Trenta anys han passat des de que vaig fer per primer cop aquesta via un desembre de 1988 i repetida un parell més de cops mes, en els 90'. Recordo els espit nous de trinca i el grau molt inferior del que he trobat ara. O tot ho trobava més fàcil abans o ara tot es més difícil... millor no pensar i mirar d'escalar fent servir tots el mitjans possibles per sortir-me be del compromís com per exemple els estreps i reposant com a un desesperat a les assegurances, tot i que ara fan por de lo velles que son!!!
La via segueix el mateix traçat que l'Aresta Brucs però més directe i no tant sinuosa amb uns primers metres del primer llarg força difícils i fins i un darrer llarg de 6a no obligat que es por fer en Ae. La via necessita una bona restauració doncs les plaquetes dels espits estan molt velles i rovellades.
Per accedir a l'Agulla, partirem des de el coll de les Portelles ascendint al nord, el camí marcar amb marques vermelles. Camí ascendent, pel qual passarem pels costat d'agulles com la Pelada, les Savines, els Merlets. Entre la Peluda i els Merlets, trobarem una corda fixe on pujarem fins la base de l'Agulla del Cap de Munt. Seguim les marques vermelles quedant a la part alta de la zona on ja es visible la Saca Gran i per camí mes o menys planer arribarem al la base de l'agulla.
1r llarg: IV, V+, V i IV, cinc espits en uns 30 metres
comencem al costat de l'aresta Brucs pujant directe fins la primera expansió. Tot seguit i en tendència a l'esquerra, amb passos força fins, cercarem la segona expansió. Després la dificultat decau però amb la distancia dels espits, ens obliga a estar atents. La reunió es un pel penjada i de tres espits vells.
2n llarg: IV+ i IV, quatre espits en uns 25 metres, a cercar el segon que es força lluny. tot seguit escalem en vertical vers una llastra que tenim a la dreta i amb escalada mes suau amb bona roca arribarem a la reunió uns metres a l'esquerra de l'Aresta Brucs
3r llarg: IV. A0/V+, Ae i IV sis espits en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment fins arribar al mur vertical de davant nostre. Els primers passos son molt difícils però no obligats i un cop a la tercera expansió trobem un fort ressalt que amb tres passos d'Ae, els podem solventar. La sortida en lliure no es gaire difícils i de seguit arribarem a la reunió de dalt el cim.
Els descens els farem amb un sol ràpel de 15 metes pel canto oposat a la via, desgrimpant des de el cim uns metres arribant a un coll entre la saca i un contrafort i tot seguit desgrimpant per una canal vertical i arbrada que ens retornara un altre cop al camí de pujada
Via ràpida de fer i que la austeritat de l'equipament ens els dos primers llargs i el fet que estan molt vells ens donarà un plus mes d'aventura a una via de caire esportiu típica dels anys 80'
Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
 |
| Arribant a la primera reunió |
 |
| El segon llarg |
 |
| Començant el darrer llarg |
 |
| Sortint de la part mes dura del darrer llarg |
 |
| Bon dia però dalt del cim, un vent molt fred |
