Via LA PEPA sortint per la YOLANDA CORTÉS a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 18 de març de 2018

Es possible que dos vies obertes gaire be al mateix temps i tocant-se una al costat de l'altre al darrer llarg, acabis per confondre-les. Si li sumes que les ressenyes que portàvem no eren gaire explicites, fan que al acabar la via i aprofundir amb la imatge des de Internet, te'n adones que anàvem ben errats. Això es el que ens ha passat aquest diumenge. L'aproximació de la via es escassament d'un quart d'hora però el trobar la via ens ha costat tres quarts d'hora fins que ens hem decidit a enfilar-nos i sense tenir massa clar on anàvem. a vegades el "raro instinto del hombre blanco" falla...

Partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Aquí es on es un pel "campi qui pugui". La via comença en una  ample cornisa als peus d'una placa on podrem veure els dos parabolts del començament. Segons hem vist, per sota la cornisa han allargat la via amb uns 10 metres.

1r llarg: V+, IV, V i III, 3 parabolts i uns parell o tres de ponts de roca en uns 30 metres
Comencem encintant el primer parabolt i fent uns passos prou difícils en bavaresa. continuem per placa llaçant alguna sabina fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. El superem amb passos difícils fins que decau la dificultat i al terra trobarem la reunió equipada amb dos pots de roca bastant vells que els podem reemplaçar. Llarg que esta prou be amb uns passos explosius al seu inici

2n llarg: II, V i II, uns tres ponts de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical amb molta vegetació. Trobarem un parell de ponts de roca que ens indica el camí a seguir. Al mig de la placa tenim un parell de passos difícils i un cop superats seguim per terreny molt fàcil i ple de vegetació fins arribar a la base d'una gran placa. La reunió es en una petita cornisa de dos parabolts. Llarg de tràmit sense gaire rellevança a escepció del pas de la placa.

3r llarg: V, 3 parabolts i tres o quatre pots de roca en uns 30 metres
Comencem el llarg sortint per la dreta arribant a una petita plataforma on comença la gran placa. L'escalada serà practicament tota en adherència amb passos de decisió. Trobarem tres parabolts distanciats i algun pont de roca. a mida que ens anem acostant a la paret vertical es quan ens hem comfos. Tenim davant mateix nostre una reunió penjada de dos parabolts nous i brillats. Quan la placa es posa vertical tenim que continuar recte amb tendència a l'esquerra, passant de la reunió que veiem davant nostre. Confosos, muntem la reunió en la via veïna YOLANDA CORTÉS. Llarg molt bo per una placa en adherència que ens farà gaudir tot i no habent acabat del tot el llarg.

4t llarg (Y. CORTÉS) V+, V, Ae, V i III, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim directes a una curta xemeneia/diedre que superem amb passos difícils. Un cop al capdamunt de la petita xemeneia seguim per placa fins cercar el primer parabolt d'un curt flanqueig ascendent d'artificial. Del darrer parabolt sortirem per bavaresa un xic bruta i poc a poc anirem perden dificultat. Al no quadrar-nos res d'aquest llarg amb la ressenya que portàvem no veiem la reunió i vàrem tenir que muntar-la de dos tascons, pocs metres abans del cim. Després vàrem veure la sortida de la via original. Llarg molt maco i amb molt d'ambient.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 35 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Ha estat una bona escalada tot i havent errat en el darrer llarg, però com diu l'Agus: me ha picado esta frustració i tenemos que volver para acabar la via!!!. Doncs si, hi tornarem per fer el ,darrer llarg.

Escalada realitzada per; Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg

La placa del segon llarg  

La placa del tercer llarg

La comfusió

D'aquesta assegurança seguir recte i no a la dreta

el companys recuperant el lalrg

El darrer llarg de la Yolanda Cortés

Sortin del artificial 

Contents sen se saber que habien errat el darrer llarg

Via NO ÉS NO a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dissabte 23 de desembre de 2017

Fa temps que tenia l'ull ficat en aquesta via oberta per un company del centre i aquest dissabte a estat el dia perfecte per escalar-la. La via te poca continuïtat doncs la seva meitat es molt "matollera" i poc interessant. No obstant, podem destacar el primer llarg, el començament del segon i els dos darrers, a destacar la magnífica placa del quart llarg, més assequible del que ens pot semblar a primera vista. La via es equipada austerament amb pocs parabolts i un parell de claus però que ens permetrà d'utilitzar els friends, més aviat mitjans, i grans i els tascons. La roca es molt bona en general tot i que sent un itinerari nou, encara s'ha de netejar una mica.

Per accedir a peu de via farem el mateix que per les vies de l'esquerra on podrem deixar el vehicle on comença la pista. Tot just tenim la paret davant nostre. Tindrem que fixar-nos en una vistosa tartera i dirigir-nos de cap a ella, primer per camps d'arbres (oliveres crec) i després fent gala del "raro instinto del hombre blanco" fins la tartera, per cert, molt penosa de pujar i en mig hora podem arribar a peu de via. Trobarem una fletxa picada a peu de via.

1er llarg: IV, IV+ i IV, un clau i un pont de roca en uns 35 metres
comencem el llarg pujant per plaques i diedres fins un altre diedre molt més marcat on trobarem un clau uns metres per sota. Pugem pel diedre fins un replà precari de pedres soltes. Caminarem amb conta fins un ressalt on hi ha un pont de roca. Supere4m aquesta placa i arribarem a un altre replà i a la dreta d'una placa muntarem la reunió de dos parabolts.

2on llarg: V, IV, IV+ i II /III, un parabolt i una sabina amb baga en uns 50 metres ben llargs
Sortim per la dreta de la reunió per placa fina i assegurada per un parabolt. Seguim fins un arbre equipat i flanquegem uns metres a l'esquerra. Pugem per un diedre i arribarem a la part més lletja del llarg. Seguirem grimpant i caminant en tendència a la dreta força metres fins un ressalt on trobarem un parabolt on muntarem la reunió. Podem reforçar tranquilament la reunió.

3er llarg: IV i II/III, neta i uns 30, metres
Encetem el llarg superant uns tres metres de placa fissurada i remuntarem per blocs i grades en direcció a la paret vertical que tenim en front. En un replà trobarem un arbre amb baga i muntarem la reunió.

4t llarg: V, V/A0e (V+) i IV, tres parabolts i un clau en uns 30 metres
Comencem a la vertical de la reunió pujant per dreta i esquerra fins el primer parabolt que es força lluny. seguim per placa adherent i fissures magnífiques fins el darrer parabolt. Aquí tenim tres opcions. Si enfilem recte, no te cap lògica (per nosaltres) es massa llis i sense preses. Tant per l'esquerra com per la dreta de la placa es molt més "humà i divertit. Jo he escollit per la dreta i el company per l'esquerra sense tenir que veure res amb la política... Magnific llarg de placa.

5è llarg: IV, V, IV+ i IV, dos parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Sortim de la reunió en clar flanqueig ascendent ver un parabolt que es trobe molt lluny en una placa. Encarem la placa amb passos fins fin una cornisa on ja la paret es molt vertical. Uns metres més a munt trobarem un altre parabolt on hi ha el pas més difícil del llarg. Superem aquest ressalt i fen uns passos en flanqueig a l'esquerra entrarem en un diedre atlètic. Pregresem amb oposició i arribarem a un replà al costat d'un pont de roca. Superem un tram final de placa senzill i arribarem gaire be al final de la via. Nosaltres hem muntat una reunió en un arbre. Per accedir al cim només tenim que escalar un petit ressalt que es a l'esquerra de la reunió.

Pel descens baixarem pocs metres a l'esquerra fins un coll ample i abocat a la cara nord, trobarem un únic parabolt amb un maillon. El ràpel es curt però de sortida incòmoda doncs es molt desplomat. Baixarem uns deu metres i després per grades d'herba, uns quinze metres més fins el terra. Sense gaire camí marcat anirem caminant vers ponent fins arribar al camí de baixada de les vies de l'extrem esquerra de la Roca Viella.

Bona via un tant discontínua per raons del terreny però amb dos últims llargs clarament molt ferms i un altre via nova per la cole que ja tocava.

Escalada realitzada per: Agutín Pérez i Joan Prunera

Ubicació de la via 

El primer llarg 

Inici del segon llarg

La magnífica placa del quart llarg 

Començant el darrer llarg 

El pas més difícil del darrer llarg 

Sortint del diedre final 

Final de festa

LOS ABERRONCHAOS PUNT EXTREM a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dissabte 25 de novembre de 2017

Fa dies, vull dir setmanes, que tinc abandonat el blog, sigui per mandra o desmotivació la cosa va així, però aquest dissabte hem fet una via que m'ha convençut força i m'he animat a piular-la. Avui serem una bona colla de "ganàpies" i farem dues cordades, els del Vallès Occidental al davant i els dels Barcelonès al darrere.

La via, tot i que "tira" de parabolts en llocs que no tindrien que ser, la via es prou recomanable. Son cinc llargs equipats austerament on necessitarem completar-la amb tascons i friends per anar més del que pot semblar a primera vista, però, ull, no es fàcil. L'accés a peu de via es el mateix que per les seves veïnes Lo Puto Amo i Lo Gall Pinto.

La via es encarada al sud, i per completar-la portarem friends variants, tascons i cintes per llaçar arbres. Trobarem parabolts i claus casolans en l'equipament de la via i les reunions amb dos parabolts amb anella. Via ideal per gaudir d'una jornada ben divertida.

1r llarg: IV, un clau i un ponts de roca en uns 15 metres
Comencem el curt llarg a uns cinc o sis metres a l'esquerra de la via Lo Puto Amo, i ataquem un ressalt per situar-nos en una cornisa on troben un clau, continuem a munt i trobarem un pont de roca, Superem uns passos i caminant còmodament  arribem a la reunió. Llarg curt però que ens situa a una bona  segona tirada.

2n llarg: IV, IV+, V-, IV+ i IV, dos claus i tres parabolts en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers la paret que tenim a l'esquerra om es veuen clarament els claus. Pugem una placa fàcil fins una cornissa on farem un pas difícil i emprenem un franqueig fins un diedre. Superem aquest diedre i passem a l'esquerra i escalem la caracteristica llastra fins els seu cap de munt i muntem una còmoda reunió. Llarg molt bonic de fer.

3r llarg: IV, III, IV, IV i IV+, tres claus i un parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa protegida per un clau al seu cap de munt. seguim amb tendència ala dreta fin un ressalt on troben un altre clau i continuem pujant sempre amb tendència a la dreta per plaques fissurades fins un diedre tombat i al final d'aquest , muntarem la reunió força còmoda. Llarg divertit.

4t llarg: I i III, un clau i un pont de roca en uns 30 metres
Llarg de transició molt fàcil que primer anirem caminant fins uns ressalts i seguirem per una mena de canal i plaques fins arribar a una petita cornisa on muntarem la reunió de dos parabolts. Llarg un tant lleig.

5è llarg: IV+, V, III, V, V i IV, un clau, dos parabolts i una sabina amb cordino en uns 45 metres
Comencem pujant per una placa amb una fissura vertical. Quan s'acaba trobarem un clau i canviem a un altre fissura a l'esquerra fins el final de la placa. Seguim a la dreta en flanqueig fàcil fins arribar a un parabolt amb passos aeris. Continuem a munt per placa i sempre en tendència a la dreta fins un altre parabolt. Quan arribem al final de la placa trobem una feixa amb arbres. No entrem i continuem per la dreta de la placa i per sota els arbres a llaçar una baga en una sabina i d'aquí fins el final de la placa. Podem muntar reunió o continuar un petit ressalt de tres metres fins el cim de la roca. Llarg més fàcil del que a primera vista sembla tot i que es molt rebuscat. No es fàcil.

Pel descens, es el mateix que per les seves veïnes, baixarem vers llevant fins un coll i després per la vessant nord i amb l'ajuda d'una corda fixe, fins el camí que ens portarà un altre cop al camí de pujada. Via divertida i ben trobada en cara que un tant forçada però molt recomanable. Ara si, que feia temps que no escalava una via nova per la cole...!!!

Escalada realitzada per: Jordi Joan García, Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera

Per on va la via 

El primer i curt llarg

L'estètic segon llarg

Recuperant el segon llarg 

El tercer llarg

Els darrers passos del diedre del tercer llarg 

El quart llarg, de tant sols de tràmit

Començant el cinquè llarg 

Els companys a mig cinquè llarg 

Fita aconseguida...!

Via PERDUTS. Abella de la Conca. Sector Ajagudes

Diumenge 16 d'octubre de 2016

Tornem de nou al poble d'Abella de la Conca i aquest cop a una zona nova, a la via Perduts que es molt a prop de la entrada del poble.Una zona que anomenen, Ajagudes. Per arribar a la paret seguirem el mateix camí que per anar a la Roca Viella però a pocs metres del desviament i quan siguem a sota del marcat esperó de la via, en un racó de la carretera, deixarem el vehicle procurant no molestar. L'aproximació es molt evident. La via, podríem dir que consta de tres parts., la primera puja per una mena d'agulla, el cas, es que a nosaltres no ens ha fet el pes el primer llarg. Roca trencada, vertical i d'entrada poques posibilitats de protecció i per unanimitat, decidim entrar directament al que seria la segona reunió. Continua per dos llargs de placa, mes o menys tombada i prou equipades amb espits, per seguir per un marcat esperó vertical i amb poquissimes assegurances fixes. La roca, sense ser cap meravella, es deixa escalar però sempre amb molta cura per no endur-nos un ensurt. Una via prou recomanable, amb cert ambient però que trigaré temps a repetir-la.

Per arribar al que seria en nostre peu de via, remuntarem unes grades molt fàcils fins els peus d'una placa a l'esquerra d'una canal que baixa de l'agulla per on puja el primer llarg de l'entrada original. Tenim dos expansions molt visibles des de sota. Aquí comença la nostre aventura.

1r llarg: IV, III+; V- i IV, 4 expansions en uns 45 metres
Comencem el que seria el tercer llarg de la via però el primer per nosaltres. Pugem per placa mes o menys tombada i amb roca a controlar i superarem diferents ressalts.Entrarem en un terreny molt descompost però fàcil fins arribar a un altre placa tombada i un cop superada entrarem a la reunió  de dos expansions. Llarg prou assequible però amb roca a controlar.

2n llarg: IV+, V, III, V i III, 6 expansions en uns 35 metres
Continuem per placa, ara més difícil que la de l'anterior llarg on les expansions ens indiquen el camí a seguir. A meitat del llarg flanquegem per terreny fàcil fins situar-nos a sota d'un altre placa molt més vertical i difícil però protegida per dos expansions i de seguit arribarem a la reunió que tindrem que reforçar dons només hi ha un espit. Llarg molt bo, amb roca a controlar però prou sanejada.

D'aquí, remuntarem uns quince metres caminant fins la paret del davant on muntarem el cambi de reunió.

3r llarg: IV i dos tascons empotrats a cops de martell i un clau, en gaire be, 55 metres
Pugem per blocs i plaques de roca immillorable fins que arribarem en un replà prou còmode on en una sabina amb bagues muntarem la reunió. Llarg còmode i divertit, poder, la millor roca de tota la via.

4t llarg: IV, neta d'assegurances i uns 30 metres
Totes les ressenyes diuen que hem d'anar per la dreta a cercar un diedre però nosaltres no ho vàrem veure clar i vàrem decidir pujar pel evident esperó del davant nostre, al nostre entendre, més lògic. Pel diedre de la dreta podrem trobar un clau. Llarg com l'anterior, agradable d'escalar però sense cap expansió.

5è llarg: IV, V, IV+ i IV, neta d'assegurances i uns 25 metres
Davant nostre tenim l'esperó que es redressa fortament i tindrem que buscar el lloc més adient per progressar. Pugem a cercar un bon arbust i tot seguit pujarem per un diedre fàcil de protegir a la nostra dreta abocat al buit. Seguim amunt pel fil de l'esperó on podrem assegurar-nos sense cap problema fins arribar a una petita cornisa penjada, on trobarem un espit, que es la reunió a reforçar. Llarg molt bonic.

6è llarg: IV, A0e, V+, IV i IV+, dos expansions i un clau en uns 40 metres
Sortim de la reunió per una mena de cresta fins arribar a un ressalt desplomat. Per sort trobem una expansió que ens facilita l'assegurament de principi. Podem fer un pas d'Ae abans de fer un pas molt atlètic en bavaresa a la dreta. Superat el pas continuem per terreny fàcil fins un altre ressalt mes fàcil on trobarem un pel més a munt una expansió. D'aquí, flanquegem a la dreta a cercar la timba i superar un altre ressalt molt aeri. Continuem per placa tombada i fàcil fins arribar a la darrera reunió.

Ara solts tenim que remuntar en ensamble els 70 o 80 metres que ens separen del cim. En un punt, semblant a un petit coll. de d'alt del cim, a la cara Nord trobarem una petita fita poc visible. En aquest punt davallarem uns deu metres per terreny relliscós per culta de la herba i quan ja sembla que no hi ha posibilitats de baixar més, a l'esquerra trobarem la instal.lació del ràpel d`'uns 40 metres que ens durà al terra. La instal.lació es d'un parabolt de 8mm i un pont de roca molt segur.

Un cop al terra baixarem fins l'ample coll i ens dirigirem per un camí a cops poc marcat i amb fites fins l'entrada del poble d'Abella de la Conca. De 3/4 a un hora de baixada, depenent de lo escotats que estem...

Bona i ben trobada via, amb roca a controlar passatges aeris i una segona part ideal per autoprotegir-nos, llàstima del primer llarg que ens va fer tirar enrere. Una via més per la cole.

Escalada Realitzada per membres del C.E.Àliga: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

La via des de la carretera 

El primer llarg nostre

El segon llarg 

El tercer 

L'altívol esperó del quart llarg 

Continuem per l'esperó. Cinquè llarg

El companys recuperant el cinquè llarg

Començant el darrer llarg 

Part final del darrer llarg

Ja arribem al final de la via

Ja som a baix, sans i estalvis...

Via NESKARAGALLS a Abella de la Conca. El Pallars Llussà

Diumenge 16 d'octrubre de 2016

L'any passat escalant la via UN GRAN DIA, vaig veure a l'esquerra un parabolt solitari en un diedre perfecte i mes tard, com un parell d'escaladors pujaven pel mig d'un diedre-canal que va pel d'aquesta vessant de la Roca Viella. Ràpidament em vaig posar a indagar i vaig veure que havia una via recent amb el nom de NESKARAGALLS. Via molt evident però d'aventura total on tant sols trobarem les reunions muntades i un clau en el segon llarg i un altre clau i un parabolt en el darrer. La via no te l'ambient que es respira a la seva veïna de la dreta, la via UN GRAN DIA, però no li resta gens d'aventura. En alguns trams, molt matollera i amb roca a controlar, gaudirem d'una escalada d'autoprotecció on el camí natural de la roca ens portarà a un diedre perfecte, el millor de la via, fins al final del recorregut. L'aproximació i el descens a la via es el mateix que per les seves veïnes.

1er llarg: IV i IV+, neta d'assegurances i uns 45 metres

Situats a la dreta d'una fletxa pintada a la paret (via Placa base) comencem a pujar per un ressalts fin una cornisa i en diagonal a l'esquerra arribem a un diedre tombat. Seguim ara per plaques i ressalts amb molta vegetació fin un petit diedre vertical, que un cop superat, entrarem a la reunió de dos parabolts. Llarg divertit de fer però hem de controlar la roca en alguns punts.

2on llarg: V i IV+, un clau en uns 35 metres

Sortim cap a la dreta fins que la paret es posa molt vertical i podem assegurar-nos en un clau que no veiem des de la reunió. Superem aquest ressalt amb passos fins i difícils i anem pujant per placa i diedres fins un replà amb un gran arbre. Seguim per plaques i diedres fins un altre replà on trobarem la reunió e dos parabolts. Llarg amb un primers metres intensos. També hem de controlar la roca.

3er llarg: IV i V,  (V+ o un pas d'A0e) un clau i un parabolt en 45 metres

De la reunió pugem recte a munt per una serie de diedres amb molta vegetació sempre en direcció al visible diedre final. Fàcilment anem pujant però aquí la roca es prou dolenta i pujarem amb molta cura fins la base del diedre. Amb tècnica d'oposició pujarem pel diedre fin un primer clau i tot seguit el pas més difícil serà arribar al parabolt (V+ o A0e). Seguirem pel diedre fins un ressalt que un cop superat entrarem a la reunió final. El diedre, el millor del llarg i de la via.

El descens el farem resseguint l'aresta cimera que es el mateix per les seves vies veïnes o fent un llarg ràpel des de el final de la via pel cantó oposat i d'una sabina. Nosaltres preferim baixar caminant.

Via del tot recomanable pels col.lecionistes com jo, amb molta aventura i poc ambient però que gaudireu posant "catxarrets" i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per menbres del C.E.Àliga: Agustin Perez, Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg 

Començant el segon llarg  

Arribant a la segona reunió 

El diedre del tercer llarg  

Als peus del diedre  

Arriban al final de la via

Recollim que en enganxarà el "negre"

A ponent, el dia es ben clar