dimecres, 20 de maig del 2020

Records des del "confinament". Via Punsola-Reniu al Cavall Bernat

12 d'octubre de 1985
Ressenyes que vaig dibuixar després de escalar la Punsola
Va ser cap al setembre de 1982, que els meus ulls anaven endinsant-se cap a obscurs pensaments, la "Punsola" del Cavall. No va ser fins al dia de la Mercè de 1984 que ens vàrem decidir. Tres companys, el Jordi Peruga, en Josep Miró i jo. Tot anava sobre rodes, fins, el que era llavors la setena reunió, només ens quedaven quatre llargs, ens va caure una tamborinada d'aquelles que fan història, pluja, trons i vent. Remullats, garratibats i acollonits, des de la sisena reunió, vàrem fer quatre ràpels, que encara no sé com els vàrem muntar ni el que vam trigar a baixar, érem en estat de "xoc". Cap cot, ens tornarem cap a casa, no sense tenir present que tornaríem, però quant...?

No va ser fins al dia del Pilar de 1985 que ens vàrem decidir en Josep Miró i jo. En aquella època tot era més difícil, no als nostres ulls doncs no teníem vehicle, jo tan sols tenia una Vespa que féiem servir, sobretot per anar a Montserrat o al Pic dels Martell, però aquest cop vam anar amb la Hispano-Igualadina, que ens va deixar a Can Massana. Carregats amb la motxilla, vam emprendre el Camí de l'Arrel fins a la Canal del Cavall remuntant-la fins a la base de l'aresta Nord. En aquella època el primer llarg el vàrem pujar des-encordats fins a la primera reunió. Eren les 12 del matí del 12 d'octubre de 1985

En la plataforma de la reunió vam deixar les motxilles i mirarem amunt aquella llarga aresta que anava embrincant-se fins a perdre's de vista en la llunyania. Amb l'estómac ple de papallones revolotejant, vaig començar jo sense pensar-m'ho dos cops. Així vàrem escalar tot el temps, ara tu, ara jo. El que entrava a la reunió de segon, no es lligava, continuava escalant el següent llarg, així fins al que era la setena reunió, on fa un any vàrem abandonar. Ens quedaven tres llargs d'artificial amb sortides en lliure amb una "timba" impressionant sota els nostres peus i sobre tot el desconegut. Fins a la setena reunió havíem trigat dues hores a escalar tots els llargs en lliure a excepció del setè que vam fer algun A0e. Ara penjants d'estreps, afrontavem els tres llargs d'artificial. Van ser llargs i feixucs, sobre tot les sortides en lliure per cercar el proper buril, sortides en lliure des de el primer escaló de l'estrep i mirant al company penjat a la reunió sense dir res, només tragant saliva. Per aquests dos llargs vàrem trigar dues hores i mitja més.

Ja érem, gaire bé, al final de la via, penjats d'esteps i amb les últimes llums del dia, afrontàvem el darrer llarg que per cert, em tocava a mi. Sota meu tenia els 200 metres que havíem escalat i tan solt restaven 40 metres per triomfar. Començo a flanquejar amb els estreps a la dreta fins al fil de l'aresta i amb uns quants passos més en artificial, de cop, s'acaben els burils... Joanet, amunt!!! Recordo que anaven apareixent còdols entre les meves mans i semblava, més que escalar, que levitava per l'aresta fins que de sobte, era a sota el que anomenàvem, la "barretina". Ja érem a dalt pràcticament, només ens quedava els cinc darrers metres i ja érem a tocar la "Moreneta" d'alumini.

El sol ja s'havia amagat i amb les darreres llums del capvespre, vam muntar el primer ràpel i el segon ja va ser de nit. Van ser cinc hores i mitja d'escalada sense parar però ho havíem aconseguit per fi.

Arribats a peu de via de la Normal, fem cap a la Canal del Cavall de baixada. No portàvem frontal, tan sols el Josep Miró, que fumava, duia encenedor i amb això vam baixar com vam poder la canal i vam poder trobar les motxilles amb els sacs per poder passar la nit. A les nou de la nit tocades, vam arribar a la carretera i d'aquí al Monestir on els porxos que hi ha davant del que és ara un restaurant, vam passar la nit del "lloro". Jo no vaig poder dormir, pràcticament, en tota la nit, en venien tot d'imatges de l'escalada al Cavall Bernat i així ens va arribar les primeres llums del dia. Vam estar comentant si ens venia de ganes escalar, ja que érem al Monestir, però l'esgotament i l'eufòria d'haver aconseguit una escalada de tant de temps somiada, ens vam decidir de tornar, era diumenge i ens mereixíem celebrar-lo tots plegats, amb el que llavors eren les nostres xicotes.

Una escalada que sempre estarà present en el meu record on tinc poques fotografies, no era una afició barata i no sempre podia "mangar-li" la càmera al meu pare. Recordo que portàvem una càmera de fotos petita de plàstic marca "Kodak" i format quadrat i que ens l'anàvem passant a cada llarg.

També un petit record pel Josep Miró, amb el que tantes escalades havíem fet plegats i que han passat trenta-cinc anys des de aquell 12 d'octubre del 1985 i que vam tenir l'honor d'aparèixer en el llibre d'en BarberàHistòria d'una PEDRA, en l'any de 50è aniversari de l'escalada al Cavall Bernat, encara que no és correcte els noms que hi han escrits, en fi, una de les escalades per recorda-les tota la vida.

El que seria el tercer llarg de llavors
El quart llarg
El primer artificial de 40 metres 
El segon artificial
El penúltim llarg, la càmera no donave per més...
L'any que la vem fer
Tindria que posar, Joan Prunera i Josep Miró

dijous, 19 de març del 2020

Via DELS APRENENTS a la Gronsa Central. Els Estrets

Diumenge 8 de març de 2020
El conjunt de les Gronses, ofereixen innumerables itineraris d'escalada de tota mena de dificultat. En el vessant sud, trobem tres itineraris totalment equipats i a via dels aprenents, és una d'elles. Equipada amb espits i parabolts ens ofereix una escalada sense gaire compromís i poc ambient però envoltada d'un paisatge meravellós on gaudirem del característic conglomerat de les Gronses.

Surtin d'Horta de Sant Joan, prendrem la carretera en direcció a Arnes i abans d'arribar a la gasolinera veurem el desviament que diu "Els Ports". Seguim la pista asfaltada fins a passar el desviament a les Roques de Benet. Seguim la carretera i passem una font. Seguim pista amunt fins a arribar a una mena de coll. A l'esquerra tenim finques d'ametllers. Estacionem el vehicle (lloc per uns tres cotxes) en aquest coll. Per accedir a la via recularem caminant uns 200m. fins a tocar unes tanques metàl.liques i agafar un camí poc marcat i seguin la tanca metàl.lica en direcció a la paret est de la Gronsa Central. Tot seguit, remuntarem l'ample canal que tenim davant nostre fins el coll entre lo Paller i la Gronsa. Descendim per bosc sense perdre de vista la paret sud uns 200m fins que veurem un llastra amb un petit sostre característic i una mica més endavant veurem una fita amb un pal i la reunió de dos espits. Aquí comença la via.

1r llarg: II i III+ 4 expansions i 55 metres
Comencem per placa tombada a la recerca de l'espit. L'escalada és molt fàcil però de roca solta. A uns vint-i-cinc metres trobarem una reunió d'espits, continuem, ara, decantant-nos per l'esquerra en direcció on la paret es posa més vertical trobarem dues expansions més i entrarem en un nínxol on farem reunió.

2n llarg: IV-, II i III+, 6 expansions i uns 45 metres
Sortim de la reunió en vertical atacant un mur vertical però amb molt bona presa fins que es fa més fàcil. Lleugerament a l'esquerra escalem un bon tros tombat fins a la reunió en una cornisa al costat d'uns arbres.

3r llarg: V, IV i III 5 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta en diagonal per una placa vertical i molt ben assegurada i fent un arc ascendent superem uns deu metres  fins que la dificultat decau. Continuem per placa més tombada al costat d'una gran llastra i muntarem la reunió al capdamunt.

4t llarg: IV, III i IV 4 expansions i 25 metres
Comencem el llarg per un esperó vertical amb molt bona presa fins que enterm en una mena de xemeneia-canal tombada. No seguim per la canal i continuem per l'esperonet i en pocs metres arribem a la reunió.

Ara fem un canvi de reunió i caminant per la feixa en direcció a la paret als peus d'una llastra a modus de xemeneia. Hi ha un parabolt a la paret al costat d'un arbre.

5è llarg: V, Ae, IV i III 5 expansions i 30 metres
Entrem a la llastra per la dreta fins a cercar la primera expansió i ens encastem a la xemeneia. Aquí els passos són durs i per arribar a la tercera expansió, nosaltres ens veiem obligats a posar un estrep. Superat aquest pas continuem per la canal i un cop acabada fem un pas a lk'esquerra i entrarem en una petita placa i d'aquí a la reunió.

Som al final i ara toca baixar. Recordo quan vaig fer la via Sol desitjat, que des del cim de la Gronsa, vàrem fer un parell de ràpels que ens van deixar a prop del coll de la Gronsa i lo Paller, però d'això fa més de quinze anys, crec que ho trobarem.

De la reunió seguim carena amunt tot resseguint la cresta pels llocs més fàcils. Hi ha fites. Un cop arribem al cim de la Gronsa, abocat al vuit, veurem una reunió nova de dos parabolts amb baga i maillon. Farem un primer ràpel d'uns 45 metres fins a una bona cornisa i d'aquí un altre de 30 o 40 metres fins a un punt on ja podrem baixar fàcilment fins al coll i fer el camí de retorn a la carretera.

Donem per acabada la jornada i marxarem a fer un mos a la font i després el retorn cap a casa.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


L'accés i el recorregut de la via
El 55 metres tombats del primer llarg 
All segon llarg, ja s'escala més 
La magnífica placa del tercer lalrg
El bonic esperò del quart llarg 
Arribant a la quarta reunió
La llastra final amb el pas d'Ae
Dia de sol i sense vent

dimarts, 17 de març del 2020

Vies ESCALADORS BUCÒLICS i BONA FEINA a la Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 29 de febrer de 2020
Aquests dies, els blogs que més o menys segueixo, detallen unes noves vies que han obert a la Serra de Corbera, prop del coll de l'Oreller i dels Rasos de Peguera en el terme municipal d'Espinalbet. No he estat mai en aquest indret, sols en els meus primers temps d'esquiar als Rasos, per enllà els anys 80'. Així doncs amb les explicacions dels blogs i un parell de vies en vista ens decidim.

Des de Berga prendrem la carretera que va als Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins al Santuari de Corbera. Arribats al santuari, que està en obres, ens desviaran per una pista a l'esquerra i de seguit tornarem a la pista principal. Seguirem uns 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera. El vehicle el podem deixar un centenar de metres en davant en algun lloc adient tot i que són petits.

Les vies estan totes equipades amb parabolts. L'escalada és de diedres, plaques i ressalts i totes dues es poden fer en un parell de llargs i amb les reunions preparades per rapelar. Podem arrodonir les proteccions amb algun tascó i friend docs l'orografia de la roca ho pemet sense ser del tot necessari. Pel descens, ho farem en dos ràpels, tots amb corda simple doncs s'arriba de. Tenir en conta que la corda es pot enganxar en algun arbre o vegetació que són abundants. Comte amb les cordes en els primers llargs, doncs estem a peu de pista i passen vehicles.

Hem descobert un lloc bonic amb vies divertides en un indret d'alta muntanya, doncs escalem sobre els 1.400 metres d'altura. Tornarem de nou que en vist un parell més de vies prou interessants

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera






diumenge, 15 de març del 2020

Via NORMAL SORTIDA DIRECTE a la Paret de la Formiguera, entrant per la via INDECISA, Sant Llorenç de Mongai

Dissabte 21 de febrer de 2020
Degut a certes circumstàncies, ens veiem obligats en abandonar l'esperó Ribes-Sabater del Cilindre i entre que decidim a on anar, passa el temps volant i es fa tard. Ens decantem per a nar a la paret de la Formiguera, doncs en Dídac no ha escalat mai allí. La nostre sorpresa es que hi ha una munió de gent pentjada per tots els racons. Decidim fer la via Normal per la Sortida Directe que fa un munt d'anys que no la faig. També hi ha gent a la Normal per variar i ens esperarem una estona. Esperant, veiem que hi ha una línea nova per l'esperò de l'esquerra de la via Normal, tot una serie de parabolts nous acabats de col.locar i ens decidim per escalar aquesta entrada, es la via Indecisa.

1r. llarg: IV, IV+, IV i III, uns 6 parabolts en uns 25 metres
Comencem i només tenim que seguir els parabolts. Hi ha algun passet curiós i de moment tenim que vigilar la roca tot i que ja ha estat sanejada. Trobem una reunió al final de les dificultats però seguim fins la reunió de la via Normal, ara pràcticament caminant.

2on. llarg: IV, uns 4 parabolts en uns 30 metres
Ara seguim per la via Normal. Sortim vers un petit ressalt flanquejat per uns arbustos i un cop superats, ens decantem per una placa a la dreta. Amb escalada plaent, arribem a la reunió una mica incòmoda però ferma.

3r. llarg: IV+, V i V+, uns 6 espits en uns 20 metres
Sortim de la reunió en vertical seguint els espits. Trobarem passos fins i verticals fins arribar a un bon ressalt, pas clau del llarg que el superarem lleugerament per l'esquerra al costat d'un arbust i tot seguit cap a la dreta fins arribar al final de la paret, on trobarem la reunió al terra, al costat marteix d'un arbre.

Pel descens, podem fer un parell de ràpels per la via normal o be caminant vers llevant i per cami força marcat, fins travessar la via del tren, retornal pel barranc que ens portara un altre cop al pàrquing de la Formiguera.

A la fí, no em tornat amb les mans buides, he pogut repetir la Sortida Directe, que feia un munt d'anys que no la feia i també una entrada diferent a la Normal. Aquesta entrada, no se si pertany a una via nova o es una variant, el que si se es que aquesta paret ja la tenim ben saturada de ferros i gent... però es el que hi ha

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant la variant d'entrada de la via Normal
El segon llarg 
El tercer llarg
Superant el ressalt final 
El companys al darrer llarg 
El últims en escalar la paret i els últims en arribar...

dijous, 27 de febrer del 2020

Via OM MANI PADME HUM a l'Agulla de l'Arbret, 18 anys després

Diumenge 16 de febrer de 2020
Fa divui tanys que anant cap a l'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret, vam veure una mena d'expansions químiques uns metres per sota de l'aresta i a tocar de la via Aitor. No sabíem el nom ni a on duia la via, però ens hi vam engrescar. Durant anys la vaig tenir oblidada, ja que no em va fer el pes, vaig creure que era més "autèntica" l'Aresta Brucs i així ha estat fins ara. La recordava més fàcil, es el que té fer-se vell, que tot ho recordes més fàcil. La via, de fet, no aporta res de nou, busca una línia paral.lela a la gran clàssica creuant-la poc abans d'arribar a la primera reunió i seguir per la dreta fins anar a parar a l'últim llarg.
Via per gaudir tan sols de la roca, sobre tot el segon llarg i una manera diferent d'escalar aquesta emblemàtica agulla.
La via comença uns metres abans d'arribar al coll de l'agulla amb les Bessones, tot just al costat de la via Aitor. Els químics són molt visibles.

1r llarg: IV, IV+, V i IV, 11 químics i dos burins en uns 50 metres
Comencem a pujar i clarament les expansions ens marquen el camí a seguir sempre amb tendència a la dreta. Les expansions estan a props'aniran allunyan a mida que escalem. A mig llarg trobem una petita bauma que amb passos difícils la superem per la dreta i tot seguit en vertical fins el vistós forat on hi ha la reunió de l'Aresta Brucs. Farem la reunió fora del forat i a la dreta.

2n llarg: V/A0, V, IV+, IV, V, IV i III 15 químics i una reunió que ens la saltem en un 35 metres
Sortim de la reunió ajudant-no d'un parabolt i amb tendència a l'esquerra, superem eñl primer pas. Continuem amb escalada fina fins a un bon ressalt que el superarem per la dreta amb passos força difícils, també trobarem una llastras amb roca poc agraïda. tot seguit seguim en vertical fins a una reunió de dos espits que no es gaire fiable. seguim uns deu metres més i muntarem la reunió a l'Aresta Brucs.

3r llarg: III+, neta d'assegurançes i uns 20 metres
seguim ara per la pròpia Aresta Brucs en escalada fàcil però exposada fins a la reunió al costat de l'arbre que dóna nom a l'agulla. Només ens queden uns deu metres si volem assolir el cim de l'agulla

Pel descens podem fer un sol de ràpel per las vessant Est o be dos, un d'un 20 metres i un altre d'uns 30 metres. Fa trems que va haber un desprenimen d'un gran bloc de pedra entre les dues escletxes que separen el cim de l'agulla i ara aquest bloc s'ha esncastat ala sortida del ràpel amanera de tascó. Es veu ben sòlid però no inspita confiança mentre fem els primers metres del ràpel.

Temps ha passat del primer cop que vaig escalar aquesta via i ara m'ha poertat bons records tot i que mp'ha semblat molt més difícils que llavors.

Per si us interesa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=l%27agulla+de+l%27arbret

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'ombrívol començament del primer llarg
Superant el principi del segon llarg 
Les Bessones al nostre darrere 

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.