, ens ha deixat satisfets i amb les reserves d'adrenalina sota mínims i veient unes cordades a la Sense Nom i l'Ànec ens venen ganes d'anar-hi... però pensem que ens traurien el bon regust que ens a deixat la via i decidim tornar cap a casa tot retornant pel coll d'Agulles i ... un altre via (masoniana) nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg
Començant el segon llarg
El pas més difícils que s'hem resisteix...
Ja sóc a la reunió 
El Joaquim desmuntant el segon llarg
L'espectacular flanqueig en dos imatges

i jo mirat-me'l des de la penjada reunió
El curt, però intens, darrer llarg
No ha estat fàcil aquesta via!!!
La meravellosa regió dels Frares
El temps comença a espatllar-se a Montserrat, però es igual de bonica la muntanya

dijous, 30 d’abril del 2015

Via VINGA, VINGA a la Paret de l'Altar. Malanyeu

26 d'abril de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Feia molts dies que havia quedat amb el Wolfgang per anar a la via VINGA VINGA a Malanyeu, però sempre sortia un imprevist i al final ho vàrem deixar per després de Setmana Santa i aquest cop tot a sortit rodó a excepció de la climatologia. Aquesta via la tenia en "fitxada" des de feia temps però l'ultim llarg em frenava d'anar-hi. Es troba situada al darrera de la popular paret del Davessó i que jo sàpigue, només hi ha aquesta via, o una mes, ho desconec. El cas es que ni ell ni jo hem estat en aquesta paret i seguirem les explicacions, poques, que hi han de la ressenya. Primer enfilem per una pista que ens porta a una masia i tenim que recular, després per un altre que no te sortida... ja començo a "mosquejar-me". A la fi, al tercer intent, trobem la pista correcta per arribar a l'indret. Uns quilòmetres abans d'arribar al pobre de la carretera surt una pista semi-asfaltada amb indicadors, es aquesta la que tenim que prendre i quan arribem on la pista es fa en dos, tenim que prendre la que baixa. Seguirem per pista de terra passant per un parell de masies fins uns prats oberts on tenim la pared al davant nostre. Nom´s tindrem que orientar-nos una mica per dintre el bosc per arribar a la vertical de la via. Podrem trobar fites però no es fàcil. del cotxe a la paret, mig hora.

La via es ben trobada, pot ser on hi ha mes bona roca de tot l'indret. Assegurada amb parabolts de 8mm i amb una distància per no passar gents de por. Tant sols l'ultim llarg es de roca diferent a la de la zona però gràcies als parabolts podem "negociar" amb més tranquilitat... però no es gents fàcil.

1er llarg: V- i V, uns 10 parabolts en uns 35 metres
Començem el llarg a l'esquerra d'una gran llastra on la roca es la típica de Malanyeu, plena de forats i vertical. Anirem pujant seguin els parabolts fent ziga-zagues buscant la millor presa. A la meitat del llarg es on hi ha més dificultat. Seguim sempre recte a munt on arribarem a la reunió en un petit relleix a l'esquerra de la llastra. Llarg fantàstic.

2on llarg: IV+ i V- uns 9 o 10 parabolts en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per continuar per un altre placa també vertical però com el primer llarg amb unes presses fantàstiques. En un punt, la placa s'acabe i flanquejem en diagonal a la dreta pel damunt d'un gran arbust i entrem a un altre placa de les mateixes característiques de l'anterior. Al final d'aquesta placa entrem a la reunió per l'esquerra per un terreny trencat i terrós en un bon replà. Llarg igual de fantàstic que l'anterior.

Ara farem un cambi de reunió pujant per una feixa d'arbres en bastant mal estat per la terra que hi ha i abans d'entrar a la reunió tindrem que barallar-nos per una mena de canal de terra i arbustos una mica desagradable.

3er llarg: V, V+/A0e, IV+ i Ae+, uns18 parabolts i un pitó en uns 40 metres
Enfilem el darrer llarg a cercar uns desploms prou difícils. Superats els primer metres pugem per un esperó, ara molt difícil on tindrem que superar petites panxes. Després es suavitza la cosa i arribem a un gran arbre mig sec però viu on nosaltres hem fet reunió per si fregaven molt les cordes. Un cop superat l'arbre tenim davant nostre una placa d'uns quinze metres molt llissa. Jo he fet Ae i l'he graduat amb un + per que no estan a prop els parabolts i costa molt d'arribar-hi. Aquí se'ns ha posat a ploure i aquedat tot moll però ja som al final de la via i ho hem aconseguit!!!

Per baixar un diuen que dos ràpel i un altres tres. Nosaltres hem fet quatre pels dubtes de si les cordes s'enganxarien en les branques i així no hem tingut cap problema.

La via en a agradat força, ben trobada i ben assegurada... però es que el darrer llarg es dur de debò i un altre via nova per la cole 
Escalada realitzada per: Wolfgang Steinherr i Joan Prunera
La paret de l'Altar i el recorregut de la via 

El primer llarg

Recuperant el primer llarg
El segon llarg
L'Ae+ del darrer llarg
Mig mullats però contents!!!
Ara si que ens mullarem de debó!!!

dimarts, 21 d’abril del 2015

Aresta SUNYER-PICAZO als Ecos

19 d'abril de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Si busquem un lloc a Montserrat, prou solitari, sens dubte es la regió dels Ecos. Al bell mig de la muntanya, no es fàcil d'arribar i escollim el itinerari que escollim, sempre serà llarg i feixuc però amb l'avantatge que, generalment, només sentirem els xiulets dels ocells i el vent. Des de un dels seus punts culminants, les vistes dilatades dels macís montserratí, tant a dreta com esquerra, al nord o al sud, sentirem una sensació semblant a la de poder tocar, amb les mans, el cel.
L'escalada d'avui, ben mirada, no comporta gaire dificultat. Cent metres d'aresta un xic massa assegurada pel meu gust que se'ns farà ben curta però no ens deixarà indiferents pel seu ambient.
Hi han uns quants itineraris per arribar-hi en aquest punt llunyà de la muntanya i he escollit un que combina el caminar i el d'escalar. Sortim de Can Massana i ens dirigim pel camí de la vessant nord fins el Coll de Porc. Seguim el camí en direcció llevant fins el coll del Miracle i passats un centenar de metres trobarem unes fites i marques blaves a l'esquerra del camí principal. es el que anomenen, recorregut del pas de l'Esfinx. Traçat tortuós que salvant un bon desnivell arribem al pas de l'Esfinx. D'aquí, sempre seguint marques blaves, progressarem per la part alta del serrat fent pujades, baixades i franquejant trams de roca, sempre en direcció al llevant i ara seguin marques grogues, fins guaitar les estribacions dels Ecos. Tant sols ens quedarà remuntar la canal que duu a la Miranda dels Ecos i ja serem a peu de via. El recorregut es llarg i feixuc i trigarem unes dos hores però s'ho val.
El Serrat dels Ecos es un conjunt d'arestes d'un centenar de metres i son cinc arestes. La que ens interessa es la quarta, gairebé bessona de la Miranda dels Ecos per el que fa a alçada i coneguda com roca nº 204 i últimament com a Eco d'en Nubiola, aquest nom dedicat al gran escalador i coneixedor de la nostre estimada muntanya, que va ser en Joan Nubiola, mort el 17 de desembre de 2014.
1er llarg: II, III, i III+, 3 parabolts i uns 20 metres
Ens enlairem en escalada molt fàcil i amb roca un xic trencada i en tendència a la dreta fins que es posa vertical i amb un parell de metres entrem a la reunió per l'esquerra en un bon replà assegurats de dos parabolts.
2on llarg: IV+, IV i III, 6 parabolts i uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió en tendència a la dreta per terreny vertical per salvar un desplom. Tot seguit seguirem per aresta amb bons cantos i progressarem ara amb més facilitat però sempre alerta dons hi ha algun còdols bellugadís. Al final del recorergut farem reunió sota d'un ressalt de dos parabolts amb anella.
3er llarg: IV+, IV-, III i II, 4 parabolts i uns 40 metres
Comencem el darrer llarg fent un fàcil flanqueig a la dreta a cercar el parabolts que ens assegura el pas més complicat del llarg per continuar per l'aresta, ara amb menys dificultat. Tant sols els darrers metres anirem amb comte dons aquí la roca es molt trencada. Al cim no i trobarem cap reunió però a la punta oposada de la via podrem lligar-nos d'una petita sabina i ja tindrem llesta la via.
Per el descens tampoc tenim cap anclatge i tindrem que desgrimpar uns cinc metres pel que seria la via normal. D'aquí arribem al coll entre aquesta roca i la Miranda dels Ecos i davallarem per una canal equipada amb cordes fixes fins un gran arbre on trobem la instal.lació de pujada i baixada als Ecos. Podem baixar per la gruixuda cadena o fent un petit ràpel d'una quinzena de metres. Acabat això, continuem baixant per la canal fins el peu de via. Per la tornada podem fer el mateix recorregut per on hem pujat o un pel més llarg però més tranquil pel Coll de les Comes. tots dos ens durant igualment al coll de Porc.
Hem "patejat" més que hem escalat però l'activitat ha merescut la pena. M'he quedat amb ganes de fer quelcom més però estem cansats i la tornada també es llarga... un altre via nova per la cole.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El conjunt del Ecos
Des de la canal ja veiem l'aresta que volem escalar
El primer llarg
Començant el segon llarg
Vistes fantàstiques des de la segona reunió
El pas difícil del tercer llarg
Darrers metres del llarg final
Contemplant un paisatge esplèndid
L'agulla Lluís Estasen
...i per descomptat, la foto final

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.