dilluns, 5 de febrer del 2024

Via XIMPLETA al Cingle dels Cavalls. Sant Llorenç del Munt

 Diumenge 4 de febrer de 2024


"Si hay que ir se va, pero ir pa' na', es tonteria"..., com ja he dit algún cop, l'escalada a Sant Llorenç del Munt, mai ha estat de les meves preferides, tot i que he escalat un munt de cops les classiques habituals a finals dels 70' i als 80'. Fa un temps mirant el blog del Manel i la Ita, (https://fuertescabassa.blogspot.com/2023/03/sant-llorenc-del-munt-cingle-de-la.html), em va cridar l'anenció una via que era equipada amb generositat al Cingle dels Cavalls. Fa poc, vaig poder escalar la via Serreta, però anave al darrera de l'amic Ricard Rofes i tot i que no esta al mateix lloc la via, m'he refiat del "raro instinto del hombre blanco" per tobar la via. No ha estat així, m'he confós uns quants cops però a la fi, després d'una hora llarga de pujada, hem trobat el peu de via


Prenem la canal de les Bruixes que ens porta a Can Pobla i abans d'arribar-hi, agafem un desviament cap amunt al Cingle dels Cavalls i el Bolet de Can Pobla, un cop  ja hem divisat la Punta d'en Serreta, aqui ve l'aventura, no he sabut trobar un cami natural i després de fer una bona estona el senglar pel bosc, hem trobat el peu de via.


1r. Llarg: IV, II i caminant 6 parabolt en 30 metres

Comencem en vertical i de seguit, escalar lleugerament a l'esquerra. Seguim en vertical una bona estona fins que decau la dificultat i arribem a un llarg ressalt. Caminem una quinzena de metres a l'esquerra i arribarem a la reunió.


2n llarg: V/A0 i IV i 7 paraboltsen en 30 metres.

Sortim per l'esquerra a cercar un tram vertical. Dificultat no obligada per superar el ressalt i continuem en escalada per placa i en tendència a la deta. Arribarem a un bon replà als peus d'un ressalt. llarg amb cert ambient.


3r llarg: V/A0, IV+, caminant, V+, A0, Ae (un pas) i V+ 4 parabolts, 1 clau i 4 espits en 30 metres.

Superem el ressalt en lliure o en A0 i seguim per placa. Arribarem a un clau vell i escalarem un petit esperò de roca magnífica i amb un petit pas de flanc entrarem a una zona bruta de terra i herbes seques. Anirem a l'esquerra a cercar el primer espit. Amb uns passos molt fins ens decantem a la dreta  a la vertical de tres espits i progressarem en A0. El darrer pas, el farem amb un pas d'estrep. El més difícil es sortir de l'estrep. Un cop superat, caminarem uns deu metres fins a arribar a un pi, on muntarem la reunió final


El descens el farem caminant per camí marcat i escollint qualsavol canal que tenim a la dreta mirant a vall o be, pujant a la Mola i desfent el cami normal  a Can Pobla.  


Via equipada amb generositat. La roca es la que es i no podem demanar res mes, tot i que es deixa escalar prou be ,sempre amb cura de quin còdol ens refiem. El darrer llarg, massa dificil pel que fa a la via però amb un estrep i moral, sortim, aqui la roca es magnífica i nova via per la "cole"


Escalada realitzada perJoaquim Llòria i Joan Prunera amb Enedina Perez i Agustín Perez

Situació de la via

Primers metres

Començant el segon llarg

El tercer llarg

El company superant la vertical placa final

Cordada de jubilats

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.