dimarts, 8 d’octubre de 2013

Via ORIGINAL al Trencabarrals, Regió de Tebas, Montserrat

6 d'octubre de 2013
Oberta unes semanes abans que la primera a la Mòmia i pels mateixos membres de Centre Excursionista de la Comarca del Bagues (CECB), la via Original del Trencabarrals, el "Trenca" pels amics, es una bona clàsica que no ens deixarà indiferents. Sortim de Sant Benet i marxem cap a la ermita de Santa Anna i d'aquí fins el camí cap a les Gorres i en mig hora ens plantem a peu de la cara oest del "Trenca". Portem una ressenya extreta d'internet però mirant-la be, no la recordo així, doncs la vaig escalar per primr cop l'any 1986, fa gaire bé vint-i-set anys. Aquell dia vaig portar alper primer cop a escalar el meu germà. No la recordo amb aquest grau i no vaig tenir cap problema. Be dons, ens posem mans a la feina. Per trobar el peu de via, en el revol del camí, passada la desplomada cara oest del Trenca, baixem una mica per la canal i en el punt meés lògic comencem l'escalada.

1r llarg: IV, III, IV i III un espit en uns 30 metres
En enlairem per terreny fàcil però una mica trencat fins una cornisa fàcil i d'aquí a l'esquerra a buscar l'aresta nord de l'agulla. en aquest punt trobarem unes burinades matxacades i un espit molt vell. Seguirem recte amb petites ziga-zagues sempre buscant el tram més lògic. Podrem llaçar algun merlet i emplaçar algun friend o tascó. Fàcilment arribarem a la reunió de la via Sonata in Blue, on aprofitarem i farem reunió còmodament.

2n llarg: IV, V, IV i III tres pitons, un espit, una sabina i un pont de roca en uns 30 metres

Sortim de la reunió cap a l'esquerra fins una fissura bastant trencada on hi ha un pitó i mig metre a munt un espit. La paret es molt vertical i fins i tot, un pel desplomada. No recordo això de cap manera. Des de l'espit ens enlairem fins un còdol gros, però que te mala pinta. Agafats al còdol sense fer gaire força ens permet arribar a una sabina gruixuda on llaçarem una bona baga. Amunt tenim una fissura on anirem trobant dos claus més i podrem emplaçar un parell de friends ben bons. Pujant en oposició amb un peu a cada paret el llarg es fa "durillu" dons es V i l'has d'acabar auto-protegint si volem anar més tranquils. Un cop s'acaba el diedre podem llaçar un bon pont de roca i entrar a la canal herbosa on antigament es feia reunió. Seguim ara per l'esperó de roca on podem veure uns parabolts que hi han a l'esquerra. Deuen ser d'un altre via. Passo dels parabolts a excepció de l'ultim que ja es a tocar al cim de la via.

Aquest llarg m'ha fer suar de valent. Investigant i amb l'ajuda d'un amic he esbrinat que aques llarg es de la via original no la normal que va per l'esquerra i feia reunió a la típica berruga, que es com la vaig fer el primer cop. Aquesta via es per on van pujar els primer escaladors l'any 35, un mateix 6 d'octubre igual que avui. Quina casualitat! En el llibre/guia GORROS del Luichy, que narra la segona ascensió, el febrer de 1941 feta per J. Ferrera i R. Estrems o explica amb molt detall. Escalada magnífica que per mi ha estat oblidada durant anys i ben be s'ho val el calificatiu.

Escalades realitzadesper: Joaquim Llòria i Joan Prunera
En Joaquim arribant al cim del Trenca
El cim
Començant el ràpel que es molt aeri!
A la meitat del ràpel ja no toques paret...

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.