dimecres, 8 de juliol de 2020

Via UN TUAREG A LA GRAN CIUTAT a la Campana. Montserrat

Diumenge 5 de juliol de 2020
El desembre passat ja vam intentar aquesta via, però el fred i que, entre l'artificial i la sortida en lliure del segon llarg, no la vam poder resoldre, ho vem deixar córrer. Ara, com ja venim "crescuts" per tres vies que hem fet després del confinament, ens decidim a tornar-hi, però aquest cop canviarem els llargs i jo hem faré el segon.

La Campana és una d'aquelles roques que de jove no em feia el pes, tot i que ara, la via Normal, tampoc me'l fa, malgrat tot, un dia la intentaré. Tot sent una roca emblemàtica, no ha estat fins ara que he pogut coronar el seu cim, però per una via recent. Un tuareg a la gran ciutat, és una via tota equipada només necessitarem deu cintes i els estreps (una "tramposa" no ens anirà malament, en el nostre cas). El grau colla de valent i l'artificial és per a mamífers artiodàctils (girafes). A mi m'ha costat una hora per resoldre el llarg i sort d'un merlet on he pogut fer un pas d'A1 per sortit del ressalt, no sense suar la carnsalada. 


L'accés és una mica farragós, doncs no hi ha camí ben marcat. Arribats al mirador de Bellavista continuem una estona més (poca) fins a trobar unes marques grogues que ens indican el camí fins als Pollegons. Abans d'arribar al aquests, trobarem una fita ben grossa i deixem el camí i baixem per una canal bruta fins a arribar pràcticament al final de la canal i podrem veure la vessant sud de La Campana. La via comença uns metres a la dreta de la via Normal.


1r. llarg: V, V+/A0e, V, IV, Ae,V i III, 9 parabolts i uns 30 m.

Comencem molt fi i vertical on les expansions ens ajudaran a reposar els primers metres del llarg. Passats les quatres expansions, escalem amb tendència a la dreta per terreny més suau però un xic trencat fins a l'extrem dret del fort desplom. Amb dos passos d'artificial força durs sortim del ressalt i seguim en diagonal a la dreta fins a la reunió. Ull que la roca és amb molta crosta i trencada.

2n. llarg: Ae+, V+, V,  IV+, IV i III+, 9 parabolts i uns 30 m.

Sortim de la reunió ja penjant els estreps. Els passos són desplomats i llargs i costa arribar-hi. Després de cinc passos d'artificial, arribem a una mena de llastra a manera de ressalt. En el meu cas, sort d'un "estupendu" merlet, faig un pas d'A1 i aconsegueixo sortir del ressalt. Després, seguim amb tendència a l'esquerra i tot seguit recte amunt. Aquí la roca es de primera, bona i cantelluda. Anem perdent dificultat i de seguit arribem al cim on hi ha dos parabolts al terra mateix del cim.

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 25 metres per la cara oposada a la via, des d'un arbre ben ferm amb un parell de bagues velles i un filferro amb molta història. Hem reforçat el ràpel amb un altra baga i una via i roca nova per la cole.

El Primer llarg
Arribant a la primera reunió
El desplom del segon llarg
Arribant al cim
Ens ha costat però ho hem aconseguit

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.