Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EL Berguedà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EL Berguedà. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de març del 2024

Via del DIEDRE al Santuari de Corbera. Espinalbet

 Diumenge 18 de febrer de 2024

Per acabar d'arrodonir el dia i escalar la via que ens queda per fer, un cop acabada la via IAIUS, ens decantrem a la via del DIEDRE. Per accedir al peu de via farem la mateixa maniobra deixarem una corda de 60 metres per l'aresta d'Espinalbet per la que rapelarem i un cop a peu de via ens decantarem a l'esquerra a la base d'un esperó vertical on trobarem la reunió. https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2024/01/via-aresta-despinalbet-santuari-de.html

1r llarg: V, IV, V, IV+ i IV, 6 expansions i tres sabines i uns 30 metres
Començem escalant els primers metes per un esperò vertical i en un punt tenim que passar a l'esquerra amb un par més espectacular que difícil i entrarem en un bonic diedre que escalarem en la tècnica fins arribar a la reuió de la via veïna.

2n llarg: IV, IV+ i IV, 5 expansion un clau i un parell de sabines en uns 30 metres.
Sortim per la dreta a cercar una placa i tot seguir en vertical per terreny brut i en algún lloc amb la roca a controlar. Això en durà a un esperò esmolat on son visibles els parabolts. Escalem l'esperò, molt estètic i progressivament arribarem a la reunió i un cop arribi el company a la reunió podrem recollir la corda fixe i remuntar amb les cordes fixes dalt de la cinglera.

Aquesta via ha estat ben trobada, un llarg per un esperò prou interessant seguit per una escalada de diedre ben ferma i un altre via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera




dimarts, 20 de febrer del 2024

via IAIUS al Santuari de Corbera. Espinalbet

Diumenge 18 de febrer de 2024

En aquesta paret del Santuari de Corbera, els darrers messos s'han obert quatre vies i una d'elles, la més antiga, "restaurada", i tot això en poc temps i a base de netejar exaustivament la paret de vegetació, tenim a les hores un lloc per escalar prou masificat. No descarto que continuaran les netejes indiscriminades per obir nous itineraris i la pregunta que em faig és: és lícit tot això, realment te sentit? El temps ho dirà...

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta o la de l'equerra que ens acostarà al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i veurem escrit a la roca Placa de la Llum i A. E. Un cop al capdemunt de la cinglera trobem la instal.lacio de rapel i escrit a la roca IAIUS.

Es nota que a la via s'ha sacrificat una quantitat considerable de arbres del boix, ara no tenim prou amb la papallona del boix, que els destrueix com es la Cydalima perspectalis, especie introduïda i invasora i que ha esdevingut plaga desde 2014, ara també ho som els escaladors. Dit això, la via es del tot prescindible, com a via no m'ha agradat del tot, molt bruta de terra degut a la intensa neteja, roca a controlar en bastants llocs i només te bo el darrer llarg, que crec que és el llarg original de la Placa de la Llum.

Per accedir al peu de via la maniobra es la següent: deixarem una corda auxiliar de 60 metres fixe i rapelarem per ella fins a peu de via. Degut a que, encara que s'ha netejat la paret, han deixat molta cantitat de boixos tallats, no se socarrel, sino a un pam de llargada i evidentment, quan rapelem s'ens enganxaran les cordes sense remei, per això el deixar una corda fixe auxiliar en tot el total de la via a escalar.

1r llarg: V, IV+ i IV 7 punts d'assegurament entre parabolts i cordinos en sabines i uns 20 metres
Comencem pujant en vertical on trobarem algún tram amb roca a controlar, parabolts i boixos tallats ens permetran asseurar-nos. Comta al accedir a la reunió, hi ha molta terra solta i roca trencada.

2n llarg: V i IV, 9 punts d'assegurament entre parabolts i cordinos en sabines i uns 20 metres.
Sortim recte a munt fent un pas de blog per de seguit flanquejar a l'esquerra i seguir per placa. Com  al llarg anterior, vigileu l'entrada a la reunió, terra i pedra trencada.

3r llarg: V, IV+, IV i III i  6 assegurances i uns 20 metres.
Sen dupte el millor llarg. Sortim per l'esquerra amb un parell o tres de passos difícils i continuem per placa. Els primer metres els parabolts estan molt junts, després hi ha distància però la dificultat es més suau i arribarem a la reunió on tenim la corda del ràpel.

Aprofiem la jornada, ara que, practicament, la gent a marxat i escalarem la via que ens queda per fer-ho, la via DIEDRE, però això serà la propera història.

La via no m'ha fet el pes tot i el que m'habien venut, però com deia la meva mare: pa' gustos, colores... i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Primer llarg

Un pas difícil al primer llarg

A la placa del segon llarg

La placa del darrer llarg

Els darrer metres del tercer llarg

No gira prou rodona aquesta via...

dilluns, 29 de gener del 2024

Via ARESTA D'ESPINALBET. Santuari de Corbera, Espinalbet

 Dijous 25 de gener de 2024

Tornem al Santuari de Corbera per tastar una de les noves vies de la cordada Pany-Baraldes que han obert fa poc en aquest solitari indret.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta o la de l'equerra que ensacostarà al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i veurem escrit a la roca Placa de la Llum i A. E. Trobarem unes cordes fixes que es ajudaran a arribar a una agulla. Un metre per sota de l'agulla està el ràpel que farem per acedir al peu de via.

La maniobra es la següent: deixarem una corda auxiliar de 60 metres fixe i rapelarem per ella fins a peu de via. Degut a que, encara que s'ha netejat la paret, han deixat molta cantitat de boixos tallats, no se socarrel, sino a un pam de llargada i evidentment, quan rapelem s'ens enganxaran les cordes sense remei, per això el deixar una corda fixe auxiliar en tot el total de la via a escalar.

La via es pot escalar amb dos llargs de 28 metres però el primer, per nosaltres ha estat bastant dur i l'hem fet amb dos. Trobarem una reunió als 14 metres, desprès un altre, també de 14 metres i una darrera de 28 metres. Si hi ha gent que esta baixant quan escalem, ens molestarà bastant com ens va passar a nosaltres, degut que entre la corda fixe i els que rapelen, no queda espai lliure per progresar amb comoditat. Tot això ens va causar certa molestia.

1r llarg: V, V+ (A0), V+ i IV+, 4 expansions, 2 claus i un parell de sabines en uns 14 metres
Comencem per placa difícil i arribarem a un diedre i que tota l'estona el seguirem amb passos de bavaresa i escalada en oposició. Al mig, trobarem la dificultat més forta que no serà obligada. En un punt s'acaba i entrem en un petit replà on hi ha una reunió i en el nostre cas, la muntem.

2n llarg: IV-, V i IV+,. 2 expansions, 2 claus i un parell de sabines en uns 14 metres
Sortim de la reunió per placa i de seguit continuem com el llarg de sota, amb bavaresa i oposició. Els passos no son tant durs com en el tram més difícil del primer llarg, però atlètics. Quan s'acaba el diedre ja podrem entrar a la reunió, als peus d'una placa.

3r llarg: IV, IV+ i IV, 5 expansions, i alguna sabina en uns 28 metres
Sortim per la dreta a cercar una placa i tot seguir en vertical per terreny brut i en algún lloc amb la roca a controlar. Això en durà a un esperò esmolat on son visibles els parabolts. Escalem l'esperò, molt estètic i progressivament arribarem a la reunió i un cop arribi el company a la reunió podrem recollir la corda fixe i remuntar amb les cordes fixes dalt de la cinglera.

La via està be, te dos llargs força potents que es poden fer amb un de sol i un darrer amb un esperò molt estètic, però tota la "moguda" que s'ha de fer, resta encant a la via, malgrat tot això, tenim via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera






dimarts, 16 de gener del 2024

Via PLACA DE LA LLUM al Santuari de Corbera. Espinalbet

 Dissabte 13 de gener de 2024

La placa de la llum és una via oberta ja fa uns quants anys i que busca les parts escalables entre la vegetació. L'any passat la cordada Panyella-Baraldes la van re-equipar, fent una nateja exaustiva i deixant-la llesta per escalar-la amb més comoditat. És un lloc tranquil i que, de moment, no podem accedir a la via sino és rapelant-la. Consta de tres llargs, sent el segon, el més bonic. Tota assegurada amb ponts de roca, parabolts i claus, no farà falta portar res mes.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta i arribarem al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i abocat al buit, veurem la instal-lació dels ràpels. Seran tres, el primer de 25/27 m, un segon de 25 m. i el darrer de 20 m. i ja serem al peu de via. Vint minuts mal contats d'aproximació.

1r llarg: V, IV+, V i IV. 2 expansions, 2 claus i 2/3 ponts de roca en uns 20 metres
Comencem per l'esquerra de la reunió fent un parell de passos difícls i emprenem un flanqueig a la dreta. En tot moment en la via, les assegurances ens marquen el camí. Ja al costat dels arbres remuntem amb un pas delicat en vertical i anirem pujant per placa fins a arribar a la reunió un pel incòmoda i pentjada.

2n llarg: V/A0, IV+, V, IV i V,. 5 parabolts, 6/7 potns de roca i uns 25 metres
Sortim per l'esquerra d'una soca seca a cercar un parabolt. Per superar facilment el pas farem un pas en A0 i seguirem en vertical tota l'estona per placa i per "canalons". Arribarem a una llastra que la superarem en "bavaressa" i tot seguit entrarem en una cornisa petita. Uns parell de passos a l'esquerra i pujarem per placa de "canalons" i amb passos difícils, entrarem a la reunió que també es un pel incòmoda.

3r llarg: IV, III i II 2 claus i una expansió en uns 25 metres
Llarg de tràmit, només per arribar a dalt. Sortim en vertical vers un ressalt que el superarem sense gaire dificultat i després tot en vertical per plaques i ressalts molt fàcils i un tant brut de terra. En algun punt la roca no és massa bona i arribarem a la darrera reunió i final de la via.

Via recomanable, tot i que rapelant-la no em feia gaire gràcia, però que a la fi a resultat millor del que esperabem i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

El flanqueig del primer llarg

Arribant a la R1

Començant el segon llarg

Els "canalons" del segon llarg

El fàcil darrer llarg

Anticicló, mar de núvols i el Montseny de fons

dimarts, 19 de desembre del 2023

Via DEL NIL a la Cinglera dels Esqueis al Santuari de Corbera

 Dilluns 18 de desembre de 2023

Després de temps, tornem al Santuari de Corbera per aprofiar el dilluns i fer una matinal. La idea era repetir alguna via però tot arribant, veiem el nom d'una via escrit a la roca a l'extrem esquerra de la cinglela amb el nom NIL. Busquem per internet però no ens aclareix gaire, ni el grau ni els expansions i decidim ficar-nos a veure que surt.
És una via com de tantes que hi ha en aquest sector sud, en la ja molt matxacada cinglera. Passatges bonics amb passos verticals i atlètics sense superar mai el IV+. Molt bruta de terra i amb algún pas a controlar la roca. Bona obció per convinar-la amb alguna del voltant.
Via tota equipada amb les reunions rapelables, És recomenable, fer tres  ràpels de 25 metres per que no sen enganxin les cordes.

1r llarg: IV+ i IV, 5 parabolts i uns 23 metres
Començem superant un bloc i seguirem seguin el parabolts amb passos verticals pero de roca molt bona. Arribarem a una cornissa de terra còmoda i muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+. II, V i IV, 7 parabolts i 25 metres
Sortim lleugerament per lèsquerra vers un ressalts. Arribats al segon parabolt superem pel mig el ressalt i tot just un parell de passos a la dreta trobarem un parabolt amagat. D'ell penja un cordino que el fa visible. Seguim, ara amb molta facilitat fins a arribar a una roca en forma d'esperó amb tres expansions. Superem l'esperó i ja entrem a la reunió.
3r llarg: III, II i IV, 4 parabolts i 25 metres
Llarg de tràmit no gaire vistós en que el més interessant és a la part final. no pujar a l'agulla, si no, per les roques de la dreta i fent reunió a la via JOAN FRANCESC i final de la via.
Escalada curta i divertida, un tant bruta de terra però que es deixa fer sense cap problema. No esperava fer una via nova però no ha estat així , doncs via nova per la "cole"
Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

dijous, 11 d’agost del 2022

ESPERO NE per la Variant BALDIRI a l'Aguda Gran. La Nou de Berguedà

Dissabte 30 de Juliol de 2022

Des de La Nou de Berguedà prenem la carretera a Malanyeu. En la part superior trobem una bifurcació. Seguirem en direcció a Cuirols LA CLUSA. Primerament anem per asfalt. Un cop s'acaba l'asfalt comptem les pilones de la llum i un cop passada la segona a la dreta trobarem un replà on podrem deixar el vehicle. Prenem un corriol que s'endinsa al bosc i travessarem un petit barranc i seguirem per camí ben marcat. Al cap de poc deixem el camí i anem a l'esquerra en direcció un coll on ja veiem l'Aguda Gran i arribarem al seu peu de via. Placa commemorativa a qui està dedicada la variant "Baldiri"

Sembla que la via original va una mica més a la dreta, esquivant la placa vertical amb parabolts

1r llarg: V, V+/A0e, V, IV+ 9 expansions en uns 25 metres
Comencem l'escalada per una mena de diedre (els parabolts estan a l'esquerra per la placa) i entrem en una placa molt vertical i difícil però els parabolts ens ajuden a progressar. La sortida de la placa es prou dura i un tronc tallat ens ajudarà a accedir a una cornisa terrosa. Seguim amunt i ens barra el pas un ressalt força vertical amb una escletxa a la dreta que mig encastats ens ajudarà a cercar un espit sense plaqueta i un parabolt (pas d'A0e) i ja fàcilment arribarem a la reunió.

2n llarg: III, IV, IV i III, 2 expansió en uns 25 metres
Seguim grimpant per blocs fàcilment fins que es posa vertical. Arribem a una llastra que la superarem amb facilitat per la dreta i tot en vertical, arribarem a un darrer ressalt que el superaremen fàciment i arribarem a la reunió.

3r llarg: III i II, net i uns 25 metres
Llarg de tràmit per accedir al cim de l'Aguda Gran. Seguirem per l'aresta superant petits ressalts i caminant arribarem al cim.

Per baixar, desfarem el darrer llarg amb cura fins a la segona reunió i farem un rapel de 25 metres. D'aquí on altre de la mateixa llargada fins a terra i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera




dijous, 4 d’agost del 2022

Via D'ESTIU a la Cinglera de la Creueta. La Nou de Berguedà

 Dissabte 30 de juliol de 2022

Anem buscant l'ombra i això ens porta a un indret que no he estat mai a exscepció de l'Aguda Gran. Un cop arribem a la població de La Nou de Breguedà, prenem la carretera que va a Malanyeu. En un encreuament trobarem la indicació "Curiols, LA CLUSA i prenem aquesta direcció primer. Seguirem per pista mes o menys fiable fins a arribar a una formatgeria, aquí és on deixarem el vehícle dons segueix ua pista només apta per a 4x4. Caminarem uns 15 minuts pista amunt fins a un altre encreuament on hi ha una paret de pedres farcida d'esbarzers. Seguim per la dreta i de seguit arribarem a una paret al costat de la pista, aquí comença la via.

La via es discontinua i a primer cop d'ull, no inspira gaire alegria que diguem, però ja que hi som, ens hi ficarem.

1r llarg: V, V+/A0e, V, 3 expansions en uns 15 metres
Comerncem en vertical a cercar el primer parabolts. Son passos atlètics i molt verticals, fregant el desplom, però trobarem molt bon canto. A la meitat trobem el pas més difícil del llarg (no obligat) i un cop superat ens decantem a l'esquerra per terreny una mica trencat i entrarem a la reunió.

2n llarg: III, II i III, 1 expansió en uns 30 metres
Llarg de tràmit molt senzill que recorre una mena d'aresta amb un parell de ressalts. La reunió la farem al cap de munt muntant una baga un gran merlet.

Ara desgrimparem i baixarem una canal molt fàcilment fins a arribar al peu d'una nova paret. Muntarem la reunió d'un arbre.

3r llarg: Ae, V+, V i IV, 4 expansions en uns 15 metres
El començament és molt difícil i ens veiem obligats a tirar d'estreps. En el mueu cas, tres passos. d'Ae. La sortida és prou difícil per un diedre i que a poc a poc va perden dificultat. Entrarem a la reunió que és un arbre amb un cordino i un maillon.

4t llarg: IV, IV+, V/A0 i IV, 3 expansions i tres ponts de roca en uns 30 metres.
Ens dirigim a la paret i escalem en vertical i amb relativa facilitat, Trobarem un parabolt i dos ponts de roca un d'ell massa vell. Seguim en vertical fins que un tram molt vertical ens barra el pas (parabolt) seguim a l'esquerra fen uns metres de flanqueig aeri fins a situar-nos en una placa llisa assegurada per un parabolt. El pas no es obligar però es bonic de fer. Un cop superda la placa, seguirem una mena d'esperó amunt fins a arribar a la reunió.

D'aquí podem fer un ràpel fins a la tercera reunió i després caminant per l'esquerra. Nosaltres hem seguit tota la cresta escalant tres llargs més, no gaire interessants i en un punt que trobem una bretxa, baixem per una canal que ens porta a prop d'una masia i a la pista fen el reton a l'aparcament.

Ens a agradat força la via, però ens ha deixat un regust que ens manca alguna cosa. Jo que soc previsor, tenia com a pla "B" una via que fa molts anys que tenia ganes de fer, l'Esperó NE de l'Aguda Gran que és a prop... però això és la historia propera i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera



dilluns, 18 de juliol del 2022

Via EASY INDIAN TRAIL a l'Agulló Xic. Els Agullons de Sant Miquel. Vilada

 Diumenge 10 de juliol de 2022

Ja vaig estar un cop buscan aquestes roques, però al no ternir clar on estaven situades i no entendre ben be les explicacions de les ressenyes que portavem, ens vàrem equivocar de camins i va ser una escalada frustrada que no excursió, doncs l'entorn es fantàtsic.

Aquest cop el Xavi Diez em proposa anar-hi, tot i la calor que fa, m'apunto. Al final serem quatre i farem dues cordades i com son dos vies similars, ens repartirem les vies, una per cada cordada. La història es que hi ha dos aproximacions, una llarga i l'altre un pel més curta i anirem per la que jo conec.

Desde Barcelona, prenem la C-16 fins a Berga. Just al sortir hi ha un trencall a la dreta que diu Vilada i tot just al Km 160,4 pasad Vilada trobarem un trencall a la dreta molt tancat. Entrem per pista i als pocs metres arribarem a una explanada on deixar el vehicle. Prenem, ja caminant, una pista i travessem una barrera que ens porta al Pont del Climent. De seguit prenem un camí a la dreta amb acartells indicador que diuen, Canals de Sant Miquel. A cinquanta metres veurem un trencall a ma dreta am una X groga en un arbre, Prendrem aquest cami  (marques grogues) i amb  continues baixades i pujades fins a el Pont de Duró (embassament de la Baells) que el tenim per sota del camí. Aqui prendrem camí a munt amb marques grogues. Travessarem uns quants cops alguna riera i arribarem a la Font dels Colletons. Continuem pujant i arribarem a una pedra pintada de grog. En un punt baixaem una bona estona fins a uns blocs de pedra grans i veurem unes marques vermelles que pugen per la dreta, amb intuïció pujarem per una canal penosa i arribarem a peu de les plaques tombades de les vies que anirem a escalar. Total, un parell d'hores d'aprocimació.

Les vies no tenen cap misteri, plaques de conglomerat de la regió molt tombades i algún llarg més vertical. Assegurades amb parabolts, ens permetran una escalada distreta però mancada dambient i dificultat, lo millor, el paissatge.

Descriure la via que vem fer nosaltres, doncs a l'arribar al cim i la calor que feia vem decidir tornar cap a casa

1r llarg: II, 2 expansions en uns 55 metres
Placa molt tombada en que els dos parabolts, si el veiem, ens indicaran el camí a seguir i arribar a la reuinó

2n llarg: III, 4 expansions en uns 50 metres
Llarg similar però una mica més vertical

3r llarg: IV, 5 expansions i uns 35 metres
Llarg més vertical amb una mica més de "sal i pebre"

4t llarg: IV i III, 6 expansions en uns 45 metres
Similar a l'anterior. 
(Si volem prescindir del darrer llarg, podem flanquejar a l'esquerra i caminant fins a el coll de baixada)

5è llarg: II, 2 expansions i uns 35 metres
Llarg del tot prescindible, només per arribar al cim de l'Agulló Xic. 

Pel descens hem fet un curt ràpel d'ns 20 metres i d'un arbre sec (baga i maion). Després baixarem per la canal anomenada Sorà i amb forta i incòmoda baixada arribarem al peu de via i desfarem el cami d'aproximació fins al cotxe.

Via només per molt, molt col.lecioniste i fanàtics de la roca

Escalada realitzada per: Santi Llop i Joan Prunera, amb el companys Xavi i Marià

dimecres, 28 d’octubre del 2020

Aresta de Corbera. Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 26 de setembre de 2020

Aquest cop tornem a la Serra de Corbera, en el terme municipal d'Espinalbet a provar un parell de vies que ens van quedar pendents de l'últim cop. En Dídac i jo probarem l'Aresta de Corbera i l'Agus i el Chus, la Del Solstre i que va a parar a la mateixa reunió.
Des de Berga, prendrem la carretera que va al Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins el Santuari de Corbera. Arribats al santuari, podem deixar el vehícle a quí maeix o si no, seguirem un 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera i el podrem deixar un centenar de metres més endavant en lloc adient, tot i que son petits.

1r llarg: IV, IV+, V+, IV+, II i IV, parabolts i uns 30 metres
Separades escassament un parell de metres una de l'altre, comencem la via superant uns blocs un pél instables fins a entrar en una bona placa. amb passos fins, deixem aquesta i entrem de ple en un diedre que el podrem protegir al gust, malgrat que hi ha expansions, però amb certa distància. Tet seguit, escalarem per terreny trencat i herbós, fins una placa final no gaure difícil fins a arribar a la reunió/ràpel.

2n llarg: IV, II, IV, IV+,V i IV+, parabolts i uns 30 metres
Sortim en diagonal a l'esquerra molt facilment a cercar una mena d'esperó (parabolts visibles). Superat a quest, anirem flanqueig ascendent a cercar tot una sèrie de plaques i ressalts molt divertits d'escalar fins arribar a la reunió final.
El descens el farem amb dos ràpels d'una trentena de metres.
Tot acabada l'Aresta, canviarem de cordada i en Dídac i el Chus faran la Escaladors Bucòlics i l'Agus i jo , la Joan Francesc. Val a dir que sota la meva opinió, no val la pena d'escalar-la
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera, amb els companys Chus i Agus

Primer llarg abans d'entrar a la placa

Començant el segon llarg
Els ressalts del segon llarg

dimarts, 17 de març del 2020

Vies ESCALADORS BUCÒLICS i BONA FEINA a la Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 29 de febrer de 2020
Aquests dies, els blogs que més o menys segueixo, detallen unes noves vies que han obert a la Serra de Corbera, prop del coll de l'Oreller i dels Rasos de Peguera en el terme municipal d'Espinalbet. No he estat mai en aquest indret, sols en els meus primers temps d'esquiar als Rasos, per enllà els anys 80'. Així doncs amb les explicacions dels blogs i un parell de vies en vista ens decidim.

Des de Berga prendrem la carretera que va als Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins al Santuari de Corbera. Arribats al santuari, que està en obres, ens desviaran per una pista a l'esquerra i de seguit tornarem a la pista principal. Seguirem uns 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera. El vehicle el podem deixar un centenar de metres en davant en algun lloc adient tot i que són petits.

Les vies estan totes equipades amb parabolts. L'escalada és de diedres, plaques i ressalts i totes dues es poden fer en un parell de llargs i amb les reunions preparades per rapelar. Podem arrodonir les proteccions amb algun tascó i friend docs l'orografia de la roca ho pemet sense ser del tot necessari. Pel descens, ho farem en dos ràpels, tots amb corda simple doncs s'arriba de. Tenir en conta que la corda es pot enganxar en algun arbre o vegetació que són abundants. Comte amb les cordes en els primers llargs, doncs estem a peu de pista i passen vehicles.

Hem descobert un lloc bonic amb vies divertides en un indret d'alta muntanya, doncs escalem sobre els 1.400 metres d'altura. Tornarem de nou que en vist un parell més de vies prou interessants

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera






dijous, 7 de febrer del 2019

Via QUERCUS a la Serra de Queralt. Berga

Dissabte 2 de fbrer de 2019
Aquest dissabte no pinta gaire be la metereologia i desprès de sospesar uns quants llocs decidim anar a una via nova que han obert a la serra de Queralt. La via en qüestió esta emplaçada tot just al camí i envoltada de vies esportives. L'itinerari pretén  ser una via llarga hiper-parabolada, gaire be fregant la obscenitat i jo que no sóc dels que es salten parabolts, m'he saltat uns quants. De la via es podria dir moltes coses, menys que es maca. tots els llargs han estat "sanejats" com si d'una obra domèstica es tractes, podant troncs d'arbres i arrancant llastres. La via es molt, però molt fàcil tant pel grau com per la exposició tot i que te dos sortides al final una de ben difícil i una de ben fàcil. La sortida difícil es del tot incongruent donat la dificultat que predomina en tota la via, però en fi, es el que han obert. No es una via que repetiré, això crec...

L'aproximació a la via es ben fàcil i descansada. Prendrem el camí turístic des de el Santuari de Queralt passant per un gran mirador. Tot just ben passat el mirador i gairebé tocant a l'ermita, en una cinglera, trobarem un munt de vies esportives. Per detectar la via entre la munió de parabolts, ens tindrem que fixar amb dos arbres prou ferms que hi han un al costat de l'altre, a pocs metres dels terra. La via va entre aquests dos arbres caracteristics.

1er llarg: IV. IV+, IV i II, 13 parabolts en a 30 metres
Comencem a pujar vers el dos arbres i passem entre mig escalant amb tendència a l'esquerra, la veritat es que no te pèrdua seguin els parabolts, podem "xapar" un i saltar-nos l'altre. Tornem a la dreta i havent superat un petit pas difícil i continuem fins un ressalt on hi ha una cadena de descens, passem d'ella i continuem fins arribar a la reunió a peu pla i caminant. Llarg mes o menys correcte.

2on llarg: I, III i II, tres parabolts del tot innecessaris en uns 35 metres
Clarament veiem per on tenim que caminar pujant per una mena d'esperó on remuntarem dos ressalt i arribarem a la reunió. Llarg sense catalogar.

3er llarg: III, IV, IV i IV 11 parabolts en uns 25 o 30 metres
Sortim de la reunió per una placa ajaguda molt fàcil i farcida de parabolts fins un ressalt vertical i "sanejat", El superem amb cura. dons hi ha alguna llastra dubtosa, i tot seguit ens decantem a l'esquerra i pugem per una mena d'esperó. Arribats a un cornisa pugem l'ultim ressalt fins arribar a una mena de feixa on trobarem la reunió davant nostre. No esta malament el llarg

4t llarg: V, A0 (6a), V+ i IV , 6 parabolts en uns 15 metres
Comencem en un pas de bloc molt dur i un xic desplomat per continuar lleugerament a la dreta fins que arribem a l'a vant cim i muntem la reunió. Llarg massa "burru" per la dificultat de tota la via. Sempre podem sortir per la dreta  que sembla un llarg molt curt i fàcil. A gust del consumidor.

Del final de la via, pugem al cim, que no se el nom, amb, això si, unes vistes ben bones de tota la plana on es Berga. Pel descens, prendrem un corriol poc marcat en el començament però de seguit ben visible que en 10 minuts ens deixara al camí de sota.

Be, una via nova per la cole però que no m'ha fet gens el pes.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començem la via. Observeu el arbres tallats...
El primer llarg passant entre els dos arbres
Boira pixanera
El segon llarg
El tercer llarg
El company recuperant el tercer llarg
El curt, burru i darrer llarg
El tres pelats de fred 
Escalant a 0,6º C, ja son ganes!!!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.