dimecres, 6 de gener del 2016

Via RAMON DE SEMIR a la Miranda de Sant Pere. La primera de l'any

Diumenge 3 de gener de 2016
Per fer la primera escalada de l'any teníem pensat un altre cosa amb més cara i ulls però les prediccions del temps no eren massa engrescadores i decidim anar a Montserrat i a mida que ens apropàvem a la regió dels Gorros, cada cop feia més vent. Sense gens de sol i vent no tenim clar on anar i al final decidim fer una via que ja habiem fet el dos. En el meu cas, l'últim llarg no el vaig fer per on marca la via, així que tindre un petit al.licient donades les circumstàncies. El cas es que hem passat un fred de ca'l Déu!!!

L'aproximació la farem pel mateix camí que per anar a les "archiconocidísimas" vies del Guillem Arias anomenades: Trilogia de les Gates... o "algo" semblant.


1r llarg IV un pont de roca i uns 50 metres.

Hem aprofitat un parell de parabolts de la via La Piula Comencem per placa ajaguda una mica trencada fins avis-tar un pont de roca. Continuem amb tendència a la dreta aprofitant forats i petites fissures per posar algun friend petit i un que altre tascó. Arribem on s'ajunta amb la via "La Piula" on podem aprofitar un parell de parabolts d'aquesta via. Seguim ara flanquejant a la dreta fàcilment i arribem a la reunió molt còmoda als peus d'un desplom.

2n llarg III i IV un pitó i diuen que 50 metres

Sortim amb passos fàcils en clar flanqueig a la dreta per resseguir tot el llarg una fissura en diagonal on trobarem un clau a mig recorregut seguim fanquejant en ascendent fins que arribem a la reunió. En aquest llarg podem posar friends i tascons. Llarg fàcil però molt bonic d'escalar.

3er llarg III i IV un clau i uns 25 metres
Superem un petit ressalt a l'esquerra de la reunió i ens dirigim en flanqueig a uns grans còdols on en una fissura amagada trobarem un clau. Seguim a munt fins una mena de canal prou dreta on trobarem una sabina i superant un petit ressalt arribarem al final de la via

Ens estem quedant glaçats per moment degut al fort vent que fa i decidim que per avui ja hem fet prou feina Apa, cap a casa que fa fred...!!! ja vindran dies millors.


Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant la via... 
... i jo, a sota, congelat
El segon llarg, quina mandra, sort que es fàcil
El company arribant a la reunió 
El tercer llarg, el pas més difícil de la via 
... i jo, a la reunió, més gelat, encara
Company, cap a casa que aquí ja no fem res...!!!

divendres, 25 de desembre del 2015

Via LO GALL PINTO a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dimarts 22 de desembre de 2015
Tinc una setmaneta de "vacances nadalenques" i li proposo al Jose Wa le ro d'anar a escalar a l'Abella de la Conca i fer la via, ja clàssica de la zona, Lo Gall Pinto. Ell, que te el "morro" molt fi, diu que no li fa el pes les vies del "Guti" però que per conèixer un lloc nou sempre s'està a temps. També vindran un parell d'amics, d'aquells que tens al "putufeisbuc" i que no coneixes de res però que segueixes les seves gestes escalatòries amb curiositat, en Luis i l'Ismael. Com diu l'amic Jose: "cuando se juntan cuatro majaras en una via puede ser tronchante".

La via en particular, a mi, em va agradar força, amb una roca de primera i un equipament correcte dona de si per una jornada perfecte. Si mirem la ressenya original dels "Galls", a més d'un, com jo que porta el grau justet, pot fer-nos tirar enrere. La veritat es que el grau està molt inflat i l'equipament està pensat per no passar gaire por i si no som massa valents, sempre podem afegir algun "caxarro" que entren a la perfecció, així que es del tot recomanable. Tant sols el tercer llarg tenim que fotre-li pit i collons.

Fem gaire be tot el viatge amb boira, i en arribar a Isona fa un fred que pela. Esmorzem una mica i marxem cap a l'Abella, estacionem el vehicle i la boira continua i no veiem les parets. A mida que en acostem a la base de la paret la boira comença a dissipar quedant un dia amb un cel clar i tota la vall amb boira.

Ens repartim les cordades i el Luis i l'Isma començaran i el Jose i jo al darrere... comença el Ball de Bastons!!!
En el peu de via hi ha una placa que indica que som a la via, per cert, prou lletja... tot son gustos.

1er llarg: IV+, IV, V- i IV, dos parabolts i tres pitons en 25 metres
Comencem a la vertical del primer clau de la via, pujant per placa i fissures horitzontals per seguir en flanqueig aeri però fàcil. Continuem flanquejant ascendentment fins que trobem un pas finet on podem posar un friend o tascó i continuar fins la reunió molt còmoda. Roca de primera i llarg molt maco de fer.

2on llarg: IV+, V i IV+, dos parabolts un pitó i una sabina en 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a la recerca d'un parabolt i seguirem per fissures i placa amb una escalada mantinguda però molt factible amb un darrer tram de placa fantàstic. La reunió la fem en una cornisa ample molt còmode. Per mi, el millor llarg de la via.

3er llarg: IV+, V+ i V, dos pitons i quatre parabolts i uns 20 metres
Pugem recte a tocar un pitó i seguim fins que ens quedem bloquejats. Ara tenim que baixar un pel a cercar una fissura horitzontal que ratlla tona la placa que tenim a la dreta. No hi ha preses de peu, tot es adherència pura i dura. Agafats a la fissura, anem flanquejant i xapant els parabolts que trobem amb dificultat (en el meu cas) fins que trobem un altre fissura pels peus on podem descansar còmodament i carregar piles. Ara tenim un pas, però més de decisió que difícil per cercar un altre fissura que en portarà a una cornisa on hi ha un pitó amagat. Superem el ressalt i ja estem a la reunió. Llarg molt atlètic però molt protegit, m'ha fet suar de valent!!!

4t llarg: V, IV+, V, IV+ i IV, tres parabolts i dos pitons en 25 metres
Fem un pas de força per sortir de la reunió i tot seguit flanquegem a la dreta a cercar un parabolt. Seguim a munt per placa amb bon canto fins un replà on tenim una placa llisa com un mirall. Pugem una mica per l'esquerra i seguim per la placa fins que ens veiem obligats a pujar per l'esperó de la placa, més fàcil i més lògic que pel mig de la placa i entrem a la reunió. Bon llarg però poc estètic.

5è llarg: II i net, uns 20 metres
Llarg de transició per arribar a un altre placa. Podem pujar caminant entre matolls o per ressalts senzills de roca. Millor aquesta última opció per no arrossegar les cordes.

6è llarg: IV, dos pitons i un parabolt en 25 metres
A primera vista sembla més difícil del que es. Pugem per placa tombada on podrem posar friends o tascons a caldo amb un grau molt assequible fins la reunió muntada en un lloc poc lògic i un xic incòmoda. Llarg per gaudir de l'escalada, ni mes ni menys.

7è llarg: dos parabolts i dos pitons en uns 20 metres
Sortim fàcil ment de la reunió per blocs fins arribar a la placa que tenim davant nostre. comencem un pel per l'esquerra per tornar a la dreta i seguir recte. Fem un parell de passo fins de placa i arribem a un ressalt que el superem fàcilment per les grans preses que tenim i de mica en mica gaire be caminant arribem al cim de la via.

Per baixar farem el de sempre, baixar per la cresta fins un ressalt on hi ha una corda fixe i després caminant fins el peu de via a recollir les motxilles en poc més de mig hora.

Es la tercera via que faig en aquesta zona i la veritat es que m'agradat força. m'ha fet suar algun llarg però se'n se ser massa difícil pel meu grau i lo millor de tot a estat la companyia i compartir una manera d'entendre la vida encara que algú pensi que estem "tocats de l'ala". Un altre via nova per la cole. Ara farem un tomb pel poble que encara que sembli mentida no he estat mai, sempre hem passat de llarg camí de les parets.

La darrera escalada de l'any, Bon Nadal, bones festes i feliç any nou, malgrat tot!!!

Escalada realitzada per: Luis Balaguer, Ismael Morejón, Jose Wa le ro i Joan Prunera
La Roca Viella
La boira comença a esvair-se
El primer llarg
El segon llarg 
Arribant a la segona reunió
El tercer llarg, li has de "fotre collons"
Recuperant el tercer llarg 
El quart llarg
El sisè llarg
El darrer llarg 
Com diu en José: "cuatro majaras"...
La boira a la comarca del Pallars Jussà
Els companys

dimecres, 23 de desembre del 2015

Via CATEFER (Catalunya terra ferma) a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Mongai

Diumenge 20 de desembre de 2015
Un cop acabada la via del Aberroncho, estic una mica tocat dels braços i parlem de fer un altre via per la zona però més tranquil·la. Tot el que hi ha a la vora ja ho he fet i les noves de més a l'esquerra no ens fan el pes avui. Mirant la paret em ve a la memòria una de les primeres vies que vaig fer en aquesta paret, la via CATEFER que la vaig fer sobre el 98 o 99 i recordo que era bastant fàcil, vaja que recordava de pujar-la amb una ma al cul... la memòria es feble, molt feble.
Per arribar a la via, seguirem el camí de tornada fins la via del tren i un cop travessada seguirem un caminet  que ens durà de seguit a peu de via, tot just al final i la part més baixa de la paret.
Quan arribo a peu de via miro a munt i veig el diedre molt vertical. Es veuen parabolt... be ens ficarem.
1er llarg, V, sis o set assegurances, una d'elles, un cap de burí sense plaqueta en 25 metres
Per entrar al diedre tenim que superar un pas explosiu prou desplomat i després anar pujant amb tècnica de diedre fins el replà on muntarem la còmoda reunió. El llarg es molt ben protegit i no necessitarem afegir res. Bon llarg i molt vertical
2on llarg, IV, V i IV tres parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió continuant amb tècnica de diedre però mot més fàcil fins arribar a un replà a modus de collet. A les hores seguirem pel fil de l'esperó de davant nostre amb una bona timba a la nostra esquerra. Farem un pas prou difícil per cercar el parabolt i aquí tenim dos opcions, seguir recte a munt o fent un petit flanc a l'esquerra i seguir recte. Les dos opcions son difícils. Superat això seguirem per  el fil de l'esperò molt fàcilment fins la reunió que també serà el ràpel. Llarg més fàcil però amb un darrer tram prou difícil.
Per baixar podem fer un ràpel de 30 metres justos fins el peu de via. Via curta però molt intensa que ens ha deixat baldats i ara si, cap a casa que es tard i volem votar encara que la sensació es que no servirà per res...
Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
L'itinerari de la via
El primer llarg 
Poc abans d'arribar a la reunió 
El company arribant a la reunió 
El segon llarg
El fàcil darrer tram del segon llarg
El primer llarg vist des de el peu de via 
I ara cap a casa que hem de votar


Via EL ABERRONCHO. Paret de la Formiguera. Sant LLorenç de Montgai

diumenge 20 de desembre de 2015
Des de fa un temps, a la paret de la Formiguera, s'han obert vies a "tort i dret", unes amb poca gràcia i unes altres amb gens ni mica, però be, tot son gustos i maneres de veure les coses. El cas es que ara es molt visitada i sempre pots veure cordades buscant el sol plàcid d'aquest hivern poc comvencional, buscant escalades de poc compromís però a la fi, per poder gaudir.
Tenia pensat anar a la Brothers Ruiz que fa més de deu anys que no la faig però ens vàrem decidir a fer la via del Aberroncho a l'extrem esquerra de la paret de la Formiguera. Havia sentit que el tercer llarg era obligat i prou difícil però ben assegurat i així que amb l'Agus, company del centre, fem cap a la via.

Per arribar a la via tenim que seguir el camí que surt de l'aparcament cap a la paret i travessant la via del tren. Seguim camí com si anem a la Ferrada i un cop passat la via normal de la Formiguera, sense passar pel seu peu de via, seguim el camí que baixa fins una canal on la remuntarem uns metres i en un lloc que diríem que no pot haver cap via, aquí, comença la nostra via.


1r llarg: II, IV, II, V, IV i III, cinc parabolts en uns 25 metres
Pugem des de un replà prou còmoda per paret inclinada fins que es fa vertical. Arribem a un altre replà que el flanquegem cap a la dreta i superem un fort desplom per seguir més fàcilment ca a la dreta i en un replà al costat d'un arbust trobem una reunió d'un sol parabolt de 12mm amb una mena d'argolla. Al costat està la reunió de la via Memòria selectiva. El desplomet es l'unic que val la pena del llarg.

2n llarg: III, IV i IV+, sis parabolts en uns 20 o 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar els parabolts una mica camuflats pel tipus de roca i vegetació. Prestant atenció seguirem els parabolts que es duran a un mur vertical i amb passos fins arribem a un bon replà on muntem la reunió. Aquest darrer tramp es el que val la pena de llarg.

3r llarg: IV, IV+, V, V+ i V, nou parabolts en 30 metres
Sortim recte de la reunió i de mica en mica la paret es va posant molt vertical. Gràcies a unes bústies que des de sota no es veuen podem anar pujant amb seguretat fins arribar a un desplom. Els passos son obligats dons hi ha distància entre assegurances. Superat aquest primer ressalt arribem a una bona sabina i fem un petit pas de flanc a l'esquerra per continuar per paret desplomada amb passos molt atlètics però sempre amb bones bústies per les mans. Així anirem pujant els darrers metres de la via fin arribar al cim de la paret. El millor llarg de la via on m'he vis obligat a fer uns quants reposos als parabolts per prendre aire i seguir escalant!!!

Per baixar farem un sol ràpel de 55 metres fins la primera reunió, això si portem cordes de 60 metres, esta clar, i després per una petita canal que ens durà al peu de via. També el primer i segon llarg els poden empalmar.

Una de tantes vies obertes en aquest pany de paret de la Formiguera, unes primeres tirades amables i la darrera, explosiva. Bona per combinaria amb un altre i això es el que farem i que podreu llegir en la propera entrada del blog

Una via més per la cole


Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera del C.E. Àliga

El lloc per on va la via escollida
El primer llarg, molt enclotat
El vertical i mantingut darrer llarg
Arribant al final de la via

diumenge, 13 de desembre del 2015

Via UN GRAN DIA a l'Abella de la Conca. El Pallars Llussà

Dissabte, 12 de desembre de 2015
Ja feia un parell de setmanes que el Ricard m'habia proposat anar a aquesta via però el no ser gens equipada em feia una mica (molt) de respecte, però com em pot més la curiositat que el respecte, a la fi, li dic que si. La via, per mi, es una "petita joia", més fàcil del que ens pot semblar a primera vista es deixarà escalar molt be però no ens enganyem, es compromesa i s'ha d'escalar, tant sols hi ha com assegurances fixes a la paret un clau casolà i un pont de pedra i les reunions amb un sol espit, que tindrem que reforçar per mes seguretat. La rentatge es que es una roca adherent de primera i plena de fissures on podrem emplaçar tascons i friends al gust sobre tot un friend del nº #3 pel segon llarg

Uns dos-cents metres abans d'entrar al poble, venint d'Isona, trobem un trencall de carretera a l'esquerra i en forta pujada que ens portarà a una pista en bon estat. Les parets son molt visibles des de la pista. Seguim la pista, primer asfaltada i després no fins trobar un altre pista més estreta que va a la dreta. La seguim fins el final d'un vallat on podrem deixar el cotxe sense molestar. Reculem caminant uns dos-cents metres fins que trobem una fita i pujant per camps d'ametllers arribarem a la paret en poc menys de mig hora.

1er llarg: neta d'assegurances V-, IV i IV+ en uns 55 metres
Comencem la via lleugerament a l'esquerra de l'evident esperó en un diedre. Superem el diedre i pujarem per blocs, alguns a controlar, plaques i ressalts. Podrem posar assegurances flotants al gust. Als quaranta metres veurem una reunió d'un parabolt i un pont de roca a la nostra dreta. No muntem reunió i seguim per un vertical esperó on al final del mateix trobarem la reunió molt penjada d'un espit i un pont de roca. Millor que reforcem la reunió amb friend per més seguretat. En aquest llarg tindrem que "aguditzar el nostre ingeni per trobar el camí lògic.

2on llarg: V, III, V i III, un clau i un pont de roca emplaçats en 55 metres
Davant nostre tenim una placa fissurada que d'entrada sembla molt difícil. Sortim de la reunió i ens enfilem per la fissura que es doble on podrem protegir-la amb un friend de #3. Al final de la fissura i la placa pujarem per un esperó fàcil i agradable fins que es redressa de nou. Seguim escalant per placa fins que l'escalada ens mena un altre col a l'esperó i fàcilment arribarem a la reunió d'un espit i que també tindrem que reforçar. El millor llarg de la via.

3er llarg: IV, IV+ i IV, neta dassegurances en 30 metes
Enfilem el darrer llarg en vertical de la reunió pujant per placa i ressalts fins un diedre poc definit. El superem i continuem per blocs verticals fins arribar al final de la via. La reunió la tindrem que muntar nosaltres mateixos. També tenim una reunió de parabolts a la nostra esquerra, però ja posats, millor "buscar-nos la vida"

A esta una escalada més fàcil del que creia i no per això deixa de ser compromesa, però amb infinitat d'ocasions de poder posar seguros a dojo.

Per baixar podem fer dos opcions, una es des de la cara oposada a la via (cara Nord) farem un ràpel d'un arbre d'uns 50 metres o be seguin l'aresta cimera vers llevant fins el cim de la roca i després baixant per la mateixa aresta fins una mena de coll on trobarem una corda fixa per davallar uns deu metres. Després caminant fins la tartera/camí que ens durà al Pas de Finestres, la gran bretxa oberta a les parets i d'aquí fins el camí per on hem arribat a la via.

Un dia i una escalda perfectes i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La via i l'tinerari des de la pista 
El punt on podrem accedir a la via
El diedre del primer llarg 
El principi del magnífic segon llarg 
El final del segon llarg
Arribant a la segona reunió
El darrer llarg
Un gran dia...!!!
L'aérea aresta per arribar al cim

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.