Via MOSSEN DAVID a la Serra de Queralt. Berga

Diumenge  21 de gener de 2018

Avui tocaba anar a Malanyeu peró la pliuja ens a fet recular i buscar un plan "B" desesperadamentr. Últimament, i així m'ho sembla a mi, la Serra de Queralt es molt visitada amb vies, no tant antigues i de mes o menys noves, no se, el cas es que  ja hem estat uns quants cop per aquí i gairebe sempre amb plans "B". Aquest ha estat un d'ells i, és mes que plan "B" a estat "C". La qüestió que ens hem tret de la màniga una via "rostollera" com la majoria que he fet per aquí i que no te més rellevància que el segon llarg. De totes, totes es el millor, la resta es fer el senglar entre bosc i plaques ajagudes.

Arribant a Berga i se'n se entrar al poble seguim la carretera fins la rotonda que indica els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt. Després d'uns revolts arribem a can Fumanya i en un lloc on hi ha un gran dipòsit d'aigua rodó, per allí on pugem deixem el vehicle i prenem el camí que puja al Santuari de Queralt. Després d'una mitja hora de pujada i al cap de cinc minuts de deixar al darrera una ermita que hi ha en el camí i tot just comence un altre cop a pujar el camí trobem una paret ombrívola i que si ens fixem be veurem algun clau i parabolt del segon llarg, arqui comença la via.

1r llarg: III i II, neta d'assegurances i uns 20 metres
Comencem a pujar per un ressalt de roca vertical molt curt i anirem pujant pel lloc més escaient fin que en veiem obligats a caminar i en tendència a l'esquerra. A peu de la paret muntarem la reunió aprofitant un petit arbre i emplaçant algun friend o tasco en fissures. Llarg de tràmit per accedir al segon llarg.

2n llarg: IV, V, V+, 6a o un pas d'A1, V, i IV, un pont de roca, dos claus i dos parabolts en 40 metres
Sortim cap a la dreta de la paret  a cercar un pont de roca, seguim sempre en diagonal a al dreta fins un clau. D'aquí fem uns passos de flanqueig a la dreta a cercar unes preses que es veuen picades, i continuem per paret vertical a cercar un parabolt. Seguim per placa vertical fins arribar a un clau. Per mi el pas més difícil del llarg, sortir del clau. He fet un pas d'artificial per arribar a un forat que m'ha permès continuar per placa fina fins un arbre sec. continuem per l'esquerra de l'arbre fins una cornisa on trobarem una bonica bavaresa curta i que en poca estona ens deixara en una petita feixa d0arbres on muntarem la reunió. Llarg maco i prou obligat, sens cap dubte, el millor de la via.

3r llarg: caminar i III, III+, dos pont de roca i uns 40 metres
El llarg no val gaire doncs comencem a caminar per terra i bosc fins trobar una placa tombada de conglomerat molt bo equipada amb dos ponts de roca i un cop l'hem escalar, muntem reunió en un parabolt solitari.

4t llarg: III i dos ponts de roca en uns 40 metres
Con el llarg anterior. comencem per placa molt tombada on els dos ponts de roca en indican el camí a seguir fins el final de la placa i llavors caminant arribarem als peus d'un petit mur de 10 metres que els ratlla tot una fissura ampla de dalt a vall. Podem muntar la reunió amb un friend o tascó mitja que serà suficient.

5è llarg: IV i neta d'assegurances en uns 10 metres
Llarg maco, llàstima que es molt curt i et deixa amb ganes de continuïtat. Ens enfilem per la fissura en escalada vertical però molt franca fins que als deu metres arribem al final on trobarem dos parabolts per puntar la reunió.

El descens de la via el farem crestejant fàcilment en direcció al Santuari. Al poc desgrimparem per la cresta amb conta (passos de III i segon) que ens portaran a un ample coll. La cresta continua però nosaltres hem optat per baixar fins el camí per corriols més o menys evidents i de seguit arribem al camí.

Ha estat un dia profitós veient l'estat meteorològic, ara, la via, només per incondicionals de la zona, algú ho ha anomenat "excursions verticals"... via nova per la "cole.

Per els més tafaners, mes informació al blog del company:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/01/23/via-mossen-david-serra-de-queralt-21-01-2018/

Escalada ralitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg baixant del Santuari

El segon llarg venint de Berga

El primer llarg de tràmit

Començant el segon llarg

Anem fent

Aquí comença el "ball de bastons"

La bavaressa final del segon llarg

Quart llarg "rustulleru" igual que el tercer

Bons passos del darrer llarg malgrat lo curt que es

Tot i així ens podem donar per satisfets

ARESTA BRUCS al Dàtil després de 37 anys

Dissabte 13 de gener de 2018

El Dàtil es una agulla amb una llaga aresta Brucs, que segons diuen, el primer llarg es va escalar per primer cop sense cap expansió (?). Des de fa dècades, però, aquest primer llarg es feia en artificial de burí fins que es podia sortir en lliure i arribar a la reunió. Avui en dia resta igual com la vaig fer per primer cop fa 37 anys. Burins vells se'n se plaqueta a excepció d'un parell o tres. El llarg es possible de forçar-lo en lliure però s'ha de ser "manyós" amb colcar la plaqueta... i que entri be!!!. Els darrers llarg son fàcils però exposats.
Una bona escalada per col.leccionistes i amants de l'equipament "vetust".

Venint del coll de les Portelles prenem el camí del refugi i un cop passat el camí que baixa als Pallers un metres mes en davant arribem a la pronunciada canal dels Cirerers. La remuntem una bona estona fins que trobem roca polida pel pas de l'aigua i la canal es fa més estreta. Trobarem un corriol a l'esquerra i que ens deixarà a peu de via. L'aresta comença en un arbre gruixut tombat que ens servirà per aferrar-nos a la roca.

1r llarg: V, A0e IV+ i IV, burins sense plaqueta, preveure 12 plaquetes mínim en uns 40 metres
Comencem a enfilar-nos en un arbre tombat a peu de paret fins a cercar el primer burí. Seguirem la mateixa tònica en tot el llarg buscant les preses de ma i de peu més adients. La escalada es molt vertical i fina i la dificultat mes rellevant es posar les plaquetes en els burins. en un punt trobarem un parell de parabolts però son de la recent via que va per la dreta el bacon del dàtil que la trepitja en una part. Trobarem la reunió d'aquesta via i passem. continuem per l'aresta, ara més tombada fins que es torna a redressar. Seguim ara més fàcilment fins el peu d'un altre ressalt on muntarem la reunió amb tot de burins vells.

2n llarg: IV i III+, tres expansions i uns 40 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un cap de burí. Superat això escalarem amb facilitat però exposada fins un altre ressalt on trobarem un munt de burinades (possible reunió) seguim en tendència a la dreta fins una mena de forat on trobarem un cap de burí un mrtre a la dreta hi ha un espit molt rovellat. seguim a l'esquerra fins un altre ressalt on muntarem la reunió de burins vells.

3r llarg: IV i II, neta i uns 15 metres
Llarg curt que serveix per accedir al ample i boscos cim del Dàtil on només tenim un pas de dificultat en sortir de la reunió.

El descens el farem pel cantó oposat a la via des d'un gruixut arbre on trobarem un munt de bagues i un maillon. el ràpel es de trenta metres i que ens deixarà en un coll. Des de aquest coll baixarem la canal que tenim al davant i que ens retornarà un altre cop a peu de via.

Mes tema per llegir aquí:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/01/16/via-aresta-brucs-al-datil-agulles-montserrat-13-01-2018/

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera

Enfilant-nos a l'arbre per accedir al primer cap de burí

El primer llarg 

El Joaquim arribant a la primera reunió

Començant el segon llarg

Aguantant la géida brisa a la reunió

L'Agus a la segona reunió

El segon llarg

Foto final de via

Via NO ÉS NO a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dissabte 23 de desembre de 2017

Fa temps que tenia l'ull ficat en aquesta via oberta per un company del centre i aquest dissabte a estat el dia perfecte per escalar-la. La via te poca continuïtat doncs la seva meitat es molt "matollera" i poc interessant. No obstant, podem destacar el primer llarg, el començament del segon i els dos darrers, a destacar la magnífica placa del quart llarg, més assequible del que ens pot semblar a primera vista. La via es equipada austerament amb pocs parabolts i un parell de claus però que ens permetrà d'utilitzar els friends, més aviat mitjans, i grans i els tascons. La roca es molt bona en general tot i que sent un itinerari nou, encara s'ha de netejar una mica.

Per accedir a peu de via farem el mateix que per les vies de l'esquerra on podrem deixar el vehicle on comença la pista. Tot just tenim la paret davant nostre. Tindrem que fixar-nos en una vistosa tartera i dirigir-nos de cap a ella, primer per camps d'arbres (oliveres crec) i després fent gala del "raro instinto del hombre blanco" fins la tartera, per cert, molt penosa de pujar i en mig hora podem arribar a peu de via. Trobarem una fletxa picada a peu de via.

1er llarg: IV, IV+ i IV, un clau i un pont de roca en uns 35 metres
comencem el llarg pujant per plaques i diedres fins un altre diedre molt més marcat on trobarem un clau uns metres per sota. Pugem pel diedre fins un replà precari de pedres soltes. Caminarem amb conta fins un ressalt on hi ha un pont de roca. Supere4m aquesta placa i arribarem a un altre replà i a la dreta d'una placa muntarem la reunió de dos parabolts.

2on llarg: V, IV, IV+ i II /III, un parabolt i una sabina amb baga en uns 50 metres ben llargs
Sortim per la dreta de la reunió per placa fina i assegurada per un parabolt. Seguim fins un arbre equipat i flanquegem uns metres a l'esquerra. Pugem per un diedre i arribarem a la part més lletja del llarg. Seguirem grimpant i caminant en tendència a la dreta força metres fins un ressalt on trobarem un parabolt on muntarem la reunió. Podem reforçar tranquilament la reunió.

3er llarg: IV i II/III, neta i uns 30, metres
Encetem el llarg superant uns tres metres de placa fissurada i remuntarem per blocs i grades en direcció a la paret vertical que tenim en front. En un replà trobarem un arbre amb baga i muntarem la reunió.

4t llarg: V, V/A0e (V+) i IV, tres parabolts i un clau en uns 30 metres
Comencem a la vertical de la reunió pujant per dreta i esquerra fins el primer parabolt que es força lluny. seguim per placa adherent i fissures magnífiques fins el darrer parabolt. Aquí tenim tres opcions. Si enfilem recte, no te cap lògica (per nosaltres) es massa llis i sense preses. Tant per l'esquerra com per la dreta de la placa es molt més "humà i divertit. Jo he escollit per la dreta i el company per l'esquerra sense tenir que veure res amb la política... Magnific llarg de placa.

5è llarg: IV, V, IV+ i IV, dos parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Sortim de la reunió en clar flanqueig ascendent ver un parabolt que es trobe molt lluny en una placa. Encarem la placa amb passos fins fin una cornisa on ja la paret es molt vertical. Uns metres més a munt trobarem un altre parabolt on hi ha el pas més difícil del llarg. Superem aquest ressalt i fen uns passos en flanqueig a l'esquerra entrarem en un diedre atlètic. Pregresem amb oposició i arribarem a un replà al costat d'un pont de roca. Superem un tram final de placa senzill i arribarem gaire be al final de la via. Nosaltres hem muntat una reunió en un arbre. Per accedir al cim només tenim que escalar un petit ressalt que es a l'esquerra de la reunió.

Pel descens baixarem pocs metres a l'esquerra fins un coll ample i abocat a la cara nord, trobarem un únic parabolt amb un maillon. El ràpel es curt però de sortida incòmoda doncs es molt desplomat. Baixarem uns deu metres i després per grades d'herba, uns quinze metres més fins el terra. Sense gaire camí marcat anirem caminant vers ponent fins arribar al camí de baixada de les vies de l'extrem esquerra de la Roca Viella.

Bona via un tant discontínua per raons del terreny però amb dos últims llargs clarament molt ferms i un altre via nova per la cole que ja tocava.

Escalada realitzada per: Agutín Pérez i Joan Prunera

Ubicació de la via 

El primer llarg 

Inici del segon llarg

La magnífica placa del quart llarg 

Començant el darrer llarg 

El pas més difícil del darrer llarg 

Sortint del diedre final 

Final de festa

Via LLIMAC GROC a la Carena del Dumbo. Regió de les Agulles

Dissabte 9 de desembre de 2017

La Carena de Dumbo es un contrafort que hi ha a la dreta de l'agulla del Dumbo o Miranda del Setrill. La via que descric es senzilla i ben assegurada amb un primer llarg més bonic que no pas el segon. Tota quipada amb parabolts i roca magnifica sera ideal per combinarla amb d'altres de la zona.

Per accedir a peu de via, remuntarem la canal ample fins un gran bloc amb una roca adosada i amena de bauma. Tot seguit devallem pel seu costat esquerra fins una mena de torrent i remuntem a munt per bosc obert fins arribar a la paret i en un replà veurem un parabolt visible a pocs metres del terra.

1r llarg IV i IV+, 8 parabolts i uns 35 metres

Surtim recte amb lleugera tendència a l'esquerra i per terreny fàcil, fins que arribem a un balmat, flanqueig a l'esquerra per situar-no a la vertical d'un muret. Presa petita però bona i només tenim que seguir el parabolts. Més a munt trobem una fissura que podem pujar amb bavaresa però si no, no cal, per placa també pugem be. Amb un passet finet arribem la reunió en una mena de forat.

2n llarg IV+, IV i III, 3 parabolts i uns 15 metres

La dificultat d'aquest llarg radica amb la sortida de la reunió. Amb un pas de flanc a la dreta superem un petit desplom i llavors recte a munt fins que la dificultat decau i arribem a la reunió.

De la reunió final i caminat ens dirigim al final del contrafort i per baixar ho farem per la canal que tenim a la dreta que en poca estona ens durà un altre cop a peu de via i a la canal Ample.

Via divertida sense cap compromís rellevant ideal per completar una jornada d'escalada per Agules o els Frares

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera

Començant el primer llarg

Arribant a la primera reunió

LOS ABERRONCHAOS PUNT EXTREM a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dissabte 25 de novembre de 2017

Fa dies, vull dir setmanes, que tinc abandonat el blog, sigui per mandra o desmotivació la cosa va així, però aquest dissabte hem fet una via que m'ha convençut força i m'he animat a piular-la. Avui serem una bona colla de "ganàpies" i farem dues cordades, els del Vallès Occidental al davant i els dels Barcelonès al darrere.

La via, tot i que "tira" de parabolts en llocs que no tindrien que ser, la via es prou recomanable. Son cinc llargs equipats austerament on necessitarem completar-la amb tascons i friends per anar més del que pot semblar a primera vista, però, ull, no es fàcil. L'accés a peu de via es el mateix que per les seves veïnes Lo Puto Amo i Lo Gall Pinto.

La via es encarada al sud, i per completar-la portarem friends variants, tascons i cintes per llaçar arbres. Trobarem parabolts i claus casolans en l'equipament de la via i les reunions amb dos parabolts amb anella. Via ideal per gaudir d'una jornada ben divertida.

1r llarg: IV, un clau i un ponts de roca en uns 15 metres
Comencem el curt llarg a uns cinc o sis metres a l'esquerra de la via Lo Puto Amo, i ataquem un ressalt per situar-nos en una cornisa on troben un clau, continuem a munt i trobarem un pont de roca, Superem uns passos i caminant còmodament  arribem a la reunió. Llarg curt però que ens situa a una bona  segona tirada.

2n llarg: IV, IV+, V-, IV+ i IV, dos claus i tres parabolts en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers la paret que tenim a l'esquerra om es veuen clarament els claus. Pugem una placa fàcil fins una cornissa on farem un pas difícil i emprenem un franqueig fins un diedre. Superem aquest diedre i passem a l'esquerra i escalem la caracteristica llastra fins els seu cap de munt i muntem una còmoda reunió. Llarg molt bonic de fer.

3r llarg: IV, III, IV, IV i IV+, tres claus i un parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa protegida per un clau al seu cap de munt. seguim amb tendència ala dreta fin un ressalt on troben un altre clau i continuem pujant sempre amb tendència a la dreta per plaques fissurades fins un diedre tombat i al final d'aquest , muntarem la reunió força còmoda. Llarg divertit.

4t llarg: I i III, un clau i un pont de roca en uns 30 metres
Llarg de transició molt fàcil que primer anirem caminant fins uns ressalts i seguirem per una mena de canal i plaques fins arribar a una petita cornisa on muntarem la reunió de dos parabolts. Llarg un tant lleig.

5è llarg: IV+, V, III, V, V i IV, un clau, dos parabolts i una sabina amb cordino en uns 45 metres
Comencem pujant per una placa amb una fissura vertical. Quan s'acaba trobarem un clau i canviem a un altre fissura a l'esquerra fins el final de la placa. Seguim a la dreta en flanqueig fàcil fins arribar a un parabolt amb passos aeris. Continuem a munt per placa i sempre en tendència a la dreta fins un altre parabolt. Quan arribem al final de la placa trobem una feixa amb arbres. No entrem i continuem per la dreta de la placa i per sota els arbres a llaçar una baga en una sabina i d'aquí fins el final de la placa. Podem muntar reunió o continuar un petit ressalt de tres metres fins el cim de la roca. Llarg més fàcil del que a primera vista sembla tot i que es molt rebuscat. No es fàcil.

Pel descens, es el mateix que per les seves veïnes, baixarem vers llevant fins un coll i després per la vessant nord i amb l'ajuda d'una corda fixe, fins el camí que ens portarà un altre cop al camí de pujada. Via divertida i ben trobada en cara que un tant forçada però molt recomanable. Ara si, que feia temps que no escalava una via nova per la cole...!!!

Escalada realitzada per: Jordi Joan García, Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera

Per on va la via 

El primer i curt llarg

L'estètic segon llarg

Recuperant el segon llarg 

El tercer llarg

Els darrers passos del diedre del tercer llarg 

El quart llarg, de tant sols de tràmit

Començant el cinquè llarg 

Els companys a mig cinquè llarg 

Fita aconseguida...!