ARESTA BRUCS a l'Esfinx dels Ecos. Montserrat

Dissabte 28 d'abril de 2018

Anar a escalar als Ecos sempre es sinònim d'una bona caminada i si no coneixem ben be com arribar a la roca desitjada, mes encara. Per sort, amb uns petits consells de l'amic José Walero, ens em sortit prou be. L'escalada de l'aresta Brucs de l'Esfinx dels Ecos no te cap misteri, una típica aresta Brucs mes o menys arreglada amb algun parabolt nou però que, envoltada d'un gran ambient no ens deixarà indiferents. Una cosa en la seva contra, el darrer llarg, semblava bonic però la canal/diedre es infinitament bruta i terrosa, però es el que te ser "col.lecionista de vies".

En el poble del Bruc ens trobem als companys Joan Pera i Josep Maria que no tenen clar que faran i com el dia es rúfol i tapadot es decideixen a acompanyar-nos en la gresca aventurera.

arribats a can Massana prenem camí per la cara nord fins el coll de Porc i un cop arribats ens dirigim al coll del Miracle. Des d'aquíseguirem el camí peles Ecos amb pujades i baixades fins el coll de les Comes, indret característic on podem admirar la curiosa roca del Cabrit. Un lloc situat al coll de les Comes deixem el camí i flanquegem  (des d'aqui ja es possible veure l'Esfinx dels Ecos) per la nostre esquerra fins trobar-nos una corriol que baixa fins una fosca canal. La remuntarem fins els deu cap de munt i de sobte trobarem l'aresta que volem escalar. Hem caminat gaire be dos hores.

1r llarg: III, IV, III, IV i III, 2 parabolts i 4 burins vells en uns 50 metres
Comencem a pujar per l'aresta fins arribar al primer buri, Seguirem pujant per típica aresta sempre amb conta de vigilar la roca que es molt bona però sempre trobarem alguna crosta i sobre tot visualitzar les assegurances que queden camuflades amb la roca. La reunió la muntarem a sota del gran desplom de dos parabolts.

2n llarg: IV, IV+ i III un espit en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers un espit  que tenim a l'entrada del diedre. Flanquegem a la dreta i entrem al diedre/canal. Anirem amb cura per que es mot brut. Per la dreta del diedre la roca es bona. Tant sols ens podrem assegurar amb les tres savines que trobarem en el recorregut. La sortida del diedre/canal es molt trencada. Tot sortint la dificultat davalla sensiblement i arribem al cim.

Tot i que el dia es núvol. les vistes des d'aquest mirador son esplèndides de tota la muntanya. Tant sols per això paga la pena l'esforç de l''aproximació, l'escalada i el reton.

Pel descens dels cim, ho farem per la via normal des-grimpant fàcilment pel vessant nord-oest fins el coll. Després seguirem fins el pas de l'Esfinx al costat de la Roca dels Aurons i d'aquí per l'anomenat Recorregut del Pas de l'Esfinx fins el coll del Miracle.

La via només es recomanable per col.leccionistes. Dia complet amb bona companyia i una via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez, Joan Prunera i els companys Joan Pera i Josep Maria

Des de el Coll del Miracle, camí dels Ecos

La fem petar mentre preparem cordades 

El camí fa pujada... 

Primer llarg envoltat de boira 

Els companys arribant a la reunió

Començant el segn llarg 

Entran en el diedre

Sortint del diedre 

Via per col.leccioniste... au, cap a casa que el cami es llarg i fa fret

Els "estupendu" burins que trobarem a la via

Via DEL LLUIS a la Pala Alta del Montroig, 19 anys després

Dissabte 21 d'abril de 2018

Després d'escalar el Diedre Blanqueta l'any 1998, la via Del Lluís va ser la segona via que vaig fer a la Pala Alta del Montroig i ja han passat 19 anys!. Aquest cop i després d'una aturada tècnica i mirar-nos la via Brothers Ruiz amb un pel de recança, decidim anar a la via Del Lluís que l'ultim cop que la vaig fer va ser entrant pel primer llarg de la via Temps de Neu, ja fa vuit anys.

Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a la ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una explanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins que veiem la canal on comença el fàcil i terrós primer llarg de la via.

1r llarg: II i III, tres parabolts i uns 50 metres
Comencem el llarg pujant per una canal molt tancada i matollera i anirem pujant per curts trams de roca fins arribar a la còmoda reunió

2n llarg: IV+, dos parabolts en uns 20 metres
Comencem vers l'esquerra per entrar en un ressalt vertical i tot seguit seguim per un diedre que segueix per l'esquerra. Al final d'aquest trobarem un pas vertical de placa que ens portarà a la reunió.

3r llarg: IV+, V i IV, tres parabolts en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per seguir per una magnífica placa on al mig trobarem el pas més difícil del llarg. tot seguir seguirem per terreny més fàcil fins poder entrar a la reunió que la tenim a la dreta en una cornisa.

4t llarg: V+, IV, V+ i IV+, tres parabolts en uns 20 metres
Davant nostre tenim un fort desplom amb un parabotl prou a munt. Si comencem un xic per la dreta pujant un parell de metres a munt i llavors flanquejem a l'esquerra, arribem al parabolt amb mes o menys dificultat. Tot seguit amb passos atlètics superem el desplom i entrem en terreny més fàcil pujant per plaques i ressalts fins un diedre vertical i un xic desplomat. El superem pel bell mig i per placa arribem al final del llarg i de via.

El descens el farem vers llevant seguin un corriol que ens portara al coll de la Porta i d'aquí per la pista on hem deixat el vehicle.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

El segon llarg

El company recuperant el segon llarg 

Començant el tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

El fort desplom del quart llarg 

El company desde el darrers metres de la via

Dia perfecte i molta calor

RAMPES DIVERTIDES al sector del Retaule. Ermita de Montalegre (Montroig)

Dissabte 14 d'abril de 2018

Avui es un dia lleig i plujós i pel que es veu la cosa anirà a pitjor al llarg del dia i decidim anar a donar un cop d'ull a la ermita de Montalegre al Montroig. No he escalat mai en aquest sector on predonima l'escalada esportiva. El sector del Retaule es just a sota de la ermita i es pot accedir per una canal que trobarem a la dreta del mirador i un cop a sota seguim el camí per sota de la paret i ja som a peu de la cantitat de vies que hi ha aquesta curta paret. Com el dia no acompanya i tenia referència de la via Rampes divertides ens hi fiquem. La via segueix un marcat diedre en sentin diagonal a la dreta al bell mig de la paret. La curta via es pot fer amb dos llargs però nosaltres, per allargar-ho una mica hem fet tres de curts així sembla que hem escalat mes...

Nomen necessitarem entre cinc i set cintes si ho fem amb tres llarg i si no es així, vosaltres mateixos, a gust del consumidor. Encara que sigui un diedre escalarem mes per placa que altre cosa i en el tercer llarg nostre, trobarem el pas mes difícil de tota la via.

Un cop a dalt, ja comença a ploure cada cop més animosament i donem per acabada la jornada. Un dinar mes que correcte a Bellcaire d'Urgell que entre xerrada i futurs projectes fan que la jornada acabi prou be malgrat la metrologia i un altre "vieta" nova per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

El Retaule desde la pista que accedeix a la ermita

El primer llarg 

El pas més difícil del segon llarg

Sortint de la segona reunió

Arribant al final de la via

Via LA PEPA sortint per la YOLANDA CORTÉS a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 18 de març de 2018

Es possible que dos vies obertes gaire be al mateix temps i tocant-se una al costat de l'altre al darrer llarg, acabis per confondre-les. Si li sumes que les ressenyes que portàvem no eren gaire explicites, fan que al acabar la via i aprofundir amb la imatge des de Internet, te'n adones que anàvem ben errats. Això es el que ens ha passat aquest diumenge. L'aproximació de la via es escassament d'un quart d'hora però el trobar la via ens ha costat tres quarts d'hora fins que ens hem decidit a enfilar-nos i sense tenir massa clar on anàvem. a vegades el "raro instinto del hombre blanco" falla...

Partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Aquí es on es un pel "campi qui pugui". La via comença en una  ample cornisa als peus d'una placa on podrem veure els dos parabolts del començament. Segons hem vist, per sota la cornisa han allargat la via amb uns 10 metres.

1r llarg: V+, IV, V i III, 3 parabolts i uns parell o tres de ponts de roca en uns 30 metres
Comencem encintant el primer parabolt i fent uns passos prou difícils en bavaresa. continuem per placa llaçant alguna sabina fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. El superem amb passos difícils fins que decau la dificultat i al terra trobarem la reunió equipada amb dos pots de roca bastant vells que els podem reemplaçar. Llarg que esta prou be amb uns passos explosius al seu inici

2n llarg: II, V i II, uns tres ponts de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical amb molta vegetació. Trobarem un parell de ponts de roca que ens indica el camí a seguir. Al mig de la placa tenim un parell de passos difícils i un cop superats seguim per terreny molt fàcil i ple de vegetació fins arribar a la base d'una gran placa. La reunió es en una petita cornisa de dos parabolts. Llarg de tràmit sense gaire rellevança a escepció del pas de la placa.

3r llarg: V, 3 parabolts i tres o quatre pots de roca en uns 30 metres
Comencem el llarg sortint per la dreta arribant a una petita plataforma on comença la gran placa. L'escalada serà practicament tota en adherència amb passos de decisió. Trobarem tres parabolts distanciats i algun pont de roca. a mida que ens anem acostant a la paret vertical es quan ens hem comfos. Tenim davant mateix nostre una reunió penjada de dos parabolts nous i brillats. Quan la placa es posa vertical tenim que continuar recte amb tendència a l'esquerra, passant de la reunió que veiem davant nostre. Confosos, muntem la reunió en la via veïna YOLANDA CORTÉS. Llarg molt bo per una placa en adherència que ens farà gaudir tot i no habent acabat del tot el llarg.

4t llarg (Y. CORTÉS) V+, V, Ae, V i III, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim directes a una curta xemeneia/diedre que superem amb passos difícils. Un cop al capdamunt de la petita xemeneia seguim per placa fins cercar el primer parabolt d'un curt flanqueig ascendent d'artificial. Del darrer parabolt sortirem per bavaresa un xic bruta i poc a poc anirem perden dificultat. Al no quadrar-nos res d'aquest llarg amb la ressenya que portàvem no veiem la reunió i vàrem tenir que muntar-la de dos tascons, pocs metres abans del cim. Després vàrem veure la sortida de la via original. Llarg molt maco i amb molt d'ambient.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 35 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Ha estat una bona escalada tot i havent errat en el darrer llarg, però com diu l'Agus: me ha picado esta frustració i tenemos que volver para acabar la via!!!. Doncs si, hi tornarem per fer el ,darrer llarg.

Escalada realitzada per; Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg

La placa del segon llarg  

La placa del tercer llarg

La comfusió

D'aquesta assegurança seguir recte i no a la dreta

el companys recuperant el lalrg

El darrer llarg de la Yolanda Cortés

Sortin del artificial 

Contents sen se saber que habien errat el darrer llarg

LA BROMA DE SATÁN al Mirador dels Ermitans. Montserrat

Dissabte 10 de març de 2018

Avui celebraré el meu aniversari fen una escapada "rapideta" a Montserrat i la via que m'han escollit es La Broma de Satán. Aquesta via es una de tantes equipades als anys vuitanta amb un grau molt, però que molt alt pel meu nivell però que es pot fer en artificial. Però, ull!, no es fàcil, ni l'artificial ni el lliure obligat i fent bon us de les trampes, que els anys i panys d'escalar per aquestes parets, fan que sap més el dimoni per vell que per dimoni.

Sortirem del Monestir de Montserrat i prendrem les escales dels pobres a Sant Benet i abans d'arribar al pas dels francesos, en un revolt trobarem un corriol a la dreta que ens portarà de seguit a peu de via. La via comença als peus d'un fort desplom, on no hi ha reunió. Podrem aprofitar el primer parabolt del llarg per muntar-la.

1r llarg: Ae (6c), V+ i V, 7 parabolts i uns 15 metres

Comencem fent A0 o Ae, depenent de lo forts que anem. Si es en Ae tirarem d'estreps fins que al costat d'una llastra que no inspira confiança, sortirem en lliure molt difícil per l'esquerra. Trobarem una reunió però la deixem passar i la muntem en un arbre mig mort que trobarem en una feixa.

2n llarg:  Ae, V+, V i IV, 9 parabolts en uns 30 metres

Comencem enfilant-nos per l'arbre que es molt polit per caçar el primer parabolt del llarg i en fort desplom seguim en Ae, en un punt tindrem que sortir en lliure molt difícil per arribar al primer parabolt, del que serà ja, escalada en lliure que anirà decaient la dificultat fins arribar a la reunió.

3r llarg: V, V+, V i IV+, 5 parabolts en uns 30 metres

Sortim de la reunió per la dreta de cara a un ressalt que es força amunt on trobarem el pas més difícil del llarg. continuem amb tendència a la dreta i per placa amb roca molt bona fin un tram abans d'arribar a la reunió amb roca molt trencada

4t llarg: V, IV i III, dos parabolts en uns 20 metres

Sortim de la reunió a munt amb escalada vertical i roca molt bona i així anirem fent fins que es tomba la paret. Trobarem la reunió abans d'arribar a la barana del mirador però també la podem fer a la mateixa barana.

La via no te cap misteri, per passar una bona estona tibant de braços... en els estreps i apurant algun pas gracies a la proximitat del parabolts en els trams més explosius i vieta per la cole.

Escalada Realitzada per: Laura, Ramir Aparisi, Joan Pascuti i Joan Prunera

El darrer llarg

Feina feta...