dijous, 19 de març de 2020

Via DELS APRENENTS a la Gronsa Central. Els Estrets

Diumenge 8 de març de 2020
El conjunt de les Gronses, ofereixen innumerables itineraris d'escalada de tota mena de dificultat. En el vessant sud, trobem tres itineraris totalment equipats i a via dels aprenents, és una d'elles. Equipada amb espits i parabolts ens ofereix una escalada sense gaire compromís i poc ambient però envoltada d'un paisatge meravellós on gaudirem del característic conglomerat de les Gronses.

Surtin d'Horta de Sant Joan, prendrem la carretera en direcció a Arnes i abans d'arribar a la gasolinera veurem el desviament que diu "Els Ports". Seguim la pista asfaltada fins a passar el desviament a les Roques de Benet. Seguim la carretera i passem una font. Seguim pista amunt fins a arribar a una mena de coll. A l'esquerra tenim finques d'ametllers. Estacionem el vehicle (lloc per uns tres cotxes) en aquest coll. Per accedir a la via recularem caminant uns 200m. fins a tocar unes tanques metàl.liques i agafar un camí poc marcat i seguin la tanca metàl.lica en direcció a la paret est de la Gronsa Central. Tot seguit, remuntarem l'ample canal que tenim davant nostre fins el coll entre lo Paller i la Gronsa. Descendim per bosc sense perdre de vista la paret sud uns 200m fins que veurem un llastra amb un petit sostre característic i una mica més endavant veurem una fita amb un pal i la reunió de dos espits. Aquí comença la via.

1r llarg: II i III+ 4 expansions i 55 metres
Comencem per placa tombada a la recerca de l'espit. L'escalada és molt fàcil però de roca solta. A uns vint-i-cinc metres trobarem una reunió d'espits, continuem, ara, decantant-nos per l'esquerra en direcció on la paret es posa més vertical trobarem dues expansions més i entrarem en un nínxol on farem reunió.

2n llarg: IV-, II i III+, 6 expansions i uns 45 metres
Sortim de la reunió en vertical atacant un mur vertical però amb molt bona presa fins que es fa més fàcil. Lleugerament a l'esquerra escalem un bon tros tombat fins a la reunió en una cornisa al costat d'uns arbres.

3r llarg: V, IV i III 5 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta en diagonal per una placa vertical i molt ben assegurada i fent un arc ascendent superem uns deu metres  fins que la dificultat decau. Continuem per placa més tombada al costat d'una gran llastra i muntarem la reunió al capdamunt.

4t llarg: IV, III i IV 4 expansions i 25 metres
Comencem el llarg per un esperó vertical amb molt bona presa fins que enterm en una mena de xemeneia-canal tombada. No seguim per la canal i continuem per l'esperonet i en pocs metres arribem a la reunió.

Ara fem un canvi de reunió i caminant per la feixa en direcció a la paret als peus d'una llastra a modus de xemeneia. Hi ha un parabolt a la paret al costat d'un arbre.

5è llarg: V, Ae, IV i III 5 expansions i 30 metres
Entrem a la llastra per la dreta fins a cercar la primera expansió i ens encastem a la xemeneia. Aquí els passos són durs i per arribar a la tercera expansió, nosaltres ens veiem obligats a posar un estrep. Superat aquest pas continuem per la canal i un cop acabada fem un pas a lk'esquerra i entrarem en una petita placa i d'aquí a la reunió.

Som al final i ara toca baixar. Recordo quan vaig fer la via Sol desitjat, que des del cim de la Gronsa, vàrem fer un parell de ràpels que ens van deixar a prop del coll de la Gronsa i lo Paller, però d'això fa més de quinze anys, crec que ho trobarem.

De la reunió seguim carena amunt tot resseguint la cresta pels llocs més fàcils. Hi ha fites. Un cop arribem al cim de la Gronsa, abocat al vuit, veurem una reunió nova de dos parabolts amb baga i maillon. Farem un primer ràpel d'uns 45 metres fins a una bona cornisa i d'aquí un altre de 30 o 40 metres fins a un punt on ja podrem baixar fàcilment fins al coll i fer el camí de retorn a la carretera.

Donem per acabada la jornada i marxarem a fer un mos a la font i després el retorn cap a casa.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


L'accés i el recorregut de la via
El 55 metres tombats del primer llarg 
All segon llarg, ja s'escala més 
La magnífica placa del tercer lalrg
El bonic esperò del quart llarg 
Arribant a la quarta reunió
La llastra final amb el pas d'Ae
Dia de sol i sense vent

dimarts, 17 de març de 2020

Vies ESCALADORS BUCÒLICS i BONA FEINA a la Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 29 de febrer de 2020
Aquests dies, els blogs que més o menys segueixo, detallen unes noves vies que han obert a la Serra de Corbera, prop del coll de l'Oreller i dels Rasos de Peguera en el terme municipal d'Espinalbet. No he estat mai en aquest indret, sols en els meus primers temps d'esquiar als Rasos, per enllà els anys 80'. Així doncs amb les explicacions dels blogs i un parell de vies en vista ens decidim.

Des de Berga prendrem la carretera que va als Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins al Santuari de Corbera. Arribats al santuari, que està en obres, ens desviaran per una pista a l'esquerra i de seguit tornarem a la pista principal. Seguirem uns 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera. El vehicle el podem deixar un centenar de metres en davant en algun lloc adient tot i que són petits.

Les vies estan totes equipades amb parabolts. L'escalada és de diedres, plaques i ressalts i totes dues es poden fer en un parell de llargs i amb les reunions preparades per rapelar. Podem arrodonir les proteccions amb algun tascó i friend docs l'orografia de la roca ho pemet sense ser del tot necessari. Pel descens, ho farem en dos ràpels, tots amb corda simple doncs s'arriba de. Tenir en conta que la corda es pot enganxar en algun arbre o vegetació que són abundants. Comte amb les cordes en els primers llargs, doncs estem a peu de pista i passen vehicles.

Hem descobert un lloc bonic amb vies divertides en un indret d'alta muntanya, doncs escalem sobre els 1.400 metres d'altura. Tornarem de nou que en vist un parell més de vies prou interessants

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera






diumenge, 15 de març de 2020

Via NORMAL SORTIDA DIRECTE a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Mongai

Dissabte 21 de febrer de 2020
Degut a certes circumstàncies, ens veiem obligats en abandonar l'esperó Ribes-Sabater del Cilindre i entre que decidim a on anar, passa el temps volant i es fa tard. Ens decantem per a nar a la paret de la Formiguera, doncs en Dídac no ha escalat mai allí. La nostre sorpresa es que hi ha una munió de gent pentjada per tots els racons. Decidim fer la via Normal per la Sortida Directe que fa un munt d'anys que no la faig. També hi ha gent a la Normal per variar i ens esperarem una estona. Esperant, veiem que hi ha una línea nova per l'esperò de l'esquerra de la via Normal, tot una serie de parabolts nous acabats de col.locar i ens decidim per escalar aquesta entrada.

1r. llarg: IV, IV+, IV i III, uns 6 parabolts en uns 25 metres
Comencem i només tenim que seguir els parabolts. Hi ha algun passet curiós i de moment tenim que vigilar la roca tot i que ja ha estat sanejada. Trobem una reunió al final de les dificultats però seguim fins la reunió de la via Normal, ara pràcticament caminant.

2on. llarg: IV, uns 4 parabolts en uns 30 metres
Ara seguim per la via Normal. Sortim vers un petit ressalt flanquejat per uns arbustos i un cop superats, ens decantem per una placa a la dreta. Amb escalada plaent, arribem a la reunió una mica incòmoda però ferma.

3r. llarg: IV+, V i V+, uns 6 espits en uns 20 metres
Sortim de la reunió en vertical seguint els espits. Trobarem passos fins i verticals fins arribar a un bon ressalt, pas clau del llarg que el superarem lleugerament per l'esquerra al costat d'un arbust i tot seguit cap a la dreta fins arribar al final de la paret, on trobarem la reunió al terra, al costat marteix d'un arbre.

Pel descens, podem fer un parell de ràpels per la via normal o be caminant vers llevant i per cami força marcat, fins travessar la via del tren, retornal pel barranc que ens portara un altre cop al pàrquing de la Formiguera.

A la fí, no em tornat amb les mans buides, he pogut repetir la Sortida Directe, que feia un munt d'anys que no la feia i també una entrada diferent a la Normal. Aquesta entrada, no se si pertany a una via nova o es una variant, el que si se es que aquesta paret ja la tenim ben saturada de ferros i gent... però es el que hi ha

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant la variant d'entrada de la via Normal
El segon llarg 
El tercer llarg
Superant el ressalt final 
El companys al darrer llarg 
El últims en escalar la paret i els últims en arribar...

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.