diumenge, 23 de juliol del 2017

Via NORMAL a l'Agullola de Rupit, deu anys després. Collsacabra

Dissabte 22 de juliol de 2017

Va ser cap el novembre de 1973 que en una excursió amb el "cole", vàrem anar al poble de Rupit i dinant al cap de munt del Salt de Sallent, vaig observar una roca separada de la cinglera que tenia al davant. Tenia una creu en el seu cim i això em va picar la curiositat i com era habitual en mi i les meves "ideas de bombero" com deia la meva mare, vaig preguntar als mestres d'anar-hi a pujar aquella roca encisadora. No cal dir que ningú em va fer cas. Passats els anys i amb aquesta febre inexplicable de lluitar en contra de la llei de la gravetat que tenim uns quants, en Joaquim Llòria i jo ens vàrem proposar escalar el misteriós monòlit ara fa deu anys. No havia gaire informació o no la vem saber trobar sobre aquesta escalada i cercant una mica d'aqui i d'allà, l'abril de 2007 la vem escalar. Deu anys despres em proposo tornar-la a escalar amb l'amic Viçens.

L'escalada d'aquest monòlit, no es en si una escalada de dificultat, però si com a entorn salvatge i feréstec en un indret, que un cop ets a  dalt, convida a reposar i meditar amb el que ens envolta.

La via Normal recorre les parts més dèbil del vessant Oest i Sud del curiós monòlit. La roca es la típica de la zona, un gres calcari terrós i de poc fiar i en bona part compost per fòssils anomenats "nummulites". Escalada de diedres, plaques, empotraments i canals, ens farà gaudir d'una ascensió amb regust èpic recordant l'aventura que varen fer aquell parell d'amics el 1934 que amb pocs mitjans i molta fe, varen aconseguir fer la primera escalada osonenca.

Arribats al bonic i turístic poble de Rupit, prendrem l'única carretera que hi ha i travessant el riu seguirem per les afores del poble per pista asfaltada fi en direcció al Salt de Sallent fins el pla d'en Roquer, en un gran revolt quan ja no es asfaltat. Deixem el vehicle i prenem una pista amb una tanca i la seguim per tot el pla de Fàbregues. Caminem uns vint minuts i un cop divisem l'Agullola Xica, (petita agulla adossada a la cinglera) a la nostra dreta, prenem un corriol a cel obert que ens durà al Grau de Saltabocs. Baixem amb conta fins la part baixa (fites) i resseguirem la cinglera fins el final on, de sobte, tindrem davant nostre el curiós monòlit. Localitzarem el peu de via amb una petita fita als peus d'un diedre canal.

1r llarg: III, II i I, neta d'assegurances i uns 25 metres
Pugem en oposició per un diedre canal fins de poca dificultat fins terrenys terrós. Seguim superant uns petits ressalts i arribarem a una cornisa i fent un flanqueig aeri i caminar muntarem reunió en un gruixut arbre. Llarg molt senzill

2n llarg: V-, IV i III, un químic i uns 15 metres
Comencem el llarg per una fissura vertical i per placa, on de seguida podrem assegurar-nos en un anclatge químic i fent un petit pas a l'esquerra seguirem a munt per placa un xic bruta. Podem assegurarnos en sabines, Flanquegem a la dreta fins un replà amb un arbre enorme i mig mort. Llarg curt on trobarem la màxima dificultat de la via.

3r llarg: III, IV+, III+, IV i III, dos químics, un pont de roca, un tac en mal estat i una baga en una sabina i uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa tombada i en adherència fins una xemeneia. Trobarem un tac de fusta en mal estat però facilment remplaçable per un friend mitjà. Seguim pujant en empotrament fins un gran forat. A l'esquerra veurem un diedre un xic trencat i l'escalarem amb cura. Al final d'aquest trobarem un seguit de plaques tombades, una d'elles, la primera, amb un químic en la seva meitat. Seguim per un altre placa fin un altre ressalt i un cop superat trobarem un altre químic al terra. ara sols ens resta un quants metres fàcils fins arribar a la reunió/ràpel uns metres abans d'arribar a la creu cimera de l'Agullola. Sens dupte, el millor llarg de tota la via.

Pels descens, sota el meu criteri, millor fer dos ràpels, Desde la reunió del cim fem un ràpel d'uns trenta metres fins la segona reunió. A sota de l'arbre que hem fet la reunió hi ha un altre mes petit però més ferm amb una baga i un maion. Fem un altre ràoel de trenta metres fins el terra.

Aquí us passo un enllaç que relata la primera escalada a l'agulla, que sens dubte paga la pena que el llegiu. http://www.elmuntanyenc.cat/lagullola-de-rupit/

Escalada realitzada per: Viçens Nin i Joan Prunera


L'Agullola des de Rupit
El peu de via 
Arribada a la rpimera reunió, caminant 
La part més dificil del curt segon llarg
El tercer llarg
La segona reunió des de el tercer llarg
Superat el darrer ressalt del tercer llarg
Darrers metres de la via
El cim
El terra ple de fossils 
Les cingleres del Collsacabra i a la dreta, el Santuari del Far
El salt de Sallent 
Rapelant l'Agullola

dimecres, 19 de juliol del 2017

Via G.A.S. al Pic de la Solana de Llauset

Diumenge 16 de juliol de 2017
El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. Es un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferent vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des de el pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit es de nova fornada, doncs amb els companys que anem ja han fet unes quantes vies, jo serà el primer cop que escalo en aquest indret i com es normal, farem una via que sigui nova per tots tres. La via en qüestió es la G.A.S. que poder es la mes fàcil de totes les que he vist, però ja ens està be.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Anglies. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregals anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença en un llarg i marcat diedre perfecte tombat, a la dreta del també vistos diedre de la via A.C. Valdric. La via consta de de cinc llargs variats i d'un tram final de la cresta que ens portarà a una de les puntes d'aquest cim.

1r llarg: III+, III i IV, dos parabolts i uns 55 metres
Situats a la base del vistos diedre, comencem a pujar superant un petit ressalt. Seguirem per diedre obert i tombat amb una escalada plaent on podrem emplaçar assegurances flotants en qualsevol lloc. A mig recorregut trobarem un parabolt a la placa de la dreta totalment innecessari. Seguim per diedre fin gaire be al final on trobarem un altre parabolt que ens assegura els passos finals per placa i sortint per la dreta fins una reunió de dos parabolts. Llarg fàcil i molt bonic de fer, poder el més estètic de la via.

Ara farem un canvi de reunió pujant per grades d'herba (es la feixa que hem passat per arribar a peu de via) fins la paret del davant on trobarem un sol parabolt.

2n llarg: III, III+ i IV-, dos parabolts i un clau en uns 30 metres
Pugem per placa tombada lleugerament a la dreta tot seguin una fissura. continuem per placa tombada molt agradable d'escalar fin un petit diedre assegurat per un clau. Al damunt nostre tenim un sostre que ens barra el pas i fent uns passos a la dreta entrarem en la segona reunió de dos parabolts. Llarg senzill i de molt bona roca.

3r llarg: IV, IV i III, dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per una mena de diedre fins un ressalt que sembla més difícil des de sota del que pot ser. El superem assegurats per un bon clau i continuem per diedres i plaques més fàcils fins la reunió d'un parabolt que podrem reforçar-la fàcilment. Llarg més vertical i bonic de fer.

4t llarg: IV, III i IV, un parabolt i uns 40 metres
Sortim de la reunió per la dreta pujant per un petit diedre. Aquest llarg es una mica perdedor però seguirem pujant per plaques i esperons fins arribar a un altre diedre curt que ens portarà a la base d'un gran gendarme o torre on en una petita feixa d'herba farem la reunió d'un sol parabolt i que podrem reforçar.

5è llarg: IV, III i IV, un clau i uns 40 metres
Encetem el llarg pel mig de les fissures del gendarme fins que trobem les dues puntes finals del gendarme. D'aquí, fem un petit flanqueig ascendent per l'esquerra fins un replà. continuem per bones plaques on trobarem un clau i un cop superades arriben al final de la via on trobarem dos espits de la reunió A.C. Valdric. Poder, el llarg més vertical de tota la via.

6è llarg: II i III, net, i uns 55 metres
Ara només tenim que seguir la cresta de poca dificultat fins el final i abans d'arribar a una de les puntes del cim muntarem reunió de dos parabolts. Tant sols tindrem que grimpar una mica per blocs per accedir al penjat cim, esplèndid mirador de la vall d'Anglies, el Vallhiverna, el Pic Russell i el llac de Llauset.

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Un dia fantàstic, tant amb els companys com per la "meteo" i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodriguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant la via pel vistos diedre
Arribant a la primera reunió 
Les plaques del segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El tercer llarg
El quart llarg
Escalant el gendarme del cinquè llarg 
Recuperant el cinquè llarg
La cresta final 
Vistes des de la darrera reunió dels Bessiberris
Final de la via
Solitut immensa!
Les "tres Maries"
El ràppel 
El Pic Russell

dimarts, 4 de juliol del 2017

Via MOSSÈN TRONXO a la Serra de Queralt. Berga

Diumenge 2 de juliol de 2017
Hi han dies que les coses no surten com un voldria però ens conformem doncs som previsors i portem que anem a un lloc desconegut portem un plan "B". D'un temps fins ara es famosa la via Arnau-Oleguer+Queraltina i així ho vàrem decidir. Remenant informació... be, hi ha d'informació, però al ser un lloc nou que desconeixem, la veritat es que no ho veiem gaire clar i entre se'ns ha fet tard trobant el lloc on creiem que comença la aproximació i el sol de justícia que caurà, ens decidim pel plan "B", la via MOSSÈN TRONXO. Faré cinc cèntim per on hem fet el camí però crec que hi ha un de més curt.

Arribant a Berga i sen se entrar al poble seguim la carretera fins la rotonda que indica els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt. Després d'uns revolts arribem a can Fumanya (crec que es diu així) i en un lloc on hi ha un gran dipòsit d'aigua rodó, per allí on pugem deixem el vehicle. Prenem la carretera en direcció a Berga i de seguit a ma dreta trobem un PR i el seguim. Es van veien petites plaques de roca on es pot intuir que allí poden haver vies d'escalada. Havent caminat uns vint i cim minuts trobem a ma dreta un corriol que puja fins una mena de tartera. Es important que ens fixem amb una ermita que queda entre paret matollera i un esperó de roca. Pel que seria la paret de la dreta de l'ermita va la nostra via. Sembla impossible que per mig dels arbres pugui anar una via, però hi va. El trobar el peu de via es tot una aventura. Tenim que pujar per una tartera i al final d'aquesta anar a buscar un altre a la dreta fins arribar a la base de la paret, que no es tant paret i per pura casualitat he vist el segon pont de roca del primer llarg per que de debò érem a punt de llençar la tovallola. Total mes d'un hora i mitja d'aproximació.

La via no es cap cosa de l'altre món però paga la pena el darrer llarg, quaranta metres de placa on per art de màgia van apareixen preses de ma. Tant solt trobarem quatre parabolts en tota la via a excepció de les reunions i ponts de roca emplaçats, per cert, en mal estat, es recomanable que els sustituim. Aventura garantida.

1r llarg: IV+, IV, V, IV, V i IV, 4 ponts de roca i un parbolt en uns 50 metres
Del peu de via estant, pugem per una bona placa inclinada i sempre buscant els ponts de roca que ens indican el camí a seguir entre roca i matolls. arribem a un placa més difícil i curiosa sempre amb tendència a la dreta. Després es fa més suau fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. Un cop superat seguim fàcilment fins un bosquet on muntem la reunió de des parablots. Llarg amb una placa ben curiosa, llàstima dels matolls.

2n llarg: IV, IV+ i II/III, Dos ponts de roca i un parabolt en 50 metres
Sortim per la dreta de la reunió superant uns blocs verticals però fàcils fins arribar a una placa, lo mes bonic del llarg. Després es anant grimpant entre matolls i roca vers l'esquerra fins arribar a una feixa d'arbres als peus d'una gran placa inclinada. Dos parabolts a la reunió. Llarg sense cap interès a escepcio de la petita placa de IV+

3r llarg: IV+, V i IV+ Dos parabolts, tres ponts de roca i un parell de sabines en 40 metres
El llarg estrella de la via. Sortim clarament en flanqueig ascendent per la dreta fins arribar a un parabolt i d'aquí en vertical fins un boix on es podem assegurar. seguim per placa vers l'esquerra fins una gran llastra a cercar un parabolt que hi ha al mig de la placa i d'aquí fins un arbre. continuem a munt per plaques fissurades fins arribar a la reunió d'un parabolt i un espit. Des de la reunió la placa sembla molt més difícil del que es doncs veurem a mida que progresem que surten preses i cantells per tot arreu i podem emplaçar assegurançes flotants on vulguem. Llarg fantàstic.

Ara ja som al final de la via i només tenim que pujar per una canal fins el bosc i continuar a munt fins el camí que porta al Santuari on es troba l'ermita que ens indicava la via des de sota. D'aqui o pugem al santuari o tirem escales i camí a vall on hem deixar el cotxe.

Avui tot feia pensar que seria un "ful" de dia, però malgrat tot ha estat be la via i una més per la "cole"

Aquí teniu l'enllaç del blog dels que van obrir la via per mes informació
http://muntanyenc.blogspot.com.es/2013/02/mossen-tronxo-una-via-descalada-directa.html

Escalada realitaza per: Enedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Per on va la via i l'ermita al cap de munt
El primer llarg entre matolls 
La part que hi ha mes roca al segon llarg
La immensa placa del tercer llarg 
Recuperant el tercer llarg 
No ha estat malament del tot l'activitat d'avui

dimarts, 27 de juny del 2017

Via SALSITXES TIBETANES a la Gronsa Sud. Estrets d'Arnes

Diumenge 25 de juny de 2017

La Salsitxes Tibetanes es una bona via per portar algú que escala poc o no te gaire experiència. Te tots el ingredients per gaudir d'una bona jornada, llarga, de dificultats molt puntuals, un entorn meravellós, ben equipada i sobre tot, que pel matí no doni gaire el sol. Així ha estat, doncs, que m'he portat a un bon amic que durant temps m'insistia en que el portes a escalar i aquesta ha estat la sisena via que ha fet i la més llarga i prou que la ha gaudit.

Els cinc primers llarg de la via discorren per plaques tombades amb dificultats puntuals i les tres darreres, més verticals una mica més difícils però no massa. Fa uns deu anys que la vaig fer i la recordava molt assegurada però en realitat ,només necessitarem sis cintes i les reunions, tant sols això, res mes.

Per accedir a la paret i venint d'Horta de Sant Joan, creuarem la carretera general i ens dirigirem  al desviament que porta a l'àrea de la Franqueta en direcció al riu dels Estrets. Passarem per la font de la Pineda. Al Km. 7.1 trobarem un trencall a la dreta que es on deixarem el vehicle per seguir el camí que ens porta als Estrets. En un quart d'hora arribarem als peus de la gran paret de la Gronsa Sud. Per accedir a peu de via pujarem per una mena de canal per seguit per una sèrie de esperons molt tombats una seixantena de metres fins un replà on trobarem la R0 untada de dos parabolts inox. Les reunions son totes amb anelles per rapelar

1r llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Escalem per placa tombada i amb poca dificultat fins assolir la reunió en un bon replà i de dos parabolts.

2n llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Seguim escalant amb la mateixa dificultat fins la propera reunió on trobarem 4 parabolts, dos d'ells inox i amb anelles.

3r llarg: IV, IV+ i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Ara sortim per l'esquerra per placa tombada però amb passos d'adherència un xic més fins per continuar a la dreta i entrar a la reunió.

4t llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i per plaques tombades i continuem amb escassa dificultat tot passant per l'esquerra d'un arbre i un metres més amunt muntarem la reunió

5è llarg: IV+ i III, 3 parabolts ens uns 30 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una mena de canaló fen un pas finet i tot seguit continuar recte a munt fins que la paret es tomba molt. arribarem a un mur vertical  als peus d'una xemeneia i a l'esquerra< d'aquesta muntarem la reunió. Es un bon replà a mena de feixa.

6è llarg: IV+ i IV 5 o 6 parabolts (no ho recordo) en uns 30 metres
Ara ve el llarg estrella de la via. Pugem amb passos fins per la placa de la dreta de la xemeneia. en un punt es fa molt vertical i ens veiem obligats a pujar en tècnica d'oposicó un metres fins que la paret per dificultat i continuem per placa vertical fins assolir la reunió. en aquest llarg , la roca es bonissima.

7è llarg: IV, 5 parabolts en uns 40 metres
comencem el llarg fent un flanqueig ascendent a l'esquerra per situar-no al mig d'una placa vertical. Escalem recte amunt i a uns tres quarts dels llarg clarament ens dirigim a l'esquerra fins arribar a la reunió.

8è llarg: IV+, II i IV, 2 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió a cercar un petit ressalt ben protegit per dos parabolts i un cop superat passem pel costat d'un arbre gairebé caminant. D'aquí podem sortir flanq1uejant per l'esquerra fins el coll o continuar per unpetit mur de còdols grossos però molt descompost. Nosaltres em optat per aquesta última arribant al final de la via i muntant la reunió d'un arbre que trobarem.

El descens el farem seguin el camí poc marcat que trobarem per sota del cim de la Gronsa Sud i en qüestió de quinze minuts arribarem al coll i la canal de baixada així ens estalviarem la "calorada" de pujar al cim i baixar en ràpel. Després seguirem canal a baix que es el descens normal per arribar un altre cop al camí dels estres. En total uns tres quarts d'hora de baixada.

Per fer un final de festa ens remullem en un dels molts tolls d'aigua que trobem per refrigerar-nos de la suada del descens i un cop "secs i fresquets" marxem a dinar a la font de la Pineda i abans de emprendre la marxa cap a casa un cafè a Horta

Escalada realitzada per: José María Camacho i Joan Prunera

Per on va la via
Els primers llargs 
El llarg estrella de la via 
Els darrers llargs 
Final de la via i... 
... final de festa

diumenge, 18 de juny del 2017

Via FERNANDO LAJARÍN a la Gorra Frigia

Diumenge 18 de juny de 2017
Molts anys fa que coneixia aquesta via de la cara oest del Gorro, però sempre hi passava de llarg. Burins vells, un tram molt vertical, a l'ombra i la veritat, mai m'habia fet el pes. Fins que el Ramir me la proposa per aquest diumenge. Es prou temptator amb aquestes calors que esta fent, poder fer una via tota l'estona a l'ombra, be s'ho val.
La via es restaurada ara i en el primer llarg podrem trobar un parabolt entre tres o quatre burins vells, mes o menys. He trobat prou correcte la restauració, no així el darrer llarg que al principi hi ha algun parabolt que no tindria que ser, però...
La via es entre la popular Òptima i la Pere Navalón, sent així la mateixa aproximació que aquestes on el primer burí vell, ens indicarà el camí a seguir. Via divertida en dies molt, molt, però que molt calorosos com avui i que el primer llarg, que si som prou valents, podrem forçar alguns passos en lliure, diuen que es 6a+.

1r llarg: V, V/A0 (6a+) i V, 14 expansions entre burins i parabolts en 30 metres
Encetem el llarg pujant per placa fina, vertical i un xic polida fins el primer i segon burí, després podem anant fent A0 i lliure segons les nostres posibilitats fins que la paret es torna un pel més amable i entrem en una còmoda reunió. Llarg molt maco per poder apurar-lo.

2n llarg: IV i 7 parabolts en 35 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta fen un arc ascendent. El llarg es un festival de còdols i així anirem escalant fins a mig llarg. En un punt continuem en vertical i amb la mateixa tònica de bona roca i grau amable fins arribar a un altre bon replà on muntarem la segona reunió. Llarg molt divertit.

3r llarg: III i II, un burí  i dos parabolts, un d'ells d'una reunió (?) en uns 30 metres
Sortim igualment per la dreta de la reunió i escalant amb molt poca dificultat a cercar un burí que costa veure'l. continuem ascendint vers la dreta fins que la dificultat baixa molt i passem per una reunió (?) i que la passem de llarg. Arribarem a sota d'un ressalt a l'esquerra d'una mena d'esperó tombat i molt trencat on podem veure una reunió de dos espits grans. Llarg molt fàcil.

Ara farem un canvi de reunió per que no podem catalogar com a llarg el que farem ara. Pugem per la dreta del ressalt per terreny mot fàcil i trencat i tot seguit pujarem per la canal que ens porta a la feixa característica i on van a parar unes quantes vies. Muntem la reunió en un bon arbre entre la via Òptima i la via Lo Tio Gos.

4t llarg: IV+ i IV, unes set expansions entre parabolts i burins en 30 metres
Sortim de la reunió fent un pas fi. Tenim un parabolt a metro i mig del terra que no se que fa aquí i continuem escalant pel característic esperó i amb molt bona roca fins arribar gaire be al cim de la roca. Podem muntar la reunió d'un bon arbre o d'uns parabolt de la via Òptima.

Per baixar del cim es el de sempre, un petit ràpel des de la cara sud per on va la via Normal i després un altre un pel mes llarg fins el peu de la canal de pujada.

La via m'ha sorprès força doncs no em feia ni "fu ni fa" però com tot, ho has de trobar per poden opinar i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Laura, Ramir Aparici i Joan Prunera
El primer llarg, ben vertical
Recuperant-lo com puc
El divertit segon llarg 
I el companys recuperant-lo 
No hem passat gens de calor, la tornada serà un altre història

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.