Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç del Munt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç del Munt. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de febrer del 2024

Via XIMPLETA al Cingle dels Cavalls. Sant Llorenç del Munt

 Diumenge 4 de febrer de 2024


"Si hay que ir se va, pero ir pa' na', es tonteria"..., com ja he dit algún cop, l'escalada a Sant Llorenç del Munt, mai ha estat de les meves preferides, tot i que he escalat un munt de cops les classiques habituals a finals dels 70' i als 80'. Fa un temps mirant el blog del Manel i la Ita, (https://fuertescabassa.blogspot.com/2023/03/sant-llorenc-del-munt-cingle-de-la.html), em va cridar l'anenció una via que era equipada amb generositat al Cingle dels Cavalls. Fa poc, vaig poder escalar la via Serreta, però anave al darrera de l'amic Ricard Rofes i tot i que no esta al mateix lloc la via, m'he refiat del "raro instinto del hombre blanco" per tobar la via. No ha estat així, m'he confós uns quants cops però a la fi, després d'una hora llarga de pujada, hem trobat el peu de via


Prenem la canal de les Bruixes que ens porta a Can Pobla i abans d'arribar-hi, agafem un desviament cap amunt al Cingle dels Cavalls i el Bolet de Can Pobla, un cop  ja hem divisat la Punta d'en Serreta, aqui ve l'aventura, no he sabut trobar un cami natural i després de fer una bona estona el senglar pel bosc, hem trobat el peu de via.


1r. Llarg: IV, II i caminant 6 parabolt en 30 metres

Comencem en vertical i de seguit, escalar lleugerament a l'esquerra. Seguim en vertical una bona estona fins que decau la dificultat i arribem a un llarg ressalt. Caminem una quinzena de metres a l'esquerra i arribarem a la reunió.


2n llarg: V/A0 i IV i 7 paraboltsen en 30 metres.

Sortim per l'esquerra a cercar un tram vertical. Dificultat no obligada per superar el ressalt i continuem en escalada per placa i en tendència a la deta. Arribarem a un bon replà als peus d'un ressalt. llarg amb cert ambient.


3r llarg: V/A0, IV+, caminant, V+, A0, Ae (un pas) i V+ 4 parabolts, 1 clau i 4 espits en 30 metres.

Superem el ressalt en lliure o en A0 i seguim per placa. Arribarem a un clau vell i escalarem un petit esperò de roca magnífica i amb un petit pas de flanc entrarem a una zona bruta de terra i herbes seques. Anirem a l'esquerra a cercar el primer espit. Amb uns passos molt fins ens decantem a la dreta  a la vertical de tres espits i progressarem en A0. El darrer pas, el farem amb un pas d'estrep. El més difícil es sortir de l'estrep. Un cop superat, caminarem uns deu metres fins a arribar a un pi, on muntarem la reunió final


El descens el farem caminant per camí marcat i escollint qualsavol canal que tenim a la dreta mirant a vall o be, pujant a la Mola i desfent el cami normal  a Can Pobla.  


Via equipada amb generositat. La roca es la que es i no podem demanar res mes, tot i que es deixa escalar prou be ,sempre amb cura de quin còdol ens refiem. El darrer llarg, massa dificil pel que fa a la via però amb un estrep i moral, sortim, aqui la roca es magnífica i nova via per la "cole"


Escalada realitzada perJoaquim Llòria i Joan Prunera amb Enedina Perez i Agustín Perez

Situació de la via

Primers metres

Començant el segon llarg

El tercer llarg

El company superant la vertical placa final

Cordada de jubilats

divendres, 8 de desembre del 2023

Via SERRETA a La Punta d'en Serreta. Sant Llorenç del Munt

Dimecres 6 de desembre de 2023


L'escalada a Sant Llorenç del Munt, mai ha estat de les meves preferides, tot i que he escalat un munt de cops les classiques habituals a finals dels 70' i als 80'. El Ricard que es coneixedor de la "roca/fanc" típica d'aquesta contrada, em proposa escalar la via Serreta a la Punta d'en Serreta. Jo i un company, la vàrem abandonar l'any 1985 i després d'arribar a la primera reunió, em va dir textualment: baixem?, avui prendrem mal!!! i així es va quedar la cosa. Després de tants anys i l'estómac ple de papallones revolotejant dins, em dirigeixo com be a l'escorxador acompanyat de l'amic Ricard


Jo sempre em perdo per el munt de carrers que hi ha per la part baixa de la zona però en Ricard ho controla be. Prenem la canal de les Bruixes que ens porta a Can Pobla i abans d'arribar-hi, prenem un desviament cap amunta a l'Aresta dels Cavalls i la Punta d'en Serreta, ben visibles des del camí, en total una mig hora llarga des d'on hem deixat el cotxe. El peu de via es molt evident.

 

1r. Llarg: III+ i IV, 1 parabolt i un burí en uns 25 metres

Comencem a la part esquerra de la paret per terreny fàcil però amb cura de la roca, ja sabem com es. Trobem el primer ressalt assegurat per un parabolt i continuem. Ara arribem al ressalt final més dret i que gaire be al final del llarg, hi ha un burí i entrem a la reunió, còmoda i ample.


2n llarg: V+/A0e, V, V+/A0e, V,  5/6 parabolts, 1 cap de burí i uns 25 metres.

Sortim en vertical a cercar un parabolt. La roca es dolenta, petita i trencadissa. Son passos molt fins i delicats i abans de sortir d'aquest tram trobarem un altre parabolt (A0). Seguim fent ziga-zagues buscant la roca millor i en un gran còdol trobem un cap de burí. Seguim en vertical vers una mena de sostre que passem per la dreta i arribem en un altre ressalt molt pronunciat. Pas molt difícil que el podem fer per la dreta o recte, en aquest cas A0. Seguim en tendència a l'esquerra per paret vertical i passos difícils fins a arribar a la reunió.


3r llarg: V, A0e, V, III, IV+, V+ IV, 4 parabolts i dos burins en 30 metres.

Aquí la roca millora sustancialment, essent magnífica. Sortim per l'esquerra i en vertical a cercar un parabolt que ens porta a un fort ressalt que el superarem, o be en lliure molt difícil o amb un pas d'A0e, per sortir per la dreta. Fent uns passos en flanqueix, entrem en un lloc més fàcil i encararem una placa vertical amb una roca de qüalitat superior. Escalem en vertical amb presa petita on un parell de parabolts en indiquen el camí. Sortir del segon parabolt és el més difícil. D'esprés seguim en vertical per un petit diedre amb un parell de sabines que podem llaçar i ja serem al cim planer de la singlera i final de la via.


El desces el farem caminant escollint qualsavol canal que tenim a la dreta mirant a vall o be, pujant a la Mola i desfent el cami normal  a Can Pobla.  


A estat una via difícil per a mi, molt psicològica, sobretot el segón llarg per la qüalitat de la roca, encara que anant de segon, no pots baixar la guardia. A destacar el tercer llarg, res a veure amb el principi de la via i per fí nova via per la "cole"


Escalada realitzada perRicard Rofes i Joan Prunera


El primer llarg, comencem a patir

En Ricard, prop de la R1

El segon llarg, difícil i psicològic

25 metres mantinguts

Arribant a la R2 tot tremolant

Més calmat, afrontant el 3r llarg

Havent superat el més difícil

La vetical i magnífica placa final

A la fí, he escalat la Punta Serreta

dimecres, 14 de setembre del 2022

Via ARESTA DE LA SARDANA + BUSCAPELIGRU a Les Roques d'Aguilar, Les Arenes. Sant LLorenç del Munt

Divendres 9 de setembre de 2022 

Jo havia sentit parlar d'aquest lloc, però mai m'havia acostat i últimament la xarxa va ben plena d'escalades en aquesta zona i avui és un dia per acostar-nos. Escalada de poc compromís i de caràcter esportiu i ombra al matí fan un "còctel" perfecte per visitar el lloc.

Venint de Terrassa o Sabadell prendrem la carretera que va de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall. Quan de seguit passem el km 12, a mà dreta trobarem l'entrada a les Cases de les Arenes. Seguirem uns metres de pista fins a una gran esplanada on deixarem els vehicles, perqué no és permès l'entrada de vehicles que no son del veïnat de les Arenes.

Seguirem la pista fins a arribar a un pont que travessa la riera, nosaltres seguirem corriol amunt fins que veiem una gran fita de pedres i és aquí on deixem el camí. Si seguim amunt serà per arribar a unes altres vies. Ens enfilem a la dreta per un corriol entre els arbres arribarem a la base de la cinglera, baixem uns metres i en un replà trobarem l'aresta de la Sardana, assenyalada amb una placa metàl.lica.

1r llarg: IV, V, IV, i III, 5 expansions en uns 25 metres
Comencem a escalar un muret i entrem a una zona planera. Davant nostre tenim un altre mur més dret i llarg. L'ataquem lleugerament per la dreta seguint les expansions. Pas fi i de seguit decau la dificultat i que per arribar a la reunió trobarem una corda fixe una mica podrita que ens podria ajudar a entrar a la reunió però no és imprescindible

2n llarg: V i IV,+, V, IV+ i V, 6 expansions en uns 30 metres
Comencem en vertical i anirem escalant el bonic esperó del segon llarg. A mesura que pugem trobarem passos fins i ben assegurats fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V, V+, IV+ i III, 4 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra amb passos fins. Trobarem un ressalt on està la màxima dificultat (no obligat). Un cop superat anirem perdent dificultat fins a trobar la reunió.

Pel descens ho fem per la mateixa via, un rapel d'uns 50 metres fins a la primera reunió. D'aquí podrem fer la via BUSCAPELIGRU d'un sol llarg amb una mica més de dificultat però tota assegurada amb parabolts. Tant si baixem d'una com d'altra, haurem de fer un darrer llarg des de la reunió primera de l'Aresta de la Sardana. Ignoro si hi ha un camí que et porta en aquesta via.

Matí agradable i a l'ombra i lloc nou i novas vies per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Pera i Joan Prunera

Ressenyes extretes de la pàgina: http://www.santllors.com/index.php


Primer llarg

Fent el segon llarg

Darrer llarg

La Mola al fons

dijous, 7 de febrer del 2019

Via JAUME TORRENS i CALVÓ a la Cinglera del Bolet. Sant Llorenç del Munt

Dissabte 5 de gener de 2019
Comencen l'any covant un bon refredat, però això no impedeix anar a tastar una mica de roca mentre el cos aguanti i ens decantem per anar a Sant Llorenç del Munt a que el company tasti el "fang" de Sant Llorenç, doncs mai a escalat en aquest indret. La via que he escollit en un principi pintava be però, no... es una via només per col.leccionistes.

Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol  que seguirem amunt pujant per la canal de l'Elefant. A mitja canal i on comença la paret en una clariana del bosc trobarem el peu de via.

1er llarg: III+, IV, III, V i IV, tres parabolts en uns 30 metres
Ens enfilem entre un arbre i una canal d'esbarzers fins col.locar-nos en una bona cornisa. Franquegem a la dreta a cercar el parabolt i tot seguit per roca molt, però molt a controlar, seguim en vertical per una mena de diedre canal fins un ressalt de roca totalment bona i vertical. Un cop superat entrem en terreny descompost i matoller flanquejant a la dreta fins assolir un arbre prou bo i muntar la primera reunió.

2on llarg: III i III+, un parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió per la dreta caminant per la feixa fins arribar a la paret. Ens pugem per una llastra i en posem damunt d'una petita plataforma on hi ha un parabolt. Seguim en vertical i de mica en mica anem perdent dificultat fins arribar a dalt de la cinglera on muntarem la reunió d'un arbre.

... i ja està, es tot el que dona de si la via. Via que ens la podem estalviar.

Pel descens només tenim que caminar vers ponent fins trobar a l'esquerra la canal de l'Elefant i tornarem un altre cop a passar pel peu de via i tot seguit fins el camí.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


Per on va la via
El flanqueig del primer llarg
El curt segon i darrer llarg
El final de la via

dilluns, 15 d’octubre del 2018

ARESTA DEL CONVENI DEL METALL a la Cinglera del Bolet. Sant Llorenç del Munt

Diumenge 30 de setembre de 2018
Escalar a Sant Llorenç del Munt es sempre una sorpresa... o no, doncs de la manera que es la roca ja t'ho pots imaginar. El mateix passa amb la via de la Cinglera del Bolet, mig roca, i mig fang. Carregats de moral ens trobarem una via estètica a quan a traçat però "esgarrigossa" en el seu roquissar. La via es semi-equipada amb parabolts nous però prou exposada tant per l'austeritat de l'equipament com per la qualitat de la roca, essent només una via per "col.leccionistes i sobretot de Sant Llorenç.

Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol  que ens portaria a la canal Gentil i guiant-nos per la curiosa roca del Bolet ens endinsarem entre matolls i punxes als seus peus. Aquí comença la nostra via.

1r llarg: III i II, neta i uns 10 metres
Pugem per una canal terrosa molt descomposta on podrem assegurar-nos en una arrel d'un arbre que surt del fang. Un cop sortim de la canal entrem en un terreny trencat però fàcil i abans d'arribar al coll entre la cinglera i el Blet, podem fer reunió en una bona alzina (recomanable)

2n llarg: V, A1, V+, IV i III, un parabolt i un clau que es mou en uns 20 metres
Encetem el llarg pujant fàcilment el pedestal on som a la reunió. Encarem un mur vertical de roca dubtosa un xic per l'esquerra i amb passos delicats arribem a un parabolt. Flanquegem a l'esquerra fin un bon ressalt on hi ha un clau que es mou. Amb molta fe, tan en lliure com amb un estrep farem uns passos de moral i pujarem per un diedre també trencat on anirà decaient la dificultat fins un gros pi on farem la segona reunió.

3r llarg: III, Ae, (tres passos), IV, V/A1, IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió amb facilitat en direcció a una paret vertical, trencada però amb tres expansions fiables. Fem tres passos en Ae i sortim per l'aresta amb molta cura. Trobarem un pont de roca. Ara la parat es torna a redressar. A l'esquerra hi ha una fissura trencada on surt una grossa sabina, la llacem i si no tenim... fem un pas d'estrep (el meu cas) i sortim del petit desplom. Seguim per placa trencada on per sort ens podrem assegurar a un parell de sabines prou fiables fins arribar a una plataforma on trobarem la reunió.

4t llarg: IV+, V i II, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per de seguit anar a l'esquerra on superarem un petit ressalt i enpendre un flanqueix a l'esquerra molt aeri però amb posibilitats d'assegurar-nos. Al final, i amb un pas fi, ens enlairem en vertical i de cop acaba la dificultat pujant per rampa fàcil fins el cim de la cinglera on muntarem la reunió en un arbre.

Via només per col.leccionistes de Sant Llorenç. Si voleu escalar el Bolet es cosa vostre, nomes la visió des de la primera reunió, et posa els pels en punta, i jo ja no tinc els "instints suïcides" que tenia als 23 anys, així que, via nova per la cole però que no crec que la repeteixi mai mes.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El bolet i el peu de via 
La canal per accedir a la primera reunió 
Quina por, els còdols es "desenganxen" als meus peus
Fang i alguns còdols... 
En plena aresta i el bolet a sota 
el darrer llarg amb la roca que ja es bona, dura poc
El final del suplici, vull dir, de la via

dilluns, 30 de març del 2015

Via NORMAL per la entrada directa a la Castellassa de Can Torras. Sant Llorenç del Munt

22 de març de 2015
La Castellassa de Can Torras o les Castellasses es una de les roques de Sant Llorenç del Munt més caracteristiques. La seva silueta es pot veure des de infinitats de punts degut que es separada de les cingleres del massís. La componen tres punts culminants, la Gepa, la Cabreta i la Torre, la punta més alta del monòlit. De molt jove ja caminava a sovint pel massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i de sempre la seva forma allargassada i semblant a la de un camell, m'habien encisat. Recordo les primeres escalades al "Burret" (Cavall Bernat) o a la roca de l'Esquirol pels voltants de 1979 però la Castellassa se'm resistia. No vàrem saber trobar el camí per arribar'hi. No va ser fins l'any 1990 que, no ho recordo massa be, des de la carretera que va de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, hi ha un punt en que es veu molt be que crec que era Les Arenes, i per aquí vàrem enfilar per camins fins arribar a peu de via. Recordo poc, podríem dir res de res, del camí però habiem arribat. Aquell dia no vàrem poder arribar al cim de la Torre pel mal temps i per que anàvem se'n se cap informació i tant sols vàrem arribar al cim de la Gepa així que la tenia pendent des de fa molt anys.

Aquest cop amb més informació i una mica amb els deures fets i amb ajuda d'un "mig-expert" del massís, en Ricard Rofes, ens endinsarem amb la peculiar roca de Sant Llorenç a conquerir la via normal d'aquest fantàstica monòlit. En Ricard i en Jordi aniran a una via "Masoniana", la MENJA-CÒDOLS i en Joaquim i jo a la NORMAL.

El dia es fred i lleig i en Ricard, que es un fervent seguidors dels "mentidòlegs", diu que fins la tarde no caurà aigua... confiarem. Deixem els vehicles al final del carrer Cavall Bernat de la urbanizació de Matadepera i prenem el camí dels Monjos per pujar a la Mola. en una explanada ben oberta a mà dreta tenim un camí que baixa una mica, es el camí del Mal Pas de Can Torres o de la Castellassa. Passarem pels Plecs del Llibre i de sobte ja veiem l'espectacular monòlit. En poc més de mig hora arribem a peu de via.

Com ja dic es un dia lleig i humit i la roca de Sant Llorenç, mig fang mig... no se que, no ens donen gaires esperances, però ja som al lloc i per això em vingut, no? Mentre els companys van a la seva via, en Joaquim i jo preparem "trastos". La via comença a l'esquerra de la llarga aresta en una mena de xemeneia-encastament. No hi ha res i la roca es força humida intento i ho intento però no m'atreveixo... fa 25 anys ho vaig fer!!! No m'ho veig... En Joaquim i jo ens mirem amb frustració. Baixo i li dic que intentem-ho per la entrada directe que diuen que es més difícil però al menys, podré posar "caxarros" i aquí teniu la descripció de la via.

1er llarg: V, V+, IV i II, net d'assegurances i uns 15 metres
En front mateix de l'aresta del monòlit tenim uns vuit metres molt verticals amb una fissura irregular a equipar. Es força vertical i amb l'esgarrifossa roca de la regió. He fet sevir dos friends petits i un tascó, que ha entrat a "caldo", per superar la desena de metres verticals fins que baixa la dificultat i gaire be caminat entrem a reunió de dos químics en una mena de bretxa. Bon llarg per mantenir la calma i buscar el friend o tascó adient per la fissura.

2on llarg: III+ i II un burí sense xapa en uns 30 metres
Seguim per l'aresta on tenim un primer ressalt assegurat per un cap de burí seguim fàcilment fins un altre ressalt amb roca a controlar i continuem igual per la mateixa aresta fins que arribem als peus de la Gepa i muntem la reunió.

3er llarg: II i III cap assegurança i uns 30 metres
Ara ressegui la base de la Gepa pel cantó dret molt fàcilment fins remuntar una petita canal on arribem al collet de la Gepa i la Cabreta. Remuntem el petit cim de la Cabreta, ara amb una mica més de dificultat i per sota del seu cim, en una bona alzina (crec que ho era) muntem la reunió.

4t llarg: IV; IV+, III i IV, un filferro del "paleolític" i uns 20 o 25 metres
El llarg més bonic de la via. Del cim de la Cabreta desgrimpem amb bona roca uns metres verticals entre l'escletxa de la Cabreta i la Torre fins situar-nos al bell mig de les dos roques amb un peu a cada banda i passem, ara si a la fantàstica roca del cim culminat de la Castellassa. amb passos fins però sense ser mai extrems pugem uns set metres de roca bona fins un pedestal on trobem uns filferros molt vells. Remuntem unes grades i en una cornisa petita amb un bon buit als nostres peus, fem l'ultim pas per accedir en aquest fantàstic monòlit.

Ja som al ample, pla i esquerdat cim de la Castellassa. Ara comença a ploure i amb ganes, Fem la foto de cim i ràpidament muntem el ràpel. Hi han dos opcions, una per la mateixa via, que no ens fa el pes per que tot es mullat i segueix plovent i l'altre, la recomanació d'en Ricard, per la via de la X. des de el cim hi ha un parabolt amb anella i un ferro burinat a la roca també amb anella. Fem un primer ràpel pel  cantó Est seguin la xemeneia fins un forat amb una còdol enorme dins la mateixa xemeneia. D'aquí un altre ràpel d'uns 40 metres fins el terra. Aclarariment: d'amunt del còdol enorme, hi han dos claus lligats amb un filferro. Passeu les cordes per la dreta dels dos claus en sentit de la baixada. Diuen que es per que el nus de les cordes no s'encastin amb la roca i te la seva part de lògica. a nosaltres no se per que no ens ha funcionat, no em pregunteu el perquè, encara no ho sabem però ens ha costat una bona suada i gaire be a punt de remuntat tot el segon ràpel... per sort no ha estat així!!!

ens retrobem amb els companys que també estan baixant de la via i un cop tots plegats ens en tornem als vehicles per acabar la jornada remullant-ho amb unes birres, jo com es normal, se'n se alcohol i una nova via, ara si acabada, per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La Castellassa
El peu de via

El primer llarg a equipar
El segon llarg
Un fantàstic còdol a les meves mans...
El llarg flanqueig del fàcil tercer llarg
el cim de la Cabreta des de la Torre
El darrer llarg
L'últim pas abocat al buit abans d'arribar al cim
Fita aconseguida
El darrer ràpel

dimarts, 9 d’abril del 2013

Aresta del Salt dels Cavalls a Sant Lloreç del Munt

7 d'abril de 2013
El Cingle dels Cavalls, es la darrera cinglera que trobem per la vesant sud per sota el cim de la Mola. La roca del Salt dels Cavalls es visible des de molts punts i la seva esvelta aresta sud és probablement la via més llarga de tota la zona sud de la Mola. Una gran clàssica de l’escalada a Sant Llorenç del Munt, que fou oberta l'any 1937 sense cap expansió, com era evident en aquella època. Ara la trobem retroequipada amb espits i que a cambiat de manera total el caràcter de la via, si més no, ara es molt més segura degut a la poca qualitat de la roca.
No estic gaire acostumat a escalar a Sant Llorenç del Munt però les vies clàssiques m'atrauen força i fa temps que el Joaquim i jo teniem la ressenya d'aquesta via i esperàvem trobar un dia prou "motivat" per anar-hi. La roca de Sant Llorenç es un conglomerat poc compacte, tot i que hi ha llocs que es d'extrema qualitat, i que escalar per les seves parets, en quant a mi, requereix concentració i com dic jo: "acaronar la roca" amb molta delicadesa.
Per arribar a la via, com no som molt coneixedors de Sant Llorenç del Munt, prendrem el camí que més coneixem i així anirem a lo segur. Deixem el cotxe a l'aparcament on es va a escalar el Cavall Bernat i seguim el camí que puja a la Mola. Després d'un quart d'hora de pujar arribem a una pista ample i la seguirem per l'esquerra i que en poca estona ens durà a les masies de Can Pobla. Passem aquesta i trobem a la nostra dreta una dressera que indica "El Bolet de Can Pobla". Anirem pujant còmodament amb lleugers ziga-zagues fins assolir les estribacions del Cingle dels Cavalls. Seguirem sempre a ponent i amb marques de color verd i de seguit avistarem la esvelta silueta de la Roca del Sant dels Cavalls. El peu de via es evidentíssim.
1er llarg: IV, IV+ i V, 6 espits i uns 30 metres
Des de peu de via es veu la reunió i les primeres expansions que ens indicaran el camí. Primer per placa i després en oposició anem guanyant alçada, sempre controlant la roca. En un punt, un ressalt es barra el pas que el superarem amb un parell de passos atlètics ben protegits amb dos espits. Ara sols tenim que fer un flanqueig per arribar a la reunió de dos espits i una cadena situada en una pedra enorme. Reunió un xic penjada i incòmoda

2on llarg: IV, IV+ i III, 5 espits i uns 30 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta i de seguit trobem un espit. Continuem força vertical fins l'altre expansió (roca a controlar força) on seguirem, llavors en tendència ara a la nostra esquerra i de mica en mica s'anirà tombant la roca fins arribar a una comodíssima reunió

3er llarg: II, III i IV, 4 espits en uns 35 metres
Aquest llarg es molt fàcil i només hem de seguir la inclinada aresta fins un ressalt molt vertical, però de grans còdol,s que en portarà a la reunió. No cal dir que hem de controlar molt la roca.

4t llarg: IV, V i IV 4 espits en 25 metres
Aquest llarg, només la seva visió des de sota, es força "acollonidor", tant per la roca com per la seva verticalitat i com està encarat a ponent, ara no toca el sol, no es gents engrescador. Sortim de la reunió per anar a cercar el díedre vertical a sota dels desploms. Podem posar un friend dels més petits entre dos pedres i anar a caçar amb uns passos de flanc, el primer espit del llarg. Seguim recte a munt molt vertical fins l'altre expansió. Superat aquest pas trobem una petita arrel força compacta en la qual podem llaçar una baga i seguir fins un altre espit. Aquí la roca es prou dolenta i tenim que vigilar força els nostres moviments. Tenim un pas de flanc a l'esquerra amb molt d'ambient als nostres peus però assegurats d'un bon espit arribem a una cornissa prou còmoda. Ara resta l'ultim pas del llarg que en assegurem d'un espit i si volem podem emplaçar un friend mitjà en els darrers metres que ens duran a la reunió que farem d'una sabina gruixuda i d'un espit.

5è llarg: I i IV+ un espit en 5 metres
Deixem la reunió caminant a peu pla fins la bola final que assegurats per un espit i fent un pas de blog molt curt ens porta al cim de la via. Cal remarcar que la plaqueta d'aquesta expansió, que es d'alumini, està molt deteriorada i no ofereix cap garantia que pari una caiguda.

Ja som al cim tants cops vist i desitjat que ens a permès de fer una escalada de les més clàssiques del macís i no excenta "d'adrenalina" per la nostra part. Per baixar del cim, si es vol, es pot fer, per el que hem vist, baixar per la mateixa via dons les reunions estan equipades per rapelar. Nosaltres decidim travessar l'allargat cim fins el nord on tenim un ràpel de 25 metres i un cop a baix, anar al cim de la Mola.

El cim i els voltants de la Mola es com un parc, ple de famílies i nens jugant i fent corredisses per tot arreu, on gaire be has d'obri-te pas entre la gent per accedir a les dependències del monestir de Sant Llorenç i demanar si podem fer un àpat consistent per repondre forces de l'escalada, tant físiques com psíquiques. Tenim sort i només esperarem un quart d'hora i ens regalarem amb mig conill i unes galtes de porc acompanyats de pa torrat amb all oli i tomàquet. Desprès de bon àpat reposem una mica i reprenem el camí fins el cotxe... que més podem desitjar, bona companyia, bona escalada i bon tiberi!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, llargs 2 i 3 i Joan Prunera, llargs 1, 4 i 5
La Roca del Salt dels Cavalls i l'aresta
Començant el primer llarg
En el pas difícil del primer llarg. A l'esquerra, la gran pedra on farem reunió
El Joaquim al primer llarg
El Joaquim arribant a la reunió
El tercer llarg
Foto des de la tercera reunió
Començant el quart llarg
El Joaquim arribant a la quarta reunió



Ja som d'alt del cim...
Després de dinar, ara toca baixar del cim de la Mola

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.