dissabte, 18 de març del 2023

Via PUKI-NUKI a la Paret de l'Os, Sant Llorenç de Montgai

 Diumenge 12 de març de 2023

L'altre dia va caure a les meves mans una via que no tenia ni idea que existia, la via PUKI-NUKI a l'extrem esquerra de la Paret de l'Os. La proposo i ens decidim a escalar-la. La via comença en el primer  llarg de la NORMAL que la podrem fer en un sol llarg o amb dos. Després, camines en direcció a l'Agulleta de l'Os i abans d'arribar-hi, ja tenim davant nostre l'esperó de la via. Tot sent una via assegurada, no estarà de menys portar algun que altre tascó o friend variat per arrodonir la protecció. Costa una mica de veure el parabolts, però la via et fa bones sensacions.

1r llarg: IV i III, 3 expansions i uns 15 metres 
Pugem per placa vertical fins que es tomba i arribem a la reunió als peus de la xemeneia. També podem continuar.

2n llarg: IV+, 2 expansions i uns 20 metres
Pugem fàcilment fins a arribar a la xemeneia. Amb passos de "remonage" anem guanyant alçada fins que sortim de l'empotrament i muntem la reunió un xic per sota de la vertical.

Ara fem un canvi de reunió i pujarem caminant en direcció a l'Agulleta de l'Os. En el primer esperó que trobem muntem la reunió d'un arbre.

3r llarg: V, IV, V, IV+, IV i III 7 expansions i uns 40 metres
Ens enfilem en vertical per terreny difícil fins a arribar a una plataforma on comença l'esperó. Amb passos difícils escalem una placa vertical i difícil. Seguim en vertical fins que hem de fer un petit pas de flanc a l'esquerra i continuar pujant per, ara si, l'esperó i sempre amb tendència a l'esquerra. Als trenta metres l'escalada es fa fàcil però amb roca a controlar. Arribem a una plataforma on hi ha un parabolt i muntarem la reunió reforçant-la amb algun friend petit.

4t llarg: IV i II, neta i uns 10/15 metres
Sortim per la dreta de la reunió amb un pas vertical i seguirem per una curta cresta aèria fins al final que muntarem reunió en un arbust. 

El descens serà el mateix que per fer-ho de dalt de la Paret de l'Os

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera amb Dídac i Albert

dimecres, 1 de març del 2023

Via SAVINA WALL a la Paret de la Formiguera tretze anys després. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 26 de febrer de 2023

Tornem a Sant Llorenç de Montgai a fer la via Savina Wall. Només l'he fet un cop i fa tretze anys i ara la repetiré a veure quina diferència hi ha després dels anys, diferència de com escalo, la via deu estar igual.

Començar la via no és massa evident, no per la dificultat, sinó per on realment comença així que començarem per on creiem que és la via, a la dreta de la via la Colà.

1r llarg: IV, III i IV-, 5 expansions i uns 30 metres 
Començar per placa tombada i així anirem fent seguint el parabolts fins a un ressalt amb vegetació a cada costat i arribarem a un bon replà on farem la reunió. 

2n llarg: IV+, V, IV+, 6 expansions i uns 15 metres
Sortim de la reunió en escalada vertical amb bones bústies i regletes fins a un punt on es posa molt vertical. És un pas fi de decisió i que un cop superat arribarem a la reunió.

3r llarg: IV+, V, V+, V, 6  expansions i uns 25 metres
Encetem el llarg en vertical amb passos fins i verticals. Sempre hi ha alguna bústia i regleta per anar progressant. A l'alçada de la savina que dona nom a la via, es concentra la dificultat del llarg. Passos a dreta i esquerra en faran progressar per la placa fins a assolir la reunió i final de la via.

Pel descens podem rapelar la via amb un o dos ràpels o baixar caminant.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Comencem a escalar

Curt però vertical seon llarg

Tercer i bon darrer llarg

Arriban al final de la via

Escalant una estona al "Cilindret"

dimarts, 28 de febrer del 2023

Via LA COLÀ a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

 Dimarts 21 de Febrer de 2023

Aquest dimarts, sortim tot una colla de "jubilats" i quedem amb el "Pinto" i la Remei de Lleida per escalr a la Paret de la Formiguera. l'Albert i jo anirem a la via La Colà que em queda fer escalar en aquest pany de paret.

Aquesta part de la Paret de la Formiguera és prou popular per les cordades que dessitgen vies totes parabolades, doncs hi ha poc espai entre les vies i sempre pot donar algún que altre error. Suposo que el nom de "la colà" deu ser per que entà encaixada amb calçador entre dos vies. 

La via és tota equipda amb parabolts i necessitarem entre 10 i 12 cintes només i la diversió és assegurada. Escalada obligada

1r llarg: IV+, III i IV, unes 10 expenasions en uns 30 metres
Comencem a l'esquerra de la via Savina Wall on d'entrada tenim un passet fi pero sense cap problema. Desp´res seguim lleurerament a l'esquerra per terreny brut però fàcil fins a arribar a un ressalt final on farem la reunió molt còmoda en un replà.

2n llarg: IV+, V i V+, unes 12 expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió i ja es posa vewrtical la cosa. Seguim els parabolts sempre amb bones "busties per la mà pero vertical. A mig recorregut encara és rederssa més la paret i és on trobem la màcima dificultat. Fins a arribar a la reunió son passos verticals i forts però la proximitat de les expansions ens fan que anem valents

Pel descens podem rapelar la via amb un parell de ràpels o només amb un de 60 mts justos o baixar caminant i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Albert Cazorla i Joan Prunera

Començant el segon llarg

La Colla de "jubilats" al parquing de la Formiguera

dimecres, 18 de gener del 2023

Via RACC a l'Agulla Ajaguda. Abella de la Conca

 Dissabte 14 de gener de 2023

Aquest cop ens acostem a Abella de la Conca per investigar sobre unes vies que van obrir l'any passat. Ja habiem escalar a l'Agulla Ajaguda un parell de cops i coneixem com arribar, així que fem cap cap allí. 

La via tant sols te dos llargs però intensos i amb les assegurances mínimes necessitarem, haurem de protegir-nos per sortir airosos de les dificultats, que no son poques. Els segon llargs hi ha algun trams de roca trencada.

Abans d'arribar al poble d'Abella prenem el desviament a ma esquerra que ens porta a la Roca Viella i abans que acabi la carretera asfaltada estacionem a l'esquerra en un petit espai. A la reta tenim una pista que puja fins uns camps d'ametllers. L'agulla es del tot visible. Remuntem per l'esquerra traces de camí amb fites, en un punt deixem el camí que porta a peu de l'aresta de l'agulla i remuntem fins la vistosa paret on ja és visible el díedre del primer llarg amb una flexa picada a peu de via.

1r llarg: IIII, V+ i V, dos parabolts i un clau en 30 metres
Ens enfilem fàcilment fins un ressalt assegurat per un parabolt, aquí ja començen les dificultats que no deixarem fins a la reunió. Superem el ressalt i troben unclau, pugem amb oposició pel diendre i entrem en placa fina i difícil fins ariibar a un parabolt, tot aquest tram es escalada difícil on podrem autoassegurar-nos. En els darrers metres, baixa una mica la dificultat i arribarem a una cornisa al costat d'un gran arbre on muntarem la reunió,

2n llarg: IV+, V, IV+ i V, tres claus i una baga en una sabina en uns 45 metres
Sortim en vertical per placa una mica en tendència a la dreta i després per uns blocs i remuntant un petit ressalt arribarem al primer clau. Pugem per placa i fent un flnqueig a l'esquerra entrarem en un altra placa on hi ha un clau bastant amunt.. Arribats al clau, faem un pett pas de flanc a l'esquerra als peus d'un altre petit ressalt on hi ha el tercer clau  a munt. Son les darrers dificultats per accedir a l'arest somital que amb poca disicultat arribarem a la reunió/ràpel.

Pel descens farem un primer ràpel d'uns trenta metres lleugerament a l'esquerra si mirem des de dalt, d'unes grades fàcils fins l'altre instal.alció emplaçada uns metres abans d'una plataforma amb matolls. D'aquí un altre ràpel de vint metres fins els terra. A nosaltres ens va costar una mica esbrinar com trobar el segon ràpel.

La via, encara que curta, ens a resultat força laboriosa. bona via per practicar l'auto-protecció i via nova per la "cole"

Trobareu més informació aquí: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/11/via-del-pere-lagulla-ajaguda-abella-de.html

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'aproximació, la via i el descens

El diedre del primer llarg

Plaques i ressalts dels segon lalrg

Contra tot pronòstic, ens ha costat escalar-la

dimarts, 17 de gener del 2023

Via J.R. al Tossal de Sant Salvador. Camarasa

Dilluns 2 de gener de 2023

Començarem l'any fent una escalada en un lloc nou i sembla ser, de dificultat bastant moderada. D'entrada, a primer cop d'ull, ens va costar una mica situar el lloc de la via i després d'una estona, vàrem esbrinar on era. La via no és gran cosa, més be, no es res. Ho explico, doncs mai imaginaries que alli hagés una via d'escalada, no es ni tant sols una paret, son ressalts molt rebuscats per donar-hi forma a l'itinerari, podries anar caminant pel  costat. No te ambient, tot i que hi ha algún ressalt que et dona una mica de joc però que de seguit s'esvaeix.

La via o camí (semi) vertical a estat obert amb set llargs que es poden combinar de vàries maneres, tot al nostre gust, només tindrem que seguir els parabolts i decidir.

Per accedir a l'ndret, prendrem la pista a les
Crestes del Conill i que surt a la dreta, tot passant el pont de la carretera que va a Sant Llorenç de Montgai. A l'explanada dixarem el vehicle i recularem uns metres. En un mur de ciment hi ha pintat les inicial J,R. en blau i només tindrem que seguir les pintades blaves (per cert, molt matuseres i que embruten el paissatge) fins a arribar al peu de via que es molt evident.

Amb la ressenya ja hi haurà prou per escalar la via, no fa falta explicació de cap mena.

Pel descens, seguirem la carena vers l'Est i que seguirem per camí poc marcat però ple de fites que faran que no ens despistem.

Via que en ha servit per baixar els torros i els petits excessos del Nadal i que ben mirat me la podria haber estalviat, tot i això, nova via per la "cole".

Accedir al camí de les marques blaves
Per on va la via des de Camarasa

Primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Vistes del poble desde la via

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Fosto des de la darrera reunió

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.