Aresta GER al Roc Ponent

Ens trobem a la comarca de La Conca de Barberà, al municipi de Vimbodí i venint del poble de l'Espluga de Francolí, arribem al Monestir Cistercenc de Poblet. Prenent la carretera que porta a Prades trobem un desviament a l'esquerra on, des d'aquí, podem veure el Barranc de Castellfollit i el seu magestuos Roc Ponent. Estem a la Serralada Prelitoral Catalana on el normal seria trobar roca calcària. Però en aquest bonic indret, trobarem afloraments de granit rosa més normal al Pirineu que a les comarques tarragonines. El Barranc de Castellfollit és un curs d'aigua que va de Sud a Nord al mig de les Serres de Prades i els Boscos de Poblet dintre del Paratge Natural d'Interés Nacional (PNIN). L'escalada es regulada.

El Roc Ponent i la seva cresta

De ben petit, anava amb els meus pares i el meu germà de vacances a l'Espluga de Francolí i ja recorria a peu i en "bici" aquests boscos i aquest barranc i mirava "bocabadat" els cingles i les agudes crestes dels voltants. Tindria 14 anys quan caminant des de l'Espluga faig fer la pujada tot sol al Roc Ponent pel seu itinerari normal i sense que ho sabessin els meus pares. Molts anys després, l'Aresta GER va ser la primera escalada que vaig fer al Roc Ponent i es una via que no em cansaré mai de repetir. Divertida, llarga, gradació assequible, pràcticament sense equipar, granit com el Pirineu i un paratge de somni ens farà gaudir d'una escalada poc freqüent a Tarragona on tindrem que saber orientar-nos per aquesta grandiosa cresta per trobar el lloc més evident per arribar al cim i gaudir d'un paisatge, que ben be diria, dels més bonics de Tarragona.

Del Monestir de Poblet prenem la carretera T-700 en direcció a Prades i quan passem u pont que travessa el barranc a mà esquerra trobem un desviament amb una gran creu de pedra. Aquesta es la pista que ens duu al barranc. Podem deixar els vehicles passada la informació del parc en uns voral de la pista quan veiem el Roc Ponent. Caminarem uns minuts i quan trobem una mena de pedreta entrarem en una mena de pista curta que s'acaba i des d'aqui baixem al riu i el travessem i només tenim que seguir el camí fitat fins la tartera de grans blocs de granit que en durà a peu de la cresta.

Decidim anar a tocar granit a Tarragona en Vicenç el Joaquim i jo però desgraciadament, al Joaquim li surt un problema i no pot venir. Així que marxem en Vicenç i jo i arribant al Casal de l'Espluga ens trobem als companys Lluís Nadal, l'Àngel i el Carles que van a fer la mateixa via. Es nota que s'ha obert la veda... Fem petar la xarrada entre mos i glop i fem i ens dirigim al Roc Ponent.

1r llarg: IV, V, IV quatre claus en 25 metres
Iniciem el primer llarg al mig de l'aresta per un diedre prou ample fins un petit replàt on trobem el primer pitó. Fem un pas de flanc i continuem per un altre díedre molt vertical però amb bon canto i protegit per dos pitons. Un cop superat un desplom ens barra el pas i trobem u altre pitó flanquegen ascendent ment i arribem a una bona plataforma amb un arbre on muntem la primera reunió. Ull amb el terra que hi ha molta pedra solta.

2n llarg: V, IV, IV+, III tres claus en 35 metres
Davant nostre tenim un díedre-xemeneia sense equipar. En oposició i en escalada prou difícil, pugem fins el final on trobem la característica finestra (forat a la roca) i veiem l'altre vessant, molt aèria, de l'aresta. Seguim recte a munt fins que trobem una placa tombada a la nostre esquerra protegida per tres pitons. Proguresarem amb un parell de passo de bavaresa per seguir flanquejant fàcilment fins un bon i gran replà i assegurant d'una grossa alzina farem la segona reunió.

3r llarg: III, IV+, III neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió clarament a la dreta fins un gran bloc que el superarem per una placa inclinada amb un pas fi. A la base de la placa podem posar un bon friend o tascó. Seguim pujant a munt amb escalada fàcil fins un replà als peus d'una xemeneia i en un altre alzina muntem la còmoda tercera reunió.

4t llarg: III neta i uns 45 metres
Ataquem el llarg per la nostra dreta enfilant-nos per l'esperó enllaçant diferents ressalts i petits díedres amb escalada molt plaent fins que un gran mur desplomat ens barra el pas. Flaquegem a l'esquerra i als peus d'una petita sabina prou ferma fem la reunió. També podem fer la reunió una mica més a l'esquerra de dos parabolts inox nous d'una via moderna... però li treu encant a la via. A gust del consumidor. En aquest llarg podem posar assegurances a "caldo"

5è llarg: IV+, IV, III neta i uns 30 metres
De la reunió flanquegem fins els parabolts i tot seguit enfilem recte a munt, fins llaçar una sabina. Seguim i en bon punt es redreça la paret flanquegem a la dreta per situar-nos damunt d'una plataforma penjada al buit. continuem per l'esperó amb passos fàcils i divertits emplaçant friends o tascons al gust fins que l'aresta esdevé molt fàcil i al final d'una gran plataforma d'alzines fem reunió a la que més ens agradi. Jo prefereixo fer reunió en aquest indret per no tindre que arrossegar les cordes fins el cim.

6è llarg: II neta i uns 40 metres
Últim llarg, molt fàcil que pràcticament el fem caminant, que ens durà a la creu del cim en una vintena de metres.

Vistes aèries del barranc on veiem la pista ben petita als nostres peus. Com sempre que vinc en aquest paratge, un cop al cim m'envaeix una sensació de tranquilitat aquest cop trencat pel fort vent que ens a acompanyat tota l'escalada.
Per baixar del cim seguirem l'aresta cimera ver el Nord fins un collet boscos on trobarem unes fites que ens manaran baixar per una tartera un altre cop a peu de via i d'aquí pel mateix camí de pujada fins la pista.
Com es de llei marxem cap a l'Espluga de Francolí tots plegats a fer unes birres i uns entrepans i comentar la jugada. Ens acomiadem fins un altre bona retrobada i el Vicenç i jo fem via cap a Barcelona, escoltant un "cassette" (si, encara en tenim d'això) de "Ses Satàniques Majestats" Els Rolling Stones.

Escalda realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El peu de via

El primer llarg

El segon llarg

Aribant a la segona reunió

El tercer llarg

El quart llarg

La creu del cim

Congost de la Roixella, plaques del Nas

1 de desembre de 2012

La situació de les vies

 No soc molt (gens) aficionat a lo que anomenen "escalada esportiva" (?) No se d'on ve ni a que es refereix aquest nom. Quan erem mes jove, ho anomenàvem vies curtes i en llocs mes o menys localitzats. El Figueró, el Papiol, on trobàvem vies curtes de diferent tècnica entre lliure i artificial. El "cuento" a cambiat molt i ara es molt popular aquest tipus d'escalada, sempre hi ha gent, de gran o de poquíssim nivell. Hi ha per tots el gustos nivells i dificultats. Et permet gaudir d'una jornada o mitja, depenent de lo "cascat" que acabis, tibant de valent vies que generalment estan molt equipades i que no sobrepassen els 20 ó 25 metres. De totes maneres, el nom ja s'ha popularitzat del tot i l'anomenem "escalada esportiva" encara que no tots ens considerem "esportistes". Farà tres anys que no fèiem aquest tipus d'escalada, per que realment ens agrada més fer via, que també l'anomenen amb un nom especial, "escalada clàssica", que tampoc sé que volen dir. Crec que es una forma de diferenciar les coses i catalogar-les i que trobo perfecte en quant es refereix a aquest tipus d'activitat, d'escalada em refereixo... 

 A lo que anava, que m'enrrotllo massa! Com fa molt de fret i no teniem clar a on anar per fi m'he decidit a quedar amb uns amics que només ens coneixem virtualment a través del Facebook i en convidàrem a escalar "esportivament" a un lloc que ells coneixen i que farà uns anys varen equipar. Serà una bona excusa per veuren's la cara al natural i així ampliar el cercle d'amistats d'aquest mon tant diferent que es el de l'escalada.

Quedem en Joaquim i jo al poble d'Alcover a un quart de 10 del matí amb en J. M. Guitart Xandri (Xarli) Joan Canals i Cinto Romero (aquests dos son els equipadors que son de Tarragona) El lloc està situat entre el Poble de Picamoixons i La Riba. No es el lloc més idilic, dons passa l'AVE, el tren normal i una carretera plena de soroll de cotxes però que quan escales, depenent del grau de dificultat, no els sents. En aquesta sortida he tingut el gust i l'honor de conèixer personalment a l'Oscar Cadiach, heroi de la meva joventut, que estave fent un curs d'escalada amb un alumnes i que hem compartit cordes i mosquetons repartits en diferents vies. En Joaquim i jo, assessorats pel Cinto Romero hem fet tres vies de grau màxim de V+... només tres! es que la "burra no da pa mas". Si mal no recordo son: El palmito fación de V-, Palomino de V+ i Yo el Petete o del sostre no ho se) de V+ també. Roca fantàstica, un equipament immillorable i la companya d'allò millor.

L'Oscar Cadiach i jo

Via TOSET-TOSET. Torre del Moro. Barranc de Castellfollit

11.10.2009

Aquest cap de setmana hem decidit anar a Tarragona, al Barranc de Castellfollit. Es una zona que es caracteritza per que té afloraments granítics en un entorn privilegiat i solitari. No es com el granit del Pirineu, s’asembla més al que hi ha a la Costa Brava. Decidim anar a la via Toset-Toset de la Roca de la Mel o Torre del Moro, que fa temps que li tenia fica’t l’ullet, dons farà cosa de tres anys amb Joaquim Llòria, vem fer la via Boronat-Toset. Aquest cop no pot venir perque està lessionat.

Quedem a les 8.00 tocades a Gavà amb Joan Marc, que també s’afegirà Ferran Navarro que viu i treballa en “Madriz”. Arribem a l’Espluga del Francoli per poder esmorzar molt bé i vam enfilar cap a la zona en qüesitó.

L’aproximació es curteta i enl mig hora vam arribar a peu de via i ja tenim localitzat el començament. Comença Joan Marc, renegant com es habitual amb el, però si no fos així no seria ell... El llarg no implica molta dificultat a escepció d’un pas, (a mi m’ha semblat un V fortet) però es troba practicament desequipat, nomès un clau que es mou i un burí al costat, però portem força “artilleria” per poder protegir el llarg. El problema mes gros es que on supossem que hi ha la reunió està plena de esbarcers i només hi ha un clau. La reforça amb un tascó i una mena de sabina que no fa molta gràcia. Ja us podeu imaginar la cara que fem Ferran i jo. Arribo a la reunió i veig la forma de poder possar un friend mes gros al costat i un altre petit al costat del pitó i ara si que ja tenim una reunió prou ferma. Aquest llarg el graduen de IV i IV+ però a mi em va semblar V.

Ara el segon em toca a mi. Es una díedre-xemeneia bastant tancat on es veu un clau a la sortida del desplom. Penso: la motxilla ens molestarà! pujo i poso un micro-friend que queda perfecte (el friends al granit entren a caldo!!!) i mes dalt un tasco fins a arribar al pitór. El pas de sortida del desplom emb costa bastant per la moltxilla i tinc que forçar en sortir en fora i despres duns ai, ai, ui, ui!!!, surto fins al pedestal i en uns metres més arribo a la feixa on munto la reunió en una alsina guixuda. Aquest llarg està graduat de IV i V.

El seguent llarg es una grimpada fàcil de II i III fins als peus d’un altre diedre-xemeneia. Decidim sortir per la via Boronat-Toset que no te cap xemeneia dons tots portem motxilla i ens està molestan bastant. (tindriem que haver-les deixa’t a peu de via!). Ja tornaré altre cop per poder acabar-la del tot. Aixó si, sense motxilla!

El altres llargs els farà el Joan Marc, dons no són massa dificils.L’ultim ressegueix l’aresta final fins al cim. Un cop a dalt i trobem un llibre registre on posem la nostra “firmeta” i gaudi’m de la vista tan esplèndida, veien devant nostre el Pic de l’Àliga i de tot el barranc. Cuntinuem pel cantó contrari de la via per arribar a un collet on hi ha un rapel instal.lat que ens portarà a una tartera i altre cop al cami i en pocs minuts al cotxe.

Despres tornem a l’Espluga per menjar un “bocata” que a quarts de cinc ja no fan res calent al poble. La tornada la fem intenten arreglar aquest pais nostre, parlant de política i de llibertats col.lectives i personals, recordant temps passats, que no sé si seràn millors que aquets, però, que ara em gaudit d'una escalada clàssica i en bona companyia, això si.