dijous, 11 de novembre de 2021

Via NORMAL a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

Dimecres 10 de novembre de 2021

La gran clàssica de la Formiguera. Tot i que ara li han afegit uns quants parabolts de més, no deixa de ser una bona via per dur a escaladors novells on podrem combinar grau assequible i un cert ambient de paret amb verticalitat. Només necesitarem sis cintes i les reunions per assolir aquesta via

1r llarg: III, IV i II, 6 expansions i uns 40 metres 
Comencem a pujar per l'ample esperó tombat amb passos fàcils un tant relliscossos fins que anem perden dificultat i muntem la reunió al terra.

2n llarg: III i IV, 6 expansions i uns 25 metres
Seguim vers un ressalt entre uns arbustos (parabolts visibles). Afrontem un terreny vertical i de seguit flanquejem a la dreta. Seguim en vertical amb passos verticals però francs fins arribar a la reunió.

3r llarg: IV+ i IV, 6  expansions i uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical a la captura d'un parabolt. Aquest primers passos son fins. Flanquegem uns passos a la dreta i ja en vertical ,encalem una mena de diedre molt divertit però un tant brut. La reunió la muntarem en la instal.lació del ràpel.

Pel descens podem rapelar la via amb un parell de ràpels, els segon amb una instal.lació una mica incòmoda. (mínim amb cordes de 50 mts.), o be caminant seguin camí de baixada a les vies del tren i després pel barranc fins a el parquing de la formiguera.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera


dilluns, 8 de novembre de 2021

Via GAZ OIL ET DÉCIBELS a la Site de la Fulletera, Porta-Pimorens

Dissabte 23 d'octubre de 2021

Infinitat de cop he passat per Porta-Pimorens cap a Andorra i mai havia imaginat que un dia escalaria aquesta "pseudoparet". L'anomeno així perque no es pot dir que sigui una paret, més aviat una sèrie de ressalts granítics de poca continuïtat i de dificultat moderada que va obrint-se pas entre plaques i vegetació. Cal destacar el darrer llarg, massa difícil pel que representa la tònica de grau de la via. No tindrem mai la sensació d'estar escalant una paret, a excepció del darrer llarg que ens posarà les piles, tot just quan acabem la via.

1r llarg: V, IV, III, IV i III, entre 6 o 7 expansions i 45 metres 
Estan a peu de via, superem un ressalt en diedre vertical i seguim a la recerca de les expansions per plaques tombades de dificultat moderada a fàcil i en adherència i algun tram herbós. Reunió còmoda en un replà.

2n llarg: III i IV, entre 5 o 6 expansions i uns 50 metres
Seguim la mateixa tònica, sempre a la recerca de les expansions. Plaques tombades amb algun pas més difícils, que li dona la "sal i el pebre". Reunió sota d'un ressalt molt vertical.

3r llarg: V, V+/A0, IV i III, entre 6 o 7 expansions i uns 50 metres
Ens encarem per una mena de díedre fregant el desplom i el superem a base de llastres fins que trobem la màxima dificultat no obligada. Un cop superat escalem per plaques tombades de poca dificultat sempre amb tendència a la dreta fins a arribar a un bon replà on muntem la reunió.

4t llarg: III, entre 5 o 6 expansions i uns 30 metres 
Sortim per la dreta seguin plaques tombades i amb poca dificultat arribem a la reunió, també molt còmoda.

5è llarg: III i IV, entre 6 o 7 expansions i uns 55 metres
La mateixa tònica que el llarg anterior, seguint les expansions i una mica més difícil al final del llarg. La reunió costa una mica de trobar, està en un curt muret dintre del bosc.

Ara deixem la reunió i caminem vers el bosc fins a una tartera. La seguim pel seu marge esquerre i ens endinsem al bosc fins a arribar un altre cop a la paret. Seguim per la dreta baixant una mica i en una clariana del bosc, trobarem en la paret del davant nostre les expansions que ens indiquen per on segueix la via. 

6è llarg: IV, entre 6 o 7 expansions i uns 55 metres
Comencem escalant un diedre una mica brut per seguir per ressalts de dificultat moderada fins a un últim ressalt i un cop superar podrem muntar la reunió. Aquesta un xic incòmoda. Hi ha un altra reunió uns cinc metres més amunt que si ens donen les cordes, podrem estar més còmodes.

7è llarg: IV, V, IV+, V, V+/Ae, i IV+, unes 14 o 15 expansions en uns 45 metres
Aquí trobem la "mare dels ous". Sortim de la reunió i trobem un altre més amunt. D'es d'aquí flanquegem un parell de metres fins a la propera expansió. Suprem el ressalt per l'esquerra i seguim superant ressalts fins que les expansions ens porten a un flanqueig molt evident als peus d'un mur vertical i difícil. Haurem d'escalar, els parabolts no estan tan a prop i en un pas, els que no tenim grau de 6a,haurem de fer servir un esprep o una "tramposa". La paret es desploma i t'escup a la dreta i amb passos atlètics suprem les més fortes dificultats i entrem en terreny mes assequible, però un xic trencat. De seguit arribem al final de la via i muntem reunió en un bon replà.

Via discontinua i molt assequible si no fos pel darrer llarg. He vist que hi han moltes cordades que surten per la seva veïna de l'esquerra, Ni sueur ni peur, no tant obligada.

Via divertida i que no necesstaem cap assegurança flotant, tan sols quinze cintes pel darrer llarg i un estrep... i nova via per la cole, que ja tocava.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera, amb els company, Dídac García i Jesús Rodríguez










dijous, 4 de novembre de 2021

Vies EL NIÑO DE LOS PEINES a la Formiguera i ESPERÓ CILINDRET al Triangle, Sant Llorenç de Mongai

Dissabte 16 d'octubre de 2021

Dos propostes per passar el dia amb una escalada sense gaire dificultat i divertida son aquestes vies en la zona d'escalada tant popular de Sant Llorenç de Mongai

El Niño de los Peines

Via un tant rebuscada, igual que la seva veïna, amb roca força sanejada i tota equipada amb parabolts.

1r llarg: IV, IV+,V, V+, IV+ i IV, uns 6 parabolts i un clau en uns 25 metres
Comencem per un esperó un tant relliscos, la roca no es agradable. Sempre amb tendència a la dreta a cerca la part vertical on trobarem la màxima dificultat i que al final decau per entrar en una còmoda reunió.

2n llarg: III i IV uns 6 parabolts en uns 25 metres
Llarg sense cap interès de dificultat. Sortim de la reunió facilment sempre per plca bruta  i molt fàcil. Els darrers metres son un xic més verticals i amb una mica més de dificultat.

Ara canviem de lloc i ens apropem a la també popular "Piràmide del Cilindre"

L'Esperó del Cilindret

Via prou assequible i divertida que recorre un bonic esperò amb roca de difents tipus. Tota equipada amb parabolts.

1r llarg: IV+,V, IV i III uns 8 expansions en uns 25 metres
Ens situem als peus d'un diedre que no inspira comfiança però la roca, tot i que sembla dolena, no ho es. Pugem pel diedre vertical i quan ens barra el pas un ressalt el superem per l'esquerra i seguim per plaques tombades on va decreixen la dificultat. La eunió es en un relleix prou còmode

2n llarg: III i IV uns 6 parabolts en uns 25 metres
Llarg sense cap interès de dificultat. Sortim de la reunió facilment sempre per plca bruta  i molt fàcil. Els darrers metres son un xic més verticals i amb una mica més de dificultat.

Dues vies per passar l'estona. Més informació aquí:





dilluns, 25 d’octubre de 2021

Via XAPA LA XAPA a Coll Roig. Montgrony

Dimarts 12 d'octubre de 2021

Una de les darreres equipació de Coll Roig es la via XAPA LA XAPA. Un tant ilògica pel seu recorregut que busca el fer metres i que a mi no m'ha fet gaire el "pes". Només destacaria el llarg més difícil on la proximitat de les expansions et fa sentir-te prou valent per  afrontat la dificultat. Millor plantejar-te la via com a un llarg d'escalada exportiva.

1r llarg: III i IV, entre 7 o 8 punts d'assegurança i uns 20 metres
Pugem facilment per un esperò de roca on la màxima dificultat la trobarem poc abans d'arribar a la reunió. Reunió incòmoda  i ilògica. Llarg sense cap interés.

2n llarg: III, entre 2 punts d'assegurança i uns 6 metres
Flanquegem a l'esquerra a pocs metres del terra fins arribar al camí i muntar una reunió en un arbre. Llarg sense cap interés i amb poc sentit.

Ara descendim per la canal de bajada/pujada i muntem reunió en un arbre als peus d'una gran placa vertical, Parabolts i pont de roca molt visibles.

3r llarg: V+/Ae, entre 10 o 12 punts d'assegurança i uns 40 metres
Començem amb u pas força dur i relliscós per continuar per placa molt vertical i difícil. L'es expansons son molt a prop i ens donen bastant de joc per apurar passos. La dificultat màxima és al mig de la placa. Podrem muntar reunió en un arbre amb unes bagues o si no seguir caminant des d'aquest arbre fins una reunió de parabolts.

Aquí podem seguir pel darrer llarg de la via K per arrodonir una mica la via.

Bona obció serà arrodonir el dia amb altres vies del costat.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Dídac García i Joan Prunera

Primer llarg

La placa del tercer llarg

Final de la via, però...

...sortim per la via K

dilluns, 11 d’octubre de 2021

Via DÍEDRE SUD al Montgròs, 17 anys després

 Dissabte 10 d'octubre de 2021

Fa gaire bé vint-i-tres anys, va caure a les meves mans una revista VÈRTEX, Especial Montserrat de l'any 1998. En un article, feia referència al fet que una colla de veterans, en Cerdà, Guillamon i Ventura entre d'altres (tots sabeu qui són o eren, oi?), es van dedicar a restaurar vies, algunes obertes per ells mateixos, afegir "algun" parabolt perquè no fossin tan exposades i preparant-se una mena de "pla de pensions" per a escaladors de cinquanta anys cap amunt. En aquell temps, jo tenia trenta-vuit anys i sempre he pensat que va ser una bona idea, inclús ara que tinc seixanta-un. Al llarg d'aquests anys les he fetes totes... a hores d'ara, la cosa a canviat una mica, algú s'ha dedicat a desequipar-les amb una decisió unilateral, que jo no estic d'acord, però, és el que hi ha. No entraré en polèmiques si és correcte o no una de les dues opcions, aquí cada un és lliure de dir la seva i com el blog és meu, aqui la deixo anar: Als fills de vint mil Periplaneta americana  Linnaeus, 1758 que han desequipat la via que ressenyo, us heu deixat un parabolt ben lluent al tercer llarg, que no fa gens ni mica de servei, perquè uns metres més amunt hi ha una bona savina, correu, coreu, que l'heu de treure, que si no hi ha gent que el "xaparà"!!! En fi, qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.

Partim de la Vinya Nova i ens dirigim al camí dels Francesos i en forta pujada arribem al coll de l'Ajaguda. i descendim al Torrent del Migdia. Es bona opció escalar qualsevol via de la Cajoleta, en el nostre cas, escalem la Chrystmas Race https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/12/via-chrismas-race-o-millor-dit-cursa-de.html i tot habent fet un rapel per baixar de la Cajoleta seguim tot un llom de la muntanya fins a arribar als peus del Montgròs.

1r llarg: IV- i III+, neta i uns 40 metres
Comencem a la dreta d'una canal i pel bell mig d'una paret poc vertical, Pugem sempre amb tendència a l'esquerra a cercar un gran arbre que tenim al capdamunt, haurem "d'ensumar" fi per trobar forats on posar friends i tricams. Un cop a l'alçada de l'arbre, escalem per una canal entre la paret i una llastra i de seguit entrem en una cornisa on hi ha la reunió.

2n llarg: III, IV- i III+, neta i uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa, només acostant-nos per llaçar alguna sabina en el diedre, L'escalada es com el primer llarg però amb millor roca. Als trenta metres més o menys arribem a un altre cornisa on hi ha tres burins vells i un parabolt i muntem la reunió.

3r llarg: III+ i III, neta i uns 30/35 metres
Seguim per placa al costat del diedre amb tendència a l'esquerra fins que resseguint el diedre pugem en vertical, podrem llaçar un parell de sabines i un parabolts que es van deixar els "desequipadors". La reunió és a la dreta pel damunt del diedre quan s'acaba aquest. La dificultat és semblant als llargs anteriors.

D'aquí anirem caminant fins a la feixa de l'esquerra i que ens portarà al cim del Montgròs.

El descens el farem caminant pel camí que puja al Montgròs des del Torrent del Migdia fins el coll de l'Ajaguda i d'aquí pel camí dels Francesos.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera

Arr¡bant a la R1

Segón llarg

Arribant a la R2

La boira al cim del Montgròs


Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.