dilluns, 6 de febrer del 2017

Via VENUS AND MARS. Placa dels Roofs. Regió del Ecos a Montserrat

Dissabte 4 de febrer de 2017

Anar a la regió dels Ecos, sempre es garantia de solitud i una bona excursió per arribar al destí proposat. La Placa dels Roofs, era per mi, un indret desconegut fins que fa uns quatre anys vaig veure una ressenya dels germans Masó i sempre per una raó o altre, mai em vaig decidir a visitar aquest lloc recòndit. Es un dia que retornant d'escalar la imponent roca del Faraó, que vaig veure on ere ubicada. Aquesta paret es abocada en mig de la canal Roja i orientada a l'est amb un roc enorme adossat en el seu mig que l'anomenen, "el Botijo".

Per accedir a la paret partirem de Can Jorba prenen la pista en direcció al Castell. Al poc de caminar i a la vora d'un fort revolt a l'esquerra trobarem el camí de la Palomera camí amb marques vermelles i que en forta pujada ens portarà al Serrat de la Palomera.
Seguirem per pel costat de la paret, sempre seguint marques vermelles i abans d'arribar al coll de la Palomera i veient aprop la paret, seguirem un petit corriol que ens durà a peu mateix de la via.

1r llarg: A2e, V, IV+, III i II, 9 assegurances i uns 35 metres
Comencem un artificial força acrobàtic i desplomat amb parabolts de 8mm (que ja comencen a estar un pel tocats) i un cop hem fet uns 6 o 7 passos d'estreps, sortim en lliure fins que perdem dificultat i muntem una còmode reunió al cim mateix de l'anomenat "botijo"

2n llarg: V-, IV- III, IV+, IV i IV+, 4 assegurances en 35 metres
Comencem el llarg amb passos fins per placa mes o menys tombada i passat la segona expansió anirem en tendència a la dreta fins una mena de balma. Pugem per un esperó vertical que tenim a l'esquerra. Superem aquest pas i tornem un altre cop navegant per placa i en tendència a la dreta arribarem a un petit relleix un muntarem la reunió. Llarg un xic "expo"

3r llarg: IV, IV+ i II, 3 assegurances i uns 25 metres
Seguim la mateixa tònica que el llarg anterior per placa tombada fins arribar a un petit ressalt, el superem i arribarem facilment al final de la via on muntarem la reunió d'un bon arbre.

Pel descens seguirem la carena que baixa de la paret vers el sud fins arribar al Coll de la Palomera.

Via divertida i bona per combinar-la amb alguna del costat o del Serrat de la Palomera com  es el nostre cas que ens hem dirigit a la via Josep Fatjó i Gené. Aquí deixo l'enllaç en aquest blog de la via.

http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/search?q=serrat+de+la+palomera

Un altre via nova per la "cole" en un indret ben solitari i salvatge de la regió dels Ecos

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El nostre objectiu
El feixuc primer llarg de la via
Navegant pel segon llarg
El company recuperant el segon llarg
"Guapos" no ho som... no!

diumenge, 5 de febrer del 2017

Via L'ÚLTIM FLUTTER. La Codolosa. Montserrat

Diumenge 22 de gener de 2017
Amb un dia fred, ventós i núvol, els plans previstos no surten com eren d'esperar i si sumem la via que volíem fer (dels 172 anys), millor recular i buscar un plan "B". Entre trobar la via, un primer llarg per oblidar, part del segon, també i el temps que no millora, en Ricard proposa anar a la Codolosa per no tornar a casa amb les mans buides i diu de fer la via l'últim flutter, curta i segons ell, de roca bona i be, cap enllà que anem. La via es compon d'un primer llarg mot dur en el seu tram final però ben assegurat i un segon fàcil però amb poques assegurances.

La via es a l'extrem esquerra de la famosa paret de la Codolosa, fàcilment identificable per la seva cicatriu que ratlla la paret al primer llarg. Podem accedir des de l'ermita de la Salut amb uns 20 min. d'aproximació.

1r llarg: IV+; IV, V, V+ (Ae-6a) i V+, unes 8 assegurances en 35 metres
Encetem el llarg pujant per la dreta d'un llom "arrampat" en el seu començament a cercar el primer parabolt que es força lluny. Superem aquest primer tram i la paret per verticalitat fins arribar a una mena d'empotrament per entrar de ple en una zona molt vertical  i com si fóssim dins una cova. Seguirem amb passos molt difícils, sempre amb tendència a l'esquerra i superarem els darrers metres molt verticals i atlètics.

2n llarg: IV i III, dos assegurances i uns 30 metres
El segon llarg no te res a veure amb el primer, molt fàcil si el comparem alb el primer. Sortim de la reunió amb roca molt bona però exposat, tant sols trobarem dos parabolts en tot el llarg i tindrem que completar les assegurances amb friends, ponts de roca i algun tascó.

Un cop al final de la via, de la mateixa reunió farem un sol ràpel d'uns 50 metres fins el peu de via.

Bonica via per combinar-la amb d'altres de la zona i malgrat tot, un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La paret des de el peu de via
El company fen el primer lalrg 
Jo, suant la carn-salada
El darrer llarg

dijous, 26 de gener del 2017

Via VÈRTIC a la Pastereta. Montserrat

Dissabte 14 de gener de 2017
Una bona opció per quan el dia es molt fred i ventós, la vessant sud de la Pastereta ens permetrà fer unes escalades senzilles, ben assegurades i amb un conglomerat,  fregant la perfecció. Aquest es el cas de la via VÊRTIC, encarada al sud-est i amb tres llargs molt curts d'escalada la podrem combinar amb qualsevol via, tant a la dreta com a l'esquerra.

Per arribar a la via, deixarem el vehicle al pàrquing Nubiola al costat de la Vinya Nova i en deus minuts arribarem al que era abans l'aparcament del Clot de la Mònica. Prenem el camí amunt tot seguint les traces que ens portarien a l'Artiga alta i als Pollegons. Passarem pel costat del Frare de Baix i del Serrat d'en Muntaner i desprès d'un gran revol, seguirem sempre per la nostra dreta pujant per traces de camí i lloms de roca fins arribar als contraforts de la Pastereta. Pujarem vers llevant on trobarem una corda fixe que ens menarà a la cara sud-est la la roca. 

1r llarg: IV, IV+ i IV i tres parabolts en uns 20 metres
Començem l'escalada, vertical i amb molt bona roca on trobarem tres punts d'assegurança fins que la dificultat decau i arribarem en un petit replà als peus d'un ressalt vertical on muntarem la reunió.

2n llarg: V-, IV+ i IV, 4 parabolts i un espit en uns 20 metres
Sortim lleurerament per l'esquerra de la reunió per paret vertical però amb generosos còdols. Seguim en vertical per decantarnos després lleugerament a la dreta seguin el fil d'una mena d'esperó tambe vertical i un cop superat arribarem en un bon replà on farem la reunió.

3r llarg: IV, tres parabolts i uns 20 metres
Pugem en vertical superant un tram vertical i de mica en mica airem perden dificultat, tot això amb roca molt bona. Abans d'arribar al que seria l'aresta sud de la Pastereta muntarem la reunió.

Per baixar de la via podem fer un sol ràpel de 60 metres des de la darrera reunió que ens durà a peu de via.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria Joan Prunera

El primer llarg
El segon llarg
Arribant a la R2 
El darrer llarg

dimarts, 10 de gener del 2017

Via BEGO-MIGUEL-KUSH a l'Agulla de Can Jorba, deu anys després

Diumenge 8 de gener de 2017
La via que ens ocupa es una combinació de dos vies obertes en anys diferents, quedant un traçat força bonic, llarg, generosament equipat i de grau prou assequible. Plaques verticals amb molt bona roca faran que gaudim d'una escalada molt divertida i si te alguna cosa en contra, es la seva proximitat a la veïna via Escabroni Escapullini fent un traçat gaire be tocant-se l'una amb l'altre i compartint les dos primeres reunions. Tot i això es una via molt recomanable. Si comencem molt d'hora no ens tocara el sol fins  ben tocat el mig dia i si anem més tard, trobarem aglomeracions de gent en la paret degut a la popularitat d'aquesta paret.

Per accedir a la paret podeu veure l'entrada d'aquest mateix blog la via: http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/08/via-sol-solet-la-miranda-de-can-jorba.html

1r llarg: V, IV+, V i IV+,  9  parabolts ens uns 45 metres
Del peu de via estant, comencem a escalar pel mateix lloc que la Escabroni Escapullini i a partir del primer parabolt continuem tot recte a munt (la seva veïna es decanta un pel a la dreta) Pujarem per una magnífica placa vertical i amb cantell petit però generós. Passarem pel costat d'una sabina i continuarem igualment per placa fins arribar a la reunió comuna a la Escabroni Escapullini. També podem anar uns metres més a la dreta de la cornisa i muntar un altre reunió si trobem massa gent.

2n llarg: IV+, V i IV+, 7 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió clarament per la dreta fent uns passos de flanc ascendents fer continuar en vertical fins un petit sostre que ens barra el pas. Superem aquesta dificultat i continuem fins la reunió en una bona cornisa entre dos arbres.

3r llarg: IV+, 7 parabolts en uns 45 metres
Encetem el tercer llarg decantant-nos a la dreta i pugem per placa vertical. arribarem a un altre cornisa que ratlla la paret i flanquegem a la dreta on entrarem en un diedre fàcil. Al final d'aquí cambiarem de vessant i en una feixa, muntarem la reunió. Aquí acaba la via Bego-Kush i comença la Miguel-Kush

4t llarg: III, IV, IV+ i IV, 4 parabolts en uns 50 metres
Flanquegem caminant poer la dreta i pugem per una paret molt fàcil i tombada. Sempre anant en tendència a la dreta seguirem escalant fins que es posa vertical. Superem aquest passos i fàcilment arribarem a la reunió

5è llarg: V, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 30 metres
De la reunió, ens dirigim a un ressalt. Superem aquest i continuem per plaques verticals que de mica en mica van perdent dificultat. Untarem la reunió al costat del gran diedre sud.

6è llarg: III i III+, 2 parabolts en uns 20 metres
El darrer llarg el començarem pujant una mica per damunt de la reunió i tot seguit farem un llarg flanqueig a la dreta i superarem un petit tram vertical fins un arbust. Seguim uns metres més per terreny un xic trencat i arribarem a la reunió.

Per el descens tindrem que pujar fins el cim de la roca practicament caminant i de dalt al cim, baixarem una mica i a l'esquerra trobarem un pi gros on farem un curt ràpel de 10 metres. tot seguit ens dirigirem  a una canal de baixada que ens portarà al començament de la Canal del Joc de l'Oca, ara tancada pels Bomber per la seva perillositat (diuen). Per retornar a Can Jorba podem seguir el Torrent de Mig Dia amunt fins el desviament que ens durà al coll de l'Ajaguda i devallarem pel camí dels Francesos o be, abans de tot això, a l'esquera, el camí de la Palomera, tots dos en duran en uns 3/4 d'hora a Can Jorba

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Recuperant el primer llarg 
Començant el segon llarg 
El cinquè llarg

Final de via

diumenge, 11 de desembre del 2016

Via INTEGRAL TINTÍN I MILÚ AL MONTROIG. La Noguera

Dissabte 3 de desembre de 2016
Aquest dissabte ens ho prendrem amb calma i anirem a fer una bonica via, tranquila i senzilla al Mont-roig. Senzilla, per que els llargs son bastant fàcils a excepció del darrer que es un "empotrament" dintre d'una xemeneia on nomes trobarem un clau per assegurar-nos. Es una integral de dos vies on la primera part puja fins la roca anomenada el Castell i després empalma amb la Proa. Jo creia que seria una via poc "agraciada" però la veritat es que m'he divertit prou i quan arribes al cim dona la sensació de que t'ho has passat d'allò ben be.
Per accedir al peu de via es una bona excursió de gaire be hora i mitja. Deixarem el vehicle un cop passem l'ultim túnel de la presa de Camarasa tot venint del propi poble i uns dos-cents metres mes endavant, trobarem a mà dreta, una petita explanada on caben uns quants cotxes. Caminarem carretera a baix fins que travessem el túnel i la presa i a l'entrada del pròxim túnel veurem un camí que indica La Cova del Tabac. Anirem per camí ben marcat per la cara Nord fins donar la volta i cambiant de vesant al Sud. Seguim caminant i en un punt trobarem una gran alzina que tapa el camí i a la dreta tenim una tartera on podem veure fites. Pugem per la tartera i un cop a la base d'una paret seguim per la dreta fins un punt on veurem una mena de contrafort on es visible el primer parabolt de la via.

1r llarg: IV i III, un parabolt i dos ponts de roca en uns 20 metres
Pugem per paret vertical però fàcil fins assegurar-nos d'un parabolt. Continuem amb roca a controlar però molt fàcil fins arribar a un petit bosc i ens decantem a la dreta per entrar a la reunió que la farem d'un arbre.

2n llarg: IV+ i IV, un clau i 4 parabolts en uns 35 metres
Seguim lleugerament a l'esquerra a cercar un pitó i continuem recte amunt per terreny un pel difícil fins arribar a un petit diedre i tot seguit a l'esquerra fins arribar a una feixa on muntarem la reunió d'un sol parabolt que hi ha al terra. L'altre se l'han endut.

Caminarem en sentit Nord (Fites) fins un esperó on li donarem la volta i muntarem una reunió d'un pont de roca (podem reforçar-la) en plena cara Nord.

3r llarg: IV, 4 parabolts en uns 40 metres
Superem un petit ressalt des de la reunió i seguim per plaques un pel pol.lides fins un altre ressalt del propi esperó. Des de l'ultim parabolt podem seguir pel fil del esperó per la dreta fent un flanqueig molt forçat  (IV+) o seguir recte a munt del parabolt per una mena de canal curta que en durà a la reunió d'un arbre (II i III)

4t llarg: I i II, neta i uns 30 metres
Seguirem la cresta molt fàcil i en algun punt aèria fins pujar un petit turó on muntem la reunió d'un clau
D'es d'aqui podem fer un "pas de gegant" per accedir al cim de la "presó", si volem, el cas es que hem de desfer-lo un altre cop per continuar la via. El pas es prou espectacular i assegurat per un parabolt. Es més difícil la tornada que l'anada. Un cop fet això o no, pujarem a un petit cim per desgrimparlo molt fàcilment (III) o fer un petit ràpel d'un parabolt amb anella (jo no ho recomano) i després tot caminant arribarem a un coll on començarem la segona part de la via.

5è llarg: V, II i I un parabolt i un pont de roca en uns 30 metres
Estan a peu pla, superarem un ressalt molt vertical però assegurat per un parabolt i decantant-nos a la dreta arribarem a una cresta que la seguirem per terreny molt fàcil i amb molt de matolls  fins arribar a un altre paret on muntarem la reunió d'un bon arbre

6è llarg: IV, 3 parabolts en uns 30 metres
Pujarem per placa tombada superant algun ressalt i el final on caminarem uns metres fins arribar a un arbre on muntarem la reunió.

D'es d'aquí caminarem per matolls fins la base de la pròpia Proa on muntarem una reunió a peu pla d'un pont de roca

7è llarg: II i III neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil en tendència a l'esquerra fins endinsant-nos dins la xemeneia. Terreny brut i poc agraït. arribarem a una paret on trobarem un parabolt. Si volem podem fer reunió aquí, si no, un parell de metres més a la dreta podem muntar una reunió de dos parabolts al començament de la xemeneia.

8è llarg: IV, IV+ i V, un clau i uns 25 metres
Sortim de la reunió en tècnica d'oposició superant un bon ressalt assegurat per un pont de roca i de seguit ens "empotrem" a la xemeneia, com més en dins més "empotrats" anirem. Als pocs metres podem llaçar una bona sabina i continuar arrossegant-nos per la paret. Podrem assegurar-nos en un parell de fissures que jo no he vist, si no, a munt fins que la xemeneia ens obliga a sortir en fora i a la nostre esquena trobarem un pitó que no es veu des de sota i que ens assegurarà el darrers metres prou difícils. La sortida de la xemeneia es prou bruta i un cop sortim muntarem la reunió al terra d'un sol parabolt.

D'es d'aquí caminarem amunt fins el cim de la Proa, final del nostre recorregut.

Per baixar, seguirem un camí ver ponent fins que arribem a un altre camí molt més marcat tot fent un gir al Nord. Seguirem baixant per la cara Nord fins el camí que em fet de pujada a la via i d'aquí retornant a la presa de Camarasa

Via sense cap pretensió però molt divertida a,b un llarg final que no ens deixarà indiferent... i una més per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Víctor Vigil, Joaquim Lloria i Joan Prunera
El nostre objectiu 
Començant el primer llarg
El segon llarg 
Arribant a la R2
L'ombrívol tercer llarg 
El ressalt del cinquè llarg 
El sisè llarg 
La xemeneia del darrer llarg
Sortint de la R8 
El final de la xemeneia 
Les nostres ombres davant del solt ponent 
A estat una escalada divertida! 
El cim de la Proa

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.